La col·lecció de fotos de Vicent ‘el Salso’, que es pot veure a la Galeria de fotos, la col·loquem també en esta secció per anar donant una imatge complexa de l’esport al nostre poble. És el mateix text i les mateixes fotos.

Ací tenim una inusual gran quantitat de fotos (dos d’elles signades per Ventura, de Bechí) d’una carrera ciclista celebrada a Artana el diumenge 2 de setembre de 1962, l’últim dia de les festes de Sant Joan. Esta va ser una de les tres carreres que  es van organitzar durant tres anys seguits, sent alcalde José Caraño. Com a Artana no hi havia un club ciclista, es va comptar amb la col·laboració del Club Ciclista San José de Nules. En aquells anys el ciclisme estava tan de moda com en l’actualitat. Van participar entre 60 i 70 persones, moltes d’elles vingudes de València. Molts d’ells van abandonar per les dures condicions de la carrera: la calor extrema i les pujades tan ràpides del Collao, que van esgotar als menys preparats. A més a més, la carretera des de l’Ermita a Eslida encara era de terra, i els corredors competien per ocupar les dos carrilades de les rodes dels vehicles.

La carrera eixia de la carretera, de davant del Bar Herrero (que aleshores era l’únic edifici vora carretera), on s’havia construït un entarimat. El recorregut era pujar a Eslida i baixar a la Casilla; feien cinc voltes: en total un centenar de kilòmetres.

Vicent Salso va ser professional durant dos anys en l’equip Orbea, que va guanyar carreres tan importants com la Volta a Espanya i va participar en el Tour de França. S’ho va deixar als 19 anys, en el seu millor moment i després de grans èxits, perquè en aquell temps la família li feia alternar la pràctica professional del ciclisme amb el treball de la terra. Quan va participar en la volta d’Artana tenia 17 anys i encara no tenia equip.

La carrera  va ser així: Al principi es va córrer molt ràpid, com s’ha dit feia molta calor i les pujades ràpides al Collao van fer abandonar a molta gent. A meitat de carrera es van escapar Pepe Esbrí i Vicent el Salso, que anaven rellevant-se.  Més arrere es va fer un grupet d’una decena de corredors, i el pilot es va quedar bastant arrere. En l’última volta, a l’arribar dalt del Collao Vicent va esprintar i va guanyar la carrera.

La segon part és la litúrgia dels premis. En les fotos que  venen a continuació podem veure unes jovenetes Lolita Vilara, donant un ramell de flors, vorejada per Lolita Sabullera amb ulleres de sol, i Pilar ‘del Choto’ donant el trofeu al guanyador.

A banda de flors i trofeus, també hi havia un premi que per al guanyador era de dos-centes cinquanta pessetes. La quantia dels premis als set primers i dels tres premis de muntanya es poden veure al Programa de festes de 1962, publicat a Artanapèdia.

En aquell moment les bicicletes de  carretera pesaven prop de vint quilos (ara a penes en pesen set o huit), i havien d’anar reforçades perquè pels camins hi havia pedres i mal peany. Els ‘maillots’ eren de llana i picaven molt, i si plovia s’espenjollaven i pesaven. Els ‘culots’ portaven un reforç de cuiro que s’hidratava amb “Bálsamo Bebé”. Sobre el seient de cuiro eren molt habituals els floroncos i altre tipus d’inflamació.