4 d’agost de 2016

Cultura de Artana en 1928 és una interessant aportació de Carmen Herrero (Carmen “del Cartero”), un llibret de Mossén Lluís Vilar (1869-1936) que no coneixíem, publicat el 1928, similar a aquell altre que ja està publicat a Artanapèdia intitulat Síntesis de la historia de Artana (1926), editat per la mateixa impremta (Viuda de F. Menosi, València). En este cas, es tracta d’un llistat de persones amb “carrera”. Mn. Lluís censa 17 “Sacerdotes Seculares” (el clergat “normal”), 9 “Sacerdotes y clérigos regulares” (ordres religioses), 14 “Monjas y Religiosas”, 12 “Maestros”, 6 “Médicos y practicantes”, 3 “Abogados” i 7 “Otras carreras”. En total 68, un nombre molt elevat que podríem comparar amb l’estat actual de l’estudi al nostre poble.

Els textos de Mn. Lluís, poc equànimes i sense matisos, aporten sempre una gran quantitat d’informació etnològica de gran valor per entendre el nostre passat. Són textos que demanen una lectura atenta i activa, que forcen una recepció crítica.

Podeu obrir el llibret ací, en format PDF: Cultura de Artana 1928

Com sol passar amb els escrits de Mn. Lluís, tot el que diu mereix un comentari. Dels 68 personatges citats, 40 són religiosos, un nombre altíssim que hui resulta difícil d’entendre. Possiblement a banda del fervor religiós, la polarització política del segle XIX en algun moment va dur a molts joves (o als seus pares) a decantar-se per la vida religiosa. Però si parlem de carreres, cal recordar que les monges no estudiaven, i segurament alguns frares tampoc. També és molt curiós veure quina varietat de càrrecs hi havia en l’església de fa menys d’un segle: Mn. Lluís anomena agregats, capellans, vicaris, directors espirituals, examinadors sinodals, conciliars, beneficiats, ecònoms, josefinos operaris, definidors, visitadors, guàrdies de l’olla, priores, mares de cor, torneres, adoratrius… Hi havia molts frares en missions: dos al Brasil, Mèxic, Terra Santa, Califòrnia (“estados yanquis en estado semisalvaje”) o Argentina.

Quant als mestres, cal recordar la poqueta formació que tenien en aquell moment, un extrem que es va voler corregir en el breu període de la República però que va involucionar després de la Guerra civil, com vam contar en un altre text (Sobre l’educació bàsica en la postguerra).

Dos metges i un estudiant de medicina, a més a més de tres practicants, un d’ells sangrador.

I tres advocats (un d’ells professor de piano), més un comptable, un comerciant de taronges a París, un oficial de “Correos”, un telefonista, un batxiller…

La gran majoria són carreres de poc de mèrit, però Mn. Lluís, com era habitual, infla les xifres i es penedeix de les poques ganes d’estudiar dels artanencs.