“Proclamen la República a Artana”

En el moment d’escriure esta nota, en octubre de 2017, la gent més major del poble encara dóna testimoni dels fets de la proclamació de la II República; a molts se’ls van quedar gravades les gentades eufòriques desfilant pel poble, les banderes i les dos bandes de música tocant la Marsellesa i l’Himne de Riego. Però també tenim un relat privilegiat, amb més detall: el de Francesc Esteve Gálvez (1907-2001), intel·lectual, prehistoriador, arqueòleg i professor castellonenc de qui es poden llegir alguns textos a Artanapèdia: “Les prospeccions arqueològiques de Joan Tomàs i Martí als voltants d’Artana” o “L’Ídol d’Artana”, i s’hi pot accedir a la “Memòria sobre la cova sepulcral del Racó de la Tirana”.

Al segon volum les memòries d’Esteve Gàlvez (El goig de créixer. Els estudis superiors. Diputació de Castelló, 1996, pp. 76-77), diu l’autor que una delegació d’Artana va baixar a Castelló demanant reforços per prendre possessió de la Casa de la Vila. No dóna noms però entre ells suposem a Joan Martí Portalés (Joan de Bollo, que seria elegit alcalde i de qui tenim publicat un fullet de 1929 titulat ¡La dictadura en Artana!), Joan Tomás i Martí (Juanito Coloma), Pasqual de Músic, el tio Felipe el Pintor, i altres.

Este text ens confirma allò que tan sovint hem sentit contar als que ho van viure: que l’eufòria produïda per l’arribada de la República va ser general, per a dretes i esquerres. S’obria una època d’esperança inèdita que va resultar massa breu i que es va tallar amb el terror de l’Alzamiento, la Guerra i una repressió política de quatre dècades.

 

Proclamen la República a Artana

El fet [la proclamació de la República a Castelló, un dia abans que a Madrid] tingué molta ressonància pels pobles de la rodalia i arreu es feren comentaris i propòsits, en els quals es barrejaven la por i l’audàcia, perquè es vivien moments d’espera en què tot era possible. Per la nit baixaven militants d’esquerra, decidits a fer la seua proclamació. Als pobles ja trencaven les plaques que portaven el nom de Primo de Rivera en places i carrers. A primera hora del matí següent arribà una delegació d’Artana, demanant reforços per poder proclamar la República i prendre possessió de la Casa de la Vila. Es llogà un autobús, que s’omplí de gent enfebrida, i enlairant la bandera republicana férem una entrada espectacular al poble, arribàrem a l’edifici municipal i cridàrem al secretari, que per cert era gallec, perquè alçarà acte de la presa de possessió i nomenament d’un ConselI Revolucionari, que es feia càrrec del poble, proclamant la República. Tremolant de por, anava escrivint com podia i cadascú de nosaltres donava el nom del partit polític que representava. I com el periodista Gaumont, col·lega meu donà el d’Acció Republicana, jo, recordant que érem al poble de Vicent Tomàs Martí, per honorar la seua memòria, vaig dir que representava al Partit Valencianista Republicà, rememorant els nostres ideals de l’Aplec de Betxí.

Els meus amics d’Artana m’havien donat la llista dels regidors que devien constituir l’ajuntament i la vaig fer traslladar a l’acta, nomenant alcalde a Joan Martí Portalés; que tot seguit sortí al balcó i dirigí la paraula al poble, que s’apretava a la menuda plaça. De sobte aparegueren les dues bandes de música, de sempre enemigues declarades, i demanàrem als seus directors que feren la pau i es donaren la mà. I començaren a desfilar pels carrers, tocant “La Marsellesa”, deixant a la gent astorada, perquè Artana era levítica, poble de monges i capellans, potser tant o més que Atzeneta o el Forcall. Corria la veu que una colla de bojos, mig beguts, s’havia apoderat de la Casa de la Vila.

A una prudent distància, sense barrejar-se amb la gent, el tinent de la Guàrdia Civil observava, i al veure’l anàrem a saludar-lo. Veient el nostre comportament i coneixent a molts, que eren del poble, tingué unes poques paraules mesurades, potser perquè fóra aquella la consigna. Més tard vingué personalment a dir-nos que acabava de rebre ordre de Madrid que respectara l’acte nostre, perquè a Espanya s’havia proclamat la República.

Açò succeïa per la tarda, després d’un dinar de confraternitat, i al capvespre els de Castelló mamprenguérem el retorn, mentre al poble continuava la festa; ara ja general, perquè aquella por de les dretes a la República s’havia esvaït.

 

Anuncis
%d bloggers like this: