Josep Herrero Cabanyes

Contingut

Introducció
Significat de la Festa
Material
Desenvolupament de la Festa
Conclusió

Introducció

Els “Enfarinats” del poble d’Ibi. Foto Wikipedia.

Aquest esdeveniment festiu es celebrava el dia 27 i 28 de desembre dia dels Sants Innocents. La Festa consistia en un pregó la vespra i al dia següent de matí, a l’eixida de Missa, una exposició dels protagonistes amb animals rars, forques i disfresses. Finalment a la vesprada l’acte central que era l’Acaçament, Denúncia i Tancada a Presó dels que infringien les lleis del Rei.

Per a llegir el que era la Festa podeu consultar a Artanapèdia, El Rei de Miques d’Artana. Previ a aquest relat es va escriure i representar a principi dels segle XX una obreta de teatre, malauradament desapareguda, que tenia per títol “L’Escorta del Rei de Miques”, l’autor era el tio Vicent Ramon de Barros. Tal com referia la meva informant, Mª Dolors Cabanyes Ibáñez, era una comèdia molt divertida de la que ens va poder transmetre tal sols una frase: li pregunten a un de l’escorta “quantes botifarres t’has menjat?”. Ell contesta: “no moltes, dotze o tretze”. També en els anys 90 del segle passat, un mestre de l’escola d’Artana, Ezequiel Castellanos, va fer una representació amb els alumnes però no va tenir continuïtat.

Nosaltres ací fem una proposta d’adaptació als temps actuals, sempre pensant que tota aquesta pot ser revisada tantes vegades com calga per a millorar-la.

En primer lloc pensem que el Rei no hauria de ser una persona, si no un gegant, en la ficció aquest personatge no parlaria ni es comunicaria amb la gent però seria summament intel·ligent com per desenvolupar un codi secret que tan sols podria interpretar el seu Assistent o Ajudant de Cambra. Aquest portaria la veu cantant al pregó, les denúncies i totes les decisions que es prengueren, però sempre per ordre del Senyor Rei.

Per portar a cap tota l’organització caldria implicar a la colla de dolçainers per amenitzar l’acte, als cabuts per portar als presoners i altres tasques que l’ocasió requeriria, també una escorta, l’autèntica Escorta del Rei de Miques. Podrien ser set o vuit persones que estarien en tot moment al servei de l’Ajudant de Cambra; aquests haurien de portar capell elegant i capa de modalitat tradicional dels segles XVIII i XIX.

Significat de la Festa

En Roma ja celebraven les Saturnals, festes destinades al déu Saturn. Es feien una volta acabada la recol·lecció de la collita, eren molt populars; el poble anomenava un rei i tots, incloent els esclaus, tenien certes llicències que en la resta de l’any no els eren permeses. Són considerades com l’origen del carnestoltes.

En l’època medieval hi havia entre altres festes l’anomenada dels Bojos, generalment celebrades el dia 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, on s’anomenava papa, bisbe o cardenal a una persona irrellevant del poble però molt ocurrent i graciosa, que per un període curt de temps feia proclames, dictava lleis absurdes i es burlava del poder saltant-se així la rigidesa que imperava. El Concili de Trento les va prohibir.

En segles posteriors, fins a principi del segle XX, es celebraven aquestes festes per molts llocs però no dins les esglésies. Una molt semblant a la nostra és la dels Enfarinats d’Ibi, també celebrada el 27 i 28 de desembre. Fa uns quants anys va ser recuperada i ara té gran acceptació i popularitat en tot l’Estat tal com difonen diferents mitjans de comunicació.

Altres festes semblants més pròximes, ara desaparegudes, eren la dels Tomasets a La Vilavella i unes altres semblants a Betxí, Fanzara, Torralba del Pinar, Vila-real, Nules, Moncofa, Les Alqueries i la Llosa, també celebrades totes elles en el dia dels Sants Innocents. En canvi en Alcúdia de Veo i Matet es celebrava un dia abans.

A Artana va haver un intent de recuperar-la a la postguerra constituint-se com a Rei el tio Pasqual de Mató, però no va prosperar, els temps havien canviat. Més traumàtic va ser, segons conta Joan Antoni Vicent Cavaller en l’obra “Els Tomasets una festa singular”, el cas de La Vilavella, on el dia 28 de desembre de l’any 1944 el “Govern Nou” va prendre l’Ajuntament comunicant-li al secretari que estava denunciat; aquest no va entendre res i va amenaçar a la comitiva d’avisar a la Guàrdia Civil de Nules; no va ser necessari però els components van entendre que els anys de la postguerra no eren temps per alterar l’ordre imperant i fer bromes, i així va acabar la Festa.

El significat en Artana i els altres pobles era el mateix amb petites variacions en la funció. Es tractava de subvertir per un dia o dos l’ordre establert, governant els que no tenien cap autoritat i dictant lleis absurdes que tot el mon obeïa, perquè en definitiva era una representació teatral on tots acceptaven de bon grat la ficció.

Material

En quan al material, necessitarien un gegant, caldria tenir una cadena amb un cadenat per tancar-la i unes brides a fi de lligar als presoners i passar els braços per la cadena per a que es mantingueren controlats. També caldria confeccionar la vestimenta i capell de l’Ajudant de Cambra i l’Escorta, donant un distintiu rellevant al primer. Pot ser interessant aconseguir uns flagells indolors per a “martiritzar” als presoners. Desgraciadament tenim un medi acústicament contaminat, per això probablement fora necessari un discret però eficient equip de so. En cas d’acceptar-se la proposta intentaríem composar una senzilla peça musical com a Himne del Rei.

Desenvolupament de la Festa

Caldria fer tota l’acció en una vesprada que podria ser la del 28 de desembre o una altra data de l’estiu, si es creu més complicat mobilitzar a la gent en un dia en què pot fer fred i quan a més a més estem en plena campanya de la taronja.

1ª part de l’acte: a la plaça de l’ajuntament es podria reunir el públic i tots els actors, és a dir, Rei, Ajudant de Cambra, Escorta, Cabuts i Colla de Dolçainers.

Una vegada reunits a l’hora determinada, el Rei donaria l’ordre d’assaltar l’Ajuntament per arrabassar la vara de comandament de l’Alcalde; el Rei portaria aquest símbol de poder.

A continuació es faria el pregó del Rei assumint tots els poders del poble i amb capacitat de denunciar i empresonar a tothom; recordem que segons el parlament que es faria, tots estarien fora de la llei, per tant en el transcurs del recorregut es podria denunciar a qui es vulgues, pagant una penyora que podria ser d’un euro o directament fer-los presoners anant lligats pel poble. Entre els presoners podria estar l’Alcalde i tota la Corporació Municipal que sortiria així de l’Ajuntament, en eixos moments desproveïts de tota autoritat.

2ª part de l’Acte: arribats a la Plaça Nova podrien continuar les denúncies i empresonaments, ja que entre moltes altres prohibicions estaria la de tocar al Rei. Els infractors serien capturats per l’Escorta del Rei de Miques en la mateixa plaça (estaria prohibit eixir d’eixe recinte) i sancionats convenientment.

Conclusió

Aquesta proposta intenta ser fidel a l’antiga celebració en tot l’essencial, però creiem que hi ha elements poc adaptables als temps actuals. Per exemple: no es pràctic fer la celebració en dos dies, la data del 28 de desembre tal vegada no siga la més adequada i mantenir engabiats a certs animals és impensable avui en dia.

Pensem que el caràcter profà de la Festa pareix evident però probablement en algun moment es va intentar cristianitzar-la.

El treball original en que es basa aquesta proposta va ser possible gràcies a les següents persones:
Germans Josep, Joan, Pasqual, Maria i Teresa Pla Traver.
Germans Mª Dolors, Rosario i Josep Mª Cabanyes Ibáñez.
Josep Herrero Franch
Josep Rico Tomàs