Juan Antº de Rascan

NOS JOAN SIMEONI,

per la gràcia de Déu i de la Seu Apostòlica Arquebisbe de Calcedònia, del Stim. Senyor Nostre el Papa Pius IX Prelat Domèstic, Abat perpetu de Sant Gemini, Comanador real i preclar de l’Orde espanyol de Carles III, com també de l’Orde del Sant Sepulcre, en aquest regne espanyol Nunci Apostòlic amb facultat de Legat a latere: etc., etc., etc.

A tu, estimat en Crist Rvnd. P. Fra Miquel Cabañes, confessor legítimament aprovat per l’Ordinari del Lloc per a rebre la confessió sacramental d’ambdós sexes, concedim les següents facultats, per les que en el fòrum de la Consciència, i en la Confessió Sacramental, per l’autoritat Apostòlica, puguis utilitzar, i no d’altra manera: de forma però que no les puguis manifestar a qualsevol a no ser que la necessitat o la utilitat ho exigeixi.

I.         D’absoldre d’Excomunió per mans violentes posades sobre Clergues, o Preveres, o Regulars, mentre no se’n hagi seguit la mort, o mutilació, o ferida letal, o fractura d’ossos, i mentre el Cas no hagi estat portat el Fòrum extern; afegint el que cal afegir, i sobre tot, que satisfaci degudament la part perjudicada.

II.        D’absoldre de les Censures imposades contra els (participants en) duels, en els casos no portats al Fòrum extern: imposada una greu i saludable penitència, i afegides (les penes) que calgui afegir segons el dret.

III.      D’absoldre tots els penitents siguin homes o dones (excepte els heretges públics o públicament “dogmatitzants”) de qualsevol condemna, censura i pena eclesiàstica incorreguda pels heretges, tant si ningú els va sentir, o advertir, com manifestats davant d’altres, per infidelitat, abjuració de la Fe Catòlica privadament manifestada, Sortilegi, i Maleficis herètics també realitzats davant de companys, com també per invocació dels dimonis amb el pacte de donar l’ànima i prestar-los idolatria, i l’exercici de supersticions herètiques, i finalment per els falsos dogmes; després, però que el Penitent hagi denunciat els còmplices, si els tenia; i si per justes causes no vol denunciar-los abans de l’absolució, feta pel penitent una seriosa promesa de fer la denuncia el més aviat possible, i de la millor manera que ho pugui fer; i després que en cada cas davant del qui absol l’heretge hagi abjurat secretament; i el pacte contret amb el maleït Dimoni expressament l’hagi revocat, o destruït, portada al mateix Absolvent la “syngrafa” (paper signat) possiblement realitzat, i els altres mitjans de superstició, per cremar-ho tot o destruir-ho: imposada una greu penitència saludable amb la freqüència dels Sagraments, i amb l’obligació de retractar-se davant de les persones, davant de les quals havia manifestat l’heretgia, i de reparar els escàndols provocats.

IV.      D’absoldre totes les Censures incorregudes per la violació de la Clausura del Regulars d’ambdós sexes, mentre no fos amb la intenció d’una mala finalitat, també en el cas de no haver-se aconseguit l’efecte, i mentre els casos no fossin portats al Fòrum extern, amb la convenient penitència saludable. Endemés d’absoldre les dones de censures i penes eclesiàstiques, per la violació per un mal fi de la clausura dels homes religiosos, mentre però els casos romanguin ocults, afegida una greu penitència saludable, amb la prohibició d’accedir a l’Església, Convent o Cenobi dels esmentats religiosos, durant l’ocasió de pecar.

V.        D’absoldre de les censures incorregudes per la retenció i la lectura de llibres prohibits, unida a una còngrua penitència saludable, com també a una ferma obligació de tornar segons el dret, sigui per sí sigui per un altre, sense cap dilació, i en quan sigui possible abans de l’absolució, els llibres prohibits, que el penitent retingui en el seu poder.

VI.      D’absoldre del cas reservat a la Seu Apostòlica per l’acceptació de regals pels Regulars d’ambdós sexes; imposada una penitència saludable, i quan es tracti de regals d’un valor que no supera els deus escuts, imposada alguna almoina que ha de fixar el qui dona l’absolució, i que cal distribuir cautament, com més aviat pugui, en benefici de la Religió a la que s’ha de fer la restitució; mentre però no consti que no provenien de béns propis de la Religió; quan el regal acceptat fos superior als deu escuts, o consti que era de béns propis de la Religió, feta primer la restitució o si en aquell moment no fos possible, feta una seriosa promesa de restituir dins del límit fixat per l’absolvent, d’altra manera sota reincidència.

VII.     D’absoldre de censures i de penes eclesiàstiques aquells qui donaren el nom a sectes prohibides, Maçòniques o Carbonàries i a d’altres semblants, o els feren algun favor de manera que se separin totalment, abjurin d’ella, i els llibres, manuscrits i signes relatius a la secta, si en tenen, els lliurin a mans de l’Absolvent per transmetre’ls com més aviat millor a l’Ordinari, o almenys, si una justa i greu causa ho demani, es cremin, afegint segons les culpes una greu penitència saludable, amb la freqüència sacramental de la confessió i d’altres afegitons que s’hagin d’afegir segons el dret: també d’absoldre aquells que culpablement descuidin denunciar els caps i mestres ocults, afegida igualment una saludable penitència i una ferma obligació sota reincidència per aquells als qui pertoca que han de ser denunciats segons el dret.

VIII.   D’absoldre els Religiosos de qualsevol ordre (també els monjos, per confessors però aprovats per a ells, o especialment designats) no sols de les premisses, sinó també dels casos i censures reservats en la seva Religió, mentre els religiosos tinguin la legítima llicència de realitzar la confessió fora del propi Ordre.

IX.      De dispensar de demanar el “debitum” conjugal amb el transgressor del Vot de Castedat, el qui va contreure matrimoni amb aquest vot, advertint al penitent que ha de guardar aquest vot, tant fora de l’ús lícit del matrimoni, com si el marit o la muller respectivament sobrevisquessin.

X.        De dispensar a l’incestuós o incestuosa de demanar el “debitum” conjugal que va perdre per una sobrevinguda oculta afinitat per una còpula carnal tinguda amb consanguínia o consanguini, sigui en primer, sigui en primer i segon, sigui en segon grau de la seva esposa o del respectiu marit: treta l’ocasió de pecar i ajuntada una greu penitència saludable, i amb confessió sacramental cada mes, per temps a establir segons l’arbitri del Dispensador.

XI.      De dispensar de l’ocult impediment de primer, i també de primer i segon grau, o només de segon grau d’afinitat provinent d’una il·lícita còpula carnal, quan es tracta

d’un matrimoni ja contret amb l’esmentat impediment. I quan es tracti d’una còpula amb la seva suposada Muller Mare, mentre hagués tingut lloc després del suposat naixement, i no d’una altra manera; advertit el penitent de la necessària secreta renovació del consentiment amb la seva suposada esposa, o el seu suposat marit, assabentat, o assabentada, de la nul·litat del primer consentiment, però tant cautament que el delicte del mateix penitent mai sigui descobert; i com que aquesta certesa no es pot tenir sense greu perill, renovat el consentiment segons les normes donades per bons autors; treta l’ocasió de pecar i afegint una greu penitència saludable i la Confessió sacramental una vegada cada mes per un temps a establir a l’arbitri del Dispensador.

També. De dispensar de l’anomenat ocult impediment o impediments d’afinitat per la còpula il·lícita en matrimonis que s’han de contraure, quan tot està preparat per a les núpcies, i el matrimoni no es pugui diferir sense perill d’un greu escàndol fins que es pugui obtenir la dispensa de la Seu Apostòlica; treta sempre l’ocasió de pecar, i quedant ferma la condició que la còpula tinguda amb la Mare de la dona no sigui anterior al naixement d’aquesta; en qualsevol cas s’ha d’imposar una penitència saludable.

XII.     De dispensar del ocult impediment de crim, mentre sigui sense cap maquinació i es tracti d’un matrimoni ja contractat: advertits els suposats cònjuges de la necessària secreta renovació del consentiment i afegida una greu penitencia saludable, i la Confessió sacramental una vegada la mes per un temps a establir a l’arbitri del Dispensador.

XIII.   De dispensar de l’impediment de Tercer, o Tercer i Quart, o del Quart simple Grau, sigui graus de Consanguinitat o d’Afinitat sobre el que, o els que, s’hagi obtingut la Dispensa de la Seu Apostòlica, i en les lletres d’aquesta Dispensa s’hagués omès una còpula incestuosa, que continués oculta. I també de dispensar o revalidar aquestes lletres nul·les, o anul·lades per l’incest, realitzat sigui després d’haver demanat la dispensa, sigui després de la seva expedició, i abans de la respectiva execució, i reiterat fins a la seva execució, en casos sempre ocults, sigui quan es tracta del matrimoni que s’ha de contraure, sigui ja contret: advertits els cónyuges de la necessària secreta renovació del mutu consentiment. Afegida en cada cas la còngrua penitencia saludable.

Volem que utilitzis les anteriors facultats només per un any, computat a partir de la data present.

I que t’abstinguis d’absoldre els casos reservats als Ordinaris del lloc, a no ser que obtinguis d’ells la facultat.

Donat a Madrid, des de la Nunciatura Apostòlica el dia 29 d’octubre, 1875.

R.P. Sr. Juan Masquina, Rector del Colegio de Misiones. Santiago