Cançó de Dolores ‘de Cegueta’

Els anys 40, la gent major sense recursos i sense família ho passava molt mal. Sense cap tipus d’ajuda pública, sovint havien d’anar captant per les cases, de vegades cantant, recitant o pregant. A Artana, la tia Doloretes ‘de Cegueta’ anava per les cases cantant amb veu pobra i una guitarra. Alguna gent major la recorda, i fins i tot hi ha dones que l’acompanyaven, fent-li de pigall.

De moment presentem la lletra d’una de les cançons. Volem en breu gravar-la i pujar-la a esta pàgina. També demanem la col·laboració de tots per recuperar estes joies de la nostra cultura popular, en altres temps tan fèrtil i pràcticament desapareguda.

Sóc filla de molt bons pares

de hermosura no sóc pobra,

tinc alguns trages de sobra

i també alguns dinerets.

Vaig a cosir a una casa

que hi ha altres oficiales,

però no són tan salaes

com jo ni mai poden ser.

Però tinc la desgràcia

que a ningú li faig goig,

i elles que són tan lleges

totes tenen sort.

Quan isc de la botiga

per anar-me’n a dinar,

per allí on solc passar

me tiren flors i diamants,

me segueixen hasta casa

i no passen més avant.

Jo de ràbia plore

només de pensar

que sóc tan redolça

i nongú em vol tastar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: