Encara no hem esbrinat qui són les autoritats forasteres, al mig de la comitiva, que pareixen bessons. Sí que sabem que el capellà és Mn. Juan Pallarés, al que s’estimava molt en Artana, i l’home més a la dreta pareix ser Jesús “de Planet”. A l’esquerra, amb brusa i boina el tio José Catret i darrere Emílio Álvaro, alcaldes segons.

Començant per l’esquerra tenim al tio “Moreno Garrofa”. El quart per l’esquerra, calb i vestit de negre, pareix ser Pere “la Roja”, que va ser jutge  En esta imatge com en la majoria de les següents veiem al segon alcalde, el tio José Catret, i a Jesús de Planet.

Una gran comitiva que va replegar a les autoritats forànies a l’entrada del poble i les va acompanyar per la carretera, que aleshores era de terra i no tenia cases a cap costat.

Començant per l’esquerra Veiem al tio José Maria Cabañes, a Emílio Álvaro amb vara de segon alcalde, al Moreno Garrofa, al tio Catret també amb vara, etc. Entre la gentada hem reconegut a José Caranyo, que anys després seria alcalde molt de temps i a “Chacola”; a la dreta, i amb davantal (que aleshores es portava seguit) Rosarito Mollona i Fina Fustero, i el xiquet pareix ser Enrique “Manyà”. La brusa i la boina encara s’utilitzaven per mudar, però això aniria minvant.

Els mateixos, amb el rector mossén Pallarés ja revestit per a la benedicció de les instal·lacions.

Seguint amb l’acte ja coneixem aproximadament als protagonistes. L’única menció curiosa és la de Don Juan Caballero, el metge, que aguaita a la dreta del tio Catret.

Fem un altre repàs: el rector Mn. Juan Pallarés, darrere Emílio Álvaro, José María Cabañes (el “Pesador”), Don Juan Caballero i el tio Catret.

Dos novetats: a l’esquerra del capellà, Blocona, Secretari de l’Hermandad, i el següent a l’esquerra Vicente Colàs. A la dreta del retor, Miguel l’Alguatzil.

Parlaments dins de les instal·lacions.

Imaginem que el tècnic està donant les explicacions oportunes. Pareixen ser les bassetes on es decantava l’oli.

Òbviament la inauguració es va fer els mesos de collita d’olives.

Per darrere es veuen alguns membres de la banda de música, que contribuiria a solemnitzar l’acte. El primer per la dreta és José María Barros.

Més fotos d’explicacions. Es tractava d’un gran salt tecnològic i deixava obsoletes les desenes de molins particulars que hi havien al poble.

Nous parlaments al mig de la plaça de l’almàssera. Emílio Álvaro, molt eloqüent, parla com a autoritat municipal.

Autoritats forànies.

Una bona panoràmica del moment. El cobert que es veu darrere estava a la llarga del recinte, en la part interior. En primer pla la Unión Musical Artanense.

A l’esquerra reconeixem Emilio Álvaro, i començant per la dreta Ramón de Planet i el Moreno Garrofa.

Foto de família per al reportatge.

Vista exterior de l’edifici. “Almazara Sierra Espadán. Grupo Sindical de Colonización nº 187”.

Alguns protagonistes.

Esta imatge i les següents són del referit segon reportatge fet per R. Escrig de Nules. Només apareixen les instal·lacions. Veiem part de la maquinària amb els espartins.

Una altra vista parcial de la maquinària.

Vista exterior. Encara s’estaven construint les oficines. L’almàssera estava aleshores fora del poble.

I per acabar, la bàscula i el molí.