Si és difícil fer una descripció de la persona que tens davant quan no la coneixes fins el moment de l’entrevista, també ho és quan aquesta és molt coneguda. Som del mateix poble, ens veiem pel carrer, hem parlat algunes vegades i coneixem a tota la família. Per reforçar aquesta proximitat podem citar unes paraules que els pares li han repetit moltes vegades: “recorda sempre d’on vens” i ell ho recorda fins el punt de no haver canviat; a part de ser un professional excel.lent, és una persona que no ha canviat d’amics, ni d’ambient, tampoc de poble. És senzill, un més d’Artana malgrat ser un referent important per a l’esport espanyol. També per a nosaltres és el referent del poble, és aquell que dignifica la “Marca Artana”, si és que en algun moment cal posar-ho així, és el que ens situa al mon, “El Xiquet d’Artana” li deien a Canal 9. És un bon actiu a l’hora de dir a qualsevol persona que al poble tenim coses bones, com a exemple parlem de Bruno.Quan el veus t’adones que és una persona molt jove, alt, amb un cos proporcionat que indica agilitat i força, el seu rostre és agradable, inspira confiança, sobre tot quan li mires els ulls color àmbar que ens transmeten en la mirada, humilitat, determinació, transparència, intel.ligència i noblesa.

(Feu clic a les imatges -històriques per a Bruno i per Artana- per veure-les en gran)

Va nàixer a Artana (Castelló) el dia 12 de juny de 1984, els seus pares són Esteban Soriano López i Rosario Llidó Muchola, és el menor de quatre germans (Esteban, César i Mauri).

Va fer l’escolarització a Artana, en acabar aquesta etapa va començar a treballar en la collida de la taronja, posteriorment a l’obra de camp i finalment a la pedrera.

Respecte a la seva vida esportiva, l’afició al futbol li va venir de molt jovenet, ni tan sols ho recorda ell, el cas és que sempre jugava a eixe esport no decantant-se a altre malgrat l’interès dels pares i germans per induir-lo a que en practiques altres.

Va començar com tots els xiquets a jugar al carrer, com encara afortunadament es fa al poble, posteriorment al camp de futbol on va jugar amb l’equip d’infantils d’Artana en la temporada 1992-93 quan tenia vuit anys. Com ja destacava en aquest esport, en l’any 1993 son pare el van portar a l’escola de futbol en la modalitat d’alevins a Betxí, on va estar fins 1997. Posteriorment en vista del bon resultat de l’experiència futbolística a Betxí, son pare el va dur en 1997, quan tenia tretze anys, a l’escola del Vila-real en la modalitat de cadets on va estar dos anys.

Malauradament a Vila-real va patir una lesió al turmell que el va apartar del futbol set mesos. Una volta superada aquesta va jugar a l’Artana en les temporades 2001-2002 i 2002-2003, és a dir dels setze als divuit anys. Cal recordar que en eixa època va pujar l’equip de 1ª Regional a Regional Preferent.

Gràcies a la seva qualitat sortia molt al periòdic i va tenir molta fama com esportista destacat. Per aquest motiu el va buscar novament el Vila-real. Va ser l’entrenador Ximo Badenes qui anà a buscar-lo a casa apostant per ell com a jugador de qualitat digne del seu equip.

Va entrar al Vila-real C durant dues temporades, 2003-2004 i 2004-2005, en vista de la qualitat del seu joc, va pujar a jugar al Vila-real B on li van fer un contracte que suposava la professionalitat, al mateix temps li van donar el Dorsal, elegint el nº 21 que era el que tenia quan jugava a Artana. Aquest canvi va suposar deixar altre tipus de feina, dedicant-se amb ocupació completa com jugador de futbol. Fou en aquest temps quan va pensar seriosament que el futbol, a part de ser la seva afició i la seva passió, podia ser també la seva professió.

En la temporada 2006-2007 va pujar al primer equip del Vila-real, primer com suplent, debutant en un encontre contra el Mallorca, molt prompte va ser jugador titular, començant sorprenentment en un partit contra el Barça.

Ha estat vuit temporades, havent-li renovat el contracte recentment fins el 2020. Durant aquest temps ha jugat la lliga espanyola, partits amistosos en moltes parts del mon, ha participat dues temporades en la Champions League, arribant en una ocasió a la semifinal, també ha jugat una volta l’Europa League.

Ha sigut proposat moltes vegades per a la Selecció Espanyola, havent participat en l’any 2010 en aquesta selecció, que aleshores era la Campiona del Món, en un partit amistós contra la selecció mexicana en l’estadi Azteca de la Capital Federal.

Durant tota l’etapa futbolística ha patit lesions i també disgusts com la baixada de l’equip a 2ª divisió en la temporada 2011-2012, compensada per l’alegria de la nova pujada a 1ª divisió en la temporada 2012-2013.

Ha rebut el reconeixement de tota l’afició del seu equip així com alguns premis; el primer d’ells va ser concedit a tota la plantilla del Vila-real B per haver pujat a Segona Divisió B; un altre va ser en la temporada 2012-2013 a tot l’Equip i a ell personalment per ser els millors en la seva categoria pel joc net practicat. En el mateix any també va rebre el premi al millor Mig Centre de la 2ª Divisió. Per últim, cal ressenyar que la direcció del Vila-real li ha concedit l’honor de ser el capità de l’Equip.

Evidentment el major mèrit en diferència, per haver aconseguit tan alt nivell esportiu, cal atribuir-lo al mateix Bruno, però com som sers socials i necessitats d’ajuda, cal fer justícia i anomenar a algunes persones sense les quals la seva ascensió haguera sigut més difícil. En primer lloc a la família, sobre tot al pare que amb molt de sacrifici la portat uns deu anys a entrenes i partits quan encara per l’edat el seu fill no podia conduir; aquests viatges, moltes vegades eren a deshores de la nit o caps de setmana quan necessitava descansar. En els primers temps quan estava encara a l’escola, devem recordar a la mestra Pilar Planelles, una professora que per a anar al seu poble, Nules, es desviava a Vila-real per tal de dur-lo als entrenaments quan ho necessitava. Un altre que va treballar per la seva promoció fou José Rico Blasco, com a president del C.F. d’Artana, el va acompanyar i va intercedir per ell quan va ingressar al Vila-real. Uns altres que el van afavorir eren els seus companys de treball Renlero, Marcelino i Jaime, canviant-li el torn de treball quan necessitava entrenar.

Dins del Vila-real cal recordar a Fernando Roig que sempre ha apostat per ell, a Peregrini, l’entrenador que el va posar al primer equip i va confiar amb Bruno fins el punt de fer-lo debutar, tal com hem assenyalat anteriorment, en un partit tan compromès com el jugat contra el Barça. Recordem a Ximo Badenes que el va buscar i als jugadors que han tingut una relació especial amb ell com Marcos Sena, Jorico i Javi Venta entre molts altres.

De moment el seu objectiu esportiu és complir amb dignitat i professionalitat per mig de l’esforç, amb el contracte que té amb el Vila-real, tenint també com objectiu immediat, col·laborar cada setmana de la millor forma possible a portar el seu equip a la victòria.

Estem convençuts que aquesta breu biografia continuarà escrivint-se amb moltes pàgines de gestes esportives aconseguides per Bruno en un futur pròxim.

Josep Herrero Cabanyes

Desembre de 2013

DOSSIER DE PREMSA

El dossier de premsa de Bruno és tan voluminós que és impensable penjar-lo en aquest espai. A més a més, s’amplia cada dia. La nostra proposta és accedir a l’historial de premsa directament des de les hemeroteques digitals dels distints diaris. Amb una precisió: que els diaris esportius no tenen servei d’hemeroteca digital.

Ací teniu l’accés directe a l’hemeroteca del Diari Mediterráneo

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/hemeroteca.php

I ací el del Levante

http://www.levante-emv.com/servicios/hemeroteca/hemeroteca.jsp

El País

http://elpais.com/diario/

Però també en buscadors de premsa en general.

NOTA DE L’EDITOR

No disposem dels crèdits de les fotografies; agraïrem qualsevol indicació de font i autoria, i acceptarem les indicacions que se’ns donen a propòsit del reconeixement dels Drets d’Autor.