La làpida àrab d’Artana

Josep Herrero Cabanyes

A la casa abadia d’Artana hi ha una làpida àrab d’un indiscutible interès històric i arqueològic.

És una pedra de gres rosat tirant a morat (“rodeno” es diu a la zona) de l’era secundària, concretament del període triàsic; conté un material duríssim i gens fàcil de treballar. Les seves dimensions són: 96 cm. de llargària, 30 cm. d’altura, i 14 cm. d’amplària. Encara no hem pogut pesar-la però segur que ultrapassa amb generositat els 100 kgs. Per tots els costats està polida, el que fa pensar que fou recuperada de la rambla on probablement estaria durant milers d’anys suportant els embats de les aigües d’aquesta llera fluvial.

Fins els anys 80 del passat segle estava incrustada en la paret oest de l’església a 1’60 metres d’altura aproximadament, posteriorment fou col·locada a l’entrada del temple en un lloc alt entre la pila baptismal i l’escala de pujada al cor. Des dels anys 80 ocupa l’actual emplaçament.

Segons resa la inscripció, feta segurament amb punter metàl·lic, realitzada amb dues línies paral·leles,  traduïda a principi del segle XX per l’arabista Pasqual Meneu:

“Aquesta pedra fou alçada pel valerós Ali Zobeid
Déu és Al·là i el seu Profeta Mahoma”

làpida-completa

detallx

En aquesta imatge es veu amb més precisió l’escriptura. En la de baix es pot apreciar l’amplada.

basex

En la primera línia, “alçar la pedra” podria significar erigir o manar a fer aquesta inscripció per situar-la probablement en un lloc de culte; un altre significat podria ser aixecar-la amb les mans, la qual cosa seria una gesta extraordinària pel pes de la pedra en relació amb la talla mes petita que tenia l’home medieval.

A l’anomenar valerós a Alí Zobeid, personatge totalment desconegut per a nosaltres, hi ha pocs dubtes al pensar que seria un guerrer important i tal vegada un senyor entre els musulmans.

La data de la inscripció és un misteri molt difícil de resoldre amb les tècniques actuals, però si donem com a factible que era un guerrer i potser també noble, caldria pensar que aquesta làpida fou escrita abans de la conquesta cristiana, en un moment en què hi havia una societat musulmana totalment estructurada. Després de la conquesta d’Artana feta en 1242 tan sols hi havia a tota la Serra un poble de vassalls dels seus respectius senyors.

Sobre l’últim paràgraf, poca cosa que comentar, és una professió de fe molt usada per l’Islam.

De la Làpida ha fet una còpia amb molta destresa José Rico Blasco amb una pedra de la mateixa classe i amb una tècnica semblant a l’original. Ara, gràcies a la donació de l’autor, està exposada en el Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Serra Espadà.

còpia José Rico

Còpia feta per José Rico, Seba.

Artana a 23 de maig de 2021

%d bloggers like this: