Enguany [2018 / 2019], i com a producció pròpia de felicitació nadalenca, us presentem un joc infantil que es deia i es jugava en algunes cases del poble, a la que s’anomenava “El Pare Sant”.

Des d’Artanapèdia, gaudiu de la jugarota, de les festes i de l’any venint!

Teniu més informació baix del vídeo.

Sabem per tradició familiar que es jugava ja a principis del segle XX, però no tenim notícia del seu origen ni de com arribaria a Artana, perquè, com es dedueix de l’ús de la paraula “nois”, amb tota seguretat ens ve des de Catalunya. Potser ho portara algú dels molts artanencs que anaven al Principat a segar o a fer altres faenes.

Siga com siga, fins ara no hem trobat referència en cap arxiu. “El Pare Sant” ha escapat sorprenentment de la nombrosa literatura etnogràfica dels últims 150 anys, i això malgrat l’enginy, la gràcia i l’originalitat de què fa gala.

El que sí que es coneix bé és la cançoneta final del “Pare Sant”: el “Tan Tarantan” és la tornada d’una cançó de bressol i nadala anònima, tradicional catalana, “El noi de la mare”, possiblement del s. XVIII o principi del XIX. Des dels seus orígens va ser una cançoneta molt popular, existeixen nombroses versions i traduccions en gallec i en castellà a llocs tan distants com Argentina o Bolívia.

Tan tarantan
que les figues són verdes,
tan tarantan
que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pàsqua
maduraran en el dia del Ram.

A Catalunya es va publicar en reculls des de meitat del segle XIX i és molt fàcil trobar alguna versió sencera (per exemple ací), fins i tot hi ha nombroses versions actuals, pop, de la nadala.