Col·lecció de Juan Llidó Catret, ‘Juan de Sol’ (i II)

Col·lecció de Juan Llidó Catret, ‘Juan de Sol’ (i II)

Ací tenim la “segona part” de la col·lecció de Juan Llidó Catret, ‘Juan de Sol’. En este bloc hem inclòs les fotos de joventut de Marí Catret, ‘Marí Roqueta’, que en són moltes menys que les del seu marit. Per això hi incloem també les fotos familiars, les fotos de parella i les del seu fill, el propietari de les imatges. Com ja vam avançar en la primera part, les fotografies mostren les diferències entre els papers socials d’homes i dones: més enjogassat per als primers i més contingut per a les xiques.

María

Uns joveníssims José María Margalida i Dolores de Roqueta, pares de Marí Roqueta i avis materns de Juan de Sol, el nostre informant. Van vestits de llauradors però amb molta dignitat, ell amb brusa i barret i ella amb la toca. Els dos van vestits de negre. També crida l’atenció el bon calcer que portaven. Suposem que la foto estarà feta en la dècada dels anys 20 del segle XX, farà prop de 100 anys, i sent tan joves i anant junts a València pensem que podrien estar de viatge de noces. En un encuny de pressió posa qui és l’autor: “F. LON – VALENCIA”. La foto és molt antigueta i el teló que hi ha darrere molt més senzill que aquells amb jardins modernistes que estem acostumats a veure. Com hem dit moltes vegades, els posats estaven bastant pautats: ell assegut, amb un braç recolzat i en l’altra mà un puro, i ella amb una mà sobre el muscle d’ell -escenificant qui era el cap de família- i l’altra agafant-se la toqueta.

**********

Marí Roqueta posa, jove i de dol, davant d’un nesprer. Hem observat que de les 20 fotos en què apareix María -entre les dos parts d’esta col·lecció, i sense contar les huit de la boda-, almenys en 14 d’elles va de negre, i en tres més pareix anar de mig dol -segurament per la mort de la seua germana major, que vorem a continuació-. És cert que moltes d’estes fotos són dels anys 40, i que en aquell moment la societat espanyola estava devastada pels efectes de la guerra i de la pobresa que va comportar, incloent problemes sanitaris i alts índex de mortalitat. A més a més, els dols eren llargs (dos anys mínim quan faltava un parent) i no era moment de desafiar cap convenció.

**********

La gent més major recorda encara amb molt d’afecte a Dolores Catret, ‘Dolores de Roqueta’, germana major de María, Asunción, Amparo i José. Va ser nóvia de Joaquín Vicent, ‘Caranyo’ (de qui també tenim una fabulosa col·lecció de fotos aportada pel seu fill, Francesc Vicent Nicolau ), i va morir de càncer molt joveneta: als 25 anyets, en la flor de la vida.

**********

Marí Roqueta, a l’esquerra, molt joveneta, amb una desconeguda. Van molt mudades amb el davantal blanc lluent (sobre un vestit fosc). Estan a l’eixida del poble, per on hui està l’Ambulatori. Sorprén vore el llarguíssim mur que tancava els corrals o bancalets darrere de les últimes cases del poble.

**********

María, a l’esquerra, de bracet per la Costera amb una amiga desconeguda. Les dos, per cert, vestides de negre. Era habitual que els diumenges d’hivern la joventut pujara a la Costera a passejar-se al solet i a alternar amb altres joves.

**********

Maria, de nou de negre, posa al pont, que pareix que estiga en obres. Darrere d’ella veiem muntons de grava, potser estigueren esfaltant la carretera. La imatge conté una inscripció autografiada que diu: “Con todo el cariño a Juan, tu enamorada, María”.

**********

María, asseguda a la barana de la bassa el Cup.

**********

Assegudes, d’esquerra a dreta, les germanes Asunción, Amparo i María, i darrere una desconeguda. Estan assegudes a la bassa del Cup, lloc habitual de passeig per a la joventut d’Artana. María va vestida igual que en la foto anterior, potser fóra el mateix dia.

**********

Sunción, Marí Primitiva (que també va morir jove), Amparo i María, en un exuberant hort de tarongers. Vegeu que les tres germanes van vestides de negre.

**********

Un grup de joves posant en un lloc elevant, davant, pareix d’algunes pallisses. Drets, de dreta a esquerra, un desconegut, Marí Racó, dos desconegudes, Carmen de Corro, Marí el Rico i Ximet. Al mig, José Racó, Conchita el Corro, Doloretes de Chesa i Marí Roquet. Davant, dos desconeguts, Cristina Llesca, Juan de Sol i Tomeu.

Sorprén vore a la gent tant elegant per anar a passejar a la muntanya, ells amb jaqueta i corbata i elles amb bates sofisticades. Les famílies més benestants es cosien la roba fora d’Artana, en Eslida (‘la Nulera’, per exemple), Nules (entre altres a ‘la Jesusa’, que va cosir molts vestits de boda i de comunió fins als anys 80), Onda, o més lluny. En Artana treballava molt la ti Clàudia (a qui Marí Racó cosia el traus dels botons, segons conta en la seua entrevista), o més cap ací Carmen de Meto, Rosarito Serra i algunes altres, no totes amb el mateix ofici.

**********

D’esquerra a dreta, per darrere: Carmen del Corro (?), Cristina Racó i Marí Racó. Davant d’elles Conchita el Corro, i baix Marí Roqueta, Marí el Rico i María Dolores de Ramonet. Darrere està escrit, amb correccions i mala cal·ligrafia: “Ni un hogar sin pan. Franco”. En aquells anys de postguerra, amb l’eufòria de la victòria franquista hi havia moltes pintades per tot arreu.

**********

Maria i Juan passejant per la carretera; al fons, ens diuen, pareix distingir-se el molí de Borretes i més a la dreta estaria la casa de José María Cabanyes; aleshores la murada de darrere seria la paret de la ICA.

**********

Maria i Juan, en un context de festa, entre molta gent i murs pulcrament emblanquinats.

**********

Parelles

Marí Racó i l’home, el tio José María Cabañes ‘el Pesaor’, Juan Herrero Fuertes (‘Toboto’) i Doloretes de Chesa; Conchita el Corro i Joan de Menuda; Juan de Sol i Marí Roqueta; i una parella que no reconeixem. En aquells anys hi havia moltes restriccions al ball, però continuava fent-se en privat o en algunes festes de barri. Tenim informació de primera mà de la guàrdia civil dissolvent a bufetades alguna festa en una casa particular, i de capellans denunciant els balls al bisbe i este donant part al governador, que enviava a la guàrdia civil, per a que s’evitaren estos comportaments.

**********

María i Juan, asseguts a l’esquerra. Darrere, Conchita del Corro, Amparo (germana de la primera), Pilar de Ferrero, José María el Ferrer, Felipe i Asunción (tia de María, a qui vorem de padrina en la seua boda).

**********

Tres parelles: Juan i María, Juanita i Ximet, Marí Barros i José Racó. Foto Estudio París, Castelló. Pugen carretera amunt, potser cap a l’Ermita, carregats amb el berenar. A la dreta es pot observar el sifó que hi havia a la vora del que és hui la Coop. Artanfrut. Foto José Francisco Vicente, Foto Estudio París, Catelló (sobre José Francisco, “París”, no hi ha massa informació, a penes es pot trobar amb esforç un article al Periódico Mediterráneo del 19 de novembre de 2011, Comerciante, pintor y poeta, autor literario y popular como ‘fotógrafo París’).

**********

Les tres parelles d’abans, fent una parada en el camí i posant contra un regueret. Observem que les dos Maries van de negre rigorós per algun dol familiar.

**********

Juan i María, Marí Barros i Racó, tots extremadament mudats, davant de “ca les monges” (número 10 del carrer del Pla). Marí Roqueta continua de negre. Foto Estudio París, de Castelló, que ja veiem que aleshores treballava molt a Artana.

**********

Boda

Boda de María i Juan, dijous 30 d’agost de 1951. La padrina era Sunción, dona de don Felipe Saiz (catedràtic de Matemàtiques), tia materna de la nóvia, i el padrí el pare d’ell. La família de Marí Roqueta vivien al carrer Baix, a la replaceta que eix a l’horta; des d’allí va pujar la comitiva pel carrer del Mestre Dares. Es estes dos fotos van a eixir a la plaça de l’Ajuntament, estan davant del número 1, una casa que ha estat completament transformada; tot i això, la reixa i la segona porta, i el balcó que s’hi veu, continuen exactament igual que en aquell moment. Veja’s també l’empedrat del carrer, i l’harmonia arquitectònica que existia en tot el poble. El reportatge el va fer de nou «Foto París, Castelló», que va posar el seu segell i la data darrere d’algunes còpies.

**********

Arribant a l’església pel carrer Major (també amb una estètica molt distinta a l’actual). La comitiva està encapçalada per la nóvia i el padrí, i alguns metres darrere va el nóvio amb la padrina.

**********

La nóvia i el padrí arriben a l’església. Fixeu-vos també en l’interessant empedrat de la plaça.

**********

La padrina (de negre, per cert) i el nóvio, i darrere alguna amiga o familiar. Els xiquets hi serien atrets, segurament, pel rebombori de l’esdeveniment. També hem vist que molta gent eixia a vore especialment el vestit de la nóvia -una cosa que continua ocurrint en l’actualitat.

**********

Eixint de l’església, ja casats. Fixeu-vos en les grans lloses que hi havia a l’entrada. No pareix que hi haja molt de llançament d’arròs (?).

**********

Una foto preciosa dels contraents que ens permet veure, d’una banda, l’aparença de part de la plaça de l’Ajuntament, i de l’altra l’expectació que despertaven les bodes com a gran esdeveniment social de la comunitat.

**********

Posant de nou davant del “molí”, al número 26 del carrer Baix. Donat l’estatus social de la parella, el vestit d’ella, preciós i ple de detalls, es faria fora d’Artana.

**********

Família

Fem un xicotet salt en el temps i ens trobem a Juan i a María passejant pel poble amb el seu primer fill, Juan, actual propietari d’estes fotos. Ens conta Juan que la foto está feta a la carretera, en la mateixa corba davant d’on estava la creu dels caiguts, front a la porta on tancaven el cotxe de línia. De fet, la punteta d’edifici que s’hi veu darrere a la dreta és el llavador.

**********

Juan de Sol pels voltants de la creu dels caiguts. Interessantíssim de nou veure com eren els límits del poble en aquells anys 50, amb eixes llarguíssimes tanques o corralisses rodant part de la seua perifèria, i tots els bancalets treballats i en producció.

**********

Comunió

D’este grup d’imatges ens interessa destacar la sorprenent varietat de targetes il·lustrades en color, amb relleu i daurats. És un repertori molt curiós que ja té 60 anys d’història. Foto J. Sorribes [?], Castelló.

**********

**********

Escola

Juan en una fotografia escolar de l’amny 56-57, aproximadament als 6 anys d’edat; creu recordar que l’escola estava dalt de ca Julio Bota. El fotògraf era A. Triguero, de València.

**********

De nou Juan, ara ja en el flamant Grup Escolar “Carmen Martín”, dirigit per don Juan Ros i doña Carmen Lodeiros. El fotògraf havia canviat i esta foto és molt millor que la d’abans; ara es tractava d’E. Utrilla, també de València. Sobre la taula, l’Enciclopedia Tercer Grado, un gerro amb flors i un fondo il·lustrat amb una escena camperola de factura clàssica.

Juan Ros estava coix, tenia dos filles: Pilar i Carmen. En temps en què els mestres pegaven als xiquets, ens conten que don Juan era molt bona persona, i que li agradaven molt els treballs manuals. L’ensenyament era fluixet, així que sovint els joves havien d’anar al repàs per les vesprades, després de treballar, bé amb el tio Soets o bé amb José Antonio Blanco, per exemple.

**********

Processons

Una imatge preciosa de la Baixada del Cristo. Juan porta la llista a l’esquerra de la foto. Hui en dia resulta molt exòtic veure l’empedrat de la pujada.

**********

En esta altra imatge de la volta de la processó del Cristo tornem a trobar a Juan portant la cinta del guió del Cristo. Estan baixant de nou pel carrer Mestre Dares, que pareix que ja era d’obra. Darrere de Juan veiem a un joveníssim i elegant Enrique ‘Chovero’.

**********

Posant a la plaça de l’església, vora la reixa que s’ha llevat recentment. Reconeixem a Benjamín de Macareno, a Juan de Sol, a José Pallarés i darrere amb ulleres a José Garrofa.

**********

Processó del Cristo cap a 1970. D’esquerra a dreta: José Escaleta, Blai de Masó, Juan Tomasot, Juan de Sol, José Garrofa i José Blaio.

**********

Infància

Grup de futbolistes a la plaça Nova allà pels anys 1959-60. De dalt per avall i d’esquerra a dreta: Vicente LLonarda, Juan de Sol, José Royeta, José Pallarés i José Garrofa.

**********

Juan, els seus germanets bessons i al mig el més menut: el seu cosí Rafael (germà de Joaquín, l´advocat), davant de casa, a l’actual carrer de la Constitució. Es veu un poble lluent, completament emblanquinat.

**********

A la plaça Nova, en el piló de l’antiga creu dels caiguts, cap a 1967. De dalt per avall i d’esquerra a dreta: Blai de Masó, José Blaio (Paleta), José Pallarés, Juan de Sol, José Nan, Vicente LLonarda, Ximet, José Juan de Carbonero i José Garrofa.

**********

El mateix grup al carrer del Salvador, amb la plaça Nova de fondo: José Blaio (Paleta), Blai de Masó, Pepe Roquet, José Nan, José Royeta, Juan de Sol, Vicente Llonarda i José Juan de Carbonero. Darrere, assentat al brancalet, Benjamín de Macareno.

**********

El fill de Ventura va continuar pujant a Artana a fer fotos. Esta porta darrere el segell de l’autor i una data: dilluns 3 d’abril de 1967. Juan posa amb l’aerodinàmica moto de Vicente Cantona.

**********

«Estos éramos y somos parte de aquella mi peña, pandilla o lo que fuere en alguno de los tiempos aquí relatados. En lo que era el mercado de la plaça Nova». Esta és la nota a peu de foto que inclou Juan Llidó en el relat Artana, el paraíso y el tiempo perdido, que es va publicar recentment a Artanapèdia. Quinze joves de jugarota en el mercat, encara amb els aquells bancs que tant de joc ens donaven a joves i xiquets. Molts ja no hem conegut el para-sol de fusta de què pengen els joves. Agrairem si alguna persona ens pot dir què posava en el rètol que hi ha apegat.

**********

Lourdes

El darrer grup de fotos també és molt singular: es tracta d’un dels nombrosos viatges que es feien a Lourdes, on es barrejaven persones amb alguna malaltia o diversitat funcional i altres que només anaven a ajudar o a fer la peregrinació. Resulta molt cridaner el fet que les dones “sanes”, o que formaven part de l’organització local, anaven vestides com infermeres, amb còfia i tot.

José Garrofa (amb ulleres de sol) davant de Sunción de Roqueta. Al seu costat Amparito Pansa, que vivia al carrer Dalt; a la seua vora, darrere, una tia del Sifonero, i la dona més alta, amb trage florejat, Teresa Soets. Davant d’elles, amb ullera de sol, Conchita Benarda i ajupit Juan de Sol. Els tres de la dreta son Francisco Roc, la seua dona i la filla, María Teresa.

**********

El grup posant davant mateix del santuari de Lourdes. D’esquerra a dreta veiem a Amparito Pansa, agenollada, i a la seua neboda, Teresita Pansa, que anava en cadira de rodes; a Margarita Blocona, Juan de sol, María Teresa (la filla de Roc), Sunción de Roqueta, Conchita Benarda, etc.

**********

Juan de Sol, sa tia Sunción, María Teresa, Margarita Blocona i Conchita Benarda. Ens preguntem qui donaria l’uniforme a les xiques.

**********

En esta veiem a Juan de Sol a l’esquerra i a José Garrofa a la dreta, amb tres persones més, a l’andana del tren.

**********

Sunción, una desconeguda, Conchita Benarda, Juan de Sol i José Garrofa, de nou posant a l’andana.

**********

El grup baixant de l’autobús.

*

%d bloggers like this: