Cançó de Dolores ‘de Cegueta’

Els anys 40, la gent major sense recursos i sense família ho passava molt mal. Sense cap tipus d’ajuda pública, sovint havien d’anar captant per les cases, de vegades cantant, recitant o pregant. A Artana, la tia Doloretes ‘de Cegueta’ anava per les cases cantant amb veu pobra i una guitarra. Alguna gent major la recorda, i fins i tot hi ha dones que l’acompanyaven, fent-li de pigall.

De moment presentem la lletra d’una de les cançons, esperem que no serà l’única: demanem la col·laboració de tots per recuperar estes joies de la nostra cultura popular, en altres temps tan fèrtil i pràcticament desapareguda.

Sóc filla de molt bons pares
de hermosura no sóc pobra,
tinc alguns trages de sobra
i també alguns dinerets.

Vaig a cosir a una casa
que hi ha altres oficiales,
però no són tan salaes
com jo ni mai poden ser.

Però tinc la desgràcia
que a ningú faig goig,
i elles que són lleges
totes tenen sort.

Quan isc de la botiga
per anar-me’n a dinar,
per allí on solc passar
me tiren flors i diamants,
me segueixen hasta casa
i no passen més avant.

Jo de ràbia plore
només de pensar
que sóc tan redolça
i nongú em vol tastar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: