(Clic per accedir al llibre en format PDF)

Artanapèdia té el gust de presentar en absoluta primícia la publicació digital d’un llibre que està cridat a ser una fita en el coneixement de la història moderna del nostre poble.

Josep Herrero Cabanyes, historiador i referent en la vida cívica i cultural del poble, ens ha lliurat Dels sariers a la indústria de l’espart. Transformació i declivi de l’economia de l’espart a Artana, a propòsit del comerç de l’espart que es va donar a Artana durant els darrers segles.

Un llibre il·lustrat amb més de 50 fotografies antigues i modernes i més d’una vintena de documents i gràfics que aporten dades precises.

Obri el llibre en format PDF

El llibre explica detalladament quin era el context social i econòmic dels nostres avantpassats, com va arribar a crear-se una indústria específica en un lloc on no existia la matèria prima, com les dones van tindre un paper preponderant, tant com a comerciantes com a treballadores; i quina evolució es va donar en el sector: des dels sarieros que itineraven amb el seu producte artesà per pobles d’Aragó, Catalunya o Navarra, a la indústria manufacturera que va concentrar el sector fins al seu remat. El treball de l’espart va ser fonamental per al desenvolupament del poble, però al seu voltant se’ns presenta un fresc de la història recent del nostre poble i la nostra gent, en el marc convuls de l’Estat espanyol en els segles XIX i XX.

A més del gran treball de recerca hem de cridar l’atenció sobre el fet que bona part de les entrevistes realitzades a antics sarieros, treballadores i empresaris de l’espartí són dels anys 70, quan moltes d’elles i ells estaven encara en bona forma i els fets recents en el calendari. Són 153 persones entrevistades, que permet un panorama molt ample sobre esta activitat. Això aporta una altra riquesa, perquè molts dels testimonis directes ja no està entre nosaltres. És un material preciós que ompli un buit dolorós: la falta de reflexió i de treballs de recerca i de difusió sobre la cultura pròpia, fets amb rigor acadèmic i amb recursos professionals i humans suficients. Un buit sobre el que, malgrat tot, ens hem de felicitar per comptar amb un mitjà de coneixement col·lectiu com Artanapèdia, que fem entre totes i tots, incloent tota la diversitat i convertint-la en una riquesa.

Obri el llibre en format PDF

Sobre este tipus de treball, destaquem la seua necessitat, però també la seua modernitat. En les últimes dècades la recerca historiogràfica ha incorporat les fonts orals i ha canviat el seu objecte d’estudi per incloure les “classes subalternes”: els treballadors i, més encara, les treballadores; les zones rurals, les economies des subsistència, els microrrelats locals; tot un món més enllà d’una història “estatista”, aquella que només es fixava en el desenvolupaments dels estats moderns, sense atendre a les vides de la gent i a la complexitat real dels processos i de les poblacions subalternes. És una nova historiografia que naix amb el pensament postcolonial i els moviments socials renovadors de les últimes dècades, des del rigor acadèmic però prenent una postura ètica sobre la nostra realitat.