Recursos a l’Informe Tècnic de la Unitat de Patrimoni Cultural

Recursos a l’Informe Tècnic de la Unitat de Patrimoni Cultural

AC Amics d’Artana / Artanapèdia

Ací us deixem els recursos que hem presentat a diferents àmbits de la Conselleria de Cultura i el Bisbat de Castelló. En primer lloc el recurs contestant a l’Informe Tècnic de la Unitat de Patrimoni Cultural, a qui hem trobat moltes errades, i després, en format PDF, la instància al bisbe i una anàlisi de la proposta de restauració de la nostra església atenent a la normativa sobre restauració i interpretació del patrimoni en l’àmbit europeu i internacional, que pensem que no s’està respectant.

RECURS A L’INFORME TÈCNIC DE LA UNITAT DE PATRIMONI CULTURAL

Una vegada estudiat l’expedient referència nº CS-301/2013 sobre la restauració de la façana nord de l’església parroquial Sant Joan Baptiste d’Artana, passem a contestar al seu escrit en les parts que nosaltres considerem al nostre entendre discutibles

En el punt 3 diuen el següent

La iglesia parroquial de San Juan Bautista está edificada sobre otra anterior tardo medieval.

Nosaltres tenim dades que ens indiquen que era barroca, tal com es pot demostrar pels vestigis que queden en la capella del Cor de Jesús i les campanes, sent les més antigues de 1722 i de 1733. Per altra part, els moriscos van ser expulsats en 1609, venint a repoblar el poble els cristians en 1611, amb tota seguretat la primera església deu ser posterior a aquesta data. Podem aportar més dades sobre la inexistència de l’església, 50 anys abans de la vinguda dels repobladors, concretament en 1561, Giovanni Bapttista Antonelli [Informe de la muntanya o Serra Espadà] presenta un informe militar al Rei sobre la situació de la Serra, fent referència entre altres assumptes, a que en tota la Serra no hi ha cap creu ni campana. Per si hi ha algun dubte, sabem que l’autor va visitar Artana per les mencions que fa de l’horta, la font de Santa Cristina, que naturalment no tenia eixe nom, i el castell.

Sabemos que tras las guerras carlistas del siglo XIX se emprendieron unas importantes obras de reparación de la iglesia….

Efectivament va ser l‘edificació d’una nova església amb ampliació en direcció oest, assolant l’antiga excepte la capella del Cor de Jesús i la façana nord amb l’arcada de mig punt.

En el punt 5 diuen el següent:

Durante el transcurso de la obra mientras se procedia al picado del Eparámetro aparecieron las piedras de una antigua puerta del que podria ser el antiguo templo, formado por piedras de silleria trabajadas formando un arco de medio punto, también apareció otro arco pero en este caso formado por piedras de mamposteria sin trabajar y puestas de canto, este arco es un arco de descarga, puramente estructural y no tiene ningún interés histórico ni estético, y por último un hueco de ventana que posteriormente se tapó con ladrillo dejando un hueco en forma de aspillera.

La nostra informació és que vostès van fer una inspecció al principi de començar el descobriment de la façana i en vista d’una petita part del repicat realitzat fins a aquell moment, van emetre el veredicte del que no s’han mogut. En canvi nosaltres vam seguir tot el procés de repicat i tal com anaven apareixent elements que consideràvem d’interès vam fer successius informes, fins a 4 amb les fotos corresponents, i malgrat enviar-los pels conductes reglamentaris pensem que no els han rebut, per tant no els han llegit tots. D’altra manera no s’entendria que parlen d’una finestra quan en hi han 5, no parlen de l’arc ogival que està al mig dels dos que vostès indiquen. Tampoc anomenen com a elements a protegir les magnífiques pedres treballades i de molt bona fàbrica que estan a la base dels contraforts.

No coincidim en el poc interès que li donen a l’arc escarser, pensem és important en una zona que era l’antic cementeri. Pot ser no siga un element a considerar pels arquitectes, però per a altres especialistes en història, belles arts o arqueologia són vestigis de certa bellesa que ens ajuden a interpretar el passat. I abundant més en el tema. Que faria un arc de descarrega en una simple paret de cementeri, o podria tal vegada sustentar una part d’un edifici ara desaparegut? En aquest cas també tindrien sentit les dues finestres de la part oest tan altes i inservibles d’altra manera.

En el punt 9 diuen el següent:

En la documentación aportada por el obispado, una Parroquia Modelo en la última década del siglo XIX, se detalla las obras que se llevaron a cabo durante el año 1894 en la que se habla entre otras cosas de la comisión creada de la cal para preparar la argamasa en que debia enlucirse la fachada y la torre.

Cert, però era la façana principal i el campanar, en cap moment anomenen la façana nord, també era per a preparar el morter tan necessari en tota l’obra. De tota manera si acceptàrem la seva hipòtesi, podria significar que la paret medieval estava per recobrir fins a finals del segle XIX? [Podeu consultar en Artanapèdia el llibret de Mn. Emilio Llorenç Una parroquia modelo en la última década del siglo XIX. Breve reseña del ensanche de la Iglesia y del nuevo cementerio de Artana (València, 1903), i també l’Escriptura per ampliació de la sacristia (1896) que va trobar i  comentar Jordi López Vilar, o els Textos sobre campanes i campaners a la Hoja Parroquial (1968), fruit de les investigacions de Mn. Serafín Sorribes. I també la informació que dóna Mn. Lluís Vilar Pla a la Historia de Artana o a Artanenses notables, etc.]

Front eixe argument tan imprecís, nosaltres aportem el testimoni d’unes 40 persones majors de 75 anys que diuen que la paret estava a pedra cara vista però emblanquinada, probablement en aquella època, tal com passa en moltíssimes cases del poble. També hem aportat moltes fotografies, algunes amb restes de cals d’emblanquinada i mostres de ciment portland dels anys 50 del segle passat.

CONCLUSIONS

El parámetro resultante tras ser repicado el enlucido, mamposteria ordinária, no se realizo en ningún momento para ser visto. Son piedras irregulares y no se han trabajado para quedar vistas presentando fractura irregular tal y como se aprecia en las fotografias que se adjuntan.

Quines dades poden aportar per a demostrar que els antics mestres d’obres, segurament medievals, tenien aquesta intenció?

Volem remarcar l’interès de les pedres cara vista una volta acabada la neteja de la paret. També les parts de la façana oest i sud no intervingudes en els segle passat, mantenen les pedres cara vista amb una bellesa apreciable.

Afirmar que les pedres de la paret no tenen interès és desconèixer el poble que té una tradició d’arregladors de pedra de segles. Tal vegada a vostès des del desconeixement d‘Artana i vist el conjunt tan sols amb fotografies, els pot parèixer de poca importància, però si el visitaren una vegada passat l’estat d’alarma podrien canviar de criteri.

Al dejar la piedra vista no se resuelve el problema de la unión entre dos tratamientos diferentes como son el campanario enlucido y la mamposteria ordinaria, creando un problema estético dificil de solucionar.

Nosaltres no ho veiem així i coincidim amb l’arquitecte municipal que manifesta que el campanar pot ser un element que d’alguna forma mitigue l’efecte que podria haver si d’una façana lluida es passara a altra amb pedra descoberta.

La piedra calcarea del jurásico es la que forma la montaña en la que se ubica el castillo es muy común en las inmediaciones de Artana,…

Cert que és molt comú a Artana, però podem demostrar que aquesta façana és quasi única pel seu material calcari, si visitaren el poble veurien que les cases antigues estan edificades amb gres o pedra ramblenya, incloent hi les altres parts de l’església. Insistim aquesta façana és quasi única i d’una bellesa apreciable.

El que estiga la Costera al costat no implica de cap manera que els avant-passats feren servir eixes pedres, són duríssimes i compactes, de tal manera que tota la muntanya pareix una única roca de la que seria quasi impossible extraure pedra. En canvi a la rambla estaven soltes i podien transportar-les amb facilitat. La prova és que totes les cases antigues del poble estan fetes d’eixa pedra arenisca de la rambla, incloent-hi el cementeri vell, el calvari i inclús el castell.

El proyecto original contempla el tratamiento y la impermeabilización del zócalo ya que al ser una fachada norte tiene problemas tanto de humedades de capilaridad en los muros como filtraciones hacia el interior de la iglesia.

Coneixem perfectament l’església, sabem que no ha patit mai aquest problema en la façana en qüestió, a més a més la pedra referida és d’una gran duresa i impermeabilitat, també vostès coneixen que hi han productes que en cas d’haver un d’aquest problemes es poden resoldre favorablement rejuntant les pedres amb un d’aquests materials.

També ens informen els constructors que en aquesta façana són pedres arreglades amb fil, una a una amb molta cura i gust, no amb caixó com ens van dir a la reunió que vam tenir amb vostès a Castelló. El mur pot tenir uns 80 cm d’amplada, aquesta dimensió unida a la pedra de gran qualitat, i impermeabilitat fa molt difícil la humitat, en canvi un cobriment total faria la paret menys transpirable, això en un futur podria ser un problema.

Esta unidad de patrimonio es siempre respectuosa con los materiales y la forma de restauración de los edificios, en la medida de lo possible se recomienda el uso de materiales iguales a los originales, y por tanto desde aquí se prohibí siempre el uso de capa cemento en revestimiento.

Amb tota la consideració, posem en dubte, en algunes actuacions puntuals, eixe respecte amb els materials que proclamen. Els contraforts que estan dalt de la façana nord han sigut revestits amb un material exageradament blanc, pensem que és un color inapropiat, i la teulada de dalt coberta amb teula plana roja l’han tapada tota del mateix color blanc, entenem que això no pot ser una restauració.

Entre la documentación aportada por A.C. Amics d’Artana no se adjunta documentación justificativa de cómo estaba tratado superficialment el muro de la calle Mayor, fotografies, escritos, restos murarios, etc. Anterior a los años 50.

La calç d’emblanquinar està visible, a simple vista, en tot el mur. Es diferencia de la calç de morter perquè la primera està disposada per capes molt fines que cauen quan es toquen; el morter està sòlidament agafat a la pedra. No entenem que no hagen volgut pujar a vore-ho, i demanen en canvi proves fotogràfiques anteriors als anys 50. Quina prova hi ha al projecte de restauració de que estiguera lluïda?

Hem aportat restes de cals de les emblanquinades, els vam ensenyar una mostra del material de revestiment dels anys 50, i hem aportat moltes fotografies mostrant elements que ni s’anomenen en l’informe, hem aportat unes 40 signatures de persones majors de 75 anys que manifesten que el mur estava cara vista i emblanquinat, els hem invitat a visitar la façana una volta totalment repicada. Ara reiterem una vegada més la invitació per a quan passe l’estat d’alarma.

Per totes aquestes raons, estem totalment en desacord amb la seva decisió que recorrerem per considerar-la injusta, entenent que atenta al patrimoni historicoartístic d’Artana. . També saben perfectament que l’actuació que proposen vulnera en molts apartats a les cartes europees de protecció del patrimoni, com la Carta de Restauro 1932, 1972, 1987, etc. Igualment vulneren altres disposicions com la Carta Icomos de Ename.

Així mateix els remetem al final d’aquest escrit tots els informes, entre els que està el tercer i quart que sembla que no han llegit; en ells manifestem d’una manera resumida que volem la conservació de la façana amb pedra cara vista en la que es poden observar d’est a oest els següents elements d’interès:

  1. Al costat del campanar, on estava l’orgue, en una zona amb rajoles hi ha dues finestres i unes obertures com les que deixaven abans per col·locar les bastides, però per la forma com estan no pareix tingueren eixa finalitat. Malauradament encara no les hem pogut estudiar degut a que confinament no ha permès venir l’arqueòleg.
  2. Seguidament tenim l’arcada de mig punt que vostès han anomenat en l’informe.
  3. A continuació ve una arcada de forma ogival que per a res s’ha mencionat en l’informe.
  4. Un poc més a l’oest a peu de carrer està l’arc escarser que nosaltres considerem molt apropiat per a l’estudi arqueològic de tota la façana.
  5. Continuant a l’oest hi ha dues finestres, la de baix està tapiada amb rajoles en forma d’espitllera i la de dalt de la que no tenen coneixement.
  6. Finalment a nivell del carreró està eixa magnífica cantonera de la que tenen referència.
  7. Dalt del mur hi ha una base dels contraforts de pedra treballada amb molt bona fàbrica i acurada col·locació, no ens consta que hagen fet menció d’aquesta part de tant d’interès.
  8. Finalment estan els contraforts “restaurats” amb un color excessivament blanc on han tapat la teulada de rajoles roges amb el mateix color.

Ara ens preguntem: quin interès i bellesa més que la pedra en vista pot tenir una capa de morter?

Perquè no ens donen una oportunitat?, cas de ser un error seria esmenable, en canvi si es cobreix, tornar-la a re-descobrir seria complicadíssim.

Finalment, després de l’entrevista que vam tenir a Castelló, nosaltres creiem que són bons professionals, amables que pretenen ser justos en les seves decisions. Per aquest motiu proposem aplacen o deixen sense efecte aquesta resolució, perquè entenem no els han arribat tots els informes. Eixa mancança podria derivar en una decisió errònia que estem segur no volen. Quan els puguen estudiar tots i fer una visita a Artana podrien tenir una amable entrevista amb nosaltres, i a continuació considerem que podran decidir la solució més encertada.

A continuació poden llegir els 4 informes emesos:

1 https://artanapedia.com/projectes-culturals/restauracio-facana-esglesia/

2 https://artanapedia.com/projectes-culturals/interpretacio-edifici-esglesia/

3 https://artanapedia.com/projectes-culturals/tercer-informe-esglesia/

4 https://artanapedia.com/patrimoni/resum-facana-cara-vista/

***

INSTÀNCIA AL BISBE DE LA DIÒCESI DE SOGORB-CASTELLÓ

El bisbat no ha jugat el paper que esperàvem, de defensor de la cultura i el patrimoni. Confiem que el propi Sr. Bisbe, Mons. D. Casimiro López Llorente, puga tirar-nos una maneta. Ací teniu el text de la instància, en format PDF per no carregar massa la pàgina:

Instància al bisbe

***

CONSIDERACIONS EN LA RESTAURACIÓ DE L’ESGLÉSIA D’ARTANA I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI SEGONS LES DISPOSICIONS DE LA UNIÓ EUROPEA

Com ja hem anticipat més amunt, en este text es fa una anàlisi de la proposta de restauració de la nostra església atenent a la normativa sobre restauració i interpretació del patrimoni en l’àmbit europeu i internacional, que pensem que no s’està respectant. No hem vist quadern de la restauració, ningú ha vingut a fotografiar els elements i vestigis arquitectònics apareguts, no ha hagut arqueòlegs interpretant-los ni un estudi del seu sentit en el context de l’edifici de l’església i del poble des de l’època medieval. De fet a l’Informe Tècnic no s’anomena la porta ogival, potser perquè ni l’han vist ni s’han llegit els nostres informes. Tal com anem entenent què ha passat tenim més arguments per contestar el projecte i la seua defensa tècnica.

Consideracions sobre la restauració i la interpretació de l’església

%d bloggers like this: