Franciscans al segle XIX

Josep Mª Cabanyes ens ha aconseguit una profusa i variada documentació de tres avantpassats seus, tres frares franciscans que van viure el complex i conflictiu segle XIX i els inicis del XX. Es tracta de Miguel Cabañes Villalba, del seu nebot Miguel Cabañes Llidó i de l’anomenat Frare Bonifacio, que pareix que en realitat no li deien Bonifaci sinó Joan Vilar Llidó, i era tio de María, Teresa i Trinidad Vilar Herrero (‘Racó’) -mare i ties de Josep Mª, respectivament.

En el nostre món secularitzat pareix que aquelles siguen històries antigues -i és cert-, però el seu coneixement ens ajuda a comprendre com era la vida al poble: l’alt nombre de vocacions (la major part infantils) i el pes de l’Església en la vida política i moral de la societat. També ens mostra un poble on, a més de l’economia de subsistència i l’aïllament cultural, alguns homes eixien del poble i ocupaven discrets papers en la vida social de l’Estat i del món. En parlar dels tres franciscans hem de fer-nos càrrec del seu cosmopolitisme, del seu paper en la primera línia de l’evangelització catòlica a Terra Santa i a Xile -sense entrar en la moralitat d’eixa evangelització.

Dels dos Miquels teniu informació al llibre Artanenses notables, de Mn. Lluís Vilar (caps. XIV i XV); sobre el frare Bonifacio només hi ha una menció de Mn. Lluís a la pàgina  198 de la Història d’Artana.

Comencem pel més antic, Miquel Cabanyes Villalba, el Pare Miquel el Vell, com li diu Mn. Lluís. El primer que vam trobar d’aquest home va ser la seua foto, un préstec molt valuós que devem a Vicent Vilar Sales. Si tenim en compte que va nàixer el dissabte 22 de juny de 1811 i va morir el diumenge 24 de gener de 1892, el seu retrat pot ser una de les fotografies més antigues que es poden veure a l’Artanapèdia, feta en les dècades de 1870 ó 80.

El frare franciscà Miquel Cabanyes Villalba

El frare franciscà Miquel Cabanyes Villalba

El Pare Miquel va patir tots els fets propis del just anticlericalisme huitcentista, començant per l’exclaustració de 1835. La Necrològica que li van dedicar en una publicació de la seua Ordre aporta moltes dades que completen la biografia escrita per Mn. Lluís.

Necrològica--vell

Necrològica--vell-2

Necrològica--vell-3

El seu nebot Miquel Cabanyes Llidó va orientar la seua vocació cap a Terra Santa, on es va fer càrrec de distints monestirs. La documentació sobre aquest home és la més nombrosa, i inclou entre altres els informes que es demanaven per avaluar la idoneïtat del personatge. N’hem transcrit alguns d’ells per facilitar la lectura i la comprensió dels mecanismes interns de la institució eclesiàstica.

El Pare Miquel Cabanyes retratat per Felipe Sales per a la Història d'Artana de Mn. Lluís Vilar.

El Pare Miquel Cabanyes retratat per Felipe Sales per a la Història d’Artana de Mn. Lluís Vilar.

Per començar afegirem una xicoteta ressenya biogràfica aportada pel Padre Emilio Bárcenas. Només anotar que en algun moment es confon aquest Miguel Cabañes amb son tio, que entre 1849 i 1859 va estar també a Terra Santa. I que el 1896, com confirma Mn Lluís, Miquel el nebot es jubila amb 59 anys i passa per Artana.

Del P. Miguel Cabañes Llidó se encuentran noticias en Famiglie Religiose (F.R.), del 28 de mayo de 1888 hasta el 29 de septiembre de 1895.Fue Discreto (Consejero o Definidor) de la Custodia de Tierra Santa (T.S.) durante algún tiempo y, además, Superior (o Guardián) de varios conventos de los más importantes en T.S. Veamos:F.R. 28.mayo 1888, dice que nació en septiembre de 1837; profesó el 28 de agosto de 1861 y comenzó su servicio en T.S. el 19 de marzo de 1865. En este año de 1888 se encuentra en el Convento de San Salvador en Jerusalén. Lo presenta así: -R.P. Miguel Cabañes de Artana de la Observancia del convento de Compostela, Misionero Apostólico, Discreto de T.S. y “Penitenziere”.Lo mismo se repite en F.R. del 1889, mientras que el F.R. de 1890 da una nueva aclaración diciendo que con fecha del 7 de febrero de 1881 tuvo lugar su última venida a T.S. –Otra novedad en F.R. de 1891, donde se afirma que pertenece a la Observancia del Colegio de San Miguel de Priego, Misionero Apostólico, ex-Discreto de T.S., “Penitenziere” y Presidente del Convento de San Pedro en Jafa. –La F.R. de julio de l892 repite lo mismo, mientras que F.R. del 1893 lo coloca en Ain Karem como “Discreto Conventual”. En F.R. de 1894 lo encontramos en Damasco como Presidente del convento de San Pablo, cosa que se repite en F.R. 1895.Después, 1896, nada de nada (ni entre los vivos, ni entre los difuntos, ni entre los que volvieron a su país… ¿Qué pasó?).-Hay otra Relación “Status Descriptivus” de la Custodia de T.S. del 1924, que da una lista de los que fueron “Guardianes” de algunos conventos principales de la Custodia de T.S. y a él le coloca en el año 1850 en el Sto. Sepulcro como Guardián; en el 1851 en Jafa y, seguidamente en Ramle (mismo año). En el 1855, en Sta. Cruz de Nicosía hasta octubre de 1859. En el 1871 en Damasco y, finalmente, en Constantinopla en el año 1882 hasta el 20 de agosto del 1883. Esto es todo. Saludos cordiales.P. Emilio Bárcenas, ofm

Comencem per eixos informes sobre la família que es demanaven confidencialment.

informes-familiars-1860-1D. Nicolas Puche ex Difinidor honorario de la Sta Provincia de Cartagena de la Regular Observancia de N. Sto. P. San Franco, Delegado por el Rmo. P. Comisario Gral Apco de la misma Orden para éste Colegio de Misiones, y Rector del mismo, al Sr. D. Vicente Ferrer Cura propio de la Villa de Artana, salud y paz en el Señor.Por cuanto para recibir Novicios en nuestra Orden se han de hacer informaciones al tenor de las Constituciones Apostólicas y de la Orden,  para que cónste estar adornado de las cualidades que nuestra Sta Regla y dichas Constituciones exigen: por tanto rogamos a V. M. que en esa Villa y donde le pareciere necesario, haga información juridica y secreta ante cualquier persona fidedigna que haga el oficio de Notario, sobre la naturaleza, limpieza y demas requisitos de Miguel Cabañes natural de esa Villa, hijo legítimo de Juan Cabañes y Teresa Llidó, nieto de Joaquín Cabañes y María Villalba, y de Miguel Llidó y Mariana Villalba todos naturales y vecinos que son ó fueron de esa Villa de Artana, conforme al interrogatorio siguiente, que se hara´lo menos á tres testigos fidedignos. 1º. Si conocen al tal Miguel Cabañes pretendiente y á sus Padres y Abuelos Paternos y Maternos; digan como los conocen ó conocieron, de donde son ó fueron naturales, qué estado y oficio tienen o tuvieron y si viven y pueden sostenerse sin la ayuda del hijo. 2º. Se les preguntará por las Generales. 3º. Si el dicho Cabañes aspirante es habido en legitimo Matrimonio de los mencionados Juan Cabañes y Teresa Llidó. 4º. Si saben que el Miguel Cabañes sus Padres y Abuelos, y sus demas ascendientes son y fueron cristianos viejos sin raza de Moros, Judios o de otra cualquiera secta; y si alguno de ellos ha sido castigado por delitos contra la Fé, ó informado por la Autoridad, y que se sabe de público y notorio pública voz y fama. 5º. Si saben que el dicho pretendiente es de buena vida y costumbres, descendiente de gente pacifica, y si ha sido procesado por delitos comunes. 6º. Si saben que Cabañes ha tenido ó tiene á su cárgo hacienda ó bienes de que dar cuentas, ú obligaciones de pagar algunas deudas.Hecha así la información, le rogamos nos la devuelva por que en su vista se provea lo que convenga al servicio de Ntro Señor.Dios guie a V.M. m.a.Colegio de Misiones de Tierra Santa en Priego 13 de Mayo de 1860

A continuació els tres testimonis favorables a Miquel Cabañes Llidó.

informes-familiars-1860-2Aceptación y nombramiento de Notario[El principi del document està tallat] …del anterior comision que acordé desempeñar y coon la posible exactitud ejercitar nombro para un Notario de estas diligencias a Dn Carlos Badenes Presbitero Vicario de esta Parroquia, que aceptado por el mismo y prestado juramento en forma de derecho de desempeñarlo fielmente: de que doy fe.

[Signatures]

Testigo 1ro. Dn Joaquín Zarzoso

Acto continuo compareció ante el señor comisionado Dn Joaquín Zarzoso por el requerimiento que le tenia hecho y en ausencia de los interesados en estas ¿? y recibiendole en forma competente juramento de decir verdad en lo que la supiere y fuere interrogado y habiendolo sido sobre su nombre, domicilio actual, religión, estado y oficio, dijo: que se llama Joaquin Zarzoso que es vecino de la presente Villa que es catolico apostolico romano, soltero y cirujano. Preguntado en seguida al tenor del interrogatorio que forma parte de las preincertas letras dijo: Que conoce muy bien á Miguel Cabañes pretediente como asi mismo conoció á sus Padres abuelos paternos y Maternos, por haberlos tratado con frecuencia que todos fueron naturales y vecinos de esta Villa que todos fueron labradores y que su Madre, que es la unica que vive en la actualidad puede mantenerse sin la ayuda de su pretendiente hijo. 2º. Preguntado por las generales de la ley, dice: que tiene conocimiento de la pretencion del joven aspirante, del que no es amigo ni enemigo, ni tiene parentesco con él, como igualmente interes directo ó indirecto, amistad intima ni enemistad manifiesta. 3º. Que el susodicho Miguel Cabañes es habido del legitimo matrimonio de Juan Cabañes y Teresa Llidó. 4º. A lo cuarto dijo que sabe que Miguel Cabañes los padres de este sus abuelos y demas ascendientes han sido y son cristianos viejos sin raza de moros ni judios, ni de cualquiera otra secta y que ninguno de ellos ha sido castigado por delitos contra la fé, ni informado por autoridad alguna, y que esto es publico y notorio y de publica voz y fama. 5º. A lo quinto dijo: que el pretendiente Miguel Cabañes es de buena vida fama y costumbres, descendiente de gente pacifica y que nunca ha sido procesado por delitos comunes. 6º. A lo sexto dijo: que el pretendiente no ha tenido bienes a su disposición de que dar cuentas ni deudas que pagar. Y leida que le fue esta su declaracion, en ella se ratificó bajo el juramento prestado, afirmó que todo lo sabia por ciencia privada y por voz comun, espresó ser de edad de cincuenta y seis años y lo firmó conmigo el juez en comision, en prueba de ello.

[Signatures]

Ací baix la reproducció dels altres dos testimonis, que diuen el mateix: els de Juan Gallard i Juan Silvestre, llauradors:

informes-familiars-1860-4 informes-familiars-1860-3

L’afer es resol ràpidament, i mes i mig després, el dos de juliol, rep carta d’amissió.

 admissió 1860-1admissió 1860-2En vista de concurrir en V. los requisitos requeridos, ha sido V. admitido para vestir el hábito de novicio de coro del Colegio de Priego, según lo tiene solicitado. Lo que pongo en su conocimiento para su satisfacción y efectos consiguientes, advirtiéndole que con esta misma fecha lo traslado al Sr. Rector del Colegio para los fines oportunos.Dios guíe a V. …Madrid 2 de Julio de 1860.

Juan Antº de Rascan

Miguel Cabañes profesa en agost de 1961 i amb data de l’11 de setembre rep notícia dels seus superiors, que l’animen atreballar per posar a l’altura que mereix “nuestra sublime religión” y “la legítima influencia que  debe tener España en los Santos Lugares”.

nomenament-1961 nomenament-1961--2

El dissabte 29 de desembre de 1862 el rector d’Artana, Vicente Ferrer Ballester, li expedeix un certificat com a que està confirmat. El Pare Miquel es va confirmar el dimarts 26 de juny de 1849, als onze anys. El certificat està verificat per un notari. Fixeu-vos que la primera pàgina porta el segell de la parròquia, que ja havíem vist en un document de 1826.

confirmació 1862-1confirmació 1862-2

No s’acaba la burocràcia: uns dies després, el dissabte cinc de gener de 1963 (vespra de Reis), el mateix capellà li redacta un certificat de bateig. El van batejar el mateix dia que va nàixer (com era costum a l’època, degut a l’altíssim índex de mortalitat infantil), el divendres 15 de setembre de 1837.

certificat-nat 1863-1certificat-nat 1863-2

En 1875 l’Arquebisbe de Calcedònia li dóna poders especials de Dispensador, és a dir, per absoldre cassos d’Excomunió a participants en duels, a protagonistes d’heretgies, sortilegis o abjuracions; per violació de la clausura dels monjos d’ambós sexes, per la retenció i lectura de llibres prohibits, per rebre regals monjos i monges, i moltes altres qüestions escandaloses que mereixen una ullada. És un text realment singular escrit en llatí i del qual oferim més avall una traducció al català. Els poders eren per un any, i hi ha prórrogues anuals incorporades a mà fins a l’any 86.

autorització1875-1autorització1875-2autorització1875-3autorització1875-4autorització1875-5autorització1875-6

NOS JOAN SIMEONI,

per la gràcia de Déu i de la Seu Apostòlica Arquebisbe de Calcedònia, del Stim. Senyor Nostre el Papa Pius IX Prelat Domèstic, Abat perpetu de Sant Gemini, Comanador real i preclar de l’Orde espanyol de Carles III, com també de l’Orde del Sant Sepulcre, en aquest regne espanyol Nunci Apostòlic amb facultat de Legat a latere: etc., etc., etc.

A tu, estimat en Crist Rvnd. P. Fra Miquel Cabañes, confessor legítimament aprovat per l’Ordinari del Lloc per a rebre la confessió sacramental d’ambdós sexes, concedim les següents facultats, per les que en el fòrum de la Consciència, i en la Confessió Sacramental, per l’autoritat Apostòlica, puguis utilitzar, i no d’altra manera: de forma però que no les puguis manifestar a qualsevol a no ser que la necessitat o la utilitat ho exigeixi.

I.         D’absoldre d’Excomunió per mans violentes posades sobre Clergues, o Preveres, o Regulars, mentre no se’n hagi seguit la mort, o mutilació, o ferida letal, o fractura d’ossos, i mentre el Cas no hagi estat portat el Fòrum extern; afegint el que cal afegir, i sobre tot, que satisfaci degudament la part perjudicada.

II.        D’absoldre de les Censures imposades contra els (participants en) duels, en els casos no portats al Fòrum extern: imposada una greu i saludable penitència, i afegides (les penes) que calgui afegir segons el dret.

III.      D’absoldre tots els penitents siguin homes o dones (excepte els heretges públics o públicament “dogmatitzants”) de qualsevol condemna, censura i pena eclesiàstica incorreguda pels heretges, tant si ningú els va sentir, o advertir, com manifestats davant d’altres, per infidelitat, abjuració de la Fe Catòlica privadament manifestada, Sortilegi, i Maleficis herètics també realitzats davant de companys, com també per invocació dels dimonis amb el pacte de donar l’ànima i prestar-los idolatria, i l’exercici de supersticions herètiques, i finalment per els falsos dogmes; després, però que el Penitent hagi denunciat els còmplices, si els tenia; i si per justes causes no vol denunciar-los abans de l’absolució, feta pel penitent una seriosa promesa de fer la denuncia el més aviat possible, i de la millor manera que ho pugui fer; i després que en cada cas davant del qui absol l’heretge hagi abjurat secretament; i el pacte contret amb el maleït Dimoni expressament l’hagi revocat, o destruït, portada al mateix Absolvent la “syngrafa” (paper signat) possiblement realitzat, i els altres mitjans de superstició, per cremar-ho tot o destruir-ho: imposada una greu penitència saludable amb la freqüència dels Sagraments, i amb l’obligació de retractar-se davant de les persones, davant de les quals havia manifestat l’heretgia, i de reparar els escàndols provocats.

IV.      D’absoldre totes les Censures incorregudes per la violació de la Clausura del Regulars d’ambdós sexes, mentre no fos amb la intenció d’una mala finalitat, també en el cas de no haver-se aconseguit l’efecte, i mentre els casos no fossin portats al Fòrum extern, amb la convenient penitència saludable. Endemés d’absoldre les dones de censures i penes eclesiàstiques, per la violació per un mal fi de la clausura dels homes religiosos, mentre però els casos romanguin ocults, afegida una greu penitència saludable, amb la prohibició d’accedir a l’Església, Convent o Cenobi dels esmentats religiosos, durant l’ocasió de pecar.

V.        D’absoldre de les censures incorregudes per la retenció i la lectura de llibres prohibits, unida a una còngrua penitència saludable, com també a una ferma obligació de tornar segons el dret, sigui per sí sigui per un altre, sense cap dilació, i en quan sigui possible abans de l’absolució, els llibres prohibits, que el penitent retingui en el seu poder.

VI.      D’absoldre del cas reservat a la Seu Apostòlica per l’acceptació de regals pels Regulars d’ambdós sexes; imposada una penitència saludable, i quan es tracti de regals d’un valor que no supera els deus escuts, imposada alguna almoina que ha de fixar el qui dona l’absolució, i que cal distribuir cautament, com més aviat pugui, en benefici de la Religió a la que s’ha de fer la restitució; mentre però no consti que no provenien de béns propis de la Religió; quan el regal acceptat fos superior als deu escuts, o consti que era de béns propis de la Religió, feta primer la restitució o si en aquell moment no fos possible, feta una seriosa promesa de restituir dins del límit fixat per l’absolvent, d’altra manera sota reincidència.

VII.     D’absoldre de censures i de penes eclesiàstiques aquells qui donaren el nom a sectes prohibides, Maçòniques o Carbonàries i a d’altres semblants, o els feren algun favor de manera que se separin totalment, abjurin d’ella, i els llibres, manuscrits i signes relatius a la secta, si en tenen, els lliurin a mans de l’Absolvent per transmetre’ls com més aviat millor a l’Ordinari, o almenys, si una justa i greu causa ho demani, es cremin, afegint segons les culpes una greu penitència saludable, amb la freqüència sacramental de la confessió i d’altres afegitons que s’hagin d’afegir segons el dret: també d’absoldre aquells que culpablement descuidin denunciar els caps i mestres ocults, afegida igualment una saludable penitència i una ferma obligació sota reincidència per aquells als qui pertoca que han de ser denunciats segons el dret.

VIII.   D’absoldre els Religiosos de qualsevol ordre (també els monjos, per confessors però aprovats per a ells, o especialment designats) no sols de les premisses, sinó també dels casos i censures reservats en la seva Religió, mentre els religiosos tinguin la legítima llicència de realitzar la confessió fora del propi Ordre.

IX.      De dispensar de demanar el “debitum” conjugal amb el transgressor del Vot de Castedat, el qui va contreure matrimoni amb aquest vot, advertint al penitent que ha de guardar aquest vot, tant fora de l’ús lícit del matrimoni, com si el marit o la muller respectivament sobrevisquessin.

X.        De dispensar a l’incestuós o incestuosa de demanar el “debitum” conjugal que va perdre per una sobrevinguda oculta afinitat per una còpula carnal tinguda amb consanguínia o consanguini, sigui en primer, sigui en primer i segon, sigui en segon grau de la seva esposa o del respectiu marit: treta l’ocasió de pecar i ajuntada una greu penitència saludable, i amb confessió sacramental cada mes, per temps a establir segons l’arbitri del Dispensador.

XI.      De dispensar de l’ocult impediment de primer, i també de primer i segon grau, o només de segon grau d’afinitat provinent d’una il·lícita còpula carnal, quan es tracta

d’un matrimoni ja contret amb l’esmentat impediment. I quan es tracti d’una còpula amb la seva suposada Muller Mare, mentre hagués tingut lloc després del suposat naixement, i no d’una altra manera; advertit el penitent de la necessària secreta renovació del consentiment amb la seva suposada esposa, o el seu suposat marit, assabentat, o assabentada, de la nul·litat del primer consentiment, però tant cautament que el delicte del mateix penitent mai sigui descobert; i com que aquesta certesa no es pot tenir sense greu perill, renovat el consentiment segons les normes donades per bons autors; treta l’ocasió de pecar i afegint una greu penitència saludable i la Confessió sacramental una vegada cada mes per un temps a establir a l’arbitri del Dispensador.

També. De dispensar de l’anomenat ocult impediment o impediments d’afinitat per la còpula il·lícita en matrimonis que s’han de contraure, quan tot està preparat per a les núpcies, i el matrimoni no es pugui diferir sense perill d’un greu escàndol fins que es pugui obtenir la dispensa de la Seu Apostòlica; treta sempre l’ocasió de pecar, i quedant ferma la condició que la còpula tinguda amb la Mare de la dona no sigui anterior al naixement d’aquesta; en qualsevol cas s’ha d’imposar una penitència saludable.

XII.     De dispensar del ocult impediment de crim, mentre sigui sense cap maquinació i es tracti d’un matrimoni ja contractat: advertits els suposats cònjuges de la necessària secreta renovació del consentiment i afegida una greu penitencia saludable, i la Confessió sacramental una vegada la mes per un temps a establir a l’arbitri del Dispensador.

XIII.   De dispensar de l’impediment de Tercer, o Tercer i Quart, o del Quart simple Grau, sigui graus de Consanguinitat o d’Afinitat sobre el que, o els que, s’hagi obtingut la Dispensa de la Seu Apostòlica, i en les lletres d’aquesta Dispensa s’hagués omès una còpula incestuosa, que continués oculta. I també de dispensar o revalidar aquestes lletres nul·les, o anul·lades per l’incest, realitzat sigui després d’haver demanat la dispensa, sigui després de la seva expedició, i abans de la respectiva execució, i reiterat fins a la seva execució, en casos sempre ocults, sigui quan es tracta del matrimoni que s’ha de contraure, sigui ja contret: advertits els cónyuges de la necessària secreta renovació del mutu consentiment. Afegida en cada cas la còngrua penitencia saludable.

Volem que utilitzis les anteriors facultats només per un any, computat a partir de la data present.

I que t’abstinguis d’absoldre els casos reservats als Ordinaris del lloc, a no ser que obtinguis d’ells la facultat.

Donat a Madrid, des de la Nunciatura Apostòlica el dia 29 d’octubre, 1875.

En 1880 passa per Espanya i demana 50 pessetes per tornar-se’n al seu destí. El document parla de Marroc, però recordem que eren “Missiones para Tierra Santa y Marruecos”. Cap document prova que estiguera destinat al Marroc, contràriament al que afirma Mn. Lluís en la seua biografia.

diners-1880El R. P. Sr. Miguel Cabañes, procedente de Marruecos y destinado a ese Colegio, a su paso por esta Corte, ha recibido de la Obrapia cincuenta pesetas que ha creído necesitar para proseguir su viage a ese punto. Dicha suma se servirá V.P. acreditarla en la cuenta de gastos del próximo trimestre.Dios guie a V.P. m. a. Madrid 1º de Abril 1880.El DirectorJacobo ¿??

R.P. Sr. Juan Masquina, Rector del Colegio de Misiones. Santiago

Un aparent conflicte de competències, eixe mateix any:

Eixida-1880-1 Eixida-1880-2En contestación al oficio de V.P. fecha 27 de Junio último dando parte de la salida de ese Colegio para Valencia del P. Cabañes, por orden del Rmo. P. Albiñana, debo manifestar a V.P. que se sirva indicar a esta Dependencia si la salida de otro religioso es solo temporal o definitiva para unirse a alguno de los Conventos de nueva creación. En este caso se le dará de baja en la nómina y se expondrá a la consideración del P. Albiñana que de continuar con este extraño procedimiento de disponer de los religiosos dependientes de la Obrapía, no es posible seguir atendiendo, como es debido al Servicio de las Misiones que están a cargo de la misma.Dios guie a V.P. m.a. Madrid 1º Julio de 1880

Els següents documents ja són les necrològiques per al P. Miquel Cabañes Llidó a les revistes El Eco Franciscano i Revista franciscana. Va morir el diumenge 18 de maig de 1902, als 64 anys.

necrològica--nebot

necrològica--nebot3

Necrològica a El Eco Franciscano

Necrològica a El Eco Franciscano

Necrològica a Revista Franciscana

Necrològica a Revista Franciscana

El tercer franciscà de què havíem parlat és el Pare Bonifaci, que com s’ha dit es deia Joan Vilar Llidó. D’ell sabem que se’n va anar a missions a Xile. Només disposem d’una foto que ha aportat Vicent Vilar Sales.

P Bonifaci

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: