LLISTA DE PARAULES RELACIONADES AMB EL TREBALL AGRÍCOLA

Josep Herrero

En aquest vocabulari entenem que no s’esgota tota la rica terminologia agrícola que hi ha al nostre poble, per això animem als nostres lectors que ens facen arribar altres vocables que nosaltres no hem pogut posar.

A llom de l’animal: transportar els sacs amb bast o albarda.

Abancalament: Acció d’aplanar la finca.

Agulla: Modalitat d’empelt.

Aigüera: Eina d’espart de forma cilíndrica per portar l’aigua al carro.

Aixada escarpellera: Per esbrossar. Aixada estreta, amb destral a l’altra part.

Aixada: Ferramenta amb mànec de fusta per treballar al secà.

Aixaders: cadenes que van de les retranques a les barres del carro per aixar.

Aixar: Fer recular l’animal sol o amb el carro.

Aladre: Instrument per a llaurar amb l’animal. Es diu també forcat.

Albarda: Aparell posat a llom de l’animal per transportar càrrega en muntanya.

Alera: Pedres de punta a la part alta del ribàs.

Alteró: Part alta de la finca o d’un bancal.

Animal: Fa referència als animals de treball com són el cavall, mul o ase.

Antara: Punta de la finca on calia fer uns solcs perpendicular rematar la llaurada.

Antuixar: Forma local de referir-se a entoixar. Veure aquesta paraula.

Aparellar: Posar els aparells a l’animal previ a enganxar-lo al carro.

Aparells: Eines de l’animal per a condicionar-lo per al treball o transport.

Arcs o arquets: Per posar la vela del carro. Podien ser els arcs de botes de sardines.

Argolla: Peça de ferro que abraça les peces del forcat.

Arguinells: Banastes de vímet, que serveix per portar cànters a llom d’animals.

Aro: Cercle de ferro que envolta la roda d’un carruatge. És el que toca a terra.

Arreglar pedra: Construir un ribàs.

Arreplegar garrofes: Replegar la collita.

Arretranques: Vegeu Retranques.

Arribassar o ribassar: Arreglar pedra per construir un ribàs.

Assebador: Espècie d’elevador del carro per engrassar-lo.

Assenyalar: Indicar normalment amb canyes on deu anar el nou plantó.

Assot: Instrument de vara i corretja per pegar a l’animal.

Astorat: Revestiment del carro amb llata per sostenir mercaderia fina.

Baixador: Camí per baixar l’animal dins la finca o els llauradors.

Banastro: Cistella gran de vímet apta per ser transportable amb bast.

Bancal: Zona de la finca aplanada o que segueix les corbes de nivell.

Barres: Part anterior del carro on s’enganxa l’animal.

Barriguera: Corretja que de les barres  del carro passa per la panxa de l’animal.

Bàscula: Útil per a pesar. L’antiga servia per pesar sacs, l’actual fins a camions.

Bassal: Part baixa de la finca on en cas de pluja es para l’aigua.

Bast: Paregut a l’albarda i utilitat igual, és més gran, resistent i pesat.

Birbar: Tallar o arrabassar les herbes d’un sembrat que perjudiquen.

Bodega de garrofes: Habitació per guardar la collita.

Bolo de garrofera: Fong específic d’aquest arbre, molt bo per a menjar.

Bordes: Nom que es dona a tots els arbres no empeltats, en hi han moltes classes.

Bordís: Rama que naix per baix de l’empelt i que normalment deu tallar-se.

Bos: De cuiro, es posa al morro de l’animal per evitar que menge o mossegue.

Botilla: Recipient de terra sense envernissar, per contenir aigua fresca.

Branca: Qualsevol rama gran de l’arbre.

Brossa: Herba que molesta en la finca.

Cabàs: Recipient d’espart per a transportar l’home o carregar el vehicle.

Cabeçà: Útil de cuiro que es posa al cap de l’animal per guiar-lo i controlar-lo.

Caliu: Acció d’esllavissar-se la terra quan es treballa després d’una pluja insuficient.

Cameta: Part de davant de l’aladre que s’uneix als timons.

Camó: Cadascuna de les corbes que formen la roda del carro.

Campanya de la garrofa: Durada del temps de collita.

Cànter: Recipient de ceràmica per portar aigua.

Carcingle: Vara de lledoner doblada i lligada per un aram, serveix com llaç per lligar.

Carrasca: Fusta en la que es fan les peces del carro.

Carrasquenya: Llavor de garrofera vera.

Càrrega de Garrofes: transport a lloms o amb carro.

Carregador de carro: Punt on es deixava el carro i posaven els sacs baixats a llom.

Carretó: Vehicle de transport humà d’una roda, una caixa i dos braços. (C. Carretilla)

Carro: Vehicle tirat per animal, amb dos rodes, dos barres i una caixa per al transport. Tot està construït amb fusta de carrasca, excepte els taulells que són de figuera per evitar que s’asclen.

Cassuda negra: Llavor de garrofera vera.

Cassuda roja: Llavor de garrofera vera.

Catxeta: Llavor de garrofera vera.

Cavar soques: Treballar amb l’aixada els rodals de les soques on no entra l’aladre.

Cavar: Acció de treballar amb l’aixada.

Cèrcol: Cercle al voltant de la soca d’un arbre, fet amb un cavalló o amb un ribasset.

Cèrcol de pedres de la garrofera: Ribàs rodó al voltant de l’arbre.

Cimal: Branques grosses que surten de la soca, les més altes de l’arbre. Cim-alt.

Cingle: Peca de fusta de lledoner doblat i lligat amb aram, servia per passar la corda.

Cistella: Recipient de vímet amb ansa, generalment per collir fruita.

Colleró: Instrument de cuiro que es posa al coll per a que tire l’animal.

Collidor: persona que tira les garrofes a terra amb el ganxo.

Collir: Acció de collir el fruit.

Collita: La quantitat de garrofes d’un arbre, una finca o una campanya.

Colmo: Part alta de l’arbre. (Castellanisme.)

Corca: Arbre afectat pel corc.

Corda: D’espart, cànem, fibres sintètiques, etc. Serveixen per lligar.

Cordell: De la mateixa utilitat que la corda però més prim.

Cornalons: A cada costat recipient de la sàrria per al transport amb bast.

Corretjot: Peça de cuiro que va de les barres del carro al selló aguantant aquestes.

Cosir el sac: Encordillar el sac ple deixant un tros de tela a cada banda, orelletes.

Costella de bou: Llavor de garrofera vera.

Costellera: Llavor de garrofera vera.

Cub: Part central de la roda.

Culató: Sac que no arriba a estar mig ple.

Culets: Garrofes menudes costoses de plegar, els sacs resultants són molt pesats.

Culona: Llavor de garrofera vera d’Eslida.

De la Faveta: Llavor de garrofera vera.

De la Vora Roja: Llavor de garrofera vera.

Del Masclet: Llavor de garrofera vera.

Del Pom d’Artana: Llavor de garrofera vera.

Del Pom Negre: Llavor de garrofera vera.

Del Pom Roig d’Onda: Llavor de garrofera vera.

Del Pom Roig: Llavor de garrofera vera.

Del Rallador: Llavor de garrofera vera.

Del Varejat: Llavor de garrofera vera.

Dental: Peça inferior de l’aladre que s’ajusta a rella.

Desbrossar: Llevar la brossa o herba molesta.

Desnivellar la càrrega: Quan els sacs estan a diferent nivell amb perill de rodar.

Destral: Útil de mànec i fulla que serveix per podar i tallar branques.

Eix: És de ferro, sosté les rodes i el pes del carro.

Empelt: Posar una planxa, esqueix o escut d’una llavor de qualitat a un arbre bort.

Empostades: Taulells verticals del carro per a subjectar la mercaderia.

Empostat: Conjunt de posts del carro per evitar caiga una càrrega pels varals.

Enganxar l’animal: Acció de posar l’animal al carro.

Ensacar: Acció d’omplir el sac.

Entoixar: Terraplè que va d’un seca a l’altre de nivell inferior on no hi ha ribàs.

Esbrossar: Cavar profund per preparar una finca per plantar els arbres.

Escaleta: Útil de ferro per pujar el carreter.

 

Escardar: Llevar la brossa dels blats. Llevar els cards.

Escut: Tros de pell d’arbre ver en forma d’escut que s’implanta a un arbre bort.

Esgall, esgallar: fractura d’una rama, generalment per causes naturals.

Espigolar: Plegar garrofes una vegada replegada la collita.

Estaca: Modalitat d’empelt posant una vara vera a un arbre bort.

Esteba: Part posterior alta de l’aladre que subjecta el llaurador.

Falda: Part baixa de les branques d’un arbre.

Farol: Alimentat amb oli, estava a la part de davant esquerra.

 

Fènyer: Treball amb el sedàs, una de les accions és separar la farina del segó.

Fer clots: Cavar un forat on deu posar-se el nou plantó.

Fer plegadors: Acondicionar la zona de dins del perímetre o plegador.

Finca: Una propietat.

Fiscar: Cordell d’espart.

Fita: Senyal, generalment una pedra o pedres, per delimitar les propietats.

Flor de garrofera: Mostra.

Foia: Part baixa d’una zona o partida.

Fondo: Sinònim de foia.

Forana: Garrofes que cauen fora de la solada.

Forca: Peça generalment de fusta amb dos braços dalt, per sostenir una branca.

Forcat: Barres de fusta corbada que van del jou a l’aladre.

Formigà: Muntó de brossa o llenya tapada amb terra que es crema per desinfectar.

Frau: Espai que hi ha entre dos arbres o plantes o entre dos tires de plantes en un camp, hort, etc.

Fre: Per parar el carro, poden ser de manilla o cadena.

 

Galga: Biga de surera que es posava a la roda del carro per frenar-lo.

Ganivet: Serveix per tallar rames petites i empeltar.

Ganxo: Canya de dos anys, grossa i forta amb un tros de rel per enganxar.

Ganxos: Ferramenta manual amb pues per replegar les garrofes de la bodega.

Garrofa: Fruit de la garrofera, com s’ha vist en hi han de moltes varietats.

Garroferal: Finca de garroferes.

Garrofí: Llavor de la garrofa.

Guaret: Terra conreada però no sembrada. En Cast. Barbecho.

Hermafrodita: Planta que té els dos sexes.

Jou: Instrument igual que el colleró però més específic per llaurar.

Llaurar: Treballar la finca amb l’aladre o forcat tirat per l’animal.

Lligar el sac: De forma circular amb els sacs que no estan plens.

Lligó de Puntes: Igual que el lligó però amb dues puntes que permeten estacar més.

Lligó: Ferramenta de cavar on part del mànec és de ferro, a la part final és de fusta.

Lligona: Lligó amb fulla en forma aplanada per replegar terra i altres productes.

Lligonet: Lligó menut per escardar el blat i fer brossa entre altres utilitats.

Maceta: Eina per trencar pedra petita o mitjana.

Mall: Eina per trencar pedra gran.

Mànec: Fusta d’on s’agarra un instrument de treball, pot ser de carrasca, lledoner, olivera o taronger bort.

Manegueta: Peça de ferro de forma cilíndrica que abraça el cub del carro.

Manta de malla: Modernament serveix per plegar la collita amb més facilitat.

Matxina: Qualsevol màquina, es sol dir a les de sulfatar.

Medir: Calcular on deu anar cada nou plantó.

Merma: Disminució de la producció en un any.

Mig sac: Sac mig ple.

Mitger: Persona que treballa a mitges amb el propietari. Part baixa d’una solada.

Molí de garrofes: Fàbrica de moldre garrofes per a pinso o altres utilitats.

Mosso: fustes a la base de les barres per sostenir el carro dret sense estar l’animal.

Mostra: Flor de la garrofera, creix en agost o setembre.

Muntó de garrofes: Quantitat junta no continguda en sac ni cap altre recipient.

Negreta: Llavor de garrofera vera.

Nivellar la càrrega: Igualar els sacs en la càrrega a llom, per evitar que rode.

Nivellar: Aplanar la finca o acondicionar el plegador.

Orelletes del sac: Dos agarraderes per transportar-lo a mans quan està ple.

Pala: Eina per carregar el vehicle a mans.

Paleta de sembrar: Serveix per fer clots on dipositar la sembradura.

Parar el sac: Sostenir una persona el sac obert mentre altra posa el producte.

Parar: Situar-se a la finca, generalment baix la garrofera paradora.

Partidor: Punt que divideix les finques.

Peçonera: Peça de ferro que acobla a l’eix i manté la roda.

Perpal: Barra de ferro de quasi dos metres de llarg per fer palanca.

Pic: Instrument de ferro que a una part te punta i l’altra fulla, el mànec és de fusta.

Pinso de garrofa: Garrofa molta per alimentar als animals.

Pitral: Corretja que anava del bast al pit de l’animal.

Planter: Vegetals per plantar o acabats de sembrar.

Plantó de garrofera: Garrofera molt jove i encara de reduïdes dimensions.

Planxa: Empelt ver sobre bort o arbre de mala llavor, té forma quadrada.

Plegador: Persona que plega. Terreny acondicionat per plegar.

Plegar garrofes: Acció de recollir garrofes de la solada.

Poal: Per portar aigua a mans, abans era de llanda i ara generalment de plàstic.

Podador: Persona que talla i generalment també empelta els arbres

Podar: Treball de podar o tallar un arbre a fi d’augmentar la seva qualitat.

Pollanca: Garrofera molt jove i encara de reduïdes dimensions.

Pujador: En les finques amb desnivells i ribassos, camins per pujar i baixar els secans.

Puntal: Peça generalment de fusta en forma de forca per sostenir una branca.

Puntes d’aire: Finques altes, estretes i males de treballar. De mala qualitat.

Raios: Raig d’una roda.

Ramals: Eina de corda o cuiro que serveix per controlar i dirigir l’animal.

Retranques: Eina de cuiro que va a les anques, serveix per aixar en rere.

Ribàs: Paret de pedra seca per mantenir la terra i aplanar el bancal.

Rodar la càrrega: En el bast o albarda, quan la càrrega roda a la panxa de l’animal.

Roja: Llavor de garrofera vera.

Sàrria: Útil d’espart per posar damunt del bast, per transportar eines.

Sarrieta: Útil d’espart per portar el treballador al coll les seves ferramentes.

Sarrió: Catifa d’espart allargada, es posava damunt el bast.

Secà: Zona que no es rega, en contraposició a l’horta.

Sedàs: Serveix per fènyer el blat i altres productes, també per separar l’arena fina.

Selleta: Útil que va al llom per subjectar el corretjot del carro.

Selló: Peça de cuiro, borra i tella, es posa al llom de l’animal per sostenir el carro.

Sembrar garrofí: Una modalitat de plantar garroferes.

Serra: Útil per a podar i tallar branques, aquest és dentat.

Serretó: ferro col·locat a la part anterior baixa de la cabeçà per frenar l’animal.

Serruig: Té la mateixa funció i forma de la serra però és més petit.

Singla: Corretja o teixit de tela ample i dur, lligava del bast a la panxa de l’animal.

Solada o solà: Garrofes que cauen dins el perímetre de l’arbre.

Solc: Línia llarga i estreta treballada per la passada d’un aladre.

Solsida: Part d’un ribàs ensorrat.

Soto: Tauló subjectat amb cadenes posat a baix del carro per augmentar la càrrega.

Tafarra: Corretja ampla que anava del bast a les anques de l’animal.

Tallador: Podador.

Tallar: Podar.

Tauladora: Peça per aplanar la terra amb l’animal, les millors de perera o cervera.

Taulell: La base del carro, era de fusta de figuera per amortiguar els colps.

Telera: Tauló primer i darrer del carro.

Tellol: Bastonet de fusta d’uns 15 cm., uneix el forcat al jou.

Tenella: Tavesser de fusta o ferro que uneix el dental i la cameta, gradua la rella.

Tiradors: Cadena per arrastrar el carro que va des de davant al colleró.

Tiros: Veure tiradors

Tisores: Generalment de podar.

Trava sanya: Barra horitzontal que va d’un varal a l’altre amb un clau al mig.

Trill: Instrument per tallar i trossejar la palla damunt l’era.

Trona: Muret circular que s’omple de terra al peu d’oliveres, garroferes i altres arbres, per recalçar-los.

Ulleres de batre: Eina d’espart picat, serveix per tapar els ulls de l’animal quan roda.

Ulleres: Part de la cabeçà col·locada a cada costat, per evitar que l’animal mire en darrere.

Valero: Sàrria de darrere del carro per portar en menjar de l’animal.

Vara o vareta: Modalitat d’empelt.

Varal:  Barra horitzontal superior on van les estaques de la barana del carro.

Varejar: Acció de collir un arbre amb una vara o canya.

Vedriana: Llavor de garrofera vera.

Vela: Lona per protegir els productes i el carreter.

Vencill: Nuc per lligar les garbes de blat, alfals, etc. amb el mateix producte.

Vieta: Llavor de garrofera vera.

Volant: Corbellot gran i esmolat per segar blat.

Volcar el carro: Caure de costa, molt comú aquest accident pel gran volum dels sacs.

Xaruga: Ferramenta per a llaurar. N’hi ha fixa per al secà i giratòria per a l’horta.

Xolits o xiulits: Garrofes extremadament primes per causa d’una sequera.