‘Hoja Parroquial’ del dimecres 15 d’agost de 1956, Dia de la Mare de Déu.

Un document de venda d’un ninxo, datat en dilluns 8 de juny de 1902. El Cementeri s’acabaria més d’un any després, i la capella el 1916, tal com conta Mn. Lluís en la ‘Història d’Artana’ que es pot llegir a Artanapèdia. Durant tot el segle XIX s’havia enterrat al cementeri de la pujada al Calvari, que es pot veure en algunes de les nostres fotos.

L’any 1936, l’Alcaldia Republicana s’havia fet càrrec del cementeri, que tradicionalment pertanyia a l’Església. El text diu: “Pagó D. Vicente R. Pla Silvestre la cantidad de ciento cincuenta pesetas, por el nicho nº 117 que adquiere a perpetuidad en el cementerio de esta villa. Artana diez y nueve de Agosto de mil novecientos trenta y seis.”

Escriptura de venda d’una casa als Quatre cantons del Carrer de Dalt (possiblement al barri del Cristo), de Joseph Peris y Vilar a Miguel Novella y Ximeno, amb llicència de Don Juan Pablo de Aragon, Duc de Villahermosa, dimecres 20 de juny de 1781.

Document de substitució del quinto Joaquín Vilar Cabañes, destinat a Cuba, per un altre mosso el 8 de març de 1876. La gestió la fa l’asseguradora Emilio Doménech y Compañía  i fixeu-vos que un dels Diputats signants és Victorino Fabra, “l’agüelo Pantorrilles”, primer diputat de la dinastia Fabra. Després de la Guerra de Successió (1808-1814) el nou règim de Ferran VII (1814-1833) va instituir una llei classista anomenada de “Redención y Sustitución”, que permetia l’acceptació de substituts i l’exempció total o parcial, proporcionalment a la quantitat de diners que es pagara a l’Estat, entre 2.000 i 6.000 reals. Els fills de les classes altes quedaven exempts o pagaven a altres de condició més humil per a que els substituïren en la mili o en la guerra, como succeïa a la fi del Segle XIX en els conflictes d’Àfrica, Cuba i Filipines. Hi havia companyies privades d’assegurances (com la del document) que s’encarregaven de gestionar estos pagaments. Les famílies humils s’arruïnaven tractant de pagar uns diners per a evitar que els seus fills anaren a combatre.
Tot i això, els reglaments de reclutament canviaven constantment, depenent de cada govern. A Navarra, País Basc i Catalunya el reclutament encara era voluntari. Durant la I República (1873-19874) es va abolir el Servei Militar Obligatori, deixant un exèrcit retribuït de voluntaris de entre 19 i 40 anys i una llei de mobilització de reservistes per a cas de guerra. La Constitució de 1876 va tornar a implantar l’obligatorietat a tota Espanya i va mantindre les «sustituciones» i «redenciones en metálico». La mili durava HUIT ANYS!, quatre de servei actiu i altres quatre de reserva.
A principi del Segle XX continuava funcionant la “Redención a Metálico y Sustitución”. Els fills de nobles i gent amb diners pagaven a l’Estat per a no anar a la guerra. Eren els anomenats “soldats de quota” i era l’època de la guerra d’Àfrica  a la que van anar molts joves artanencs. Els rics continuaven lliurant-se de la mili o pagaven a altres per a que es la feren. Açò va causar greus incidents, com el que va dur a l’anomenada “Setmana Tràgica de Barcelona”: una sublevació de la població catalana el 26 de juliol de 1909, que no acceptava que els seus fills moriren impunement en la guerra de Marroc, la majoria reservistes que ja havien fet la mili.

Dissabte 4 de febrer de 1888, la Caixa de Reclutes de Sogorb certifica que el recluta José Vilar Novella ha passat per caixa per no fer el Servei Militar.

El recluta Vicente Torres Llidó no va tindre la sort ni les perres per a lliurar-se del servei militar. Ací tenim la “Cartilla” del passe a la segona reserva, signada en Artana durant sis anys, de 1891 a 1896.

Certificat de la inspecció de seguretat de les barreres, possiblement per a la festa del Cristo. Està signat el 10 d’abril de 1914, que era divendres sant. El text diu així: «Don Vicente Navarro Vila, Maestro de Obras vecino de la Ciudad de Burriana, perito nombrado por la Comisión de fiestas de la Villa de Artana para reconocer la madera que ha de servir para cierre de las bocacalles que afluyen á la Plaza Mayor, en la cual se ha correr una vaquilla el día 16 del corriente [dijous abans del Cristo]. Certifico: Que habiendolas reconocido con detención, las encuentro a mi juicio con las condiciones de seguridad y resistencia para el objeto á que se destinan. Y para que conste, firmo la presente á petición de dichos comisionados, en Artana 10 de Abril mil novecientos catorze. Vicente Navarro»

Document de canvi de moneda datat el dissabte 13 d’agost de 1938, i signat per l’alcalde José Mª Catret (es veu que l’Ajuntament obria dissabte). Com els més vells recordaran, durant la Guerra civil cada bàndol imprimia la seua pròpia moneda. A Artana l’exèrcit nacional va entrar el dilluns 4 de juliol de 1938. Un mes després estaven canviant moneda. Faltava prop de huit mesos per acabar la Guerra (dissabte 1 d’abril de 1939).

Escriptura de venda de mitja fanecada d’horta de la partida del Tosalet, de Josep Verí Chordi a Joaquín Vilar y Novella, ja sense menció al Duc de Villahermosa (entre 1811 i 1837 es van abolir els senyorius, que passaven a ser propietats privades i es van vendre poc a poc). Dissabte 15 de febrer de 1834.

Dimarts 18 de maig de 1943, José Vilar Novella compra un matxo en les Useres per 3400 pessetes. Un veterinari identifica l’animal i supervisa la transacció, i la Guàrdia civil dóna el vistiplau.

Dijous 10 d’abril de 1958, José Vilar Torres compra un matxo en Benicàssim per 8700 pessetes. Un veterinari identifica l’animal i supervisa la transacció, i la Guàrdia civil dóna el vistiplau.

Cada dia veiem passar nombrosos avions altíssims sobre el nostre cel. Esta foto mostra com ens veuen des d’un d’estos avions. Este venia de Londres, possiblement cap a migdia en un estiu de fa pocs anys.