RUTA D’OLIVERES MONUMENTALS

Quan ens referim a la cultura agrícola del nostre poble hem de recordar que som part de la mediterrània i en aquesta extensa àrea predomina des de fa mil·lennis la trilogia del vi, el blat i l’oli d’oliva com a base de la nostra alimentació, que han format part dels nostres cultius més tradicionals des de fa molts segles.

El vi formava part important dels nostres cultius fa segles, sabem per un document exposat en l’Ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar, que en 1729 uns comerciants de vins compren el crani de Santa Cristina al rector d’Eslida, el qual estava destinat a la nostra Ermita; aquests exportaven el vi de la Serra Espadà. A finals del segle XVIII és el botànic Cavanilles en  Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, d’Antoni-Josep de Cavanilles (1795) pàgines 107-108, qui ens indica la gran quantitat de vinyes que hi havia al nostre terme. Finalment entre 1905-1906 s’estén la fil·loxera pel País Valencià acabant amb les nostres vinyes, de les que només queda algun cultiu testimonial.

El blat és la base de la nostra alimentació, de fet fins els anys 60 del segle passat quasi tota l’horta estava plantada de cereals, blat per al consum humà i panís per al bestiar; altres cultius també imprescindibles eren les hortalisses, fruites i verdures igualment per a l’autoconsum. Associat a aquell cultiu tenim restes importants de les 33 eres que van existir actives fins l’any 1947, data de la posada en funcionament de la trilladora.

L’oli és l’altre cultiu que compon aquesta trilogia mediterrània del qual ens anem a ocupar, el seu nom científic és olea europaea.

Hi havia una extensa superfície d’olivar, alguns d’aquests van sucumbir en els anys 60 i 70 del segle passat donant pas als ametllers i tarongers, cultius substitutoris que han resultat un fracàs, però afortunadament encara tenim moltes terres dedicades a aquest conreu. Prova d’aquesta importància era els 22 molins d’oli que hi havia; posteriorment van anar desapareixent en inaugurar-se l’Almàssera Serra Espadà en 1949, actualment fàbrica comarcal de la Plana Baixa.

Almàssera 'Serra Espadà'

Almàssera ‘Serra Espadà’

La varietat local és la serrana, anomenada també grossal o artanenca, en hi ha moltes altres, segurament la segona en nombre és la farga, sense oblidar a l’arbequina com a varietat recomanada actualment als socis de la nostra Almàssera per fer noves plantacions.

En aquest escrit obviarem la importància econòmica de l’olivar centrant-nos en altres aspectes també remarcables com és la bellesa austera dels secans d’oliveres amb els seus ribassos, el paisatge de muntanyes, barrancs, rambles i plans que l’envolten, però sobretot ens centrarem principalment en la monumentalitat d’una gran quantitat d’exemplars repartits per tot el terme, indicant que altres exemplars del voltant de més modestes dimensions ens semblen de la mateixa edat. És la varietat (les fargues solen fer-se més grans), la genètica de l’arbre, el lloc on estan plantats amb bona terra i suficient humitat les que determinen el desenvolupament de la planta.

Unes aclaracions: Per a valorar la monumentalitat d’una olivera ens fixarem en la soca, nosaltres les hem mesurat a un metre d’altura, la copa no és valorable perquè són arbres dedicats al cultiu i actualment els agricultors procuren tallar les branques per aconseguir més ramulla, que és la que fa el fruit; també perquè les modernes màquines són més eficients en els olivars baixos que es poden collir de terra amb comoditat.

Com hem apuntat abans, les oliveres monumentals estan repartides per tot el terme, però hem cregut convenient fer una ruta que pretén ensenyar-nos solament una petita mostra del gran patrimoni que tenim.

Recomanem fer l’excursió a peu però també es pot fer en bicicleta o en cotxe. El recorregut que proposem és totalment pla, són 7300 m d’un circuit circular que comença i acaba en el Museu de la Mineria. La caminada es pot fer en dues hores més el temps que ens parem per admirar cada exemplar. Cal també considerar que la distància en metres s’ha mesurat per mig del GPS i aquest no sol ser precís, per això cada xifra que donem serà aproximada, mai exacta.

És de tant de valor el patrimoni dels olivars d’Artana, que nosaltres creiem tenir el deure de proposar a les autoritats responsables la catalogació, la datació dels exemplars més emblemàtics i la protecció de totes les finques que tenen arbres multi-centenaris.

ruta oliveres

INICI DE LA RUTA

Iniciarem l’excursió des del Museu de la Mineria en l’Avinguda Serra Espadà nº 114, caminarem per la carretera en direcció a Eslida, passant la rodona on està el Centre de Salut, al cantó del mateix Centre ens desviarem a la dreta i ens trobarem en l’horta, als 380 m hi ha un edifici en ruïnes, és l’antic Molí Baix.

Molí Baix

Molí Baix

Seguirem pel camí asfaltat seguint paral·lel a la Sèquia del Cup i deixant una gran bassa a l’esquerra: és la Bassa del Cup.

Bassa del Cup

Bassa del Cup

Als 800 m de la sortida està el Molí Mig, una volta passat anirem a mà dreta per un petit entrador seguint la paret de l’edifici, les oliveres estan a uns 30 m de la paret nord del molí.

4molí mig1 5molí mig2 6molí-mig3 7ubicació molí mig

Ubicació 39.888, -0.263

Molí Mig, dues oliveres, 4.80 de perímetre x 2.40 d’altura, l’altra 4 x 2.50 de soca.

Una vegada tornats al camí principal, a mà esquerra tenim un olivar i en ell una olivera catalogada a la vora del camí.

8olivera ubicació olivera 8

Ubicació 39.887, -0.263

Tossalet, 5.20 de perímetre x 2.40 d’altura.

Continuarem fins arribar quasi a la carretera a 900 m de la partida, a mà dreta hi ha un altre olivar amb una olivera catalogada.

9vora carretera 10vora carretera ubicació 9-10

Ubicació 39.886, -0.264

Antic Camí Artana-Eslida, molt prop de la carretera. Mesures 5.20 de perímetre x 2.5 d’altura

Caminarem pel costat dret de la carretera fins el primer entrador a la dreta, a 1000 m del Museu; el seguirem i ens trobarem amb la Sèquia Mare que ve de la Font de l’Ermita. Als 1240 m hi ha dos camins, seguirem pel de l’esquerra fins arribar, als 1500 m, a un ribàs de molt bona fàbrica, digne d’admirar. Ara ens encontrem amb un camí que va de nord a sud per dins d’un barranc, el barranc del Barber, ens dirigirem al nord, és a dir a la dreta creuant la rambla i topant-nos amb els terrers de Sant Joan, ja en la muntanya de la Solana i en el camí del mateix nom.

Terrer de Sant Joan

Terrer de Sant Joan

Font de la Solana

Font de la Solana

Portarem 1750 m de recorregut, en aquest nou camí que va del poble a l’Ermita ens dirigirem a la dreta. En pràcticament tot el recorregut estarem envoltats d’oliveres. Als 2090 m de recorregut, a mà esquerra veurem l’olivera de José Rico ‘Seba’; en aquesta, a part de la monumentalitat, és admirable la cura que ha tingut el propietari de l’arbre i de l’entorn, que ha fet recentment un ribàs abans solsit i unes estètiques i pràctiques escaletes.

Solana, 5 de perímetre x 3 d’altura

Solana, 5 de perímetre x 3 d’altura

Solana al costat de la de Rico 4.10 de perímetre x 2 d’altura.

Solana al costat de la de Rico 4.10 de perímetre x 2 d’altura.

ubicació 13-14

Ubicació 39.889, -0.267

Continuarem pel camí de la Solana arribant a la font del mateix nom; portarem 2170 m de camí. Si no hi ha massa sequera podrem beure i també descansar perquè hi ha bancs i bona ombra. Caminarem per aquesta ruta fins arribar a uns antics corrals de ramat adaptats com a habitatge i una cruïlla de camins –als 3090 m. Seguirem pel camí del mig, quan estarem a punt de creuar la Rambla, no ho farem; als 3270 m prendrem a l’esquerra un camí de carro no asfaltat que creua el barranc de Xautena fins arribar a l’Artiga, un antic poblat morisc amb abundat cagaferro; les oliveres catalogades estan a 3500 m.

L’Artiga, 6 m de perímetre x 2 d’altura

L’Artiga, 6 m de perímetre x 2 d’altura

Artiga 3.70 de perímetre x 3 d’altura.

Artiga 3.70 de perímetre x 3 d’altura.

ubicació artiga 15-16-17

Ubicació 39.899, -0.261

Tornarem pel camí que hem entrat fins al principal que ara és el de Rebó, als 3770 m; creuarem tot seguit novament la rambla per un pas de formigó arribant al Molí Tores, edifici en ruïnes, i la bassa de l’Horta de Rebó –això serà als 3850 m.

18molí tores

Molí Tores

ubicació molí tores

Ubicació 39.898, -0.26

La paret de la bassa quasi farà de divisòria de la cruïlla de camins; deixarem el de Rebó i ens dirigirem al de l’esquerra que és de terra. Passarem una petita horta de tarongers fins arribar novament a la Rambla; a uns 100 m d’aquest pas trobarem una altra cruïlla de camins; als 4270 m de la sortida agafarem novament el de l’esquerra entrant en una altra zona d’olivar al peu de la Muntanyeta de Solina o Sant Joan, amb alguns exemplars monumentals que deixem sense indicar per a que el visitant els descobrisca.

Als 4730 m arribem al camí Artana-Penyes Altes, que actualment també és el camí d’Onda. Seguirem a mà dreta en direcció a Artana creuant la Rambla per última vegada; als 4950 m, a l’esquerra, entrarem pel primer olivar cultivat per visitar-ne dues de 4 m de perímetre x 2 i 2.30 respectivament d’altura.

19 camí penyes 20 camí penyes

ubicació 39.897-0.25

Ubicació      39.897, -0.25

Advertim una vegada més que hi ha moltes oliveres de grans dimensions no indicades per a que el passejant les descobrisca. Als 5500 m arribarem a la carretera, no la passarem: ens dirigirem a mà esquerra pel camí del Pinar i antic camí d’Onda, i arribarem a l’Olivar de Patricio Carreró als 5900 m de l’inici, sense dubtes és el conjunt d’oliveres més monumental del poble, són molt visitades; segons la tradició serien a les que fa referència el botànic Cavanilles, i que l’artista vila-realenc Pepe Biot ha pintat amb uns magnífics i monumentals quadres de molta qualitat pictòrica.

21 biot 22 biot 23 biot 24 biot 25 biot

Quadres pintats a l’oli del pintor vila-realenc Pepe Biot. Finca Patricio Carreró

Quadres pintats a l’oli del pintor vila-realenc Pepe Biot. Finca Patricio Carreró

 

27 patrício

  28 patrício2 29 patrício3 30 patrício 4 31 patrício 5 32 patrício 6

Fotos de les mateixes oliveres i una garrofera a l’última. Les mesures són: 5.70 x 2.5, 4.80 x 3.30, 3.70 x 3.50 i 3.50 x 3. Recordem que la primera xifra és la del perímetre i la segon la de l’altura de la soca

Fotos de les mateixes oliveres i una garrofera a l’última. Les mesures són: 5.70 x 2.5, 4.80 x 3.30, 3.70 x 3.50 i 3.50 x 3. Recordem que la primera xifra és la del perímetre i la segon la de l’altura de la soca

 ubicació patrício

Ubicació 39.897, -0.247

 Una vegada visitat aquest conjunt d’oliveres i altres també monumentals que hi ha al voltant d’aquestes, l’excursió pot donar-se per acabada, però com hi ha que tornar, farem el camí que hem seguit des de la carretera en sentit contrari. En arribar a la carretera haurem recorregut 6300 m; la seguirem en direcció a Artana per un pas de vianants al costat de la mateixa via, caminarem per l’avinguda Serra Espadà fins arribar, als 7300 m, novament al Museu de la Mineria.

José Rico, Seba: Projecte, classificació i mesura de les oliveres.

Josep Herrero Cabanyes: Text i fotografia.

Nelo Vilar Herrero: Correcció i tractament informàtic.

Les imatges dels quadres de Pepe Biot estan tretes de la seua pàgina web: http://www.pepebiot.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: