Portada

En el moment d’escriure esta nota, en octubre de 2017, la gent més major del poble encara dóna testimoni dels fets de la proclamació de la II República; a molts se’ls van quedar gravades les gentades eufòriques desfilant pel poble, les banderes i les dos bandes de música tocant la Marsellesa i l’Himne de Riego.

Però també tenim un relat privilegiat, amb més detall: el que Francesc Esteve Gálvez (1907-2001), prehistoriador, arqueòleg i professor castellonenc, conta en les seues memòries. D’Esteve Gálvez hem publicat: “Les prospeccions arqueològiques de Joan Tomàs i Martí als voltants d’Artana” i “L’Ídol d’Artana”, i s’hi pot accedir a la “Memòria sobre la cova sepulcral del Racó de la Tirana”.

El fragment que reproduïm a continuació, “Proclamen la República a Artana” es troba al segon volum de les seues memòries (El goig de créixer. Els estudis superiors. Diputació de Castelló, 1996, pp. 76-77). En ell diu l’autor que una delegació d’Artana va baixar a Castelló demanant reforços per prendre possessió de la Casa de la Vila. No dóna noms però entre ells suposem a Joan Martí Portalés (Joan de Bollo, que seria elegit alcalde i de qui tenim publicat un fullet de 1929 titulat ¡La dictadura en Artana!), Joan Tomás i Martí (Juanito Coloma), Pasqual de Músic, el tio Felipe el Pintor, i altres.

Este text ens confirma allò que tan sovint hem sentit contar als que ho van viure: que l’eufòria produïda per l’arribada de la República va ser general, per a dretes i esquerres. S’obria una època d’esperança inèdita que va resultar massa breu i que es va tallar amb el terror de l’Alzamiento, la Guerra i una repressió política de quatre dècades.

**********

Les germanes Dolores i Rosario, provablement en els anys 40, amb una amiga. Autor desconegut, Col·lecció Família Cabanyes.

Cassos, rondalles, cobletes i cançons en les veus de les germanes Dolores i Rosario Cabañes Ibáñez, nascudes respectivament en 1908 i 1910 i desaparegudes amb el canvi de segle. Es tracta d’una gravació casolana de 23 minuts feta per Pilar Cabañes Vilar, reneboda de les protagonistes, el diumenge 28 de maig de 1989, en el curs dels seus estudis universitaris (un treball que, per cert, li va valdre la màxima qualificació). En aquell moment Dolores tenia 81 anys i Rosario 79.

A nosaltres ens pareix una joia per al patrimoni cultural immaterial artanenc (com altres que podeu consultar a Artanapèdia), que recull un tipus de tradició oral fruit d’un altre món: un món de toques i salaecos, de cuines de carbó i de gent que recorria a tot tipus de picardies per sobreviure. Històries que van ser populars en la joventut de les nostres protagonistes.

Per a que aneu fent-vos una idea, vegeu una cançoneta, possiblement de principi del segle XX; la podeu escoltar cantada per les nostres protagonistes en l’enllaç de baix:

Les xiques hui fan molt de goig/ es pinten totes en pebre roig/ gasten sabates de tiquitroc/ per vore si enganyen/ per vore si enganyen/ a algun borinot.

https://yung.cloud/embed.php?id=30261&autoplay=true

**********

Portada del Programa

José Blasco Pitarch ens fa arribar el PROGRAMA DE FESTES de 1962, celebrades del 27 d’agost al 3 de setembre. Ja vam publicar el Programa de 1961; en 1962 es va tornar a editar un programa de festes, encetant un costum que ha arribat fins avui. L’economia millorava, s’eixia paulatinament de la misèria de la postguerra i l’Ajuntament apostava per celebrar pomposament les festes de la Degollació de Sant Joan Baptista, Patró del poble, al que vint anys abans a penes se li dedicava una missa.

Una de les activitats programades era una correguda de bicicletes des de la Casilla fins Eslida, que es pot veure fotografiada a la Col·lecció de fotografia de Vicent “el Salso”.

També podem veure imatges de la plaça de bous que es construïa al camp de futbol i on es celebrava una xarlotada en què es mataven dos jònecs; està a la Col·lecció de fotografia de la Penya GAM.

L’alcalde era Joaquín Vicent (“Caranyo”), que parlava dels progressos fets en aquells anys: el grup escolar, els desaigües i clavegueram, l’aigua corrent a les cases, i, en 1962, l’asfaltat dels carrers, que fins aleshores estaven empedrats.

**********

Boca del forn del carrer Sant Vicent.

El forns moruns ja han desaparegut, pràcticament, del nostre poble. Desapareix així un ofici mil·lenari i tota una saviesa que està en els mateixos fonaments de la nostra civilització, però també perdem uns elements arquitectònics singulars que, tanmateix, s’estan rehabilitant com a patrimoni en molts llocs.

José Rico, “Seva”, forner durant huit intensos anys de la seua vida, ens parla de la seua activitat en L’ofici de forner,  i aprofita per reclamar que les autoritats municipals salven el forn que ell coneix bé, el del carrer Sant Vicent. Amb ell, demanem que s’utilitze l’edifici com a museu etnològic. Un equipament necessari si pensem el nivell d’abandonament en què es troba el casc històric, cada vegada més buit de veïnat i d’activitats públiques. Els forns moruns tenen un gran interès arquitectònic i etnològic, el seu manteniment pot implicar col·lectius veïnals, pot crear comunitat i esdevindre una riquesa per al barri i per al poble.

**********

Una vegada passades les festes de Santa Cristina, patrona d’Artana, 24 de juliol, i tenint en compte l’alt valor patrimonial (arquitectònic, històric artístic i etnològic) d’estes festes, des de la font i l’ermita fins a les manifestacions de religiositat popular, reproduïm i comentem les circumstàncies dels Gojos a Santa Cristina (que alguna persona anònima va compondre possiblement fa més de dos-cents anys), en una Anàlisi dels Gojos de Santa Cristina en el context sociocultural i econòmic d’Artana en el segle XVIII.

Sobre Santa Cristina ens hem ocupat de l’ermita i de la relíquia del cabet de la Santa. També hem reproduït lletra i solfa de l’aurora de Santa Cristina i hem reproduït un article de la revista La Esfera de 1924 sobre estes festes. A l’ermita s’han celebrat importants esdeveniments com els homenatges a la Universitat Jaume I i a la compositora Matilde Salvador, o aquelles mítiques Jornades sobre el Món Àrab a la Serra Espadà, un dels actes més importants i singulars fets mai al nostre poble. Per no parlar de la quantitat de fotografies centenàries que trobem en moltes de les col·leccions de la nostra Galeria de fotos. Molt de material de gran interés que dóna fe de la importància de Santa Cristina -la font i el paratge, l’ermita i la festa- per al nostre poble.

**********

Sarthou Carreres “El Calvario de Artana”, cap a 1910, encara en el seu format original.

Com que tenim algunes imatges disperses del Calvari, les hem reunit a El Calvari i la seua evolució, un text on podem fer-nos una idea del  canvis que ha patit des de la seua construcció a finals del segle XVIII a iniciativa de Felipe Pla (l’abuelo Felip), segons conta Mn. Lluís Vilar en la Història d’Artana i tal com precisa en Artanenses notables.

En la primera dècada del segle XX el Calvari es mantenia pràcticament tal com es va fer. Tenim la sort que cap a 1910 l’intel·lectual i fotògraf Carles Sarthou Carreres va fer una sèrie d’instantànies de gran qualitat on es veu el calvari en la seua forma original, que va publicar en diferents moments.

Cap al 1912 Mn. Clemente Moliner s’entossudeix a reformar el Calvari. Mn. Lluís és testimoni i ho conta fent-se ressò del mal moment econòmic i del malestar que provoca la seua decisió. De pocs anys després ens han arribat imatges que mostren el resultat de la reforma, que dista també de l’estat actual.

**********

El company Josep Herrero Cabanyes ens ha lliurat un xicotet informe que mereix una reflexió en profunditat: “Una proposta per a minimitzar els incendis forestals: aprofitament de la biomassa com a energia renovable i per crear llocs de treball en el medi rural”. Es tracta d’una reflexió sobre com es podria resoldre el problema de l’excés de combustible que pobla els nostres boscos. Nombrosos experts ja parlen de “superincendis” (de més de 500 hectàrees) incontrolables que aniran augmentant cada any.

L’abandonament de les zones rurals, de l’agricultura i la ramaderia, i el canvi climàtic, que fa augmentar la desproporció entre matèria seca i fulla verda en les masses forestals, provoca que cada vegada hi haja millors condicions per al foc.

Tot açò, sumat als retalls en prevenció, a la falta de gestió forestal i de planificació territorial, fa preveure més grans incendis en qualsevol moment. És el moment de reflexionar, de gestionar, de ser valents i creatius per acabar amb este problema.

**********

Portada Hoja Parroquial n. 400

A finals dels anys 60 i principi dels 70 exercia el càrrec de rector d’Artana Mossèn Serafín Sorribes, un capellà inquiet i curiós que va indagar en la història d’Artana quan pareixia que poca gent en tenia interès. Durant aquell temps breu va aprofitar per escriure a la Hoja Parroquial xicotets articles que anava oferint sense firma de forma fragmentària. Mn. Serafín coneixia la Historia de Artana de Mn. Lluís, li agradava la història i disposava de coneixements sobre la nostra comarca. Segur que haguera col·laborat entusiasmat a l’Artanapèdia; en canvi, en la situació actual ni tan sols podem accedir a l’Arxiu Parroquial (ni al municipal!). Potser tinguera a veure el clima d’apertura que s’hi vivia en aquell moment en tots els ordres, també des de l’Església catòlica, que eixia en aquell moment del Concili Vaticà II (1962-1965). Pareix que hem anat enrere.

En esta ocasió rescatem les seues troballes sobre els campaners, les campanes i el campanar d’Artana, que va lliurar en tres parts, en els números 400, 401 i 402, de, respectivament, 9, 16 i 30 de juny de 1968. Els textos són “Fundición de campanas”, “Campanario y campanas” i “Importe de la electrificación de las campanas”.

La informació és interessantíssima i complementa la que ja vam oferir en un altre text sobre el mateix tema: “Uns mestres campaners a Artana”. L’aportació documental l’ha feta Rosario Tomasot, a qui li agraïm la deferència i el detall de guardar estos papers curiosos de fa prop de cinquanta anys.

Per acabar amb el tema de les campanes, no ens podem oblidar de la gravació dels tocs de campana que vam fer amb un dels darrers campaners: Josep Herrero Cabanyes. Es tracta d’un patrimoni immaterial encara viu que pensem mereixeria més atenció.

**********

Una de les cançons de tradició popular més conegudes a Artana és, sense cap dubte, la de la “tia Panera“. Lamentablement, la majoria a penes coneixem un parell d’estrofes i la tornada, que dóna per a ballar un poquet. Ací reproduïm la història de la cançó tal com ens ha arribat per tradició oral per part de la família Herrero Cabanyes; i també tota la lletra i la transcripció de la música.

Fa només algunes dècades la cultura popular estava viva i produïa cançons a partir d’esdeveniments o anècdotes locals. A l’Artanapèdia podeu sentir i llegir, per exemple, el gran recull de Josep Palomero a partir d’una entrevista en 1979 en què van participar tres dones d’Artana i que ens connecten directament amb tradicions noucentistes.

**********

Antics utensilis per a servir gelats

Des de fa temps comptem amb la col·laboració de la professora Josefina Serrano i Vilar que ens il·lustra sobre oficis desapareguts als nostres pobles. A les seues investigacions sobre oficis a la Vall d’Uixó nosaltres afegim el que podem esbrinar sobre la seua pràctica a Artana. En els darrers mesos hem inclòs articles sobre l’ofici d’oller o terrisser, de cadirer, moliner, sarrier i matalafer (a més d’alguns altres de collita pròpia que es poden trobar a l’epígraf d’Etnologia).

Ara afegim els textos sobre els oficis de gelater i lleter, com és habitual breument postil·lats per nosaltres de manera que no es perda la memòria dels oficis al nostre poble.

**********

Imatge de l’article

Adjuntem en format .pdf l’informe sobre el jaciment hispano-musulmà de la Torreta, descobert recentment: ‘La Torreta: un nuevo yacimiento hispano-musulmán descubierto en Artana’. Es tracta d’un text de José Manuel Melchor Monserrat, Josep Benedito Nuez i Juan José Ferrer Maestro, professors en universitats valencianes, publicat originalment al número 34 dels Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, de 2016. El text ofereix una Descripció geogràfica en què es fa el resum de la riquesa arqueològica de la nostra vall (“densamente poblada desde la prehistoria”); es parla de l’Ídol d’Artana i de les distintes teories sobre el seu origen; s’expliquen els treballs de prospecció arqueològica; es fa inventari de materials trobats, i una primera proposta d’interpretació.

Ací el teniu: La_Torreta_un_nuevo_yacimiento_hispanomu ARTANA

Per acabar, a la Bibliografia ens alegra veure l’Artanapèdia com a font habitual de consulta, la qual cosa, sense falsa modèstia, vol dir que estem fent les coses bé, i que el nostre treball és útil en l’aspecte popular però també en l’acadèmic.

**********

Senyalització del grup de senderistes

Una colla de senderistes del poble ha iniciat la recuperació i senyalització de les nombroses sendes que recorren el terme i que estaven perdudes, esperant una iniciativa que es més que necessària. La recuperació de les sendes passa per la seua neteja i per la rehabilitació de part del patrimoni etnològic que s’hi troba en el seu recorregut: els aljubs, en primer lloc, i l’oportunitat de beure aigua fresca com els nostres avantpassats.

A més d’aljubs es pot gaudir, com diu José Rico Blasco (“Seva”) en el text de presentació que adjuntem, de la quantitat de pedra seca treballada i arreglada que va transformar el paisatge durant segles i el va fer productiu per a permetre una societat en la nostra vall. I, acompanyant este paisatge, ribassos, casetes, corralisses, clotxons i clotxonets, corrals, colmenars, mollons, bassetes, assuts, empedrats, arbres monumentals, fonts, coves, etc., etc.

Bona part d’estos elements estan catalogats i protegits, tot i la desídia institucional que no s’ha preocupat mai per promocionar-los i consolidar-los quan ha sigut necessari.

Ens mantindrem informats i col·laboradors en esta empresa. Des d’ací demanem a més a més la col·laboració de totes i tots enviant-nos fotos i la geolocalització dels elements del nostre patrimoni repartits per tot el terme, una cosa que hui en dia es pot fer amb una ferramenta tan comuna i senzilla como un telèfon mòbil.

**********

Hem aconseguit l’estudi de Josep M. Pons i Gurí (1977): El llibre de Santa Cristina de Lloret (Barcelona: edició de l’autor) on conta i reprodueix la documentació existent sobre la relíquia del cabet de la Santa. Josep Herrero ja va relatar els fets en un text sobre l’Ermita que es pot llegir en Artanapèdia; ara podem consultar el fragment en què es reprodueixen els documents originals per conèixer de primera mà què va passar amb el cabet de Santa Cristina: la vinguda des de Roma de mà d’un laic ermità de Sagunt, Jaume Albiac; la vinguda a Artana, on volia instal·lar-se Albiac; les desavinences entre este i els administradors de l’Ermita d’Artana; el pas del cabet per Eslida i la instal·lació final de la relíquia a Lloret de Mar, a la província de Girona.

Es tracta d’una història molt curiosa que, de resoldre’s d’una altra manera, haguera tingut sens dubte repercusions sobre la història del nostre poble.

**********

pedres-per-llavar

xiques-amb-pedresHem trobat esta interessant fotografia perduda a la partida del Pinar, empolsegada i banyada de pluja; per suposat la retornarem al seu propietari si es manifesta. Segons una inscripció manuscrita al darrere, es tractaria, d’esquerra a dreta, d’Ana Maria Caset, Carmen de Cabedo, Maria Dolores de Pòlita i Pilar de Nela. Suposem que la fotografia és de principi dels anys 50. Estan fent una activitat molt curiosa, desapareguda fa moltes dècades: replegar pedres per dur-se-les a casa i fer terreta per llavar les paelles. Vegeu les cistelles plenes de pedres i el gran martell al peu de les xiques. Buscaven un tipus de pedra molla, que es desfera bé; en general solien anar per tota la zona als peus de l’Ombria, per exemple per la partida del Brucaret. Quan s’acabaven les pedres en casa, les amigues es buscaven per anar a fer-ne. Cal recordar que aleshores es cuinava a llenya i que les paelles i perols quedaven molt mascarats; aleshores l’única manera de netejar-les era amb terreta i sabó. Després van aparèixer molts productes forts per a la neteja, i a més la terreta es comprava a les tendes. Podem dir que hui en dia l’ús d’este producte és residual. I que la història mereixia ser contada.

**********

foto-tres-genets

xiquets-a-cavall

Una fotografia presa un diumenge de matí de l’any 53, quan tres amiguets eixien amb els animals de casa per passejar i fer-los córrer un poquet. Darrere es pot veure la trilladora a punt per treballar, i anouers i eucaliptus desapareguts. La imatge dóna fe de com ha canviat el món en el transcurs d’una sola vida, dóna pistes per a interpretar un món desaparegut.

Els genets són, d’esquerra a dreta: José Pitarch Royo amb el matxo, Benjamín Villalba Caraquitena amb el burro i Josep Herrero Cabanyes amb la seua egua Lucera. Teniu més informació a la Col·lecció Benjamín Villalba Caraquitena.

**********

orelletes

L’orelleta és una pasta fregida que té gran tradició a tot el País Valencià. Durant anys pareixia impossible menjar-ne, i la gent major que recordava la mida no volia donar-la. És popular la forma de fregir-les, amb l’ajuda de dos canyetes que es guardaven amb cura. Ara per fi mostrem en vídeo tot el procés d’elaboració de les orelletes.

Sabem que les orelletes ja es menjaven als Països Catalans a l’edat mitja; apareixen al receptari català Llibre de Sent Soví, d’inicis del segle XIV, o a L’Espill, el clàssic de Jaume Roig del segle XV. També es fan a Galícia i a distints punts de Castella.

La filmació es va fer a principi de 2015 amb la pobresa tecnològica que ens caracteritza, en tant que mitjà sense cap ajuda de ningú. Tot i això, mostra bé l’ambient festiu que era propi de les reunions de veïnes per fer pastes en els distints esdeveniments socials: batejos, bodes, comunions, cantades de missa i festes en general. Hi ha bon ambient entre les presents i es conten nombroses anècdotes. Adoneu-vos dels pulcres davantals blancs que eren obligats per a fer pastes.

Les cuineres van ser les germanes Maria i Teresa Vilar Herrero (“Racó”), amb la col·laboració de Maria Herrero Vilar (“Peneque”) i dels germans Pilar i Joan Cabanyes Vilar, fills de la primera. La filmació, amb totes les dificultats tècniques, és nostra, i el muntatge exquisit (a partir de més d’una hora de gravació) d’Eva Pérez i Laura Yustas.

**********

el-vicari

arquet2Un dels artanencs que més rastres ha deixat al nostre poble és, sens dubte, Joan Martí, el Vicari (1699-1759), responsable de l’edificació de tres cases en plena expansió del poble, de la capelleta barroca del Cor de Jesús, dels bancs de l’església i, entre altres coses, de recuperar l’horteta morisca que anomenem l’Horteta del Vicari, que va estar activa fins a l’any 1961 (com es pot veure en una foto aèria de l’any 60). D’esta horteta perviuen la basseta i part del sistema de reg, incloent assuts i un arquet gòtic que mereix la seua conservació.

Amb este article demanem la neteja i la restauració del conjunt, tan interessant, tan estimat pel poble i en perill imminent de desaparèixer.

 

**********

salesians

Primeres pàgines de la "Historia crítica..."L’amic Jordi López Vilar ens obsequia amb la versió digital del manuscrit d’un altre llibre inèdit de Mn. Lluís Vilar Pla (1869-1936), la Historia Crítica de la Pía Unión de Cooperadores Salesianos de Artana (1903). El propi Jordi presenta el volum i ens introdueix breument en l’obra del capellà. Este llibre formaria part d’un projecte més ambiciós per digitalitzar tota l’obra de Mn. Lluís, i fer-la pública per fi. El valor històric i etnològic de la seua informació fa que tot este material siga preciós tant per als artanencs com per a tots els estudiosos de l’època.

Una vegada més agraïm als germans Vilar Vilar (de “Caset”), propietaris del manuscrit, per haver permès la seva digitalització.

Entenem que la funció d’Artanapèdia en la conservació i difusió del patrimoni local inclou este tipus de material, menys popular que altre però molt valuós des del punt de vista històric i etnològic, com a recull documental i de la memòria oral contemporània a Mn. Lluís.

**********

pepe-alba

Pepe Alba en un moment de la representació (s. d.). Col•lecció J. Huguet (Fons Gràfic de la BibliotecaValenciana). Foto: Pascual Boldún Salvador.

Pepe Alba en un moment de la representació (s. d.). Col•lecció J. Huguet (Fons Gràfic de la BibliotecaValenciana). Foto: Pascual Boldún Salvador.

Reproduïm dos textos del company Óscar Pérez Silvestre, publicats respectivament en 2005 i 2006 a la revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, Braçal, sobre l’actor còmic Pepe Alba, fill d’un sarier d’Artana instal·lat a Sagunt, que va ser primeríssima figura al teatre valencià durant la primera mitat del segle XX.

Pepe Alba era fill d’una família modesta que va passar d’Artana a Sagunt i d’allí a València. Va passar del teatre amateur al professional, i va triomfar com actor, cantant de sarsueles, empresari, autor i traductor. En aquell moment el teatre de comèdia (en primer lloc el sainet) i la sarsuela eren, per damunt del cine, la distracció principal de la població. També eren habituals les companyies d’aficionats arreu dels pobles, com bé sabem en Artana. Eixa és una història que haurem de recuperar en algun moment.

Reproduïm en dos textos la biografia de l’artista, una obreta breu (Una conferència) i un xicotet assaig d’Óscar sobre l’ús del valencià i el conflicte lingüístic en aquelles obres.

**********

La jota d

Després d’uns quants mesos oferint la Jota d’Artana en una interpretació mecànica, la Rondalla parroquial la va interpretar el passat diumenge 7 d’agost en un concert a la Festa del “Salamero”. Pensem que esta interpretació és el més semblant possible a la que es feia en diferents festes, de vegades desfilant pel poble. Aleshores hem canviat la gravació i continuem reproduint la partitura i donant totes les dades que hem pogut esbrinar. És una nova ocasió per recuperar el nostre patrimoni sonor.

La Jota d’Artana, també anomenada “la Cançó dels Quintos”, és una peça musical pròpia del nostre poble que va perdre el seu ús fa unes quantes dècades. Eixe ús anava més enllà de la festa dels Quintos, s’utilitzava per rodar pel poble, acompanyats per una xaranga, en distintes festes (a la Menjada del Cristo o d’altres barris, per exemple). No tenia lletra però sí que es ballava.

 

 **********

PER LA DECLARACIÓ DE MONUMENT NATURAL A LES PENYES ALTES!!

L’11 de juny de 2014 l’Ajuntament en Junta de Govern decidia reiniciar les gestions per a que les Penyes Altes foren declarades Monument Natural del País Valencià. La Declaració ja s’havia aprovat per unanimitat cinc anys abans, a les Corts, al Consell Valencià de Cultura i al propi Ajuntament. Nosaltres ens ho vam creure i des d’este mateix espai ens vam felicitar. I tanmateix, tres anys després veiem que ens han enganyat “com a xinos” i que l’Ajuntament d’Artana no té intenció de fer ni un gest en eixa direcció, tot i que en dos ocasions almenys ho ha dut al programa electoral. 

Penyes_Panorama

Tots els assajos per reproduir la majestuositat de les Penyes Altes resulten un fracàs. Esta imatge és una reducció per a Internet d’una composició panoràmica feta amb 22 fotografies

Panoràmica reduïda de Penyes Altes composta per 24 fotos

Panoràmica reduïda de Penyes Altes composta per 24 fotos

**********

Benvolgudes lectores i lectors,
ARTANAPÈDIA VOS FA UNA CRIDA PER A QUE ENS FACILITEU IMATGES I INFORMACIÓ (nom, localització GPS o aproximada, detalls…) SOBRE EL NOSTRE PATRIMONI HISTORICARTÍSTIC, ETNOLÒGIC, GEOLÒGIC, BOTÀNIC, ETC., és a dir:  corrals, colmenars, aljubs, casetes, fonts, formacions geològiques, arbres monumentals, etc., etc. Volem catalogar i situar tot el patrimoni del nostre terme. Una empresa tan ambiciosa només es pot fer amb la participació de tots. Els col·laboradors apareixeran com a autors del seu treball i participants en el projecte. Podeu enviar la informació a la nostra adreça de correu-e: artanapedia@gmail.com

GRÀCIES!!

**********

EVOLUCIÓ DE LA PARTIDA DEL PINAR

(recordeu que podeu veure-ho tot en gran fent clic sobre les imatges)
Pinar

El que ens interessa en esta ocasió és veure l’evolució del terme, en concret a la partida del Pinar. Hem enllaçat la imatge del bombardeig de la Legió Còndor sobre l’Horta del Pinar, vora Rambla, feta des dels propis avions, el 4 de juliol de 1938 (Arxiu fotogràfic del Centre d’Història Contemporània de Catalunya), amb una imatge actual treta de Google Earth. En la primera s’aprecien els bancalets nets, preparats per a sembrar o poblats de fruitals, i les muntanyes “cernudes”, completament treballades, amb els secans apegats a les corbes de nivell per un sistema riquíssim (i costosíssim) de ribassos i ribassets. El que es veu a la imatge actual és una partida arruïnada, amb bancals perduts i muntanyes completament invadides per pins. Per cert, també es pot veure el moviment del llit de la rambla, que resulta força curiós. Ací baix teniu les imatges inicial i final, per si voleu veure-les amb més calma (ja sabeu que es poden ampliar).

Artana bombardeig pinar 04.07.1938  Pinar

EVOLUCIÓ DEL TERME D’ARTANA

foto-aèria

El mateix comparant una foto aèria feta cap a 1960, aportada per José Juan Ibáñez Gallart, a la imatge actual de Google Earth. A la imatge antiga es veuen les hortes del poble impecablement treballades i delimitades: l’horta rodant el poble, la de Rebó, la del Pinar i fins i tot l’horteta del Vicari. Les muntanyes estan treballades i arribassades fins al cim.

Si més no, cal doldre’s de la pèrdua dels terrenys de cultiu. L’absurd econòmic actual fa que siga més barat dur, per exemple, creïlles de mala qualitat de Xile o Israel (i tot tipus de fruita i verdura) que fer-les bones a cent metres de casa, tenint aigua i fem de sobra i amb alts nivells de desocupació. Ací baix teniu les imatges originals.

foto-aeria  foto aèria

**********

NOTA

A l’epígraf d’ENLLAÇOS va deixar de funcionar el link que ens adreçava al programa El poble del costat, que Canal 9 va dedicar a la relació entre Artana i Eslida, i l’hem substituït per un altre. Si no hi havia més enllaços a programes de la Televisió Valenciana en què apareguera Artana era per la seua malaptesa a l’hora de proveir informació. Aquell enllaç no funciona perquè, a més dels serveis de la televisió autonòmica, la Generalitat va tancar també la pàgina Web. Ha desaparegut tant la televisió com la memòria del treball fet durant les darreres dècades. Una pèrdua patrimonial irresponsable que no ens podem permetre.

Amics d’Artana, 2 de desembre de 2013

 

**********

Amics d’ArtanaAmics d’Artana és una associació cultural que defuig la banalitat, la superficialitat i el populisme en la cultura rural. Treballa de forma desinteressada i sense cap tipus de recolzament institucional en la investigació i la difusió de la cultura pròpia, el patrimoni material i immaterial: historicoartístic, arquitectònic, etnològic, oral, etc., però també ecològic, geològic… Entenem que la reivindicació del patrimoni és una reivindicació sobre aquells elements que són importants per a la nostra comunitat, i així, per a la nostra qualitat de vida i la nostra dignitat com a Poble.

Artanapèdia es un espai obert a la investigació (històrica, sociològica, etnològica…) sobre Artana i el seu entorn. S’hi publicaran tots els documents (textos, fotos, catàlegs, etc.) que ens feu arribar atenent a criteris de rigor i qualitat. Volem que siga una contribució a la cultura i la identitat del Poble.

Licencia Creative Commons

Artanapèdia recolza la cultura lliure. Llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-SenseDerivades 3.0 Unported.

Anuncis
  1. JUAN LLIDO CATRET

    Anime a tots els artanencs,independenment del signe politic pel que tinguen simpatia,a que recolsen la iniciativa de donar el nom del Centre de Salut en favor de Juan José Esteve Plá.Heu de saber que si no fos per ell,haurieu d´anar a Betxí per questió d´urgencies a partir de les 15 hores cada dia i les 24 hores en festius

  2. Francesc Vicent Nicolau (Caranyo)

    ORELLETES. Primer felicitar a les cuineres i al equip de redacció per la iniciativa. Fa anys (bastants) les vaig menjar per última vegada en una boda, quan es feia un esmorzar amb xocolate i pastes, i a mig dia es dinava. Les “orelletes” ja es posaven sobre aquelles taules llargues com un element de presentació a demés del gastronòmic. El vídeo es molt il·lustratiu de com fer-les, però el so no he pogut escoltar-lo be.

    • Amics d'Artana

      Hola Francesc, gràcies per les felicitacions i per la teua aportació al tema. Quant al so, és bastant deficient, és veritat, però si el reproductor té una mínima qualitat s’escolta tot el que es diu. De tota manera ens disculpem de nou per la precarietat amb què treballem, ja saps que Artanapèdia funciona amb voluntariat i molta faena desinteressada. Sí que és una llàstima que no es puga treballar amb més mitjans, però això no depén de nosaltres. Salutacions,

  3. Amigues i amics aficionats al teatre i al cinema: hui en La 2, a les 22.00 h, fan la pel·lícula ‘Una chica de opereta’ (CIFESA, 1944), en la qual intervé la gran actriu valenciana Emilia Clement, companya de vida de l’actor natural d’Artana Pepe Alba.

  4. Amics de l’Artanapèdia: diumenge 27 van presentar a Vila-real el disc doble ‘Al voltant de l’Espadà’, que inclou 42 peces musicals de diversos pobles de la serra d’Espadà. D’Artana han gravat “La jota de quintos”, “Les fonts d’Artana” i “La xúmbala”. A més, vos diré que un dels artífexs (Joanvi Sempere) té casa a Artana. O siga, que el teniu ben prop!

    Besos!

  5. Quan es pega una ullada per Artanapedia per vore què hi ha de nou, sempre hi trobem alguna cosa interessant, com ara els articles de Oscar Pérez Silvestre sobre el teatre valencià. Gràcies a l’autor i a Artanapedia, per compatir-ho.

    • Gràcies, Pili, per les teues floretes. Per a este eslider és un plaer contribuir a l’Artanapèdia, un bon exemple de les coses que es poden fer pels nostres pobles.

  6. Òscar Pérez Silvestre

    Moltes gràcies per compartir els meus treballs sobre Pepe Alba Moreno, l’actor còmic més ben pagat en la seua època. Jo mateix em vaig sorprendre quan en el certificat de naixement que vaig demanar en el Jutjat de Sagunt vaig llegir que son pare era natural d’Artana i sarier. Una grata sorpresa!

  7. Sebastian gonzalez gomez

    ELS MEUS PARES APAREIXEN EN LA FOTO DE LA FONDA,SON ESTEBAN Y EMILIA, ESTIC MOL ORGULLOS QUE FORMEN PART DE LA HISTORIA DE ARTANA..ESTEU FEN UN GRAN TREBALL..ENHORABONA….

    • Sebastián benvolgut, gràcies per les teues paraules, el vostre recolzament ens anima moltíssim a seguir endavant tot i les “faenates” que fem. Una abraçada,

  8. Una vegada més, l’enhorabona més sincera als esforçats faeners que porteu l’Artanapèdia. Els nous continguts són ben interessants!

    Una abraçada
    Òscar

  9. carmen Ribes

    Gran defensor sistema sanitario publico y siempre lucho x las condiciones d su pueblo Artana.Gran persona

  10. Per cert,hi ha un comentari que fa referencia a una intoxicacio per monoxid de carbo.Puix be.La formula no es CO2.Es tracta de CO.No passa res.

  11. Ramón saborit

    Enhorabona a totes i tots per l’Artanapèdia. Estic impressionat i vos anime a no defallir.

  12. Francesc Vicent Nicolau (Caranyo)

    Felicitats per l’article de ” Les eres d’Artana un patrimoni a conservar” es clarificador i molt ben documentat. Personalment m’ha recordat vells temps a on anàvem a jugar. Recolzar-vos en la iniciativa de protecció a les eres que eu fet a l’ajuntament, i també si puguessim anar una mica mes llun, i arribar a rehabilitar-ne alguna.

  13. UNA VILAVELLERA

    ENHORABONA PER EL VOSTRE TREBALL I FELIÇ ANY 2015!!!

  14. Feliz 2014 a todos.
    Recobremos ilusiones y esperanzas necesarias para vivir.
    Como dijo una persona que , durante su gobierno , tanto daño hizo a todos :

    Buenas noches y buena suerte . Le falto añadir : a quién se la merezca .
    Ánimo a todos!!!!

  15. Podeu trobar el programa “El poble del costat: Artana-Eslida” també en Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=OiRyKJ6IPN4
    Òscar

  16. Gràcies de tot cor al equip de Artanapedia, que ens estan regalant el seu temps, la seva energia, per a que tots puguem gaudir de una web de qualitat.
    Gràcies també al veïns i altres amics d’Artana que la enriqueixen amb les seves interesantíssimes aportacions i la fan possible.
    Bon any a tots! Molts d’anys a Artanapedia!

    Pili Blasco

  17. Júlia Navarro

    La web esta excel·lentment organitzada plena de xicotets detalls, és preciosa, bo com vostre poble, i plena de bons valencians. He de visita Artana!!!!

  18. Joanvi Sempere

    Enhorabona! M’ha agradat molt. Tot i que només passe a Artana alguna temporadeta curta a l’estiu i escassos caps de setmana, m’interessa molt el poble.

  19. Òscar Pérez Silvestre (Eslida)

    Enhorabona pel primer aniversari! Buscaré unes fotos de l’ermita de Santa Cristina dels anys 1910. Com sempre, a la vostra disposició.

  20. la pagina me parece estupenda PERO, ha quien va dirigida?, solo a los valenciano-lectores (todos los valenciano parlantes no saben leerlo), pienso que deberia de estar enfocada para todo el mundo y por lo minimo estar en los dos idiomas oficiales del estado español pues de lo contrario estais limitando la difusión de un trabajo bien hecho

    • Francisco, gràcies per la valoració positiva que ens fa. Artanapèdia admet textos en valencià i castellà normatiu, com bé pot comprovar.La pàgina té un caràcter local, està adreçada bàsicament als artanencs. Creiem que tothom pot llegir en valencià, i de fet l’idioma no és un problema ni per franja d’edat, ni per opció política. Prop de deu mil visites en cinc mesos ho demostren. Si vosté té problemes per llegir-lo li podem aconsellar una multitud de traductors en línia o de programes gratuïts per a la correcció i la traducció del valencià normatiu (el Salt 3.0 i 4.0, per exemple, que proporciona gratuïtament la Generalitat Valenciana). Cordialment, Amics d’Artana

  21. Magnífica idea!!!!,…. i molt instructiva. Moltes gràcies!!!!!!

  22. Fátima Peris

    enhorabona, he estat en la presentació i m’agradat molt, a vore si vos envie alguna foto…adeu,

  23. Moltes felicitats quantes idees han quedat al tinter pero en esforç surtiran una abraçada.

  24. J. Joan Llidó

    em sembla una iniciativa molt interessant, encomiable i que pot servir per recuperar la historia i les costums del poble. Endavant i si puc col.laborar en alguna cosa, no ho dubteu.
    J. Joan Llidó

  25. Tinc una narració sobre les bruixes de la Vall d’Artana que no sé si, per la seua extensió, és possible publicar-la ací… Està inspirada en algunes anècdotes que em va contar el tio Juanito Coloma, Joan Tomàs i Martí. Ja direu.

  26. Interessantisima la pagina, Per fi algu dona un pas en davant per a la cultura Artanenca.
    A seguir aixi.

  27. jose rico (seba)

    Lo de Les Garroferes de Josep Herrero ;es un treball molt ven lograt; el que entre en Artanapedia no el te que pasar per alt ,pues la seua lectura li ayudara a coneixser; lo que son les Garroferes, i el seu frut.

  28. enora bona per aquesta pagina anim per a millorarla

  29. Pilareta Tasca

    ¡¡¡Expectacular¡¡¡ no es podia esperar menys de vosaltres. si voleu colaboració ja sabeu on estic
    ¡¡¡ENDAVANT¡¡¡

  30. Com anem en contra de tot centralisme. Des de la Ciutat de València us recolzem pel vostre treball de difussió de la nostra arrelada cultura, tant de temps amagada i desvirtuada, a canvi d´una altra, amb els nostre respecte, la qual no tenim que envejar no gens ni mica… Seguirem en contacte. Cal difondre la vostra “Enciclopedia de la Plana”
    Rafel Sena (Russafa)

  31. jose rico (seba)

    Esta página si que fa poble de veritad i lo demes son romansos . animo i que no decaiga .

  32. Josep Antoni Casañ

    Enhorabona,de forma i fons es una web i amb un contingut extraordinari.Quin positiu esforç de bona gent- i amb sabiduria- que transmet els seus coneiximents.Gràcies i tots els ànims.El relat dels presoners de Ceuta emotiu i emocionant!

    • Moltes gràcies Josep Antoni pel teu comentari. Felicitacions com aquesta ens anima a continuar amb la nostra modesta labor amb més entussiasme si cap.
      Josep Herrero

  33. Jordi López Vilar

    Moltes felicitats als creadors d’aquesta pàgina. L’aniré seguint amb molt d’nterès i si m’ho permeteu aportaré també algun treball.

  34. Josep, em sembla una molt bona idea. Ens mantindrem en contacte.

  35. Molt interessant açò de l’Artanapèdia. Em mantindré en contacte amb vosaltres. Trove a faltar, de tota manera, alguna fotografia, dibuix, etc. en relació amb el temes tractats així com també alguna del poble d’Artana. En tot cas, Enhorabona!

  36. luis enrique

    ¿Sería posible leer está página en Castellano, como se puede en otras escritas en o hechas en catalán? Gracias.

  37. Felicitats, intentarem participar. Tinc un poema sobre el oli DÀrtana si volen vos ho envie.
    Pilar

  38. Òscar Pérez Silvestre

    Josep Herrero, per favor, quan pugueu publiqueu també el teu magnífic treball sobre la indústria de l’espart de la revista ‘Caramella’. En poder, vos enviaré cosetes meues publicades i algun regalet.

  39. Òscar Pérez Silvestre

    Molt bona idea! Els d’Artana, sempre per davant. Salutacions des d’Eslida.
    Òscar

  40. Pilar Cabañes

    Amics d’Artana, fer una pàgina com aquesta ja és una tasca fonamental, per la difusió del nostre poble i la nostra cultura. Felicitats!

    Imma i Pili

  41. Ja estarem ‘al loro’ i veurem com va a veure si podem col.laborar-hi… La idea em sembla molt bona.

    Joan Pla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s