Jesús de Fermín i José Pansa[1]

Discorria la segona meitat de l’any 1996, quan vaig veure per primera vegada, i amb certa estranyesa, uns cartells que estaven penjats pertot arreu del poble i que tenien serigrafiada la imatge d’un burret amb una espècie de redolí al coll, i una frase que mai oblidaré: “Si eres mayor de edad y aún crees en los reyes magos, esta es tu aventura, Asociación Cultural Club de la Farándula de Artana”.

Jo en aquell moment era corresponsal de premsa a Artana dels periòdics “Las Provincias” de València, el “Mediterráneo” i “Castellón Diario”, i per tant, vaig ser testimoni en primera persona del naixement i eclosió d’aquesta associació tan peculiar.

Un grup de joves del poble, van decidir dedicar els millors anys de la seua joventut a impulsar la dinamització ludicocultural del poble, i també, a passar-ho bé, tots junts.

En un primer moment, el nom escollit va ser el de “Penya Javier Gurruchaga” (en honor al cantant i showman basc), però finalment és van decantar per “La Faràndula”.

El primer acte com a tal (una vegada la cosa anava agafant forma), va consistir en la participació en directe en el programa “El Show de Joan Monleón” de Canal nou.

Cal recordar com a anècdota que el popular Monleón, quan només era un artista de carrer, uns anys abans, havia eixit a tomatades del poble, motiu pel qual, segons els rumors, ens guardava certa animadversió[2]. Fins al punt que quan alguna persona trucava per telèfon en el programa des d’Artana, per a concursar endevinant d’on era el campanar que apareixia en la televisió, la comunicació curiosament, sempre es tallava.

Així les coses, un autobús de gent de la Faràndula es presentaven en els estudis de Burjassot de Canal nou. I per a sorpresa de tot el món, una mitja hora abans de començar el programa, apareixia Joan Monleón dient “Artana, oblidem el passat i retornem a l’amistat”, cantant al costat de la seua orquestra, perquè soltàrem els nervis quan tocara entrar en directe. Allò ens va arribar al cor a tots/es els que estàvem allí.

El programa va resultar un èxit i es van arreplegar uns dinerets que es van destinar per a les persones afectades per la guerra que per llavors tenia lloc en el Congo africà. I ens va regalar també un pòster de la paella russa, amb el seu retrat dedicat “a la Faràndula d’Artana, que es més que una manera de viure, del vostre amic Joan Monleón”.

El següent acte de l’associació cultural, l’any següent, va consistir (amb motiu de les festes del “Cristo”), en l’organització d’una exposició pictòrica, de quadres del poble.

Els membres de la Faràndula, després d’açò, es van encabotar en portar a Artana a Carmen Sevilla (que llavors gaudia de molta popularitat presentant un programa de TV), i per a convidar-la li van remetre una carta i un ram de flors pel seu aniversari, però Carmen mai els va contestar, ferint així l’orgull dels seus membres que a partir de llavors es van conjurar en portar al poble algun artista més gran. I ho van aconseguir.

 

Era estiu, festes de Santa Cristina, i la família Ozores arribava enmig de traques i revol de campanes a Artana, per a fer la inauguració artística de la remodelada Casa de la Cultura. Allò sols podem definir-ho les persones que ho vam viure. Cal ressenyar que Antonio Ozores i Mariano Ozores respectivament, han sigut l’actor i el director de cinema espanyol amb més pel·lícules rodades de la història. També havia de venir amb ells l’actor José Luis López Vázquez, però finalment per motius personals no va poder.

La idea era la de donar-li continuïtat a aquesta classe d’esdeveniments, i fer un homenatge anual a artistes del món de la faràndula. I per açò es van fer gestions per a portar a Lina Morgan i Emilio Aragón. Però no pogué ser (més endavant ho entendreu). L’any següent, allà a principis d’agost, en la “zona verde”, va tenir lloc la nit de rock, el “Concert contra la Violència”, que ens van oferir els grups “Serena” i “Bloody”.

A poc a poc, la Faràndula és guanyava l’estima i el respecte de tot el poble.

I amb aquest context, la poeta i rapsoda artanense Amparo Traver els dedicava una poesia molt especial:

“Llegó por fin la dulzura mañanera,

que agrupa a las gentes sin importar la edad.

La Faràndula, jovial y pregonera,

nos arrastra, se impone zalamera,

introduciéndonos en la universalidad”

Estem en l’any 2000, i la Nit de Reis van organitzar el “Sopar de la Solidaritat” (destinat a la Llar del Transeünt de Castelló) amb l’actuació del grup equatorià “Aconcaua”. Encara no acabava un acte, ja estaven pensant en el següent. Estaven llançats.

Paral·lelament, i des de la seua fundació, l’associació cultural, la majoria d’anys que no hi havia comissió de festes, organitzava la Cavalcada de Reis. Per a la memòria col·lectiva han quedat les entrades dels reis amb cavalls cartujanos ballarins, amb calesses, i amb monumentals carrosses, sempre acompanyats amb la música, la llum i els efectes especials. També les Carnestoltes era cosa d’ells quan no hi havia comissió.

I estant al costat de persones del món de la cultura en moments molt especials, com per exemple en l’homenatge a Juan Ramón Herrero en el Teatre Principal de Castelló, amb la poeta i rapsoda Amparo Traver, en el recital de poesia que va tenir lloc a l’Ateneu Mercantil de València, amb Miguel Gallart Traver, a la seua conferència-homenatge a Artana, i també, amb Michelle Mc Caine (cantant novaiorquesa de l’Orquestra Mondragón) a l’auditori de Vila-real, la qual va actuar en el musical “Momentos de Rock and Roll”, amb una rosa roja a l’escot que va agafar del ram de la Faràndula.

 

Durant tot aquets temps, la Faràndula va potenciar la imatge pròpia i també del poble, en Canal Nou, en TV Castelló (la de Troncho), Planavisió TV, i les emissores de ràdio de la Cadena Ser Vall d’Uixò i la Cadena Cope de Vila-real respectivament.

Però quan millor estaven, quan més gaudien i feien gaudir a la gent, va tenir lloc un fet que marcaria el present i futur d’aquesta associació cultural. El 13 de juny de l’any 2001, deixava aquet món el seu secretari, tresorer i principal element de cohesió interna. Mai les coses van tornar a ser el mateix, ja que amb la mort d’aquesta persona desapareixia gran part de l’esperit de la Faràndula. Poc després, dimitia el seu president.

La Faràndula continuava endavant. Venien uns esdeveniments del tot sorprenents.

La segona meitat de l’any 2002, la Fundació Ruralcaixa de Castelló triava al poble d’Artana com a seu del Culturocio 2003.

Abans, el que va ser president volgué estar recolzant els seus companys d’associació, i per a l’última cavalcada de reis que van organitzar tiraren la resta i van pujar de Borriana les tres carrosses més espectaculars que hi havia, però malauradament van resultar massa amples i no passaven per l’Empedrat. Finalment, van aconseguir tres carrosses més xicotetes (perquè pogueren passar pel tradicional recorregut), i també van quedar molt bé, a pesar que va estar plovent tota la cavalcada de reis de l’any 2003.

Passava el temps i arribaven les carnestoltes de l’any 2003, les quals també van resultar ser les darreres que van organitzar.

Al mateix temps, els membres de l’associació cultural treballaven tractant de fer el millor Culturocio possible, com si allò constituïra la guinda del pastís, l’acte dels actes, el colofó de tota la seua trajectòria. I per a l’acte central, per al concert del camp de futbol, es va escollir en primer lloc al grup “La Oreja de Van Gogh”, que aqueix any havia tret un disc que va agradar molt. I encara que les coses feien indicar que seria possible, finalment el grup en qüestió va declinar actuar a Artana, considerant més important el fer-ho en les poblacions de Vila-real i Borriana respectivament.

Però coses de la vida, en els concerts que havien de fer en eixes poblacions va ploure i no van poder actuar. Per cert, al concert del Culturocio d’Artana va fer molt bon temps. A tot açò, els membres de la Faràndula, una vegada més ferits pel menspreu que va suposar la negativa a actuar del grup abans anomenat, van intentar fer el més difícil encara, dur un artista top, i van contactar amb l’entorn de “Joaquín Sabina”. I com allò valia un grapat de bitllets, es van arriscar a aportar una part de les despeses del concert.

Volien construir una escoleta infantil en Zacapa (Hondures), que portara el nom de la Faràndula d’Artana, però per l’únic motiu que allò no es va poder dur a terme fou per que Joaquín Sabina va suspendre la gira, per motius de salut.

Març de 2003, i entre unes coses i unes altres, el concert del Culturocio era en juliol, i encara no teníem artista.

Finalment es va aconseguir contractar al cantant argentí Diego Torres, que va reunir al camp de futbol 3.000 persones, amb la seua gira “Color Esperanza”. No es van poder aconseguir els dinerets que feien falta per a dur a terme el projecte d’Hondures. Es va traure per a pagar les despeses i poc més. El mateix dia del nostre concert, que estava publicat des del mes d’abril, la Fundació Bancaixa va organitzar un concert de “Upa Dance” a Castelló, que a la fi ens va llevar part del públic que haguera vingut a Artana.

La resta d’actes del Culturocio van consistir en la actuació de la Banda de Música, de la Coral Resurrexis, l’exposició taurina, l’exposició fotogràfica de Gaudí, el berenar de la tercera edat i la paella gegant amb orquestra per a tot el poble en la Plaça de la Generalitat. Serien els últims actes de la xicoteta però gran història de la Faràndula, en la que tot no va ser de color de rosa, i com en tots els col·lectius van existir avinences i desavinences, però que a la fi, amb la seua tasca durant aquells meravellosos anys, contribuïren a escriure part de la història contemporània del poble d’Artana.

Fer constar també, i abans d’acabar, que moltes de les cosses abans esmentades no hagueren sigut possibles sense l’ajuda de l’Ajuntament d’Artana i les respectives regidories de cultura de l’època.

Feia deu anys que no sabia rés de la Faràndula, i allà per finals de l’any 2013 obria un periòdic de Castelló i llegia que l’Associació Cultural el Club de la Faràndula d’Artana donava els dinerets que es van guanyar al concert de Diego Torres per al banc d’aliments que estava arreplegant, en Carrefour de Vila-real, menjar per a la gent més desfavorida, i que amb la seua donació va fer que aquest centre comercial donara paral·lelament, la mateixa quantitat per al banc d’aliments que la que havia donat la Faràndula d’Artana.

 

[1] Este article ha estat publicat per primera vegada al Programa de Festes de Sant Joan 2014.

[2] Nota de l’Editor: La narració de l’incident que fan els testimonis directes és una altra: Joan Monleón, showman, actor i cantant, va venir a Artana amb el grup Els Pavesos, que lideraven ell i Merxe Banyuls, a finals dels anys 70 ó principi dels 80; van ser els majorals de Santa Cristina qui els van portar. En aquell temps ja eren un grup molt famós dintre de l’àmbit de la nostra cultura, i l’actuació, que es va fer a la Fàbrica de l’Oli, va tenir un gran èxit. L’únic incident que va haver és que, quan Monleón feia el Sermó de l’Escaleta, va haver uns tímids xiulits que ell va contestar i parar dient: “Per favor no me llenceu a perdre el número”. El que es diu que va eixir a tomacades és una llegenda urbana. A Artana són majoria la gent tolerant que aprecia la música i les arts