Podem afirmar sense por a equivocar-nos, que la garrofera amb totes les seves varietats, és un patrimoni genètic i cultural que cal conservar.

Nosaltres pretenem que aquest modest treball siga l’inici d’un estudi més complet amb la finalitat de guardar memòria del que va ser durant segles una activitat important al nostre poble, també a tota la Plana i altres comarques pròximes de zones càlides a vora mar. Però nosaltres volem anar més enllà, volem conservar tantes garroferes com siga possible amb òptimes condicions i també recuperar les llavors d’Artana. La conservació podria ser el banc de llavors que tal vegada en algun temps siga imprescindible, cas de venir en el futur una època en que es descobrisca una utilitat comercial a la garrofa.

Per a fer realitat aquesta proposta hem demanat recolzament a l’Ajuntament d’Artana, al Director del Parc Natural de la Serra Espadà, a l’Agència d’Extensió Agrària de Nules i a les entitats polítiques, culturals i empreses que vullguen sumar-se. La resposta ha sigut molt positiva, i ara el projecte està esperant que l’Ajuntament passe a l’acció. Donada l’edat dels llauradors promotors d’esta iniciativa, pensem que caldria actuar ràpidament i, com a mínim, comprar els plantons i anar empeltant-los encara que fóra, temporalment, en els testos. Si l’Ajuntament no actua es podrien comprar uns 50 plantons mitjançant una subscripció popular; això s’haurà de decidir en breu. Es tractaria d’uns pocs cents d’euros.

El projecte consistiria en:

– Disposar d’un terreny abancalat situat a la part alta de la zona verda de la Urbanització Zorear o a altre lloc si es considera més apropiat.

– Tallar alguns pins d’eixos bancals.

– Llaurar, senyalar on deuen d’anar el plantons i fer els clots.

– Fer una primera abonada amb un producte orgànic

– Plantar unes 50 garroferes en una primera etapa. Caldrà també conservar les oliveres existents i una servera. En un futur intentarem plantar altres arbres fruitals de secà propis de la zona com poden ser albercoquers, ceps de vinya, figueres de diferents varietats, etc.

– Instal·lar un sistema de reg per goteig a fi d’aconseguir el seu creixement ràpid.

– Restaurar els ribassos.

– Implicar a llauradors veterans i podadors per a que identifiquen i faciliten cada varietat.

– Empeltar dos garroferes de cada classe.

– En una segona etapa caldria plantar més garroferes i aconseguir varietats d’altres termes.

Cal destacar que la plantació es pot fer en qualsevol època de l’any sempre que la planta siga portada amb un recipient que continga les rels  convenientment cuidades, es faja un clot suficientment gran i li s’aplique un reg periòdic suficient. El marc aconsellable seria entre 8×8 ó 10×10 m.

Passat un o dos anys de la plantació seria el moment d’empeltar, els temps deuria ser a la primavera, entre abril i maig. La forma més tradicional i aconsellable és posar els empelts d’escut o planxa. Caldria empeltar algunes branques de mascle floridor o alguna varietat hermafrodita com la de la vora roja per a aconseguir més producció.

D’aquesta manera en pocs anys aconseguiríem un arborètum o museu viu de la garrofera que segurament tindria la particularitat de ser únic a les nostres comarques. Així mateix, serviria per evocar el passat d’aquesta activitat i tal vegada també mitjançant ajudes oficials o d’empreses, aconseguir que els biòlegs, botànics i altres estudiosos reconeguen aquest arborètum com a punt de referència per a visitar, estudiar i a ser possible ampliar aquest projecte dedicat a un arbre tan nostre com és la garrofera.

FINCA PROPOSADA PER REALITZAR EL PROJECTE