Quan passen les setmanes després de l’incendi que, l’última setmana del juliol de 2016, ha cremat 1530 hectàrees de bosc, de les quals 927 dins del límits del Parc natural de la Serra Espadà, cal fer una consideració sobre el que han sigut les causes, com s’ha desenvolupat la catàstrofe i quines són les seves conseqüències.

Origen. Sobre la vigilància

En primer lloc, pel que sabem ha estat una causa humana. Les investigacions determinaran si ha esdevingut per una greu negligència, un atemptat criminal a la natura o obra d’un dement. Podríem parlar de major vigilància i control de les nostres muntanyes, però de qualsevol manera és molt difícil estar en cada moment al lloc on s’inicia el foc, a no ser, i això és tècnicament possible, de contractar un servei de vigilància per satèl·lit. Caldria que les autoritats responsables estudiaren aquesta opció.

També s’ha iniciat amb èxit la vigilància amb drons en moltes poblacions de l’Estat espanyol; estos dies hem sabut, per exemple, com des de Benidorm es vigila la seua Serra Gelada o les platges de la localitat. Entre la nombrosa informació que va circular els dies de la crema hi havia un vídeo de la zona afectada a vista de pardal, gravat precisament amb un d’estos xicotets aparells voladors.

La crema

Una vegada iniciat el foc, s’especula molt pensant si la intervenció va ser prou ràpida. Nosaltres estàvem prop i vam veure que es va actuar el més diligentment possible, el que passa és que les condicions atmosfèriques eren prou desfavorables, pròximes als tres trenta (menys de 30% d’humitat, més de 30 graus de temperatura i més de 30 Km/h de velocitat del vent), en aquestes condicions el foc és molt poc controlable, més si considerem que estem patint una extrema sequera que agreuja considerablement aquest perill.

També es va creure que hi havia pocs mitjans en les primeres hores, o no tants com en el dia 26, segon dia del foc; cert, però cal tenir en compte que en eixes primeres hores hi havia altres incendis, i alguns efectius s’havien de desplaçar des de València i Alacant. En el segon dia van venir mitjans d’Aragó, Catalunya i els hidroavions amfibis que tenen la base en Torrejón de Ardoz. Naturalment tots aquests efectius aeris no poden acudir al primer foc, seria car per les moltes sortides inútils que farien i inviable perquè en el moment que els requeriren per una urgència justificada estarien atenent altres serveis prescindibles.

El que sí és cert, és que el segon i tercer dia va haver una quantitat considerable d’efectius terrestres, mitjans aeris, forces auxiliars i voluntaris per fer possible l’extinció del foc amb efectivitat i seguretat. Recordem que malgrat la perillositat extrema no hi va haver cap accident greu, malgrat la rapidesa del foc que en les 5 primeres hores va devastar 700 hectàrees.

Una vegada fetes aquestes reflexions, la nostra opinió coincident amb la immensa majoria de veïns, és que es va actuar molt correctament en l’extinció del foc, treballant les brigades nit i dia, el desplegament dels mitjans aeris va ser espectacular i efectiu i els serveis auxiliars, de vigilància i control, van estar a l’altura de les circumstàncies.

Mobilització ciutadana

També el nostre poble, i ens sentim orgullosos de dir-ho, va aportar molts voluntaris, tants com feien falta o més, va mostrar gran preocupació i patiment per la gran pèrdua que suposa la desaparició d’una part considerable del nostre patrimoni natural, així mateix va agrair amb moltes mostres d’afecte i reconeixement el treball de tantes persones que en aquest dies van ser els nostres estimats conciutadans i protectors.

Indubtablement Artana va mostrar una imatge de poble responsable, solidari i agraït, i això fins el punt de mostrar a tota la societat per mig de tants mitjans de comunicació, que uns nous temps han arribat per a la defensa dels nostres boscos (veure esta o aquella notícia). No podem permetre les negligències irresponsables ni els actes criminals contra la nostra Serra Espadà o qualsevol altre indret que destrueixin la natura i atempten contra la nostra supervivència.

Imatges d’agraïment aparegudes en xarxes socials

Disseny original circulat per xarxes socials

A Internet, tant als mitjans de comunicació d’àmbit estatal com des de les xarxes socials, s’ha viscut una eclosió d’informació, vídeos, fotos, gestos de tot tipus… Ens han deixat imatges fabuloses que mereixen ser preservades en la nostra memòria, però que són impossibles de contindre en este espai.

Després de trenta anys de moviment ecologista a la nostra comarca (una part del qual vam historiar ací), podem estar orgullosos de com la població assumeix amb paraules i fets la defensa del bosc. En trenta i tants anys ha hagut un canvi de sensibilitat que en bona part s’ha produït a pesar de les institucions públiques, que sempre han anat darrere.

Prevenció

És molt estesa l’opinió de la neteja del bosc com a solució per prevenir els incendis. Com les paraules són tan importants, proposem canviar el concepte, nosaltres pensem que no hi ha boscos bruts a no ser que els humans deixem deixalles en ells, en aquest cas caldrà netejar-los. El sotabosc és tan important com la copa dels arbres; en el context de la preservació de la biodiversitat no es pot reduir la riquesa forestal. Però calen actuacions tendents a la restauració d’una massa forestal adulta.

Volem també manifestar que d’incendis desgraciadament en hi haurà sempre, fatalment sempre tindrem persones irresponsables i causes naturals com els llamps; el que s’ha de fer és procurar que cada vegada tinguem menys focs forestals, de més curta durada i poques hectàrees devastades. Però no oblidem que no hi ha fórmules màgiques per l’extinció, països tan desenvolupats com França, Itàlia, Xina, els Estats Units d’Amèrica o Austràlia encara no han trobat una solució.

Després de la catàstrofe han eixit tot tipus de debats saludables, de propostes de prevenció, també de propostes oportunistes i fins i tot de gestos de rebuig a la protecció del bosc. S’ha parlat de recuperar el pasturatge i l’agricultura controlada, d’escoltar a tècnics i experts universitaris, d’invertir recursos i de millorar les condicions laborals de les brigades.

Exigim responsabilitats i polítiques de prevenció adequades. Si no és així, tota esta gran catarsi col·lectiva de voluntariats i adhesions simbòliques al nostre bosc no haurà servit per a res.

També demanem responsabilitat a aquelles persones que, justament preocupades per la destrucció de la natura, senyalen injustament culpables a col·lectius o entitats que res tenen a veure amb la provocació de l’incendi. Evidentment els culpables són els que provoquen el foc –i els que no fan res seriós per previndre-l. I cal dir al respecte, per si alguna persona encara no ho sap, que l’incendi es va declarar fora del Parc.

Artanapèdia