Col·lecció José Rico, ‘Seba’

Punxeu sobre les imatges per a veure-les en gran.

Treballadors d’un rajolar. Finals del segle XIX

Treballadors d’un rajolar

Treballadors en una trilladora. Al mig José Valles, amb camisa blanca Lluis de Puça. 

Grup a fira de Santa Cristina. Doloretes de Gorra, la Rúbia, Aullós, Paquita Felipe, Pura Mateua i Pascualet de la Martina. Foto Pons, Castelló

Grup posant

Festa del Pla. El rector del poble, Miguel de l’Aguatzil, el secretari D. Valeriano, Almela (alcalde de l’Escorial), Pepito Cortes (alcalde), el negre de Garrofa, José la Pobila, Blocona davant de la banda.

Baixada del Cristo. Les “forces vives”: Emilio Álvaro, Salvador Almela Navarro, Pepito Cortes (alcalde) , el moMoreno Garrofa i darrere Miguel l’Aguatzil. Darrere la banda de música.

Processó del Cristo amb la peanya de suro, passant per la plaça Major. D’esquerra a dreta, Vicent Ramon de Nela, José Valles, Pepe Perrera i Manolete. El rector és Mn. Joan. ‘Foto Estudio París. José Francisco Vicente. Castellón’

Les “forces vives” del poble, mirant els bous des del cadafal. Pepito Cortes, D. Vicent el Botecari, José Herrero, el rector de l’Escorial, Almela Navarro, Blocona, Enrique Màlia…

Juan Bagán, foto escolar

Les fotografies que venen a continuació són retrats d’estudi. El retratisme es va posar de moda a meitat del segle XIX i va anar decaient a mida que la disciplina fotogràfica es popularitzava i les càmeres s’anaven fent accessibles al gran públic. De fet, és habitual que els propis professionals impartiren cursos de fotografia. Bona part de les instantànies són targetes postals, altres estan apegades sobre cartró rígid, porten marc o paspartú, de vegades molt elegant. Als estudis s’incorporaven mobles a la moda i telons pintats que, la majoria de vegades, representaven exteriors exòtics i sofisticats. Era habitual que als retratats els posaren algun objecte a les mans: als homes un puro (o guants, o diaris…), a les dones palmitos; als xiquets de comunió missals i rosaris, com en l’actualitat. A finals del segle XIX i principi del XX, d’on són estes fotos, era habitual que la gent es fotografiara en anar a les capitals, per això abunden les fotos de soldats; era l’oportunitat d’eixir de casa. Molts fotògrafs també treballaven de forma itinerant, pels pobles. A Artana va ser moda durant molts anys fotografiar-se a la Fira de Santa Cristina, davant d’un teló.

Fra Domingo Pitarch. Foto J. Chairez, Mèxic

Un jove José Llidó (el tio Valles), que va ser alcalde a la República. Foto postal sense firma. Al dors, escrit a mà: “Señorita Anita Rico. Quien te estima José Llidó. Artana, 12/3/1917”

Jove amb palmito. Foto J.E. Puig, Barcelona. Aquest autor va treballar entre 1880 i 1910

Jove asseguda, amb palmito. Març de 1919. Foto J. Derrey, València. Derrey és un dels grans professionals valencians de l’última quart del segle XIX i primeres dècades del XX. Per als interessats en el tema: José Ramón Cáncer Matinero, ‘Retratistas fotógrafos en Valencia (1840-1900)’, Col·lecció Formes Plástiques, nº 20, Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, 2006

Senyoreta amb palmito. ‘J. Navarro, Fotografía de Arte’, Nules.

Senyoreta amb mocador. ‘Vendrell Fotógrafo’, i un segell: ‘01664’

Jove llauradora prenyada. Targeta postal. Nom del fotògraf il·legible en el dors. Madrid. Era habitual que els fotògrafs intentaren posar el retratat en el seu ambient. En aquest cas s’ha destacat el seu origen popular i rural

Dona major asseguda. Targeta postal sense menció a l’autor

Parella de ‘nóvios’. Foto M. Mateos, Barcelona. Part posterior litografiada. Un altre motiu per anar a la capital i fer-se fotos era el viatge de noces.

Tres xiquets. Targeta postal sense menció d’autor

Xiqueta de comunió. Fotografia amb marc de cartó retallat

Xiquet de comunió. Foto S. Gimeno Gil

Dos soldats a la Guerra del Rif (1911–1927), també dita Guerra de Marroc o Guerra d’Àfrica, on van anar molts joves artanencs. És una targeta postal segellada al dors: ‘Fotografía de la Plaza España. Tetuán’. Porta una inscripció: “Vicente. Guerra de África. Tetuán. 11-4-1914. Este tu hermano que lo soy. José”. Com s’ha dit abans, els dos porten puro, a més d’espasa i medalla

El tio Valles. Soldat amb puro, a la Guerra d’Àfrica. Fotografia sense menció d’autor. Escrita al dors: “Un pequeño Recuerdo para mi hermana Agueda. Tu hermano José Llidó. Melilla 20-2-916. Para casa y Adelina ya los mandaré más adelante, hoy que perdonen”.

Soldat amb puro. Fotografia E. Morer, Olot

Soldat amb puro. No hi ha menció a l’autor

Soldat amb puro. ‘Fotografía Condal de José de Olalde. Barcelona’. Targeta postal

Soldat amb puro. Foto F. Pardo, Oviedo. Feliciano Pardo es va traslladar a Oviedo en 1882. Ell i els seus fills hi van treballar fins a ben entrat el segle XX

Altre soldat assegut amb puro. Foto de Feliciano Pardo, Oviedo.

Possiblement l’uniforme pertany a una companyia d’ultramar (abans de perdre les colònies en 1898). ‘Foto E. Idelmón, Palencia/Burgos’

El tio Valles. Soldat llegint la premsa. ‘Carta Postal José Llopis, Valencia’. Escrit al darrere: “José Llidó Villalba. Taller de Bloques de Obras Puerto Cabañal Valencia” Du un segell: “ENE 1914”

Retrat de llaurador. Foto J. Derrey, València. 3-1919

Retrat de llaurador. Nom del fotògraf il·legible. Escrita al dors: “Recuerdo de Vicente El que A Dora tu persona”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: