Entre el poc de paper imprés que es produïa (i es produeix encara) al nostre poble, hem trobat un document en forma de tríptic titulat “Recuerdo de Artana”, de 39,5 x 19,5 cm, que reprodueix sobre paper texturat els “Gozos al Santísimo Cristo del Calvario” i dos interessants imatges d’abans de la Guerra Civil: una de la talla del Crist del Calvari  i una altra de l’Altar Major. Imaginem que el tríptic es faria a meitat dels anys 40, entre altres coses perquè encara manté la retòrica militant, revengista, de la postguerra (“Altar Gótico de laParroquia de San Juan Bautista, de Artana profanado por los enemigos de Dios“).

Anvers i revers es poden veure en gran clicant sobre les imatges.

Estos gojos en concret van ser populars per moltes zones de l’Estat espanyol i ara encara se’n canten algunes estrofes, especialment entre la gent més major. Formalment es tracta de tretze estrofes en octosíl·labs de rima dinàmica i elegant.

La imatge central és el Crist primitiu: bé en una imatge del segle XVIII, quan es va construir el Calvari, o bé feta expressament per a la festa del Crist, que data de 1851. Comparada amb la imatge i la peanya actual les diferències són subtils: les figures modernes estan més estilitzades, però es nota que van intentar reproduir el model anterior; fins i tot els àngels estan en postures quasi idèntiques a les actuals. En la fotografia la peanya està dibuixada, però és similar a la que coneixem. Tot el conjunt està retallat sobre fons blanc.

El Crist i la peanya es van cremar durant els primers mesos de la Guerra civil; com  és sabut, el colp d’estat militar i l’inici de la Guerra van provocar un alçament popular violent contra els poders dominants de l’antic règim, entre els quals l’Església catòlica ocupava la posició reaccionària més visible. Estan per historiar els fets de la “revolució” a Artana (i a la major part de l’Estat), el vandalisme àcrata que va dur a desballestar l’església i les ermites i a convertir la primera en magatzem de garrofes. Tampoc no se n’ha parlat públicament de la repressió posterior a la Guerra. D’aquella figura primitiva només es van salvar de la crema dos ditets i els claus, que una família van conservar en una urneta.

Immediatament després de la Guerra el tio Clavello va pagar una nova imatge i una peanya de suro (que es pot veure a la Col·lecció de Maria ‘Peneque’: és la sexta foto). Però la fusta de la creu era de poca qualitat i ràpidament es va corcar. Pocs després, estant de capellà Mn. Juan Pallarés (que només hi va estar tres anys a finals dels anys 40), el tio Clavello i el tio Eladio van tindre un disputa per veure qui pagava la creu; finalment el primer es va fer càrrec de la creu i la peanya, que són les actuals.

La segona imatge és de l’Església, amb l’Altar Major al fons. Per suposat, l'”Altar Gòtic” de què parla l’imprés no és tal: l’església fou renovada completament i beneïda el dissabte 26 de setembre de 1896. Després de la Guerra es reconstruiria amb bastant fidelitat. El que més ens crida l’atenció als més joves són les dos trones o púlpits, una a cada banda, que apareixen retallades a la foto, i de les que molts només n’hem conegut una, a l’esquerra.