Col·lecció Isabel Gallart

Isabel Gallart ha tingut la generositat de posar en les nostres mans un ample arxiu fotogràfic familiar amb imatges de gran valor. Més enllà de les fites històriques, les fotos familiars ens permeten uns recorregut per la vida quotidiana al nostre poble en la segona meitat del segle XX. Hi ha milers de detalls del que ha sigut i ja no és, del camí que ens ha dut on estem ara.

Feu clic sobre les fotos per a veure-les en gran.

Banda d’Artana, principis de segle XX. Hi ha 20 músics uniformats i sis xiquets que potser foren educands. Desconeixem si seria la banda de la Casota o la de la Col.

Banda d’Artana al claustre de la Universitat de València (carrer de la Nau), a principi del segle XX. Comptem 48 músics que no sabem si pertanyien a la Casota o a la Col. Pareix una quantitat molt nombrosa com per a tractar-se d’una única banda, és a dir, que ens pareix estrany que hi hagueres dos bandes de prop de 50 persones, això suposaria prop de 100 músics en actiu en un poblet com Artana.

La banda a les falles de València, meitat dels anys 40. Només comptem 20 músics, tot i que les bandes s’havien unificat a la força. Potser tots no vulgueren anar a Falles, o potser molts dels músics no volgueren integrar-se en la formació de postguerra.

Banda desconeguda. Principis del segle XX. Són 30 músics.

La banda d'Artana amb l'uniforme blanc d'estiu, possiblement a València. No cal dir-los tots, però es reconeix fàcilment a Juan toboto, Cafundo, Pansa, José Germán, Miguel Perrera,el Xato, etc.

La banda d’Artana amb l’uniforme blanc d’estiu, possiblement en el seu històric viatge a l’Escorial. No cal dir-los tots, però es reconeix fàcilment a Juan Toboto, Cafundo, Pansa, José Germán, Miguel Perrera, el Xato, Ramón de Clàudia, etc. 36 músics.

Aproximadament la mateixa formació, però amb algunes baixes. Meitat de la dècada dels 50?

Aproximadament la mateixa formació, però amb algunes baixes: ací només en són 27. Meitat de la dècada dels 50?

Xiquetes de costura. La mestra és Carmen Martín, a qui està dedicada l’escola d’Artana. De matí les xiquetes rebien les classes de lletra, i de vesprada feien costura. Principi del segle XX.

Foto escolar d’abans de la Guerra. Desconeixem qui siguen els xiquets i el mestre. Els menors es pelaven per a que no agafaren polls o alguna cosa pitjor.

Foto escolar davant la porta de l’església, mitat dels anys 40. Fixeu-vos en l’antiga porta forrada de llanda.

Esta foto es va fer un parell d’anys després de l’anterior, les xiquetes més majors ja se n’han eixit d’escola i no estan ací. La foto ha de ser aproximadament de l’any 48. La mestra, com en la foto anterior, és Doña Rosario, tia de la propietària d’esta col·lecció.

Abusant de la generositat d’Isabel, incloem aquesta espectacular foto d’estudi amb vestit de comunió impressionant, increïbles tirabuixons, ramell, missal, guants, rosari, etc.

Típic retrat escolar dels primers anys 40.

Foto davant d’un teló. A moltes festes venien al poble fotògrafs itinerants amb telons pintats. Moltes de les fotos de l’època estan fetes a Fira Santa Cristina, però en este cas porten massa roba per a ser estiu.

Isabel Gallart molt joveneta, amb espectaculars tirabuixons i la bossa d’escola.

Tradicionalment, els pobres jornalers anaven i venien a treballar a la Plana a peu. Alguns anys després de la Guerra, la bicicleta va ser una revolució que reduïa el temps d’anada i vinguda. Uns pocs anys després vindria la moto i per fi el cotxe. En esta imatge veiem dos xiquets amb bicicletes massa grans per a ells.

Les fotos en les zones rurals es feien en ocasions solemnes, però de vegades trobem imatges com esta, en què el fotògraf tenia ganes de jugarota. Els xiquets interpreten amb poca convicció els papers que els han encomanat.

Les fotos en les zones rurals es feien en ocasions solemnes, però de vegades trobem imatges com esta, en què el fotògraf tenia ganes de jugar. Els xiquets interpreten amb poca convicció els papers que els han encomanat.

Adolescents mudats, jugant a la costera. La roba de diumenge no impedia que els xiquets pujaren a la costera a jugar.

Adolescents mudats, jugant a la costera. La roba de mudar i la sabata de diumenge no impedia que els xiquets pujaren a la costera a jugar.

Ja més cap ací, a finals dels anys 60, els Reis Mags reparteixen els regals als xiquets que s’han portat bé, que a Artana eren la gran majoria. El senyor retor és Mn. Serafín, i Miguel l’Alguatzil tira una maneta.

Seguint amb el món infantil, ací tenim reunides a part de les forces vives de la instrucció escolar. No sabem qui són les dos xiques de les puntes, però les altres són Doña Adoración, davant d’ella Doña Rosario i a la dreta Doña Claudia. Fixeu-vos també en l’empedrat que hi havia per tot el poble; difícilment podríem lluir les sabates de tacó de 10 cm que es veuen hui en dia.

Superant la foto anterior, en esta imatge tenim un mestre més. D’esquerra a dreta, reconeixem, en tercer lloc, a Don Juan Ros (un mestre que, cosa rara en aquell temps, tenia fama de no pegar als xiquets), Pilar Ferrero, Doña Claudia, Doña Adoración i la germana, i darrere d’Isabel a sa tia Doña Rosario. Pareix que estan dinant a l’Ermita.

Abans parlàvem de l’avanç que havien sigut les bicicletes. Ací tenim una imatge típica de la parella en moto, que va ser un altre pas endavant.

Les fotos en parell ens permeten apreciar llocs i costums desapareguts o transformats. En este cas, passejant per una garroferal on s'havia segat el cereal, possiblement ordi per als animals.

Les fotos en parella ens permeten apreciar llocs i costums desapareguts o transformats. En este cas posen en un garroferal on s’havia segat el cereal, possiblement ordi per als animals.