Punxeu sobre les imatges per a veure-les en gran.

Espartineres, final dels anys 40. Foto cortesia de Carmen Sales Vilar

Espartineres. Fotografia aportada per Adoración Jaime Marco

Al camió (un UNIC d’arrancada amb manovella i volant a la dreta!) es pot llegir: Fca DE CAPACHOS JOAQUÍN PITARCH VEDRI E HIJOS ARTANA. Foto aportació de Adoración Jaime Marco

Esmorzant i treballant. Fotos de José Montoliu Herrero

Espartineres a la plaça Nova, tota estesa d’espartins, al peu de la creu dels caiguts. Foto propietat de Francesc Vicent Nicolau, fotògraf son pare, Joaquín Vicent

El grup anterior en una nova posició. Foto Francesc Vicent Nicolau, fotògraf son pare, Joaquín Vicent

Espartiners i espartins estesos a la Costera. José Sol, Foto propietat de Francesc Vicent Nicolau, fotògraf son pare, Joaquín Vicent

Dia de treball a l’ICA

Fent espartí a la fresca. Foto cedida per Merche Villalba

Una altra instantània de l’ICA. Foto de Merche Villalba

Un nou grup d’espartineres a la Plaça Nova. Foto cortesia de Merche Villalba

Trenta-una espartineres de totes les edats i tres participants del comboi. Foto aportada per Merche Villalba

Tres espartineres d’Eslida. Foto cedida per Óscar Pérez Silvestre

Magatzem d’espartineres a Eslida. Foto cedida per Óscar Pérez Silvestre

Fent espartins i cistelles de vímet a Eslida. Foto cedida per Óscar Pérez Silvestre

Fullet publicitari. Aportat per Óscar Pérez Silvestre

Antònia Villalonga, Francisco Sales [Pau] i Emilio Sales (1956)

Emilio Sales Villalonga (n’Emilio de ca s’esparter)

En aquesta fotografia veim en Sales s’esparter, juntament amb la seva família, dins la seva botiga del carrer d’Enmig, 21, des Mercadal. La història d’aquest valencià, que va transcórrer al poble des Mercadal a partir de la dècada dels anys 30 del segle passat fins a la seva mort, va començar quan un dels seus quatre germans va venir a Menorca a fer el servei militar i, quan es va llicenciar, va convèncer dos dels seus germans -un d’ells s’Esparter- perquè vinguessin a Menorca, ja que aquí hi havia més possibilitats de guanyar-se la vida que a la seva terra. Així ho van fer. Passat un temps, s’Esparter es va incorporar a un cos de policia anomenat Guàrdia d’Assalt i el van destinar as Mercadal. Aquí va conèixer la que seria la seva esposa: na Tònia Emília. Amb tot açò va esclatar la Guerra Civil, i quan va acabar va ser empresonat per haver estat policia de la República. Després de gairebé un any a la presó, va ser alliberat i, poc temps després, es van casar amb na Tònia i se n’anaren a viure a la seva terra, València.

L’estada allà només va durar uns mesos, ja que ben prest van decidir tornar a Menorca. Al poc temps d’haver arribat va néixer el que seria el seu únic fill, autor d’aquest escrit. Una vegada instal·lat aquí, va decidir muntar un negoci a base de material agrícola com a complement a la seva feina d’esparter, que dominava bastant bé. El negoci, que en un principi va instal·lar en una cotxeria del carrer de Sant Joan, va anar prosperant, i uns anys després el va traslladar al carrer d’Enmig, 21, que també era casa seva, i actualment la meva. Entre els productes que es podien trobar a la seva botiga hi havia senalles de tot tipus i mida, sàrries, beaces, estores, etc. Tot açò estava fet d’espart i fabricat per ell mateix. A més, també tenia avarques rústiques i fines, càvecs, aixades, falçs, corda, tot tipus de calçat, pricipalment d’home, i durant un temps també va vendre productes de caça com cartutxos, pólvora, perdigons, balins per a carabina d’aire comprimit, etc.

Enrique Muchola i José Montoliu, Professors de sàries al Taller d’espart. 8 d’octubre de 2011

Marí Racó, Professora d’espartí i alumnes

Ricardo Peris, Professor i alumnes

Vista parcial del Taller. Totes les fotos de Josep Herrero

Pedres de molí ornamentals

Antiga font a la Plaça Nova

Retaule ceràmic desaparegut

Premsa de molí a ca Pascual Ramón Vilar

Molí Hostal del Senglar. Fotos de Ramon Saborit

Una altra vista de la maquinària de l’antic molí

A les imatges superiors podem veure un “molí de biga i lliura” conservat a l’Hostal del Senglar, a l’Espluga de Francolí (la Conca de Barberà), i datat en 1773. Un molí com aquest, i possiblement de la mateixa època, es trobava al carrer Primavera d’Artana, propietat de Blai de Garrofa. El solar pertany ara a José Llidó Herrero (Sol). Dos rodes com la de la foto superior es troben a la parcel·la de José Rico, a l’Urbanització Zorear tal com s’aprecia a la imatge següent.

Rodes d’antics molins de biga i lliura d’Artana