Làmina de Primera Comunió (1888)

La família Pallarés Blasco ens ha fet arribar esta làmina preciosa d’una comunió en 1888. Es tracta d’un full de 24,5 x 32 centímetres amb un gravat central i el text següent:

RECUERDO DE LA PRIMERA COMUNIÓN.
D. María Casanova Serra hizo su primera Comunión en la iglesia de Artana el dia 10 de Mayo de 1888.
Es propiedad.          Juan Pena y Sacanell, editor, Rambla de Estudios, 12, Barcelona.

Primera-comunió_web

Maria Casanova Serra era una avantpassada de Pepe Pallarés, l’estampa de la qual va anar a parar al fondo d’alguna còmoda antiga. La caligrafia no és molt precisa, així que el segon cognom tant podria ser “Serra”, que és més comú en el poble, com “Sena”, que tanmateix només existix com a sobrenom o apodo de distintes famílies.

El gravat representa una escena típica de Primera Comunió: una església amb un retor situat entre dos acòlics que porten altíssims cirials, donant la comunió a xiquetes agenollades davant de la capella de la Immaculada. Entre columnes corínties i dins de la seua fornícula, la Mare de Déu presideix l’escena amb la mitja lluna als peus. En la part superior del dibuix un colom projecta la seua llum sobre els fidels. La imatge està orlada per lliris, que representen la puresa, espigues de blat i bagots de raïm, que són expressió del pa i el vi de la Comunió. Onze xiquetes combregants amb les manetes juntes van vestides de blanc, amb un vel llarg cenyit per una corona.

Desconeixíem que a finals del segle XIX ja es repartien estampes d’este tipus, però el fet que s’imprimiren comercialment a una empresa de Barcelona significa que ja hi havia mercat. Entenem que el costum de vestir a les combregants de blanc també existia i que segurament vindria de molt abans. La Primera Comunió pren importància a partir de la Contrarreforma (el Concili de Trento es realitza en 1545), però no serà fins al segle XX quan s’acabe de formalitzar: entre altres coses van passar a celebrar-se en diumenge.

El 10 de maig de 1888 era dijous. En Artana la tercera guerra carlista (1872-1876) va acabar d’encendre les disputes polítiques, que van descarregar la seua violència a les eleccions de 1881 i de 1886, amb un mort per arma de foc. Estava d’alcalde Luis Vilar (“Luis de Caset”), pare de Mn. Lluis Vilar Pla (l’autor de la Historia de Artana i Artanenses notables, entre altres), que aproximadament per este any va aconseguir que s’uniren les dos bandes, la de la Casota i la de la Col, que pertanyien a diferents faccions polítiques. Potser el sagrament de la Comunió es lliurara d’estes tensions i xiquetes i xiquets combregaren massivament, o potser l’anticlericalisme regnant suposara alguna excepció; no tenim més informació sobre este tema.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: