Aportem una nova col·lecció fotogràfica que ens ha cedit generosament Francesc Vicent Nicolau, “Caranyo”. Són fotos d’una persona que va ocupar un lloc prominent en la vida social artanenca: Joaquín Vicent Agramunt, “Caranyo” (a qui en ocasions es deia “José Caranyo” per un tiet de la família). Joaquín Vicent va nàixer el dijous 22 de juny de 1916 i va faltar el diumenge 1 de febrer de 1998, als 82 anys. Va ser alcalde d’Artana entre 1955 i 1976, per tant es trobava en una posició prominent que confereix a estes imatges una singularitat important per al nostre poble.

A més de les fotos oficials, en actes públics, hi ha també un gran nombre de fotos familiars entre les que ocupa un lloc privilegiat la dona de Joaquín i mare del nostre donant: Francisca Nicolau Traver, a qui diuen Paquita, nascuda en Onda el dijous 25 d’agost de 1927.

En els comentaris a les imatges ens han ajudat María Herrero, ‘Marí Peneque’, i José Rico, “Seva”, que tenen una memòria fabulosa i que ens han aportat detalls que difícilment haguérem pogut descobrir pel nostre compte. Finalment hem rebut correccions importants de Francesc i de la seua família. Milions de gràcies a totes i tots!

1- Una colla de joves banyistes abans de la Guerra. Pertanyien a la “Penya Imperio”, potser per això la majoria porten una samarreta “d’imperio”, és a dir, de tirants, sense mànegues. En el grup reconeixem al tio Chato, a José Sol, al tio Herbetes i a Joaquín Caranyo (assegut a l’esquerra). A la platja no es veu molta gent, no pareix que fóra un lloc tan popular o almenys tan masiu com ara.

**********

2- Equip de futbol d’Artana l’any 36, mesos abans d’anar-se’n a la Guerra. Podria ser fora d’Artana, perquè el camp estava aleshores a la partida de l’Artiga, en una vinya familiar de la família Cabañes, i no hi havia cases a la vora (una altra imatge de l’equip es pot veure a Joan Cabañes Ibàñez, una vida truncada -1913-1937; fins i tot es reconeixen les mateixes samarretes). Per jugar fora anirien en bicicleta o fins i tot a peu! També és interessant observar que es trobaven en el moment més enconat del conflicte polític, en plena República, però en el mateix equip jugava gent de dretes i d’esquerres. Possiblement per a ells no era imaginable ni necessari lliurar una guerra civil.

Quant a l’equip, el segon per l’esquerra és Joan Cabañes Ibáñez, que va morir en els primers mesos de Guerra; al seu costat està Joaquín Caranyo, el tio Meto, Matonet, uns desconeguts, el Xato, i l’àrbitre habitual: el tio Pansa. Ajupits davant veiem a Emílio Pau amb el cap pelat i entre dos desconeguts, i a Nano. Són curiosos el gorros i la boina posant per a un partit. També sorprèn que el porter vaja tan ben equipat, amb genolleres i guants. Fixeu-vos que el baló està cosit, no sé si hui l’homologaria la Federació. Al darrere porta part d’un segell on només es pot llegir el cognom del fotògraf: “Agramunt”.

**********

3- Ja coneixíem esta imatge de la segona col·lecció d’Isabel Gallart. Es pot reconèixer, entre altres, situats en mig a José María el Ferrer, Joaquín Caranyo, Nano i Juan de Sol; el de més a la dreta, inconfusible, Pascualet de la Pobila (un home molt graciós del grup de teatre local, que generalment feia de consueta o apuntador); baix, des de l’esquerra, José Catret, Vicente el Cartero, Pascual de Blai i Vicentet de Pla. Provablement estan de festa a l’Ermita, a la dreta es veuen els barrals d’un carro.

**********

4- Una foto preciosa en què es veuen als joves al voltant de tres músics llegendaris: Benjamín de la Plaça, amb el llaüt, el tio José Martino amb el violí, i al tio Benjamín de Benarda amb la guitarra. José Martino era multinstrumentista, va ser director de la banda d’Artana i més tard de la de la Vall d’Uixó. Tots tres amenitzaven moltes festes populars, de vegades de forma improvisada. Imaginem al grup en l’Ermita. Entre els joves reconeixem per darrere a l’esquerra a Vicente Sol i a Vicente el Cartero, i per baix a la dreta a Salvador Vigueta i a Pere la Roja, tots ells molt jovenets. A destacar el xic del nas postís, que pareix disfressat.

**********

5- Tardienta, dissabte 18 de desembre de 1937, en plena Guerra Civil. Darrere du una inscripció: “A mi madre y hermanos como prueba de cariño JVicent”. Tardienta (Osca) va ser un enclavament estratègic en el front d’Aragó; suposem que Joaquín (segon per l’esquerra) va fer la guerra reclutat pel govern de la República.

**********

6- Alguns prohoms locals davant del poble. Sabem que alguns d’ells es van oferir voluntaris per anar a la División Azul, però va haver canvis en el curs de la guerra i no van arribar a mobilitzar-los.

Són els següents: un desconegut, el Moreno Garrofa (que habitualment apareix amb brusa, i ací amb una gorra irlandesa, de les que estaven de moda abans de la Guerra), José Suquiana, José Caranyo, Nano i un altre desconegut. Ajupits, Vicente Nano, que tenia una tendeta en el Pla; Juanito l’Hort, l’home de Pilar la Molinera, l’inconfusible Pasqualet de la Replaceta amb la seua boina, i el Xato Suquiano.

**********

7- L’equip d’Artana, potser uns anys després. Reconeixem fàcilment, darrere, a José Caranyo, Pascual de Payaso, Nano, Manolete, el Xato i Pascualet de la Pobila; i davant a l’esquerra a Ximet, Joan de Quico, Nyoles, José el Tanque i Benjamín de Chesa. Ara sí que estan a l’actual camp de fútbol de l’Artana; reconeixem darrere a la Serra Bandera.

**********

8- La taula d’autoritats d’un dinar de festes. D’esquerra a dreta, un desconegut, mossèn Joan, un altre desconegut, l’alcalde Joaquín Caranyo, mossèn Ramón, don Salvador el sergent de la Guàrdia civil i un altre desconegut que té la paraula. Ja estan en els cafés; sobre la taula vins, llimonades i sifons. Veiem ampolles de la Casera, tot i que a Artana “Espumosos Torralba” embotellava les seues pròpies llimonades. Una d’elles està mitja d’un líquid negre que no reconeixem. “Foto Ventura”, diumenge 10 de maig de 1959; Joaquín Caranyo portava quatre anys en el càrrec, tenia 43 anys.

**********

9- De nou una colla de prohoms del poble amb la medalla de la Vetla Nocturna. Amb algunes mancances, veiem al germà de Pura Taletes, a Joan de Benardo, a mossèn Benjamín, a mossèn Juan Pallarés, al Moreno Garrofa, a José Maria Cabañes i al tio Granello [el tio Granello és el que va pagar la peanya del Cristo després de la Guerra; s’ho va disputar amb el tio Eladio, que ja havia donat la fusta per a la creu]. En primera fila veiem a José Meto, a Pasqualet de la Replaceta, a Joaquín Caranyo i a Enrique Calo.

**********

10- La coneguda correguda de bous en plaça portàtil que es va muntar pel camp de futbol el divendres 30 d’agost de 1963, a festes de Sant Joan Baptista. Es pot apreciar la quantitat de gent i, molt curiós, la llumeta que havien penjat per il·luminar el “ruedo”.

**********

11- En esta mateixa correguda, Joaquín Caranyo acompanyat per forasters. Joaquín ja portava huit anys d’alcalde i tenia 47 anys.

**********

12- Després d’algun espectacle que desconeixem, l’artista, un home vestit de dona, suposem que d’algun numeret còmic, saluda a l’alcalde i a les autoritats. Sovint es feien humorades en què participaven gent com Ximet o Pasqualet de la Font. Entre les “forces vives” reconeixem al Moreno Garrofa, sempre esquerp; al jutge, que era germà de Mn. Joan; a don Salvador el sergent de la Guàrdia civil, al tio Barros, al tio Malinxet, a mossèn Joan, a l’alcalde i a Enrique Màlia. Fixeu-vos en la rusticitat de l’entarimat de les autoritats, hui en dia inimaginable. “Foto Ventura”, datada el diumenge 30 d’agost de 1959, festes de Sant Joan Baptista.

**********

13- No podien faltar les festes religioses: ací veiem com arranca la Baixada del Cristo des de la capella del Calvari l’any 1958; darrere els capellans mossèn José Tomeu i mossèn Ramon i les autoritats, Don Salvador, el sergent de la Guàrdia civil, que era família dels Manzanes, i l’alcalde, Joaquín Vicent Agramunt, “Caranyo” (a qui també deien “José Caranyo” per un tiet). Part dels majorals que porten la peanya pertanyen a la penya “els Pelegrins”, però també altra gent com Joaquín de Blai, Vicente Menuda o José Casanova. A esta banda de les barres creem reconèixer a Vicente l’Amplet, José Nela (Chacola), Juanito Ramoneta, José Garrofa, Vicente Pallarés (Gilet) i un desconegut. Davant, els acòlics xarrant molt animats donen el punt d’alegria i desordre a la solemnitat de la foto. “Foto Ventura”, diumenge 13 d’abril de 1958.

**********

14- Més festes religioses: Joves d’Acció catòlica, cap a l’any 50 (esta foto també s’ha vist en diferents col·leccions). D’esquerra a dreta, Conxita Malaga, Trinidad de Baleso, Maria Valero, Sunción de Roqueta, Teresa Bolla, Lolín, Teresa Blasco, Carmen de Vedrí i Felicidad de Coloma. Sunción de Roqueta i Teresa Blasco, amb “teja” i “mantilla” que senyalen la seua jerarquia, sostenen la senyera d’Acció Catòlica. La resta de dones porten el cap cobert, com era habitual per a les dones que participaven en actes religiosos. Estan davant de l’església (que seria la façana de l’esquerra).

**********

15- De nou les xiques d’Acció Catòlica, ara amb algunes variacions interessants. Les xiques que estan al mig, de cara a nosaltres, són, d’esquerra a dreta, Felicidad de Coloma, Cristina Racó i darrere Sunción de Roquet, Isabeleta Primitiva, Marí Racó, Consuelo, Genoveva, Carmen del Corro, Teresa Blasco (darrere) i Teresa Colomet (la primera que va tindre carnet de conduir a Artana). En el guió, al voltant de l’escut d’Acció Catòlica, posa provablement: “Los jóvenes de Artana con Acción Católica”.

**********

16- Una colleta de xiques del poble contra un alcornoc i amb el poble al fons. Són Maruja (dona de Benjamín de Cagarnera), Carmen de Vedrí, Lolín (filla de don Valeriano, el secretari), Rosario Bollo i, davant, Trinidad de Royo i Marí Primitiva. Hi ha molt poca brossa i els arbres estan molt esquilats, possiblement perquè actuaven els gavellers.

**********

17- Sis joves a la plaça Nova, davant de la creu de fusta i sobre els escalonets que la subjectaven. També van molt mudades, amb elegants abrics. Reconeixem a la inconfusible Carmen de Vedrí i darrere d’ella a Trini el Royo; a l’altre costat Lolín i darrere Paquita. La plaça Nova de terra i amb molta pendent, i les cases austeres i funcionals, bé amb balcons o bé amb xicotetes finestres que feien molt poca llum, de vegades perquè no tenien vidres i per tant s’evitaven les grans obertures en la façana. Les portes grans, per entrar animals o collites, i porxades amples amb corrioles per guardar eixes collites i tindre-les ventilades. La casa més a la dreta és la de la ti’ Tola.

**********

18- Paquita Nicolau Traver, abans de casar-se amb Joaquín Vicent, Caranyo, joveneta i guapíssima, a l’esquerra de la imatge, i la seua germana Angelines la que fa tres. Com que no eren d’Artana, potser es troben entre amigues del seu poble; en qualsevol cas la casa no la reconeixem. Van molt elegants, a la moda dels anys 50, amb sabatetes planes o amb poquet de tacó, vestits llargs i cabells molt elaborats..

**********

19- Una jove en el calvari d’Artana, en aquell moment molt més auster que ara. És Angelines, germana de Paquita i nascuda a Rosell. La foto està feta amb una clara consciència de l’aspecte monumental i paisatgístic del Calvari.

**********

20- Quatre xiques i dos xics en alguna excursió. Reconeixem a les tres germanes Nicolau: Paquita, Teresa i Angelines. El que beu de la bota es Julián, marit de Teresa. Tenen bosses i jaquetes penjades d’un pi i elles estan pujades en un altre.

**********

21- Es coneix que els joves eren aficionats a les excursions. Ací estan les xiques, carregades de davantals, molt comboiades per xics; només coneixem, de nou, a Teresa, i, a la dreta, amb el cap tallat, el que podria ser Vicentet de Menuda.

**********

22- Típica foto davant de la creu dels caiguts, on ara està l’ambulatori. Són, darrere, Vicente el Cartero i Teresa i davant Angelines, Carmen de Vedrí i Doloretes de Manzana. No sabem qui són les xiquetes. Darrere de la creu, horts en producció.

**********

23- Fins a no fa tant de temps, anar a la platja no era una activitat massiva i habitual com ara, començant per la distància que separa el poble de la mar. Amb els cotxes, l’accés a les platges i a la mar es va democratitzar. En esta ocasió tenim una escena romàntica de parella en la mar quan encara no estava normalitzat com ara. Són especialment cridaneres les espardenyetes de careta o en general lligades a la garreta. Són Joaquín Caranyo i la seua dona, Paquita.

**********

24- Una segona foto de parella en la platja, encara que no pareix precisament temps de prendre el bany, donada la roba d’abric que porten posada. No sabem amb quina finalitat es farien les fotos però pareix suficientment important com per a omplir-se d’arena i humitat. La mar està tranquil·la, la costa verge i al fons es veu una barqueta de pescadors fent la seua faena.

**********

25- Dos parelletes eixint de la Fira Santa Cristina: Joaquín Caranyo amb Paquita i Marí Mercedes amb Nano, elles amb els obligats palmitos. En la foto es veuen les pedres monumentals de l’assut, protegides com a patrimoni local, que ara han sigut incomprensiblement tapades amb formigó. “Foto París, Castellón”.

**********

26- De nou a Fira a l’ermita, recolzats sobre un flamant Seat 600. Les xiques són, començant per la dreta: Pilar “la Catalana” i la seua germana (la segona per l’esquerra), dalt de totes Pilarín de Pla, amb ulleres negres Angelines (cunyada de Joaquín Caranyo), i les altres dos xiques són Pilar i Emília Caballero. El que està ajupit vestit de negre i amb ulleres es “Paco el Madrilenyo”. “Foto Ventura”, dilluns 24 de juliol de 1961 (festivitat de Santa Cristina).

**********

27- Espartineres a la plaça Nova, al peu de la creu dels caiguts, entre un mar d’espartins assecant-se al sol. Reconeixem a molta gent (i esperem en breu tindre identificat a tot el món): Per dalt, des de l’esquerra, veiem a la ti Sunsión de Pansa, la ti Casanova, a Marí Tola, a la ti Satorlina, i a l’altra punta a Lolita Serra. Al mig del grup, amb la cara redoneta, Carmen de Pobila, i a la dreta a Rosita, germana de Miguel (un xic ros, amic dels Pelegrins; els dos germans van ser adoptats ja fadrinets per dos famílies distintes). Trobem a Teresa Meto, i, tornant a l’esquerra, a l’extrem està Carmen, germana de Joaquín Caranyo; asseguda en terra Felicidad de Rufo (mare de Paquita) i Isabel de Morquero, Consuelo Vilavella i la germana, la mare de Marí Gorra i Amparito Pansa (germana de Sunsión, la primera que hem anomenat). El xiquet de davant, més a l’esquerra, és Tomás Piqueras. Foto de Joaquín Vicent (Caranyo), l’empresari de l’espart per a qui treballaven.

**********

28- De nou la plaça Nova, i aproximadament el mateix grup de dones i xiquets. D’esquerra a dreta, començant per darrere, la mare de Pepe Cala, Marí Tola, Felicidad de Rufo, Marí Gorra, Teresa Meto, Lolita Serra, Lolita Vilavella, Carmen “Caranyo”, la ti Casanova i la ti Sunsión de Pansa. A la fila de baix, Marí Gorra, Doloretes de Pina, Carmen de la Font, Consuelo Vilavella, Trini Satorlina, Adoracioneta de Fuester i Rosita (germana de Miguel). Baix del tot, Isabel de Capellana, Tomàs Piqueras, Consuelo Capelleta i Amparito Pansa. De nou la foto és de Joaquín Vicent, “Caranyo”.

**********

29- Les retratades són Angelines, Doloretes de Payasa, Paquita i Marí el Rico. Van a un acte religiós, com es pot deduir pels velets que porten sobre el cap. També van molt mudades, amb elegants abrics i, les dos de davant, amb ramells de flors.

**********

30- Paquita amb un dels seus fills davant del Grup Escolar, que pareix acabat de fer. Uns pocs homes prenen el solet a l’entrada de l’aulari, com si no hi hagueren reixes fora.

**********

31- Maria, germana de Joaquín Caranyo, a la plaça Nova.

**********

32- Les dos ties Carmen i Maria, una casada i l’altra fadrina, a la porta de casa. La nota simpàtica la posa la bicicleta de xiquet que tenen a l’esquerra. Un altra protagonista important és la gran cortina de canudets que tenen darrere. Este tipus de cortina, pesada i que feia un alegre sorollet quan entrava algú, ha desaparegut substituït pels materials sintètics. Fins als anys 70 era habitual que les famílies aprofitaren el temps en casa fent les tires de la cortina amb varilletes i canudets de fusta i altres materials que es venien a pes.

**********

33- Francesc i la seua germana Mari Ángeles posant per a son pare en 1960 davant d’una bonica reixa de forja. Francesc pensa que estan davant de la casa familiar de la Foia (C/San salvador 11), ricament decorada a la moda modernista dels anys 20, però hem comprovat que la reixa és distinta (la que es veu és de forja i l’actual de fundició), potser perquè es canviara en algun moment. Tampoc no hem identificat quin tipus de joguet tenen a les mans, potser una flor artificial de roba.

**********

34- Els tres germans, Mari Ángeles, Francesc i Juan Ignacio, posant de nou per a son pare al voltant de 1963. Estan a la plaça de la Verge de València, davant de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. Mari Ángeles porta l’uniforme del col·legi de les Teresianes.

**********

35- Tres xiquets recolzats a la font del Pla. El carrer Campoamor (a l’esquerra) pareix en obres, potser l’estigueren formigonant -i potser estigueren instal·lant el clavegueram (una cosa que va passar en l’alcaldia de Joaquín Caranyo), a meitat dels anys 60. Són, possiblement, Francisco Caranyo, Vicente Llonarda i Vicente Cartero.

**********

36- Més imatges futbolístiques; hem reconegut a Càncio, a Francisco Caranyo, propietari d’estes fotos, i ajupit baix del porter a Chalton, que va jugar molts anys en Artana. Estan a la Vall d’Uixó, segurament els van reclutar per a jugar en una penya d’algun campionat local.

**********

37-38- Unes imatges molt curioses d’una nevada en Artana. Es veu el flamant Grup Escolar i la muntanya blanca. Veiem una casa en construcció a la dreta i els horts en producció que anirien desapareixent acceleradament fins arribar al creixement actual. Cal recordar també que esta zona era la més gelada del terme, amb una diferència de molts graus (per dalt o per baix) respecte de la de dins del poble. És zona inundable, amb la qual cosa es trencava amb el seny constructiu que havia imperat en Artana des de feia segles. És difícil no pensar en açò quan el casc històric està buit, la població no creix però el casc urbà s’ha multiplicat per tres.

**********

39- Amb les dos fotos anteriors, fetes en el mateix moment i en el mateix lloc, hem confeccionat esta imatge major en què es veu un panorama més ample del paisatge. És difícil no sentir una certa nostàlgia, i no valorar si l’evolució ha sigut la més encertada.

**********

40- El magatzem de la cooperativa número 1 amb l’aspecte florit que va tindre durant les seues primeres dècades de vida. Davant a la dreta encara es veuen reguers i sifons.

**********

41- La cooperativa número 2, en el seu moment en els límits del poble. Aleshores pareixia impossible que algun dia el poble puguera arribar fins al camp de futbol. Ara ja estem allí, però amb un urbanisme de molt poca qualitat i amb un casc històric valuós buit i en decadència.

**********

42- Imatge d’una boda en Artana. Estan al principi del dinar, menjant encara el plat de calent. Aleshores les bodes les feien a l’edifici de l’Almàssera, per darrere dels pilars anaven les vagonetes amb la pinyolada. S’hi veuen molts caixons de beguda i dones afaenades amb els tradicionals davantals blancs dels banquets de gala. Quant als retratats, d’esquerra a dreta reconeixem a Filiberto, Francisco Caranyo, José Juan de Coloma, Jesús de Fermín (el capellà), a Vicente el Cartero i a José Luis de Chesa amb la cullera a la mà. La xica amb els ulls tancats és Cristina. Beuen cerveses, que aleshores era una cosa elegant.

**********

43- Una segona imatge de la boda: al fons es veu el pastís nupcial, de cinc o sis pisos. Els comensals, Benjamín, María Dolores de Ramonet, Marí el Rico, Paquita i Pepita Pesquera. A este altre costat, Joaquín del Forn i Pasqualet de Payaso. Fixeu-vos en les cadires plegables de tisoreta i els llargs taulells rústics…

**********

44- Les fotos de la boda anterior contrasten amb les d’este altre àpat luxós. Ara l’espai és asèptic i molt decorat, el menjar és més sofisticat (fixeu-vos en la presentació del postre), veuen vins de certa categoria i aigua embotellada. Els comensals són sobradament coneguts, es tracta de la família de Vicent el Cartero i Carmen de Vedrí: Vicent el Cartero fill i la seua dona Lolita; Carmen i el seu marit, Juanito Meto; i a esta altra vora Vicent, Carmen i Matilde la dona de Francisco Caranyo, propietari d’esta col·lecció de fotos, que estaria fotografiant al grup.

**********

45- La mateix boda en el mateix moment del postre: Rafael, el “Comandant de Rosita”; la seua dona Lolita; Doloretes de Manzana i José Manzana; i a este costat Juanito Xoto i la seua dona, Doloretes de Payaso; la Casanova i Pascual Manzana, i Mercedes la Xata.

**********

46- Un altre convit: vi abundant i esperant les postres. Només coneixem a Pasqualet de la Replaceta i a José Chacola.

**********

47- Una altra novetat en la societat artanenca i general: els viatges accessibles. Ací estan en una zona de platja. Coneixem a penes a la mare de José María el Ferrer, a les germanes de José Caranyo, a Lolita Pobila i al tio Barros. Ajupit davant de tots, l’únic jove és José Luis, a qui hem vist abans en la primera boda.

**********

48- En una zona de port. Hi ha moltes coincidències entre una i altra: reconeixem a una germana de Joaquín Caranyo, a la tia de Tere de la cafeteria i de nou al seu desaparegut cosí José Luis, al tio Barros, etc.

**********

49- Aproximadament el mateix grup: tornem a reconèixer al tio Barros, la tia de Tere, etc. Veiem també les maletes per terra.