General

Ací anirem posant les fotografies que tinguen un valor documental, històric o etnològic, que ens permeten reconstruir visualment temps passats.

De moment les mantindrem desordenades, fins que pel seu nombre ens hajam de plantejar una estructura.

La majoria de les fotos son anònimes. Agrairem qualsevol informació sobre els autors, i també sobre la identitat de les persones retratades.

També volem demanar CONTRIBUCIONS a aquest fons documental. Deixeu-nos aquelles imatges que considereu d’interés, les escanejarem i us les tornarem en temps rècord. Les fotos apareixeran amb el nom del seu propietari original i les dades que considereu importants. Gràcies.

Punxeu sobre les imatges per a veure-les en gran.

Possiblement la primera "penya" d'Artana: la Penya els Pelegrins. Agraïm la contribució de Lourdes Peris.

Una de les primeres  penyes d’Artana: la Penya els Pelegrins, cap a finals dels anys 40. Començant per baix a l’esquerra, Juanito el Choto, dalt Juanito Ramoneta i darrere, alçant dos fonts, José Casanova, a qui dien “el Secretari”. Damunt del matxo es veu a Vicente Pallarés, i darrere Juanito l’Ordenari (o potser un dels Catretets). A la dreta, baix Pascualet de Menuda, amb un meló d’Alger José Filiberto, i amb el conill Ricardo Peris “Andreu”. Agraïm la contribució de Ricardo Peris Pitarch (Andreu).

Vista del castell. Es tracta de la façana exterior de la muralla que dóna a llevant, hui completament desapareguda. Adoneu-vos que la torre de l’esquerra i la suposada finestra “mudèjar” encara no s’havien reconstruït (sembla que es va fer l’any 1936). La imatge és de la segona dècada del segle XX, de La historia de Artana de Mn. Lluís Vilar Pla.

Vista del castell, segona dècada del segle XX. De La historia de Artana de Mn. Lluís Vilar Pla.

Caseta d’época musulmana al Mig de l’Horta, segona dècada del segle XX. Darrere s’aprecia el Pouet. De La historia de Artana de Mn. Lluís Vilar Pla.

Caseta “Llom de Gat”, d’època musulmana, segona dècada del segle XX. De La historia de Artana de Mn. Lluís Vilar Pla.

Vista del poble, segona dècada del segle XX. De La historia de Artana de Mn. Lluís Vilar Pla.

Vista del poble des del Castell, segona dècada del segle XX. Vegeu en primer pla el Calvari, el Cementeri i les eres. De La historia de Artana de Mn. Lluís Vilar Pla.

El General Gonzalo Sales Serra (1855-1917) va fer la guerra contra els carlistes (1872–1876) i a Filipines (1897). Segona dècada del segle XX. De La historia de Artana de Mn. Lluís Vilar Pla. Veure 153 de la Història de Mn. Lluís.

Bombardeig de la Legió Cóndor sobre l’Horta del Pinar d’Artana, vora Rambla, a primers de juliol de 1938. (Arxiu fotogràfic del Centre d’Història Contemporània de Catalunya)

La imatge mostra un grup de soldats i de xiques del poble poc després de l’entrada de l’exèrcit nacional en Artana. Com es sap, la 4ª Divisió de Navarra va entrar a Artana pel Castell el 4 de juliol de 1938, i va causar un gran entusiasme en part de la població. Fruit d’aquest entusiasme fou l’amistat entre alguns soldats i famílies del poble, que es va prolongar durant anys després de la guerra.
En la fotografia s’aprecia molta activitat pel Castell. S’hi reconeixen les xiques: d’esquerra a dreta i de dalt avall, Felicidad de Coloma, Doloretes de Clàudia, Genoveva, Lolita el Rosso, Marí Roqueta, Doloretes de Roqueta i Marí Racó (la primera i la penúltima vestides de falangistes). Quant als soldats, algunes de les xiques presents n’identifiquen a dos: el primer per l’esquerra era intendent i l’anomenaven “el Carnisser”. I el de més a la dreta es deia Jaime, era un jove de Barcelona que, una vegada acabada la guerra, va tornar a Artana en nombroses ocasions, de vegades acompanyat per sa mare. Darrere del grup es veu la part interior de la muralla que dóna a llevant, hui desapareguda. Foto cedida per Marí Racó.

Espartineres, dècada de 1940

Treballant a la ‘Industria Capachera Artanense’, final dels anys 1950

Una altra vista del treball a la ICA. Doloretes del Rullo, Dolores de Sabullera,

‘Menjadeta’ al carrer, barri del Salamero, cap a mitat dels any ’60

Segant arròs a l’Horta de València, dècada de 1950. D’esquerra a dreta, ‘Tarsán’, Vicentet de Pardalera, Vicente Xurra i José Palanques. Col·lecció Abdón Llidó.

Portant gavells als forns d’Onda. Juan José ‘Tata’, cap a 1950

Gavellers. Foto cedida per José Badía Pla

Panoràmica. S’aprecia la torre del Castell sense la finestra, els xiprers joves i el Cementeri Vell tancat. Dècada de 1920.

Foto del castell de Carlos Sarthou Carreres, sobre 1910, abans de la reconstrucció de la torre i la popular finestra “mudèjar”.

L’església parroquial en 1910. Foto Carlos Sarthou Carreres.

El Calvari en 1910, en imatge de Sarthou.

Font i ermita de Santa Cristina en 1910. Foto Carles Sarthou Carreres.

El poble des del castell, al voltant de 1910. Foto Sarthou Carreres.

Panoràmica de la població al voltant de 1910. Foto Sarthou Carreres.

Fira de Santa Cristina, cap a 1930? Col·lecció Joan Fuertes

Una foto de l'any 47 ó 48,

Una foto de l’any 47 ó 48. La situació era la següent: l’oratge va destorbar i els retratats se’n tornaven a casa. A la Revolta Fosca (la carretera antiga), a l’ombra de la Serra Bandera, es van trobar amb un fotògraf itinerant, dels que portaven un gran trípode i una tela per fer fosc, i li van demanar una foto. Els retratats són els següents: D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Carlitos Badía, José Palanques, Enrique Bresquilla, Enrique Serro (‘Caric’), a cavall del matxo José Filiberto (que venia de llaurar, com es veu pel forcat), acatxat Vicent de les Pitarques i José el Chulo falçó en mà. Ajupits, José (germà d’Alberto, l’home de Marí Pere), Joan de Nela i Abdón. El major dels retratats era Filiberto, que tenia 16 anys. La resta tenien entre tretze i quinze anys, els més joves eixirien prompte d’escola o ja se n’haurien deixat. A l’època es portava la roba apedaçada, espardenyes d’espart i boina. Tot i ser molt jovenets, igualment es carregaven els 30 gavells de rigor. També és bo recordar que eren anys de fam, per la qual cosa és possible que molts anaren mal menjats. Quan es denuncia el treball infantil en països pobres, cal recordar que els nostres pares van patir condicions molt i molt dures. Gràcies a José Filiberto per la contribució.

  1. Jordi López Vilar

    Hola, tinc algunes imatges escanejades per enviar-vos, però necessitaria una direcció de correu electrònic. On les envio? Gràcies.

  2. Crec que cal agraïr a la gent que s’ha preocupat de fer aquesta pàgina pel seu treball. Molt bé.

  3. En la foto ”Segant arròs a l’Horta de València” el de la dreta no es Juanito Palanques, sino que es tracta de son germá José Palanques.
    Graçies y endavant en aquesta tasca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: