El dia 14 d’abril de 2019, quan es complien 88 anys de la proclamació de la República, Artanapèdia va participar en les activitats programades pel col·lectiu l’Era a propòsit de la commemoració dels 80 anys de la Batalla de Llevant. Entre altres col·laboracions vam estrenar el treball audiovisual que es pot veure ací baix, anomenat Testimonis de la guerra civil a Artana, construït a partir de les mencions a la guerra que es fan en cinc entrevistes realitzades a persones d’Artana i lliurades a la nostra web en els darrers mesos. Els entrevistats són, per ordre d’aparició, Juan Llidó Traver, ‘Juanito Blai’ (1920); Enrique Muchola Peris, ‘Enriquet’ (1917); Ricardo Peris Pitarch, ‘Ricardo Andreu’ (1930); María Vilar Herrero, ‘Marí Racó’ (1925), i María Herrero Vilar, ‘Marí Peneque’ (1934). Fent clic sobre cada nom es pot accedir a l’entrevista completa i a la seua transcripció; els originals estan plantejats amb un criteri d’història de vida i abasten molts altres temes.

El tema de la guerra civil, que continua paradoxalment viu en els debats d’actualitat, ha estat ocult per un pacte de silenci que ha durat prop de 80 anys. En este moment en què es reprèn la qüestió i el seu estudi acadèmic (si més no amb un relativisme despolititzat i un objectiu turístic), calia fer un esforç i entrevistar a alguna de la gent que en va ser testimoni, que afortunadament encara està viva i conserva bona memòria. És una gravació d’una horeta de duració en què s’organitzen cronològicament i temàticament els fets ocorreguts des de la proclamació de la República fins que es van llicenciar els soldats que havien fet la guerra i la mili (en el cas de Juanito ‘Blai’, un total de sis anys i mig de servei; en el d’Enriquet, cinc anys). Hem organitzat eixes temàtiques en els apartats següents:

• La República,
• La Guerra Civil. Desordres,
• Allistament,
• El front en el bàndol republicà,
• El front en el bàndol franquista”,
• Final de la guerra.

Idealment s’haurien de fer moltes més entrevistes i augmentar la quantitat de testimonis. Som conscients que este és un treball modest, fet desinteressadament a base de voluntariat.

Per a saber-ne més hi ha bastant de material publicat a Artanapèdia: sobre la proclamació de la República; sobre la figura d’Andrónico Pla Montesinos, amb un fabulós text de recerca de Josep Herrero sobre el comandant artanenc de qui es diu que va “salvar Artana”; els documents generats per la Fiscalia de Castelló per a la Causa General del franquisme contra la “dominació marxista”, en el ram d’Artana; i altres textos sobre memòria històrica, com les cartes del soldat Joan Cabañes Ibáñez, una vida truncada (1913-1937), un jove mort prematurament en el front de Madrid a l’inici de la Guerra Civil; o en la presentació de Mn. Lluís Vilar Pla que proposa Mn. Jesús Vilar, responsable del procés de canonització dels capellans artanencs, escrita com a introducció a la Història d’Artana de Mn. Lluís, que també és una bona contextualització per entendre el rerefons de la persecució política a certs sectors reaccionaris de l’església catòlica. Etc.

Els testimonis orals són una font fonamental, que humanitza la història i dóna veu a les persones i a les poblacions subalternes, les que no han pogut mai parlar. Tot i això, la memòria ha de ser verificada amb els documents i interpretada. En els testimonis que oferim vam trobar molta desinformació (atribuir la guerra als desordres en el bàndol republicà, quan estos desordres es van produir per efecte de la sublevació militar), memòria selectiva (recordar l’artilleria republicana però no els bombardejos franquistes, que van assolar algunes cases i que van dur a la construcció de refugis i a l’evacuació del poble cap als Fonedors) o la percepció que eixos desordres (assassinats de capellans, crema d’esglésies…) eren propis dels “rojos”, quan en realitat el pas de l’exèrcit franquista va deixar moltíssims molts milers de morts, fins i tot en zones que es van ocupar sense lluita (Huelva, per exemple). La història va ser completament tergiversada. Comencem per recuperar la gran humanitat dels testimonis, que a la fi són sovint molt més lúcids i equànimes que els historiadors professionals, i resalten els detalls que fan humana la història.

Gaudiu de la informació que ens ofereixen estos nobles conciutadans.