Una col·lecció extensa de fotos i documents familiars que ens ha deixat Mauri Soriano Llidó amb la mediació de José Rico, Seva, que també ens ha ajudat en els comentaris. Ofereix escenes de la vida al barri del Pardinal, i de les famílies “Turma”, “Soriano” i el seu veïnat. Les oferim barrejades, alternant les més velles amb altres més recents.

Com és habitual, us convidem a fer totes les observacions que cregueu necessàries. I recordeu que podeu veure les fotos molt més ampliades fent un clic sobre elles.

3 amics a la carretera: José Marchena, el seu germà Enrique Turma i Higinio. Van molt mudats, amb bona sabata, i al carrer es veu un moviment de cadires que podria indicar alguna festa (o simplement que van a prendre la fresca). Darrere es veu la grasada i la Costera, estan davant de ca Martino. En aquell temps s’instal·lava un rellotger baix dels arbres que es veuen a la dreta. FOTO PONS, Castelló.

**********

El veïnat de festa a la placeta del Pardinal, al voltant de dos balladores disfressades, elegants i amb les cames crues. A l’esquerra de la imatge es veu a la ti’ Rosario Vilar Sorribes (Rosario Turma), mare de la balladora de l’esquerra, Rosario Muchola Vilar (a qui també diuen Rosario Turma). Entre les balladores està la filla d’esta i neta de l’anterior: Rosario Llidó Muchola (dita també Rosario Turma: tres generacions juntes), amb un dels fills al braç; esta Rosario és la mare del futbolista internacional Bruno Soriano. L’altra balladora és Marí Molí, dona de Pardo. La dona a la dreta és Marí Flora, dona de Pepín de Pero (el Xato Pero), i la xiqueta és Laura, filla de Teresa Bato i Enrique Turma. El xiquet que es veu per darrere és Esteban, fill major de Rosario Llidó; el xiquet que porta al braç és César. La festa era la menjaeta del barri del Cristo.

**********

Una altra instantània del mateix ball.

**********

Una foto de Rosario Llidó (a qui ja hem vist en les imatges anteriors) feta a l’ermita, sobre una cadira i davant d’un teló de fotògraf amb un paisatge florit, com era habitual en aquells temps. Darrere diu, escrit a mà: “2 años”. Porta un pentinat molt peculiar que rarament es veu en l’actualitat, i en la mà una regadoreta que li acabaven de comprar: els joguets, en aquell temps, eren així d’humils. També du unes sabates molt lluentes. La imatge està positivada simulant un marc; com es veu, els fotògrafs anaven a les fires molt preparats, amb telons, mobiliari, joguets i novetats en l’acabat de les fotografies, com estos marquets simulats en el paper.

**********

Carnet de pensionista de José Muchola Blasco, Marchena, marit de Rosario Vilar Sorribes (Rosario Turma), nascut el diumenge 25 de setembre de 1892. Es va fer este carnet de jubilat en Castelló el dissabte 26 d’abril de 1958, als 65 anys. No sabem què cobraria, però segurament va seguir treballant molt per poder sobreviure. Tenia el seu domicili al carrer Buenavista, el desaparegut ravalet a l’entrada del poble, en una casa amb un arquet a la porta molt pintoresc que els nets i molta gent al poble lamentem que s’enderrocara sense cap reflexió.

**********

Ciclistes: Enrique Turma, Pepe el Xòfer (que va vindre a treballar de camioner a la mina), José Marchena i Tarsan. Pareixen molt mudats (reconeixem sabates i jaqueta), potser anaven a alguna comunió a Tales (Carmen, la dona de Marchena, era d’allí) o altre poble, perquè la imatge no pareix d’Artana. La bicicleta va facilitar la vida dels treballadors, que fins aleshores anaven a treballar molt lluny i a peu o combinant-lo com podien amb els horaris dels cotxes de línia. Tot i això, seguia sent pesat pujar el Collao després de tot el dia cavant hort a Borriana, per exemple. Més tard vindrien les motos i per fi els cotxes. La foto porta darrere un encuny que senyala la seua autoria: FOTO PONS. Bodas, bautizos y comuniones. Reportaje en general. C/ Navarra, 83. Castellón.

**********

Collint taronges en família: Dos generacions de “Rosarios Turmes”, la més jove amb un xiquet al braç, amb Pepín de Pero i una desconeguda. Estan collint-se taronges -pareixen nàvels, per la qual cosa sospitem que estaran en primavera. La part de la dreta està cremada, potser perquè van obrir el carret abans d’enrotllar-lo.

**********

DNI Rosario Vilar Sorribes, la ti’ Turma. Rosario va nàixer el dimarts 12 de juliol 1898 i vivia al desaparegut carrer Buenavista (hem vist un document del seu marit un poc més amunt). Expedit en… Artana!?, el dijous 18 de juliol de 1957. En l’apartat de la signatura diu: “No sabe”; l’analfabetisme era molt habitual, més encara en les dones.

**********

Rosario Turma i Antonia, consogres, amb el net: Esteban, i Rosarito filla embarassada de César.

**********

Cinc dones cuinant tres paelles en diferents moments de cocció (les de davant encara no han posat l’aigua), totes elles proveïdes dels reglamentaris davantals. Pareix que només una (potser dos) no va de dol. Es tracta de la boda del tio Enrique de la genuina propietària d’esta col·lecció de fotos: Rosario Llidó Muchola. Estan al carrer o dins d’algun pati, perquè pareixen haver canyes i forques preparades per al moment de falcar un hort. Pareixen ser Cristina Turma (mare de José Juan de Carbonero), una germana de Marchena que vivia en Borriana, Marí Bato, la ti’ Puça i Rosario Turma. Segurament és algun punt en el Pardinal.

**********

Apareixen huit persones i una xiqueta en el dinar de la comunió d’un germà de Rosarito Llidó Muchola. És Foto Ventura, datada darrere el 6 de maig de 1960 (divendres). La dona de darrere, amb xiqueta al braç i una platerada d’alguna cosa suculenta, és Consuelo Tadea, i porta al braç a la seua filla Consuelín Traver (a qui agraïm infinitament la informació). Davant d’ella, Rosario Turma i Teresa Bato. A l’esquerra, Marchena; una xica de fora que venia sovint per Artana i estava molt sol·licitada pels joves d’ací; Vicente el Surdo, i davant José Paula.

**********

Dos amiguets: Luis, fill d’Emília Gómez i Esteban González, i José Pascual, cosí germà de Rosarito. “Foto Ventura, 4 ABR. 1967” (dimarts).

**********

Tres xiquets i dos xiquetes de diferents edats. Són Luis; dos cosinets de Rosarito; Laura Bato, i un xiquet de Nules. És curiosa la vorera, feta amb grans lloses. El carrer encara no pareix formigonat. Està signada: davant, “FOTO Ventura HIJO” (el pare va treballar especialment fins a 1960, possiblement perquè després tenia la competència de José Catalán, “Pepe Cala”); darrere un encuny: “REPORTAJES VENTURA. C/ Carmen, 13. TELF. 133. BECHÍ. 4 ABR. 1967”, és a dir, el mateix dia que les anteriors, segurament seria dia de festa.

**********

Nou persones en la verema francesa; la furgona du matrícula d’allí. Són 4 homes, 4 dones i un xiquet, de distintes generacions. El de l’esquerra és Pasqualet Marieta, pare de Rosarito; la que està asseguda al mig Teresa Quico, a la seua dreta pareix Paca Soriano,, ajupit a la dreta José Panera, el xiquet és Paco Soriano, i dreta a la punta Bienve Soriano. La resta són desconeguts.

**********

Foto carnet de família nombrosa. Al darrere trobem els noms: Mariano Soriano Martínez (el Pedrisser), Antonia López Paterna i els fills: Esteban, María Antonia (Maruja), Pedro, Bienvenida i Mari Carmen Soriano López. Tret de Mari Carmen, la filla menor, tots els altres encara van nàixer en Mazarrón. Faltaven els majors: Francisca i, Joaquín, que ara viu en Bèlgica. Esteban va vindre ja amb 9 anyets, en la foto ja és un adolescent. Es pot intuir un segell del “Ministerio de Trabajo”.

**********

Xiqueta en estudi de fotògraf; pareix Rosario Turma. Sobre «Tarjeta postal. Unión universal de correos (Carte postale – Union Postale Universelle).

**********

Cosint a la fresca del carrer; és Rosario Vilar Sorribes, la ti’ Turma més major. Sense data. Pareix que estiga al carrer de les Monges, contra el mur de la casa de les Monges, possiblement un mur morisc, de quan la casa era mesquita (segons la tradició popular). Actualment, aquell casa tan interessant, organitzada en tres pisos d’arcades creuades, és la plaça del Pardinal, i s’ha mantingut una arcadeta per voluntat del veïnat.

**********

Es tracta de la boda de Rosario Llidó i Esteban Soriano, que es va celebrar amb un convit en l’edifici de la Càmara Agrària (l’actual “Museu de la mineria” i biblioteca). Ens diu Rosarito que estes serien les cuineres i les que es van fer càrrec de tota la faena. En la imatge veiem deu dones i quatre xiquets: Consuelo amb un xiquet; Luis (fill d’Emília); Rosario Turma; Mari Carmen Soriano; la ti Rosario Ferrero (amb ulleres de sol), i davant d’ella Paca Soriano; la senyora Antonia i darrere Maruja Soriano; la ti Rosario Turma i Teresa Bato amb la filla al braç (que ara és la dona de Marley); a la punta de la dreta, un germana de Rosario Turma i el seu fill, que no viuen a Artana. “Reportajes Ventura, 5 Dic. 1968” (dijous).

**********

Joves davant d’una reixa molt gran que no reconeixem d’Artana. Són Tarsan, Enrique Turma, Enrique Bresquilla, Vicente Nela (germà de Teresa Bato) i Vicente Satorlina, que era molt cantador. Darrere del de més a la dreta hi ha una escala. Tots ells porten rellotge de polsera. Pareixen mudats, però Vicente Satorlina encara du esparadenyes de careta. És de nit, la foto està feta amb flash. “FOTO VENTURA -BECHÍ. 13 AGO 1957” (dimarts).

**********

Uns joves i guapos Emília Gómez i Sebastián González amb un nounat (segurament Luis). Al darrere, en encuny, “FOTO VENTURA -BECHÍ. 5 NOV 196…”. En esta foto i en la següent es pot apreciar la modesta i particular arquitectura del pardinal, construïda sobre la penya viva.

**********

Esteban amb el seu fill.

**********

Retrat de Pasqualet de Marieta, pare de Rosarito LLidó i un dels cinc germans de la mateixa família que van anar a la Guerra a lluitar per la República. Quan va passar Dolores Ibarruri, la Passionaria, per Castelló, va vindre fins Artana escoltada per dos camions de soldats per conèixer a sa mare. Diuen que esta li va fer un fardet de menjar per a que li’l fera arribar als fills. Vivien al carrer Buenavista, aleshores es deia que eren “de punta de rama”, perquè era gent humil que vivia en els ravalets i tenien finques llunyanes i en males terres. Mn. Lluís Vilar Pla, en la seua Historia de Artana, fa tota una exhibició de menyspreu cap a la família dels Marietes, coneguts “pinxos” d’Artana en un moment en què el bandolerisme estava instal·lat a la Serra Espadà.

**********

Les dones que es pagaven les quotes per a la vellesa tenien una assegurança de maternitat. Aleshores no hi havia una Seguretat social com ara, sinó assegurances parcials. Rosario Muchola Vilar, Rosario Turma (la dona que hem vist ballant més amunt), havia nascut el divendres 30 de desembre de 1921 i es va fer el carnet a Castelló el dijous 17 de juliol de 1947, als 26 anys, possiblement per a casar-se. A banda de l’assegurança tenim també el retratet, que porta la data darrere: MAY. 1947. Per contextualitzar recordem que eren anys de fam, després de la gran gelada de 1946.

**********

De nou Pasqualet de Marieta amb camisa de militar assegut davant d’un teló. Sorprén el tamany de les puntes del coll de la camisa, que no sabem si tindria alguna funció.

**********

Dos soldats, segurament en la mili: Vicente Janes i Vicent de les Pitarques, que després se’n va anar a viure a Tales.

**********

El primer Municipal de la democràcia: Pepín de Pero, el Xato Pero.

**********

José Marchena amb la Negra, la seua gosseta de la que encara se’n recorden; possiblement estan a la carretera.

**********

Típic retrat d’escola d’una xiqueta: esta es Rosarito Turma (Llidó Muchola). Generalment les feien passar per ordre i es retratava a totes. La foto està colorejada a mà amb anilines. Els elements que han posat per a eixir en la foto són els habituals: un tinter molt bonic (aleshores s’escrivia amb plumilla i era habitual que la tinta es vessara sobre el pupitre i de vegades també sobre els estudiants). La santeta és Santa Teresa. Darrere té un paper pintat amb escenes de caça eqüestre.

**********

Per acabar una foto preciosa, amb una intenció artística: el xiquet en l’olivera és Pasqual de Turma. Va molt elegant i posa amb aire aventurer sobre una olivera no molt lluny del poble. La foto està colorejada i molt cuidada, obra de Foto Ventura, de Betxí. Este tipus de fotos se feien sovint per a repartir-les als parents, que així els donaven un poquet de diners.