Els darrers temps s’ha normalitzat l’estima pel nostre patrimoni, i a banda de la gent que el disfruta hi ha un bon  grup de persones que s’han posat a recuperar-lo: sendes, accessos, colmenars, aljubs, etc. S’han restaurat clotxons, empedrats, ribassos… S’han fet escaletes, pujadors, miradors… S’ha senyalitzat les rutes i fins i tot tenim una Guia de senderisme, obra de José Vilar Sánchez, d’altíssim nivell. Pensem quants diners haguera costat fer tot açò si s’haguera encomanat a una empresa, quants cents de milers d’euros? I no seria el mateix perquè no es comptaria amb els sabers compartits de tantes persones que coneixen amb precisió el terreny i les faenes.

El treball és tan abundant que ja quasi hem arribat tard per consignar tot el que s’ha fet; només podem agrair una vegada més el gran esforç realitzat desinteressadament, en benefici del comú.

Tot i això, hem rebut una col·leccioneta de fotos que mereixen el nostre comentari, si més no en representació de tot el treball que s’està fent. Es tracta de la restauració del Poet de Naps, un treball tècnic, delicat, realitzat pacientment durant molts dies per José Juan Vilar Gallart (“el Tanque”, veí i amic), que durant molts anys va treballar professionalment en l’obra a la manera tradicional, amb pedra seca o maçoneria.

El Poet de Naps és un aljub antic (anterior al segle XX, segons nombrosos testimonis), de gran tamany, situat baix d’un ribàs al SE del cim de la Serra Creu. El paratge en què s’hi troba va patir l’incendi de juliol de 2016, com es pot veure en les fotos següents.

Amb el temps i l’abandonament, el ribàs es va solsir. José Juan es va proposar recuperar el Poet, reconstruir el ribàs, millorar el paviment refent l’empedrat i les escaletes d’accés, i netejar els accessos d’aigua. A continuació es pot veure un xicotet reportatge fotogràfic del procés i el resultat final.

No hi ha dubte que totes estes accions augmenten el valor paisatgístic i etnològic del nostre terme, i sobretot el rehabiliten per al seu ús tradicional —en este cas una cosa tan important com tindre aigua a la muntanya—. Ara mateix tenim un grup de persones, entre les quals el propi José Juan, treballant desinteressadament per al poble, creant valor. En algun moment ens haurem de plantejar com agrair este esforç. De moment, tant José Juan com Santi Moros i la resta de companyes i companys (no podem citar a tots ací) tenen el nostre reconeixement i el de molta gent que gaudim del seu treball.

Les fotos són del propi José Juan Vilar.

Estat inicial del paratge, amb una solsida del ribàs. Per restaurar-lo calia escarbar la solsida, refer el mur i arreglar l’accés d’aigua. Com es pot observar, ja hi havia un cartellet que indicava el nom del lloc.

***

En esta segona imatge es veu la solsida pràcticament acabada. S’ha netejat el sòl i es pot veure que l’accés al mateix Poet s’havia deteriorat.

***

Altres imatges de la boca de l’aljub i l’escaleta. La primera és un collage a partir de dos fotografies de l’obrer.

***

Ací veiem restaurada l’escaleta d’accés i l’acudidor d’aigua. S’ha refet l’empedrat amb molt bona mà.

***

Acudidor al secà de dalt, reforçat anb una tira de teules.

***

El resultat és una artesania delicada, amb molta sensibilitat, que es preocupa, per exemple, per posar una protecció per a que no caiga ningú per les escaletes. Gràcies una vegada més a José Juan Vilar Gallart pel seu treball i per fer-nos arribar estes imatges.

*