A propòsit de la restauració de la façana nord de l’església

A propòsit de la restauració de la façana nord de l’església

Netejant la façana nord de l’església, la que dóna al carrer Major, han aparegut tota una sèrie d’elements arquitectònics primitius que ens aporten una riquesa de formes i relats: una porta amb un arc dovellat de mig punt, una altra amb un típic arc escarser fet amb pedra calisa desbastada, unes cantoneres excepcionals, i fins i tot unes finestres tapiades amb rajola que també conten històries i aporten el seu cabdal mitopoiètic. Però és més: la pròpia pedra dels murs és una magnífica mostra del treball dels nostres obrers que mereix ser coneguda per totes i tots. Suposem que entre tots estos elements n’hi haurà de l’última reforma de l’església (acabada en 1896), però també de molt abans, i esta seria una bona ocasió per interpretar l’edifici.

Però, no està clar que tota esta riquesa arquitectònica es conserve a la vista, i de forma imminent podria executar-se un projecte per a lluir tota la murada de manera uniforme, com si eixa uniformitat suposara més riquesa que tot allò que s’ha recuperat.

Els membres de l’AC Amics d’Artana, responsables del projecte d’arxiu digital Artanapèdia, entre els que hi ha llicenciats i doctors universitaris en història i estètica, prenem partit amb este xicotet informe que posem a l’abast de tothom. És un primer pas, però estem disposats a prendre més accions per fer respectar el nostre patrimoni.

 

Restauració de la façana nord de l’església

A.C. Amics d’Artana / Artanapèdia.com

Al senyor Alcalde, Rector de la Parròquia i Arquitecte Municipal d’Artana, així a com a altres polítics i tècnics que puguen intervenir en l’assumpte que ens interessa.

En la restauració d’un monument de tanta rellevància local com és l’edifici de l’Església d’Artana, el que es tracta per damunt d’altra consideració és tornar l’obra al seu estat original. Per això caldrà en primer lloc preguntar-nos:

Com estava en el passat

La façana principal que és la de la porta principal de la part Est estava arrebossada i pintada tal com la tenim actualment, encara que en aquest darrers anys ha estat restaurada i repintada conservant l’estat original del conjunt incloent-hi en aquesta restauració el campanar.

Fig. 1. Mur nord de l’església en procés de neteja. Es pot veure la pedra calcària.

Fig. 2. Mur oest, amb un enlluït deficient sobre pedra arenisca.

La façana que mira al nord en el carrer major, ara en procés de restauració, és una magnífica paret de pedra calcària del juràssic de molt bona fàbrica, excepcional al poble, quasi única i amb un efecte visual realment espectacular (fig. 1). Les pedres antigament estaven com ara, en cara vista, això sí, emblanquinades amb calç.

La façana de l’oest està ben executada però té una diferència amb l’anterior, està realitzada amb pedra arenosa del Buntsandstein (fig. 2). La mateixa pedra ha sigut usada també en tota la façana sud (fig. 3), ressaltant que en la part barroca està en gran part arrebossada i pintada, on podem ara veure restaurats amb gran encert un Cor de Jesús i una custòdia (fig. 4). Cal dir que també les cantoneres i altres elements decoratius de pedra treballada estan fets de pedra calcària, segurament per ser més còmode el seu treball.

Una reparació de la façana en els anys 50 del segle XX

El vells recorden que en els anys 50, estant mossèn Ramon com a rector, es van arrebossar la part exterior nord, la de l’oest i la del sud fins la porta de baix incloent-hi aquesta. No sabem amb quina finalitat es va fer aquesta actuació perquè no hi havia deteriorament ni cap perill a l’estructura. Aquesta obra, al nostre entendre innecessària, va tapar les pedres que actualment estan ben valorades com a element distintiu destacat en les construccions i no va aportar res de valor al monument, ben al contrari amagava parts de gran interès. El material usat, un morter de poca qualitat (veure de nou fig. 2), difícilment servia per a reforçar i molt menys decorar la construcció. Per aquest motiu veiem encertat que s’elimine tal com s’està fent.

Fig. 3. Façana sud, amb el tram de l’esquerra arrebossat i a la dreta la capella del Cor de Jesús, decorat amb imatges i falses arquitectures.

Fig. 4. Capella del Cor de Jesús, restaurada en els últims anys.

La nostra Proposta

La nostra proposta és que es deixen les pedres cara vista per les raons que ara exposem.

1 Els murs d’aquesta manera tornarien a l’estat primigeni. Repetim que tota restauració té com a objectiu principal retornar el monument a l’estat original, tal com el van pensar els antics constructors.

2 Indubtablement la bellesa que aportarien aquestes pedres no es pot comparar a una capa de ciment per damunt.

3 El poble, evidentment no té la propietat de l’Església, però és qui la va edificar en el seu moment i paga les obres que es fan, per aquest motiu suposem cal tenir en compte la seva opinió, en aquest cas està quasi per unanimitat per la conservació dels murs tal com estaven antigament.

4 Els tècnics al·leguen al seu favor que la paret té parts desiguals. Nosaltres estem convençuts que l’estètica del conjunt no desmereix en absolut per aquest suposat inconvenient, ben al contrari, ajuda a comprendre l’evolució i història de l’edificació.

5 Si definitivament es cobreix, tal com es pretén, les parets que fins els anys 50 del segle passat estaven descobertes, s’amagarà una part arquitectònica i històrica del conjunt.

6 Els constructors contractats són uns grans professionals en el treball de la pedra i tenen una gran cura i bon gust en l’execució d’aquest tipus d’obres. Això garanteix un excel·lent resultat en la restauració i conservació que proposem.

7 La pedra de la cara nord té una singularitat que cal remarcar, és d’unes grans roques calcàries quasi úniques en el poble, les altres parts, tal com hem assenyalat son arenoses, anomenades al poble també com ramblenyes.

Per tots aquests motius preguntem

Prèviament a prendre la decisió de tapar els murs, saben la història arquitectònica del monument?

Aporten documentació escrita que avale i justifique la decisió?

Tenen tots els permisos legals que garantisquen la legalitat de l’actuació? Un informe?

Poden al·legar altres raonaments més contundents que la simple idea que alguna part desentona per no ser uniforme tot el llenç?

Conclusió

La majoria del poble i nosaltres, pensem que aquesta és una decisió equivocada perquè una capa de ciment taparà uns elements arquitectònics d’interès sense aportar cap valor addicional.

No seria una autèntica restauració, al contrari, privaria al poble del que moltes generacions han vist com la part forana de l’Església d’indubtable bellesa i singularitat.

Per tots aquest motius els preguem que recapaciten la seva decisió, i conserven a la vista tots els valors arquitectònics; això ajudarà a millorar la restauració de la nostra estimada Església com valor monumental de rellevància local.