Vam gravar en vídeo la xerrada de Carlos Mallench Sanz titulada: “La batalla de Llevant a Artana”. La seua intervenció es va realitzar com a presentació del projecte “Muntanyes de la Guerra”, el dissabte 1 de desembre de 2018, que va incloure la visita el dia següent a les trinxeres restaurades al Puntal d’Artana i altre patrimoni bèl·lic de la Guerra Civil en aquella zona. De tot açò podeu llegir més i veure fotos en l’entrada del blog de Muntanyes de la Guerra del 2 i el 9 de desembre: http://muntanyesdelaguerra.blogspot.com/search?updated-max=2018-12-18T11:30:00%2B01:00&max-results=7; igualment interessants són les pàgines de Facebook de Muntanyes de la Guerra i del propi Mallench.

En la xerrada, Carlos Mallench (un dels principals investigadors de la Batalla de Llevant, autor de nombrosos llibres i articles i divulgador incansable) es va presentar a sí mateix, a l’Associació Muntanyes de Guerra i al Grup d’Estudis de la Batalla de Llevant (GEBAL), i va explicar alguns dels projectes de recerca i recuperació del patrimoni bèl·lic en què estan treballant. A continuació va narrar el context de la Guerra i el pas del front per Artana i la Serra Espadà, on va estar estabilitzat durant nou mesos.

Este relat general era necessari per a situar els esdeveniments concrets que van passar a Artana, és a dir, per elaborar el relat general de la Guerra Civil al seu pas per les nostres comarques, assumint que la “Batalla de Llevant” no s’havia estudiat suficientment i calia inserir-la en la història de la Guerra.

Açò ens ha servit per a entendre millor el nostre projecte en Artanapèdia. Per la nostra part, ens hem preocupat per situar aquells fets en el nostre relat de poble, que és l’espai on té més sentit, a l’escala de les persones, on ens reconeixem i que ens dóna sentit com a comunitat. Este treball no ens el pot fer ningú, i està absolutament absent en el plantejament de totes les institucions, en tots els nivells -també el local. El d’Artanapèdia és un treball sobre memòria popular que es fa des de les relacions humanes entre persones que es reconeixen, que reconeixen els seus costums, la seua història, la seua forma de vida i el seu paisatge.

En este sentit hem de remetre al lector interessat, en primer lloc, als Apunts biogràfics d’Andrónico Pla Montesinos, fabulós text de recerca de Josep Herrero sobre el comandant artanenc de qui es diu que va “salvar Artana”. Este és, ara mateix, el text canònic dels fets de la Guerra al nostre poble, dins del que vam anomenar “una ecologia de la història” i que vam qualificar com a “text inaugural de la normalitat històrica al nostre poble”.

[I encara una nota: Josep Maria Cabanyes Ibáñez, dit “el Pesaor”, va desenvolupar durant els seus darrers anys una intensa activitat per aconseguir el reconeixement públic de la figura d’Andrónico, que va resultar infructuosa i que no va aconseguir cap tipus de resposta. Açò aporta indicis per entendre la natura viciada del recent interès municipal per la Guerra Civil: superficial, merament turístic i basat en estereotips.]

Però a més a més ens hem fet càrrec sovint de la memòria històrica: per exemple en D. Juan Tomás y Martí, un hombre irrepetible, text de l’historiador i arqueòleg Norbert Mesado, que dóna informació rellevant sobre l’episodi de la delació dels capellans artanencs (que duria al seu afusellament), atribuïda injustament a Joan Tomàs i Martí, “Juanito Coloma”. O en la lectura que es pot fer a l’entrevista al nostre centenari Enrique Muchola Peris, “Enriquet”; o en les cartes de soldat que es poden llegir a Joan Cabañes Ibáñez, una vida truncada (1913-1937), un jove mort prematurament en el front de Madrid, a l’inici de la Guerra Civil; o en la presentació de Mn. Lluís Vilar Pla que fa Mn. Jesús Vilar, responsable del procés de canonització dels capellans artanencs, escrita com a introducció a la Història d’Artana de Mn. Lluís. Esta Història, en extrem tendenciosa, és de gran interès per a la memòria històrica, perquè, a banda de les aportacions històriques i etnològiques que va realitzar l’autor, mostra de primera mà les posicions radicals de l’Església espanyola contra el liberalisme, és a dir, contra tota forma de democràcia.

No són les úniques dades aparegudes a Artanapèdia sobre la Guerra Civil al nostre poble, però són una bona introducció a fets fonamentals. En les properes setmanes aportarem informacions concretes en diferents formats sobre estos fets luctuosos, i sobre la difícil vida quotidiana en el poble durant eixos terribles nou mesos de la nostra història.