Giulio Romano, ‘Sàtira’ (cap a 1530).

Ha passat l’agost i el setembre de 2020. Enguany no hem tingut festes, i encara no sabem fins a quan estarem aixina. Una de les coses que alguns trobem en falta és la pinzellada irònica, humorística o compromesa, de José Rico ‘Seva’. Els seus textos al programa de festes ja són una tradició, i el seu contingut sempre és sorprenent.

A Artanapèdia hem publicat molts textos de José sobre etnologia (Artana y sus pobladores: los mineros; Els rajolars; Els “gavelleros”; L’obra de camp; L’ofici de forner; etc.) i dos col·leccions de fotos (1 i 2). També ens ha ajudat en la publicació de documents tan bonics com la Milonga de Carlitos cantada pel tio Joan de Nela, i és un col·laborador habitual a qui devem materials d’altíssim nivell que seria llarg enumerar.

Ens faltava només comptar amb algun treball literari, i per fi ha arribat, i per partida doble, en forma de dos contes:

“Cinc vides i mitja (monòleg).pdf”, és una narració satírica, és a dir, d’una ironia militant i hiperbòlica, que no defuig allò picant. Una barreja entre la literatura fantàstica i la picaresca.

“El Savi i el Crac” canvia completament de registre i dóna forma a un conte breu, igualment carregat d’ironia, que situa en paral·lel l’arribada a un país d’un “crac” del futbol, ingenu i ignorant, i d’un savi de la medicina que pot salvar moltes vides.