Els treballs col·lectius, com el que feien les espartineres, era propici per a composar endevinalles o cançons.

Durant els primers mesos de 2018 vam estar jugant en el Facebook amb una quinzena d’endevinalles que s’han dit tradicionalment a Artana (suposem que algunes d’elles també són populars en altres punts del domini lingüístic, però només en vam trobar una en Internet que es deia a Catalunya). Moltes ens les sabíem per tradició familiar, altres ens les han fet arribar les dones i els homes que participen en la Unitat de Respir Familiar, del que s’ocupa Pilar Pla Sales. A elles i ells, moltes gràcies.

La composició popular, de vegades col·lectiva, d’endevinalles, cançons i tot tipus de contes i romanços era habitual abans de l’adveniment dels mitjans de comunicació de masses, quan la cultura popular era autènticament popular, fruit de la pròpia gent. Les referències escatològiques eren habituals en tots els gèneres; com veureu, un nombre important dels enunciats són extremadament indecents, encara que després les solucions solen ser d’allò més innocent. Molt sovint eixe equívoc entre l’enunciat i la resposta és part de la gràcia. En general són propostes molt enginyoses, amb ritme viu, algunes d’elles de difícil resolució hui en dia perquè es refereixen a elements o activitats que han desaparegut de les nostres vides des de fa dècades (els burros carregats de cànters, per exemple).

Al joc d’endevinar i a l’equívoc de les referències sexuals s’afegia sovint un tercer element graciós, que era la rèplica escatològica a la solució, justificada per la rima: si la resposta era “la teulà”, a qui l’encertava se li contestava “empoma la caguerà”; o si era “la gallina” se li deia “merda pa’ qui ho endevina”.

Totes les endevinalles són en valencià menys l’última, que aprendria algú en la mili o en alguna migració laboral.

Esperem que este recull modest servisca per a conservar esta riquesa popular, si és possible per a conservar-la viva amb la seua funció de joc. A nosaltres ens ha servit per a jugar pel Facebook amb molts centenars de persones, i hem tingut unes desenes d’encertants a qui només podem premiar amb el nostre agraïment.

A continuació teniu les dèsset endevinalles, i al final, per mantindre el suspens, les seues solucions. Si en sabeu més, per favor, conteu-nos-les.

1. Set panxes i una amb melic, ho has sentit? Set culs i u amb forat, ho has escoltat? Set boques i una amb dents, ho entens?
2. Dos mires-mires, dos vares-vares, un venta-mosques i quatre fangades.
3. Un convent de monges loques, quan pixa una pixen totes.
4. Llarg com el braç, a la punta rojàs, pixa calent, endevina-ho valent!
5. Un bancal molt ben llaurat que punta de rella no li ha entrat.
6. Marit, marit, mone al llit, farem allò de l’altra nit. Ajuntarem pelet amb pelet i taparem el foraet.
7. Penjoll penjava pelut mirava, penjoll caïa pelut se l’enduia.
8. Una cosa llarga i estreta, en la casa que entra pesca.
9. En mig de dos muntanyes clafixen les avellanes.
10. Endevina endevinadell, primer cria pèl que pell.
11. Endevina-endevinalla, quin animal pon en palla?
12. Penjoll penjava en la cuixa tocava, en la mà ho tenia i amb la boca ho deia.
13. Allà dalt, allà dalt, hi ha un home sense camisa, que a cada volta que pega li se veu la llonganissa.
14. Pelut per fora pelut per dins, alça la cama i fica-t’ho dins.
15. Cosa que quan entra és dura i grossa i quan eix molla i xorrosa.
16. Té ulls i no s’hi veu, té ales i no vola, i agarra a les xiques en camisola.
17. Una negra de Guinea que caga pero no mea, va desnuda, come la carne cruda, y por mucho que la miréis ni cara ni ojos no le veréis.

SOLUCIONS

1. Un burro amb sis cànters.
2. El bou (o la vaca).
3. La teulada.
4. El ciri.
5. La teulada.
6. Les parpelles.
7. Un rastre de llonganisses o botifarres.
8. El taüt.
9. Els pets.
10. Una merda florida amb pel.
11. La gallina.
12. El rosari.
13. La campana del campanar.
14. El calcetí.
15. La pebrera al forn.
16. Les sinagües.
17. La puça.