Hi havia un matrimoni amb un xiquet d’uns vuit anys que vivia en un mas. Com els pares tenien tanta feïna un bon dia li manen al fill que anara a moldre una càrrega de blat al molí del poble. El xiquet estava disposat a anar però tenia temor, i així ho va manifestar al pare dient-li que si li rodava la càrrega o caïa el burret què faria ell si no tenia força per a alçar els sacs. El seu progenitor li va contestar que en cas d’emergència cridara al tio Necessitat.

Quan tornava el xiquet amb la farina va tenir la mala sort que el burret va tropessar amb una gran pedra i va caure. Ràpidament li va soltar la càrrega i el burret es va alçar. Seguidament com no podia amb els sacs, va començar a cridar al tio Necessitat, però tal senyor no apareixia per cap lloc. Finalment cansat, desenganyat i a més a més caent-li damunt la nit, es va decidir a arrastrar i fer redolar els sacs fins situar-los damunt d’un ribàs, a continuació va apropar el burret a aquest alteró fins aconseguir posar-los damunt de l’animal, després els va lligar com va poder i es va posar de camí.

En arribar a casa el pare li va dir que arribava tard, ell va contar el que li havia passat queixant-se que el tio Necessitat no va aparèixer quan el necessitava. En canvi son pare li va dir que el tio Necessitat sí que va estar i el va ajudar, perquè l’autèntic tio Necessitat era ell.