En alguns pobles de la Serra Espadà ha existit una activitat minera durant molts segles; alguns jaciments es remunten a època romana.

Un dels minerals molt apreciat en totes les èpoques era el mercuri, amb nombre atòmic 80 i un pes de 200.59; les seves sigles són Hg, el seu color és platejat. Sense anar lluny podem citar alguns pobles de la zona com són Betxí, Artana, Eslida i sobretot Xova, on s’extreia aquest valorat producte.

Els seus usos han sigut nombrosos en baròmetres, manòmetres, esfigmomanòmetres, bombes de buit, interruptors o llums fosforescents. També s’utilitzava en amalgames dentals, amalgames per a l’extracció de l’or i la plata, producció de clor i sosa càustica, en telescopis, en la fabricació de cosmètics o d’armes i explosius.

Malgrat aquesta varietat d’usos, el mercuri està sent reemplaçat per altres materials per la seva toxicitat.

A Eslida, a la partida del Corral Nou hi ha un fonedor que es nodria de la Galeria del Corral Nou, ara totalment coberta d’esbarzers.

A aquest fonedor caldria fer-li un bon accés, eliminar part de la vegetació que l’envolta, desenrunar algun lloc derruït i posteriorment procedir a la seva restauració. Seria un recurs didàctic i turístic que ens ajudaria a comprendre l’important passat miner de la nostra zona.

Per a tenir més informació sobre la mineria de mercuri en la nostra zona podeu consultar:  https://artanapedia.com/patrimoni/mina-mercuri-fonedors/

A CONTINUACIÓ DONEM DETALLS D’AQUESTA INTERESSANT CONSTRUCCIÓ:

Planta: Quadrada per al forn i rectangular per a les dependències annexes.

Mesures: 4 x 4 m el forn, les dependències annexes 9 X 5 m.

Coordenades: 39.906881, -0.283736.

Situació: Polígon 4, parcel·la 60.

Conservació: En la nostra opinió és el forn més ben conservat dels termes d’Eslida i Artana.

Altres detalls: En la part oest baixa està la llar d’alimentació del forn. Segurament degut als vents dominants de ponent les flames podrien accedir amb més facilitat a la graella d’alimentació que comunica a la dependència de dalt. Aquesta dependència superior és on es dipositava el mineral prèviament matxucat; la porta d’accés se situa al nord, probablement per a mitigar la calor del forn durant el treball; aquesta dependència superior estava rematada per una volta tancada per tal d’evitar que el gas de mercuri s’evaporés.

Recomanacions: Seria convenient netejar tot el conjunt, principalment la volta de forn, ara desfeta, i restaurar-la. D’aquesta forma amb poques despeses tindríem un fonedor quasi complet que ens permetria comprendre millor el funcionament d’aquests enginys.

Agraïm l’ajuda dels senyors Ximo Arenós i Andrés Bastante.