UNS MESTRES CAMPANERS A ARTANA

Josep Herrero Cabanyes

En altres apartats d’Artanapèdia hem parlat d’alguns oficis al poble ara ja desapareguts com els obradors de navatges, corretgers, basters, matalapers, espardenyers, fabricants de llànties, cadirers, granerers, sariers, etc. Ara ens referirem a uns fabricants de campanes que van exercir als segles XIX i principi del XX. Eren Traver de cognom, tenien el taller a un pati situat al carrer Sant Isidre nº 5, actual casa de Benjamí Muchola Llidó, anteriorment havia sigut la farmàcia de D. Samuel Gascó.

El primer d’ells que tenim notícia era Joan Traver, va exercir la seva activitat entre 1840 i 1886, heretant la fundició els seus fills “Valentín Traver y Hermano” dels quals tan sols hi ha una campana registrada però deuen d’haver altres encara no censades com ho demostra la campana del simbolet de l’església d’Artana que fins ara no estava catalogada, esperem que molt prompte serà posada en l’inventari de http://campaners.com/. L’activitat profesional i prou constant dels germans Traver va ser corroborada per la memòria de persones majors que van conèixer aquests fondidors. Sabem de persones que van nàixer els primers anys del s. XX, els quals de xiquets ajudaven ocasionalment als artesans.

Aquests últims fonedors eren solters, per tan no van tenir fills ni van transmetre el seu ofici, acabant en la primera dècada del s. XX.

Campanes censades de Joan Traver

campana any fosa població edifici

diàmetre

Pes

1

Maria de Gracia (1) 1840 ALCÚDIA DE VEO Assumpció de Veo

54

91

Existent

2

Sant Joan Baptiste (2) 1841 TALES Sant Joan Baptista

64

152

Existent

3

Santa Bárbera (3) 1847 AIN Parròquia de Sant Miquel Arcàngel

85

356

Existent

4

Nostra Senyora dels Dolors 1860 SAGUNT Ermita del Calvari

25

9

Existent

5

Maria de la Concepción (4) 1862 TALES Sant Joan Baptista

90

422

Existent

6

Miquela, el tiple(1) 1867 VILAFAMÉS Assumpció de Nostra Senyora

80

296

Existent

7

Virgen de la Cueva Santa 1886 SEGORBE San Martín

0

0

Existent

Campana censada de Valentín Traver y Hermano:

Campana

La Vedada (1894) – Catedral de l’Assumpció de la Mare de Déu – TORTOSA

(Marca de fàbrica, monotip) “VALENTIN TRAVER / Y HERMANO / FUNDIDORES”

Autor

ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc

data foto

31-05-2005

text-campana

Com es fabricava una campana?

Per a respondre a aquesta pregunta creiem millor reproduir l’article de la pàgina COSES MEVES:

Els fonedors de Campanes

El campanar i les campanes son el referent o símbol de molts pobles. Allà on hi havia campanes no hi podia faltar el campaner. Aquí tenim una trilogia que podríem completar amb l’artesà que fon les campanes .

Tenim referències que els fonedors a l’edat mitjana , feien el seu treball al mateix poble que els hi feia l’encàrrec, costum que va arribar fins finals del XIX .El material empleat pels fonedors, per la construcció de les campanes es el bronze, al.leació consistent amb un 80 % de coure i un 20 % d’estany, el procés per fondre una campana es llarg i complex, en primer lloc es feia un forat al terra, d’una fondària similar a la campana a construir. Tot seguit, dins el sot es feia el nucli, també conegut com ànima amb pedres barrejades amb fang i es donava la forma que hagués de tenir l’interior de la campana, un cop feta i seca aquesta primera fase es recobria aquest nucli amb una argila molt fina, formant el que se’n diu la falsa campana. En els llocs on es volia que hi haguessin inscripcions o relleus , s’hi incloïen unes plaques on hi eren els dibuixos, una vegada seca aquesta falsa campana, es recobria amb capes de fang de la mateixa qualitat que el nucli aquesta tercera capa s’anomena coberta, quan es considerava que estava ja tot sec, s’aixecava aquesta coberta per a poder eliminar la falsa campana, trencant-la amb molta cura. A les hores es tornava a baixar la coberta i l’espai que quedava buit era el que s’omplia de bronze fos (el bronze fon a 1.100º), abocant-lo per uns forats deixats expressament., a la coberta exterior. El bronze es tenia d’abocar d’una manera continuada i a una temperatura constant a fi de que no es produïssin esquerdes, fet que seria causa que la campana no sonés de manera correcta, i era motiu per tornar a reiniciar tot el treball.”

En resum podem dir que la fabricació d’una campana de forma tradicional, tal com feien els nostres artesans, consistia en fer un forat a terra a mida de la campana i fabricar tres motlles d’argila; elprimer ocuparia el buit de la campana, el segon, abans de posar el material fos amb foc de llenya, el buidaven posant a continuació aquest material en el buit i el tercer era el que donava forma a l’exterior de la campana, incloses inscripcions i marca del fondidor. Una volta refredada la massa, trencaven els motlles i polien la campana per evitar algunes imperfeccions. Si era gran es feia al lloc on anava destinada per evitar el costós transport, també moltes persones piadoses donaven monedes o joies d’or per a fondre-les junt amb el bronze, era crença general que d’aquesta forma millorava el so.

El to de la campana depenia del tamany i el grossor, en ocasions s’afinava rebaixant-la amb un torn. Una de les dades que ens donaven feia referència a la busca de sargantanes, no sabem amb quina finalitat, (tal vegada la posaven en el motlle posterior i quan la matèria orgànica depareixia pel calor, quedava un buit que en la campana seria el relleu de la seva marca). Efectivament els mestres campaners d’Artana, posaven una sargantana en cada campana com marca personal. Però segons Francesc Llop, aquesta figura no era una marca exclusivament dels Traver, en moltes parts d’Espanya es representa aquest animal com a prova que naixia del foc, pensaven això perquè en encendre la llenya elles eixien fugin.

Parts d’una campana:

croquis

1. Yugo, jou
2. Asa, ansa
3. Hombro, espatlla
4. Tercio, ters
5. Medio, mig
6. Pie, peu
7. Labio, llavi
8. Borde, vora
9. Badajo, batall
10. Medio pie, mig peu

Pràctiques curatives: Al voltant de les campanes al nostre poble també es feien pràctiques curatives, es tractava de sanar a xiquets trencats (herniats). S’ajuntaven un Joan i una Joana adults passant-se repetitivament l’infant per dalt de la campana dient: “Ahí tens Joan, ahí tens Joana, aquesta criatura que quede sana i bona.” Aquesta pràctica és pareguda a una altra que consistia en juntar a un Joan i una Joana baix d’una Figuera en la nit de Sant Joan dient, mentre es passaven el xiquet: “Joana agafa a questa criatura que està trencada.”

Campaners: A Banda dels Mestres campaners, en cada poble hi havia un campaner que s’encarregava del toc de les campanes i donar-li corda al rellonge de la torre. Allà pels anys 20 dels s. XX era Miquel Cabañes Llidó (Miquel d’Escaleta), durant els anys 30 era Pere Martí Linares (Pere Cadirer), passant als anys 40 a ser campaner Enrique Vilar Ortells (Enrique Calo), però continuant donant-li corda al rellonge els descendents de Pere. Aquestes ocupacions van acabar quan es van electrificar les campanes i canviar la maquinària del rellonge.

Unes curiositats: A la campana grossa tots creuen que té per nom Maria, de fet hi ha un verset que diu.

Maria em diuen,

cent arrobes pese

qui no ho crega

que vinga i em sospese.”

Però en realitat el seu nom és Cristina, la curiositat és que la menuda també és Cristina. És estrany que a dues germanes se’ls pose el mateix nom, nosaltres pensem que en la refundició que li van fer l’any 1953 per haver-se badat, la rebatejarien.

Inventari de campanes del poble: Com es pot comprovar hi han 5 campanes a l’església, simbolet i les 4 del campanar. A totes van canviar el jou de fusta per un de ferro i les van electrificar allà pels anys 60 del segle passat, http://campaners.com/php/campanes1.php?numer=83 posteriorment en l’any 2001 van soldar la grossa a Alemanya per estar badada, el restaurador va ser LACHENMEYER siguent instal•lada el mateix any per Bells. En eixa restauració la van girar un quart per tal de canviar el lloc on picava el batall. En l’any 2003 van restaurar els jous de fusta i les van netejar.

José 'Filiberto', pare i fill, davant de les quatre campanes, que acabaven de retornar al poble després de ser restaurades. Entre altres coses es va canviar els jous de ferro per altres de fusta, semblants als originals. La foto està datada el 31 de març de 2003.

José ‘Filiberto’, pare i fill, davant de les quatre campanes, que acabaven de retornar al poble després de ser restaurades. Entre altres coses es va canviar els jous de ferro per altres de fusta, semblants als originals. La foto està datada el 31 de març de 2003.

Cal aclair que la campana grossa té la data de fundició equivocada, en totes parts consta que és de 1822, en realitat tal com podem llegir en la inscripció és de 1722.

En hi han altres dues campanes, una en l’Ermita de Santa Cristina de l’any 1729 però que va ser refundida i novament col.locada el 9 d’octubre de 1989. També està la del calvari, pendent encara de catalogació.

Bibliografia i testimonis:

Alvaro Muñoz, Mari Carmen

Cabañes Ibáñez, Josep Maria (Records de família)

Campaners.com

Coses meves

Diccionari.cat

Diccionari català valencià balear

Herrero Franch, Josep (Records de família)

Llop Bayo, Francesc

Peris Pitarch, Ricado

Pons Monjo, Empar

Rico Vilar, Vicent Ramon

Silvestre Villalba, José

Vilar Herrero, Nelo

Vilar Sales, Pasqual Ramon

Viquipèdia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: