Joan Cabanyes Vilar, activista per la cultura pròpia

Joan Cabanyes en un moment de la gravació del vídeo sobre les orelletes per Artanapèdia.

[Ha passat el temps des que ens abandonara Joan tan abruptament. La notícia va arribar a la revista El Temps, al butlletí d’ACPV i altres mitjans de comunicació, i la família va rebre el recolzament de nombroses personalitats del món de la cultura; entre altres fem referència a Octavi Vila, Pare Abat del Monestir de Santa Maria de Poblet, que es va fer càrrec de l’homilía en el seu enterrament. Per petició expressa d’algunes persones, deixarem ací el text complet: 2018 138 Funeral Joan Josep Cabañes Villar]

La vesprada del divendres 25 de maig de 2018, per sorpresa, ha faltat el nostre amic Joan Cabanyes Vilar, company de dècades en tot tipus de militància, en l’actualitat membre fonamental del Consell de redacció de l’Artanapèdia. Havia superat un càncer que l’havia debilitat molt -de fet s’havia jubilat abans d’hora -però del que també s’havia recuperat completament.

Artanenc mil per mil, llaurador, es movia amb discreció, plenament integrat en els ambients més populars del poble, però també en ambients intel·lectuals a la Plana, a València o a la Universitat Catalana d’Estiu, a la que va assistir durant tants anys. On anava era simpàtic i popular, feia amics per a sempre. Soci  històric d’Acció Cultural del País Valencià i contribuent en molts projectes cívics en l’àmbit de la cultura; home amb personalitat pròpia, irreductible i insobornable.

Joan era una pilar, una referència en el nostre projecte ètic i estètic, en Artanapèdia i en moltes altres activitats desenvolupades en els últims 40 anys: l’Agrupació cultural Penyes Altes en els anys 80; la Coordinadora que es convertiria en Societat d’Amics de la Serra Espadà durant els 90, el projecte Artanapèdia i tants altres.

A ell li devem moltes idees creatives per a distints projectes, entre altres per a l’Artanapèdia, on podreu trobar la seua petja en molts racons. Era una persona extremadament ben informada, lector compulsiu, devorador de premsa i revistes d’actualitat, de llibres i fullets de tot tipus que repartia amb generositat. Va ser un recolzament constant, optimista i lúcid, en dècades d’activisme cultural, mediambiental, pel patrimoni… Amb ell sentim que vam guanyar moltes batalles que en principi pareixien perdudes: la normalització del valencià a les institucions, la declaració de Parc Natural per a la Serra Espadà, o la posada en valor del nostre medi natural i del nostre patrimoni historicoartístic, entre moltes altres.

Irònic i bromista, molt lúcid, pacient, comprensiu i esperançat. Per a nosaltres era amic i família, un company fiable. Ara estem més sols, deixa un gran buit en nosaltres i pensem que també en el poble. Gràcies Joan, no cregues que tot açò és excessiu ni esperes que ens oblidem de tu. Amic estimat, et portarem al cor per sempre.

Anuncis
%d bloggers like this: