Col·lecció Isabel Gallart

Isabel Gallart ha tingut la generositat de posar en les nostres mans un ample arxiu fotogràfic familiar amb imatges de gran valor. Més enllà de les fites històriques, les fotos familiars ens permeten uns recorregut per la vida quotidiana al nostre poble en la segona meitat del segle XX. Hi ha milers de detalls del que ha sigut i ja no és, del camí que ens ha dut on estem ara.

Feu clic sobre les fotos per a veure-les en gran.

Banda d’Artana, principis de segle XX.

Banda d’Artana al claustre de la Universitat de València (carrer de la Nau), a principi del segle XX

La banda a les falles de València, meitat dels anys 40.

Banda desconeguda. Principis del segle XX.

La banda d'Artana amb l'uniforme blanc d'estiu, possiblement a València. No cal dir-los tots, però es reconeix fàcilment a Juan toboto, Cafundo, Pansa, José Germán, Miguel Perrera,el Xato, etc.

La banda d’Artana amb l’uniforme blanc d’estiu, possiblement a València. No cal dir-los tots, però es reconeix fàcilment a Juan toboto, Cafundo, Pansa, José Germán, Miguel Perrera,el Xato, etc.

Aproximadament la mateixa formació, però amb algunes baixes. Meitat de la dècada dels 50?

Aproximadament la mateixa formació, però amb algunes baixes. Meitat de la dècada dels 50?

Xiquetes de costura. La mestra és Carmen Martín, a qui està dedicada l’escola d’Artana. De matí les xiquetes rebien les classes de lletra, i de vesprada feien costura. Principi del segle XX.
Foto escolar d'abans de la Guerra. Desconeixem qui siguen els xiquets i el mestre.

Foto escolar d’abans de la Guerra. Desconeixem qui siguen els xiquets i el mestre. Els menors es pelaven per a que no agafaren polls o alguna cosa pitjor.

Foto escolar davant la porta de l’església, mitat dels anys 40. Fixeu-vos en l’antiga porta forrada de llanda.

Potser un parell d'anys després, les més majors ja havien acabat l'escola. La foto ha de ser aproximadament de l'any 48. La mestra és Doña Rosario, tia de la propietària d'estes fotos.
Esta foto es va fer un parell d’anys després de l’anterior, les xiquetes més majors ja se n’han eixit d’escola i no estan ací. La foto ha de ser aproximadament de l’any 48. La mestra, com en la foto anterior, és Doña Rosario, tia de la propietària d’esta col·lecció.
Abusant de la generositat d'Isabel, incloem aquesta espectacular foto d'estudi amb vestit de comunió impressionant, increïbles tirabuixons, ramell, missal, guants, rosari, etc.

Abusant de la generositat d’Isabel, incloem aquesta espectacular foto d’estudi amb vestit de comunió impressionant, increïbles tirabuixons, ramell, missal, guants, rosari, etc.

Típic retrat escolar dels primers anys 40.

Típic retrat escolar dels primers anys 40.

Foto davant d'un teló. A moltes festes venien al poble fotògrafs itinerants amb telons pintats. Moltes de les fotos de l'època estan fetes a Fira Santa Cristina, però en este cas porten massa roba per a ser estiu.

Foto davant d’un teló. A moltes festes venien al poble fotògrafs itinerants amb telons pintats. Moltes de les fotos de l’època estan fetes a Fira Santa Cristina, però en este cas porten massa roba per a ser estiu.

Isabel Gallart molt joveneta, amb espectaculars tirabuixons  i la bossa d'escola.

Isabel Gallart molt joveneta, amb espectaculars tirabuixons i la bossa d’escola.

Tradicionalment, els pobres jornalers anaven i venien a treballar a la Plana a peu. Alguns anys després de la Guerra, la bicicleta va ser una revolució que reduïa el temps d'anada i vinguda.

Tradicionalment, els pobres jornalers anaven i venien a treballar a la Plana a peu. Alguns anys després de la Guerra, la bicicleta va ser una revolució que reduïa el temps d’anada i vinguda. Uns pocs anys després vindria la moto i per fi el cotxe. En esta imatge veiem dos xiquets amb bicicletes massa grans per a ells.

Les fotos en les zones rurals es feien en ocasions solemnes, però de vegades trobem imatges com esta, en què el fotògraf tenia ganes de jugarota. Els xiquets interpreten amb poca convicció els papers que els han encomanat.

Les fotos en les zones rurals es feien en ocasions solemnes, però de vegades trobem imatges com esta, en què el fotògraf tenia ganes de jugar. Els xiquets interpreten amb poca convicció els papers que els han encomanat.

Adolescents mudats, jugant a la costera. La roba de diumenge no impedia que els xiquets pujaren a la costera a jugar.

Adolescents mudats, jugant a la costera. La roba de mudar i la sabata de diumenge no impedia que els xiquets pujaren a la costera a jugar.

Ja més cap ací, a finals dels anys 60, els Reis Mags reparteixen els regals als xiquets que s'han portat bé, que a Artana eren la gran majoria. El senyor retor és Mn. Serafín, i Miguel l'Alguatzil tira una maneta.

Ja més cap ací, a finals dels anys 60, els Reis Mags reparteixen els regals als xiquets que s’han portat bé, que a Artana eren la gran majoria. El senyor retor és Mn. Serafín, i Miguel l’Alguatzil tira una maneta.

Seguint amb el món infantil, ací tenim reunides a part de les forces vives de la instrucció escolar. No sabem qui són les dos xiques de les puntes, però les altres són Doña Adoración, davant d'ella Doña Rosario i a la dreta Doña Claudia.

Seguint amb el món infantil, ací tenim reunides a part de les forces vives de la instrucció escolar. No sabem qui són les dos xiques de les puntes, però les altres són Doña Adoración, davant d’ella Doña Rosario i a la dreta Doña Claudia. Fixeu-vos també en l’empedrat que hi havia per tot el poble; difícilment podríem lluir les sabates de tacó de 10 cm que es veuen hui en dia.

Superant la foto anterior, en esta imatge tenim un mestre més. D'esquerra a dreta, reconeixem, en tercer lloc, a Don Juan Ros (un mestre que, cosa rara en aquell temps, no pegava als xiquets), Pilar Ferrero, Doña Claudia, Doña Adoración i la germana, i darrere d'Isabel a sa tia Doña Rosario. Estan dinant a l'Ermita.

Superant la foto anterior, en esta imatge tenim un mestre més. D’esquerra a dreta, reconeixem, en tercer lloc, a Don Juan Ros (un mestre que, cosa rara en aquell temps, tenia fama de no pegar als xiquets), Pilar Ferrero, Doña Claudia, Doña Adoración i la germana, i darrere d’Isabel a sa tia Doña Rosario. Pareix que estan dinant a l’Ermita.

Abans parlàvem de l'avanç que havien sigut les bicicletes. Ací tenim una imatge típica de la parella en moto, que va ser un altre pas endavant.

Abans parlàvem de l’avanç que havien sigut les bicicletes. Ací tenim una imatge típica de la parella en moto, que va ser un altre pas endavant.

Les fotos en parell ens permeten apreciar llocs i costums desapareguts o transformats. En este cas, passejant per una garroferal on s'havia segat el cereal, possiblement ordi per als animals.

Les fotos en parella ens permeten apreciar llocs i costums desapareguts o transformats. En este cas posen en un garroferal on s’havia segat el cereal, possiblement ordi per als animals.

Isabel, el seu marit, Enrique "Cabedo", i l'amiga Teresa "Bastero", davant de la flamant Hermandad sindical de labradores y ganaderos.

Isabel, el seu marit Enrique “Cabedo” i l’amiga Teresa “Bastero”, davant de la flamant Hermandad sindical de labradores y ganaderos.

Home i dona a la plaça Nova. Les dones portaven el davantal de seguit, fins i tot en festius.

Home i dona a la plaça Nova. Les dones portaven el davantal de seguit, fins i tot en festius.

Colla menjant meló. Finals del segle XIX

Xicueles assegudes al sifó del Pla, hui desaparegut: Marí Pòlita, Isabel i Carmen de Molinera

Colla a l’Ermita

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: