Josep Herrero Cabanyes, dimarts 10 de gener de 2017

Mossèn Lluís Vilar Pla, en el seu llibre Artanenses Notables, al capítol VII, pàgina 36, ens parla d’aquest personatge. Ens informa que va nàixer a Artana el dia 27 de març de l’any 1699, va ingressar al seminari de València en 1703, i fou ordenat sacerdot en 1715. Exercí el seu ministeri en Gorga, poble de l’actual província d’Alacant però dins la diòcesi de València.

Corral de la Villara. Cordenades: 39º88’3”N -0º25’3”W

A partir de 1730, tot indica que ja exercia de Vicari a Artana. Precisament en aquest any fa escriptura pública de compra de les aigües del Barranc de Castro, que venien majoritàriament de la font de la Sebastiana i la font del Ferro. Una vegada comprades aquestes, les va destinar al reg de les 24 fanecades de la nova Horteta del Vicari, que ell va crear. Per a recollir-les va fer un assut que encara conserva algun tros d’obra dins del barranc a uns 100 metres aigües avall del corral de la Villara. Per als xiquets nascuts en els anys 40 del segle passat, el clot de la caiguda d’aigua del Pantanet o assut era el Clotxó, lloc on anàvem a nadar, però en aquells anys 50 del segle XX, el modest embassament ja estava deteriorat, l’aigua del barranc es recollia més amunt, en les proximitats del corral abans assenyalat.

Assut o pantanet del Barranc de Castro. Coordenades:39º53’02.6”N – 0º15’07.6”W

L’Arquet. Coordenades: 39º53’07.5”N – 0º15’06.7” W

Aquestes aigües fluïen per una petita sèquia pel marge dret del barranc fins a un aqüeducte, anomenat popularment l’Arquet; situat a uns 100 m aigües amunt de la referida Horteta, discorrent a continuació pel marge esquerre buscant el nivell fins arribar a la basseta del Vicari, que era el punt d’emmagatzematge per al rec de les finques.

Dues fotos de la Basseta del Vicari. Coordenades: 39º53’12.9”N – 0º15’08.4”W

Com era un home dinàmic i emprenedor va manar construir una casa al carrer Campoamor que va dedicar a habitatge propi; també diu Mossèn Lluís que en va construir altres dos juntes al carrer Major, fent cantó amb el carrer que va a la Foia. Aquestes referències ens fan suposar que l’expansió urbana del Barri del Pouet i Carrer Major va tenir lloc a principi del segle XVIII.

Una altra millora que coneixem és la construcció de bancs a l’Església; en aquell temps els temples solien tenir una gran catifa d’espart feta amb llata i la gent seia a terra, però els majors i malalts que presentaven dificultats per a seure no tenien altre remei que estar drets durant la missa. Cal remarcar que aquestes catifes d’espart a les esglésies van durar fins ben entrat el segle XX, ho sabien bé els nostres sariers que les confeccionaven, però quan les dones van començar a usar mitges fines, a l’agenollar-se la duresa dels brins d’espart les espatllaven.

El Vicari fou un gran propagador de la devoció al Sagrat Cor de Jesús, per aquest motiu fou l’impulsor de la construcció de la capella dedicada a aquesta advocació. És una capella d’estil barroc amb una delicada cúpula ovalada coberta per teules blaves. A la façana exterior hi ha pintades unes tiares de color marró decorant el tambor obert per finestres ovalades. Baix en la paret podem veure un cor de fons blau amb una inscripció que ens indica el temps de construcció, AÑO 1757, més avall hi ha una custòdia de grans dimensions daurada. També en la paret, dalt d’aquesta pintura hi ha una coberta amb teules recentment restaurada que les protegeix de les inclemències del temps.

Tres imatges actuals de l’interior de la capella. S’hi veuen restes de ceràmica i les columnes salomòniques, típicament barroques, com a únics vestigis de l’època.

La part de dins de la capella va ser enderrocada a principi dels anys 70, perdent-se una decoració barroca de figures bíbliques al·lusives a l’Eucaristia, la decoració que es va fer després d’aquesta trencadissa és vulgar i de dubtós gust estètic, persistint com element destacable solament algun tros de ceràmica de l’època i les columnes barroques ricament decorades.

En aquell temps el Sagrat Cor estava representat per un cor d’uns 30 cm., posteriorment va ser substituït per una figura humana. Per accentuar la devoció va crear una senzilla oració que es va recitar durant molt de temps: “Corazón de mi amable salvador. (Resposta) Haz que arda y siempre crezca en mi tu amor.”

Tant la llengua emprada en aquesta oració com en la inscripció baix del cor, demostra la corrent castellanitzadora de la monarquia espanyola després de la guerra de successió, seguida obedient i fidelment per l’església valenciana.

Vista exterior de la capella del Cor de Jesus

Les següents imatges es van prendre cap a l’any 90, en elles es pot veure l’estat en què es trobaven les pintures originals. En alguns punts encara es podia apreciar la intensitat dels colors aplicats, molt distinta als tons pastel pels que es va apostar en la restauració. També es poden veure les flors, punts i sanefes de baix del ràfec, que en l’actualitat estan pràcticament tapades. Pensem que la restauració era necessària i va ser correcta però poc agosarada.

El Vicari va morir poc després d’haver acabat la capella, concretament en 1759 a l’edat de 60 anys.

Segons els records de la nostra família, el Vicari era parent nostre, venia de Nules portant una neboda que es va casar al poble. Mossèn Lluís dubta si era capellà, la tradició familiar ens confirma que sí, precisament la meva àvia materna era Maria Rosa Vicari, ma mare i ma tia, Maria Dolores i Rosario Cabañes Ibàñez eren les vicàries, sobrenom que s’ha perdut actualment.

L’Horteta del Vicari com a zona d’horta va desaparèixer en 1961 al comprar l’Ajuntament les accions de reg per a destinar l’aigua a l’ús potable de les cases; recordem que fins aleshores tan sols hi havia 3 fonts al poble, la del Pla, la de la Plaça de l’Ajuntament i la de la Foia.

Tapa d’una claveguera que indica l’any que es va fer l’obra de les aigües potables al poble.

Posteriorment en els anys 80 del segle passat, Vicent Vilar Ibáñez va comprar la major part de les finques de l’Horteta per fer i ampliar el magatzem de la fàbrica de Naranjax.

L’Horteta es pot veure en el seu últim moment d’esplendor en una foto aèria publicada en Artanapèdia.

Actualment la Basseta del Vicari encara es conserva però necessita una neteja i també una mica de restauració sobre tot en la zona del tap i Almenara on hi ha un sostre caigut.

L’Arquet té una petita part solsida i necessita una urgent restauració, de no fer-se així podria caure en pocs anys. En un principi pensàvem era obra del Vicari però després d’una observació més exhaustiva ens hem adonat que l’arcada és ogival i per tant segurament anterior, tal vegada del s. XIV ó XV en temps dels moriscos. També hem observat que a 40 ó 50 m més amunt del referit l’Arquet, dins del barranc, hi ha unes restes d’obra molt vella, creiem que d’un altre assut que podria demostrar-nos que en temps més antics hi havia un aprofitament de l’aigua.

Les restes trobades ens indueixen a pensar que l’horteta era conreada en temps dels moriscos però després de l’expulsió, a principis del s. XVII, es va abandonar.

Cent anys després, degut a l’augment de la població, va haver una expansió urbana i de terres de cultiu tant de secà com d’horta en què es va posar novament en producció l’horteta que des d’aleshores era la del Vicari.

Restes d’una probable construcció hidràulica dins del barranc. Coordenades:39º53’06.3”N – 0º15’07.1”

Tant la Basseta del Vicari com l’Arquet creiem que deuen conservar-se per la seva singularitat arquitectònica, la seva història i la memòria col·lectiva que els té com a elements propis i destacats del poble.

Per aquest motiu sol·licitem a l’Ajuntament pose els mitjans necessaris per a la restauració d’aquestes mostres arquitectòniques tan interessants, tan estimades pel poble i en perill imminent de desaparèixer.

Per al present escrit hem consultat el llibre de Mossèn Lluís Vilar Pla “Artanenses Notables”.

Memòria de la família Cabañes Ibáñez.

Part de les fotos les hem pogut fer gràcies a l’ajuda de Rosario Pla Silvestre.

Correcció i organització del text Nelo Vilar Herrero.