Pepe Campanario ens ha fet arribar una col·leccioneta de 17 fotos fetes entre els anys 30 i els anys 70. Com sempre, tot i ser una col·lecció familiar, s’hi dóna preferència a les fotos de grup i als esdeveniments festius del poble. A més, ens mostren estampes d’Artana en un moment històric molt distint en tots els sentits. Són fotos plenes de detalls que dóna gust repassar per trobar el relat de cada una d’elles.

Hi ha algunes fotos en què no hem pogut reconèixer a bona part de la gent retratada; agrairem tota l’ajuda que ens pugueu donar, bé escrivint baix als “Comentaris”, al correu-e artanapedia@gmail.com o als comentaris del nostre Facebook.

Agraïm a Pepe la seua generositat, i de nou destaquem la importància d’este patrimoni gràfic per al poble d’Artana.

El tio Fèlix i José Manyano (pare del nostre donant, Pepe Campanàrio), amics de tota la vida, possiblement fent la mili en cavalleria —porten pantaló de muntar a cavall i casquet de caserna o “chapiri”.

*****

Un joveníssim José Manyano dins del Castell, davant de les muralles que miraven a llevant i que vorem per l’altra banda en la foto següent. Amb esta foto iniciem una sèrie de set imatges, totes elles fetes en l’entorn del Calvari i el Castell, una zona habitual de passeig de la gent jove i també de fotògrafs itinerants que buscaven concentració de gent per fer la seua faena. Els murs amb els seus merlets i els vestigis de les antigues construccions (com l’arquet dalt a la dreta) ja no els hem conegut.

*****

Dèset xiques fotografiades al Calvari en la immediata postguerra. La majoria van vestides de negre. Com veiem en la xica número 9, algunes estan assegudes en catrets, possiblement havia hagut missa a la capella. No hem pogut identificar-les a totes, encara que són caràcters coneguts; agrairem totes les indicacions possibles. 3) María Teresa Menescal, 8) Teresa Campanario, 10) la Pallaresa, una xica que es dedicava a bordar, tenia dos germanes i vivien al carrer Sant Salvador, 11) Cristina Benarda, 13) una Ordenària, que vivia a la plaça de Manolete. Darrere podem apreciar la Solana i la Serra Creu, netes de malesa i en producció.

*****

El mateix grup, ara amb dos xiques menys i posant davant de la porta de la Capella. 4) la Pallaresa, una xica que es dedicava a bordar, tenia dos germanes i vivien al carrer Sant Salvador, 8) una Ordenària, que vivia a la plaça de Manolete, 12) Cristina Benarda, 13) María Teresa Menescal, 15) és Teresa Campanaria. 5) és una parenta de les Primitives, del carrer Baix.

*****

Teresa la Campanaria (de negre) amb el seu fill Pepe i dos amigues. Estan davant de la muralla del Castell que mira a llevant, dos llenços amb els seus merlets que van acabar de caure completament cap a l’any 1990.

*****

Són els mateixos que en la foto anterior, més un home nou. La caseta amb merlets que hi ha darrere és el dipòsit vell de l’aigua potable, estava aproximadament a on està l’actual.

La família Mañano-Campanario vivien al carrer del Cristo, a la vora de la casa d’Iginio. Ens diu Pepe que feien vida pel barri i per la Costera, que resultava un terreny de joc privilegiat per a tots els xiquets.

*****

Als caminets del Calvari. La Rufa, dona de Pasqualet de Guinda i mare de Pasqual el Rubio; Teresa Campanàrio i ajupit un nebot d’esta, fill de Lola. El xiquet és Pepe Campanario, l’amo d’estes fotos i informant de la col·lecció. La parella de l’esquerra, que ja hem vist a la foto anterior, podrien ser uns amics de Teresa que vivien a Vila-real.

*****

A la pujada del Calvari, potser els murs que es veuen caiguts darrere siguen els del “Cementeri Vell”. 1) Juanito Catret, 2) María Dolores (Lola) la Campanaria, la germana de Teresa, que es va casar a Castelló, 3) la ti’ Perrera, 4) Teresa Campanario, 5) Blai, germà de Virginia, que vivia en València, 6) Virginia, 7) Pilar de Ferrero, 8) Lolita, filla de la número 2, i 9) Juanvi Campanario molt xiquet.

*****

D’esquerra a dreta són la ti’ Perrera, Trinidad del Sastre, la filla del tio Valles (alcalde republicà), Lola la Campanaria, José Manyano, el seu fill Pepe i Teresa la Campanaria. Foto Ventura (Betxí), diumenge 13 d’abril de 1958, festa del Cristo. Estan davant del “santet” de Sant Vicent, del que es veu el retaule ceràmic inferior ben ornamentat amb murta. També es veuen molt bé les voreres fetes amb lloses de pedra i l’empedrat del carrer. Ens permet un molt bona imatge del carrer empedrat.

*****

José Manyano assentat en terra, darrere de l’home que va a tirar un coet. No pareix que la imatge siga d’Artana, podria ser d’Onda, on Pepe va estar vivint una temporada, treballant a una fàbrica de taulellets.

*****

María Dolores Silvestre Ibáñez, la ti’ Campanaria. Vivien a la vora de ca Higinio, al carrer del Crist número 21. La foto està feta a Castelló, a on vivia la seua filla Lola. Aquell vestuari amb mocador al cap i permanentment de dol, fa temps que ha desaparegut de les nostres societats. Possiblement era molt més jove del que representa en este retrat. Foto Riau, Castelló.

*****

Miguel l’Aguatzil amb Pepe Campanario al braç. Eren veïns i tenien molta relació. Fixeu-vos que Miguel porta la trompeteta al coll per anar a fer algun bando, i podria ser que s’enduguera al xiquet amb ell per fer la volta al poble.

*****

Darrere de la foto, manuscrit a llapis, una nota del fotògraf, José Catalán (“Pepe Cala”) encomanant un “esmalte nº 3” per al cementeri, per a la dona major senyalada amb una X. Són José Manyano, Lolita Campanaria, filla de Lola, que està al seu costat. A continuació, asseguda al brancalet de casa, la ti’ Campanaria, dita també María Dolores; el seu fill Joan, dit “el tio Buset” (que se n’anà a viure a Betxí), i Teresa la Campanaria. El xiquet és Juanvi, fill de José i Teresa.

*****

María Dolores Silvestra Ibáñez, “Lola la Campanaria“, tenia 67 anys quan es va fer este carnet d’identitat el dimarts 23 de juliol de 1957. La gent envellia molt prompte, per la duresa de la vida però també per la forma de vestir-se i de pentinar-se. Va nàixer el dijous 6 de febrer de 1890, és a dir, tenia 67 anys però n’aparentava vint més. També diu no saber signar, que era una cosa molt habituals per a les dones en aquell temps.

*****

Lola la Campanaria,; Pepe i Juanvi; el marit de la primera (Enrique? Guardiola, un xic de Benicarló, que vivien a Castelló). Ajupits, José Manyano i la seua dona, Teresa la Campanaria. Pareix que estiguen al terrat d’alguna casa.

*****

1) José Manyano, 2) Virginia (filla de la número 10), 3) Carmen de Villaret, 6) Pere la Roja (marit de la número 3), 8) Carmen (filla de 3 i 6), 10) Virginia, 11) Teresa Campanario.

*****

“Fiestas del Cristo año 1967. Mayorales y Junta”. Estan a l’Ermita, segurament de dinar. La foto està segellada darrere per José Catalán (“Pepe Cala“) el dissabte 15 d’abril de 1967; ixe any el dia del Cristo havia sigut el 2 d’abril, per la qual cosa estos serien la Junta i majorals que eixien o ja els de l’any següent. Són els següents: 1) Miquelet Capella, 2) Mossèn Benjamín, 3) Solet, 4) desconegut, 5) Benjamín de Colàs, 6) Patrício Vilar, 7) Antonio Ortigosa, 8) Antonio Sánchez, 9) Juanito Casanova, 10) Enrique el Moreno, 11) Tomás Piqueras, 12) Pere la Roja, 13) Vicente el Surdo, que se’n va anar a viure a la Vall d’Uixó, 14) Vicente Pallarés, 15) Enrique Xovero, 16) José Manyano, 17) un fill del tio Meto que viu a Vila-real, 18) Juanito Valera, 19) Paco Pallarés (pare del número 14, que va morir al campanar).

*