Diari de vaga. SOS façana església

Divendres 10 de juliol de 2020

Des d’este matí tenim un company encadenat al mur de l’església i fent vaga de fam per evitar la lluïda de la façana, que segurament començarà dilluns. Este dilluns que ve us demanem tot el recolzament possible a la paralització de l’obra i al nostre company que està arriscant desinteressadament la seua salut.

Tot i el temps i l’esforç realitzat en estos mesos, el director de l’obra no ha volgut mai parlar amb nosaltres; els ‘propietaris’ (el bisbat) tampoc, i els tècnics de la Conselleria no han atés a cap raó, enrocats en conceptes que considerem obsolets i que necessiten una revisió crítica. Ara estem esperant la pronunciació del Consell Valencià de Cultura, que ens podria ser favorable i que es decidirà este dimarts proper. Això voldria dir que els criteris no són absoluts i que, en cas de discrepància fonamentada, l’opinió del poble hauria de ser important. Hem vist que hi ha esglésies en què s’han deixat vistes les diferents actuacions, com a la del Salvador de València, i alternatives intermèdies, com la que es va executar a l’Ermita de Sant Blai de Borriana; però emparats en la lògica del “ací mane jo” ningú no dóna la cara per negociar res.

Exigim la paralització de les obres i la negociació d’una alternativa amb els criteris que propose el CVC.

Que finalment, si tapen el nostre patrimoni siga contra la voluntat d’un poble i contra la legitimitat del sentit comú.

Dissabte 11 de juliol

El nostre company està bé, segueix amb la vaga de fam, prenent només líquids. Demanem que els que pugueu passeu a vore’l, és un bon moment per a la solidaritat.

La nostra nota d’ahir ha arribat a prop de 6000 persones en el Facebook, i ha rebut desenes de comentaris i comparticions: a nosaltres ens interessa el compromís del poble, però també hi ha molta solidaritat des dels pobles veïns i entre arquitectes, artistes, museòlegs i gent autoritzada. La notícia ha interessat molt a la premsa i potser entre ahir i hui ho haureu vist en diaris i televisions. A Artana un nombre alt de persones ens preparem per a resistir a la lluïda; quan arribe el moment us avisarem per resistir a l’empresa constructora. A la Conselleria, que és la que té l’última paraula, li demanem que pare les obres, que espere al dictamen del Consell Valencià de Cultura (que s’aprovarà dimarts de vesprada) i que este es tinga en compte en una decisió final.

Diumenge 12 de juliol

Infografia de l’estat de la façana fins a la renovació de l’església en 1893 (òbviament sense la bastida). Les restes de calç d’emblanquinar blanca del mur i blava de la porta, visibles a simple vista, no deixen lloc a dubtes.

Estos dies hem eixit en premsa i televisió. Hem sabut, per exemple, que la Conselleria de Cultura s’amaga darrere de “criteris profesionals” absoluts, com si no hi haguera criteris discordants. Recordem l’església del Salvador de València, on s’han deixat visibles les distintes reparacions; o l’ermita de Sant Blai de Borriana, on s’han deixat a la vista tots els vestigis arquitectònics protegint el mur amb una lletada fina de morter, per no parlar de TOTES les esglésies que tenim al nostre voltant. La disparitat de criteris és evident, i ens costa entendre per què els tècnics s’han enrocat en posicions tan tancades. Estos dies hem rebut el recolzament d’arquitectes, artistes, arqueòlegs, historiadors, museòlegs, professionals de la cultura o de la interpretació del patrimoni. Els nostres criteris professionals no estan per davall dels d’ells, ni molt menys!

De fet demanem que els tècnics de Conselleria esperen al dictamen del Consell Valencià de Cultura, comprometent-nos a acceptar els seus “criteris professionals”.

La nostra impressió és que no es poden agafar ni a criteris professionals, ni a legislació (ben al contrari! De fet fins a fa pocs dies no hi havia informe d’arqueòleg, tot i haver-ho demanat nosaltres expressament!) ni a convenis de restauració internacionals, que són molt clars prioritzant les necessitats d’interpretació de les comunitats, la seua participació i la visibilitat dels distints moments històrics per damunt de la unitat d’estil. I per cert, malgrat el que diuen, a hores d’ara continuem sense resposta a les nostres al·legacions i amb l’amenaça de la lluïda sense respectar les formes.

Des de la Conselleria de cultura parlen de la vaga com d’una «coacción emocional»; nosaltres lamentem les formes errades en què han actuat. També lamentem que l’alcalde d’Artana parle de la falta d’enteniment entre les parts i tanmateix no haja volgut complir amb el seu paper i parar les obres fins que es resolguera açò.

Restes de calç d’emblanquinar sobre la façana de l’església, prova irrefutable que va estar emblanquinada durant tot el segle XIX i fins a meitat del segle XX.

Restes visibles de calç blava sobre les dovelles de l’arc, prova irrefutable que durant el segle XIX, si més no, la façana va estar emblanquinada.


Dimarts 13 de juliol

Per si no ho poguéreu vore a la televisió, ací teniu el xicotet reportatge d’À Punt, gravat ahir dilluns 13 de juliol, sobre el tema de la façana. Les novetats són que ens han fet una proposta de diàleg; com a prova de bona voluntat el nostre company ha deixat la vaga de fam. Per a la televisió vam fer una crida al grup de recolzament (que són moltes desenes de persones) i pensem que va quedar clara la voluntat de la major part del poble. Recordem que hui dimarts el Consell Valencià de Cultura, que és la màxima autoritat cultural al nostre territori, aprovarà una resolució que considerem la base sobre la que negociar. Precisament amb criteris tècnics i humanístics amples i atents a la sensibilitat de les persones que vivim dia a dia el patrimoni.

%d bloggers like this: