UNA PROPOSTA PER A MINIMITZAR ELS INCENDIS FORESTALS, APROFITAMENT DE LA BIOMASSA COM A ENERGIA RENOVABLE I PER CREAR LLOCS DE TREBALL EN EL MEDI RURAL

Josep Herrero Cabanyes, dijous 20 de juliol de 2017

INTRODUCCIÓ

La nostra preocupació com a persona implicada en la protecció del medi natural actuant de voluntari en diferents iniciatives tendents a la protecció del bosc, els estudis i experiències en aquest tema que hem portat a terme així com la circumstància de ser un habitant més en un entorn natural on el bosc ens envolta i protegeix, ens porta a fer una proposta que segurament no serà gens original però que pensem que cal estudiar-la i tenir en compte.

L’aprofitament de la biomassa s’està experimentant amb èxit a partir de restes de poda i altres iniciatives que es poden consultar en este text. És una font de riquesa com a energia alternativa que a més pot produir llocs de treball.

En primer lloc hem escoltat infinitat de vegades que el bosc està brut i cal netejar-lo; pensem que és un fals concepte. El bosc pot estar brut solament quan els humans entrem i deixem deixalles estranyes, antiestètiques i perjudicials; en eixe cas efectivament està brut i cal netejar-lo.

 

En la majoria d’ocasions es refereixen a eixe fals concepte quan es vol dir que un bosc té una massa forestal excessiva per ser jove i estar en una primera etapa de creixement. Recordem que moltes zones boscoses van ser cultius principalment de garroferes, oliveres o ametlers fins l’any 1956, època de la gelada. En altres ocasions es tracta de boscos antropitzats que a partir dels anys 60 del segle passat s’han abandonat els usos de carboneig, recollida de fusta i aprofitament de la garriga i llenya dels mateixos arbres per als forns de pa locals, per a les ceràmiques d’Onda i consum particular. Un altre factor a tenir en compte per a comprendre l’estat forestal de la nostra zona és que en temps de la República es va portar a cap un intens carboneig que va minvar zones boscoses. Encara posteriorment, la Guerra Civil es va aturar en la Serra Espadà nou mesos (des de primers de juliol de 1938 fins l’abril de 1939), acabant en aquest temps amb quasi tota la zona arbrada. Finalment cal recordar que la majoria de les nostres zones forestals han patit incendis recentment, podem recordar que des de finals de la dècada dels 70 del segle passat fins l’actualitat hem sofert infinitat d’incendis com a resultat en pocs any d’un creixement desordenat i exagerat de la massa inflamable.

Si anem més enrere en el temps, veurem que Josep Antoni Cavanilles, a Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, poblaciones y frutos del Reyno de Valencia (1795) conta la transformació generalitzada a Artana, Eslida i Aín dels boscos en bancals productius, i en un dibuix que fa de la localitat veïna d’Eslida a finals del segle XVIII, representa les muntanyes amb pocs arbres (p. 109). Encara que a nosaltres aquesta data ens parega llunyana, per a la vida dels nostres arbres no ho és tant.

Aquestes circumstàncies tan adverses que hem recordat, les han suportat totes la immensa majoria de les nostres muntanyes.

Nosaltres pensem que en unes circumstàncies favorables, el que caldria és deixar que la natura lentament fera el seu camí aconseguint amb molts anys que els arbres es feren adults, cresquera una important quantitat d’espècies autòctones i la garriga o sotabosc ocupara el lloc que li pertoca no tenint una posició tan prominent com en els primers estadis del bosc. Però malauradament la quantitat i virulència que tenen els incendis a les nostres muntanyes fa que aquesta opció en la majoria d’ocasions no resulte la més viable.

Una última consideració ens porta a pensar que no hi ha una solució efectiva per a eliminar els incendis. Evidentment que cal vigilar les nostres masses boscoses, cal incidir en l’educació medi ambiental, cal endurir les penes per als infractors, actuar de manera responsable i prudent sobre la foresta, posar en producció secans abandonats per que actuen de tallafocs, impulsar una ramaderia racional amb control de les autoritats forestals, augmentar els efectius i mitjans d’extinció tant com es puga, però desgraciadament incendis continuarà havent-ne.

QUÈ ES FEIA EN EL PASSAT

Fins els anys 60 del segle XX hi havia una població rural estable que cultivava zones de muntana, conservava camins, sendes i llocs d’aigua com fonts i aljubs, hi havia ramats que pasturaven, es tenia un aprofitament del bosc per al carboneig, la fusta, la llenya per a ús propi en la cuina i escalfor de cada casa, també per als forns de pa i ceràmiques d’Onda.

Tota aquesta activitat va acabar dràsticament quan es van fer populars altres fonts d’energia que es consideraven més còmodes, modernes i tal vegada menys costoses en aquell temps, restant els boscos a la seva sort.

LA NOSTRA PROPOSTA

Ja hem dit al principi que no és original però pot resultar efectiva sempre que compaginem els usos tradicionals amb les noves tecnologies.

Eliminar l’excessiva massa boscosa

Es tractaria per mig de modernes ferramentes què disposem actualment, de conservar la garriga o sotabosc sempre que no fóra exageradament alta; també s’hauria de fer allò que en l’argot local diem “arromangar els arbres”, principalment els pins, fragmentant així la massa boscosa en una zona baixa i una altra alta, evitant la continuïtat de la biomassa que fa els incendis més virulents i perillosos. Igualment caldria eliminar arbres quan estan massa junts impedint el creixement adequat, donant preferència als quercus i altres espècies autòctones a fi d’augmentar la biodiversitat. Seria una restauració del bosc tal com es forma quan és adult.

Aprofitament de la biomassa

Aquest residu que abans s’aprofitava també es podria utilitzar ara; no es tracta de fer el transport amb mul, ase o a llom dels homes com abans es feia. En un temps uns gavellers emprenedors van posar un cable d’acer entre la muntanya i el carregador de carro evitant el pesat transport al coll, advertint que introduir metalls i maquinària també comporta risc d’incendi per les espurnes que aquestes ferramentes poden generar.

Tal vegada caldrien solucions creatives com la descrita o altres més imaginatives com l’ús dels “drons” per aquest menester.

Segons l’empresa Drones Tools, que amablement ens ha informat, aquests aparells de la potència que proposem són tècnicament viables en l’actualitat però resulten cars per no haver producció en sèrie. També tenen un problema burocràtic de moment insalvable econòmicament: necessiten el permís de navegació de l’AESA, organisme estatal que té les competències en navegació aèria.

Cas de poder baixar la biomassa per un mitjà viable, en el lloc de càrrega del camió caldria fer un primer estellat per facilitar el transport, per a després a la fàbrica preparar aquesta matèria per a briquetes, pellets o altres usos, com alimentar una central tèrmica.

Totes les activitats haurien de realitzar-se amb la màxima cura per tal de restaurar el bosc tal com la direcció dels tècnics forestals determinaren, evitant el treball en les muntanyes els estius i els dies de màxim perill d’incendis.

CONCLUSIÓ

Si fóra possible portar a termini aquesta proposta aconseguiríem una regeneració del bosc que el faria més resistent al foc, més fàcil d’extingir i amb menys perill per a les brigades forestals.

Tindríem molts llocs de treball precisament en zones rurals on tanta falta fan, aconseguint que es generessin altres activitats agrícoles i ramaderes favorables a la conservació, a més a més podrien assentar una població permanent, augmentaria l’estima a les nostres muntanyes per considerar-les útils i rendibles, comportant una protecció addicional al bosc.

Per mig d’aquesta activitat que empra fonts d’energies renovables evitaríem una considerable contaminació, aconseguiríem un estalvi econòmic dels usuaris respecte a altres energies i minvaríem la gran despesa que suporta l’Estat amb la compra de gas i petroli.

Resumint molt la proposta: el que volem és aprofitar la biomassa tal com es feia abans però amb mitjans d’extracció, transformació i consum actuals. Repercutint també favorablement en la conservació.

De totes les fotografies, excepte menció, autor Josep Herrero Cabanyes