Portada

pepe-alba

Pepe Alba en un moment de la representació (s. d.). Col•lecció J. Huguet (Fons Gràfic de la BibliotecaValenciana). Foto: Pascual Boldún Salvador.

Pepe Alba en un moment de la representació (s. d.). Col•lecció J. Huguet (Fons Gràfic de la BibliotecaValenciana). Foto: Pascual Boldún Salvador.

Reproduïm dos textos del company Óscar Pérez Silvestre, publicats respectivament en 2005 i 2006 a la revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, Braçal, sobre l’actor còmic Pepe Alba, fill d’un sarier d’Artana instal·lat a Sagunt, que va ser primeríssima figura al teatre valencià durant la primera mitat del segle XX.

Pepe Alba era fill d’una família modesta que va passar d’Artana a Sagunt i d’allí a València. Va passar del teatre amateur al professional, i va triomfar com actor, cantant de sarsueles, empresari, autor i traductor. En aquell moment el teatre de comèdia (en primer lloc el sainet) i la sarsuela eren, per damunt del cine, la distracció principal de la població. També eren habituals les companyies d’aficionats arreu dels pobles, com bé sabem en Artana. Eixa és una història que haurem de recuperar en algun moment.

Reproduïm en dos textos la biografia de l’artista, una obreta breu (Una conferència) i un xicotet assaig d’Óscar sobre l’ús del valencià i el conflicte lingüístic en aquelles obres.

**********

La jota d

Després d’uns quants mesos oferint la Jota d’Artana en una interpretació mecànica, la Rondalla parroquial la va interpretar el passat diumenge 7 d’agost en un concert a la Festa del “Salamero”. Pensem que esta interpretació és el més semblant possible a la que es feia en diferents festes, de vegades desfilant pel poble. Aleshores hem canviat la gravació i continuem reproduint la partitura i donant totes les dades que hem pogut esbrinar. És una nova ocasió per recuperar el nostre patrimoni sonor.

La Jota d’Artana, també anomenada “la Cançó dels Quintos”, és una peça musical pròpia del nostre poble que va perdre el seu ús fa unes quantes dècades. Eixe ús anava més enllà de la festa dels Quintos, s’utilitzava per rodar pel poble, acompanyats per una xaranga, en distintes festes (a la Menjada del Cristo o d’altres barris, per exemple). No tenia lletra però sí que es ballava.

**********

reflexions incendi

Disseny original circulat per xarxes socials

Disseny original circulat per xarxes socials

Quan passen les setmanes després de l’incendi que ha cremat 1530 hectàrees de bosc, de les quals 927 dins del límits del Parc natural de la Serra Espadà, cal fer unes reflexions sobre les seues causes, com s’ha desenvolupat la catàstrofe i quines són les seves conseqüències.

Hem preparat un text en què parlem sobre allò que es sap (a 9 d’agost de 2016) a propòsit del seu origen, sobre la vigilància de les nostres muntanyes, sobre la pròpia crema i com es van desenvolupar les faenes d’extinció, sobre la importantíssima mobilització ciutadana a l’hora d’assistir als bombers i agrair-los la faena feta, i finalment sobre la prevenció, que pareix ser el punt més dèbil i on caldria concentrar els esforços.

Exigim responsabilitats i polítiques de prevenció adequades. Si no és així, tota esta gran catarsi col·lectiva de voluntariats i adhesions simbòliques al nostre bosc no haurà servit per a res.

**********

cultura de Artana

 

 

 

 

Mn-Lluis00Cultura de Artana en 1928 és una interessant aportació de Carmen Herrero (Carmen “del Cartero”), un llibret de Mossén Lluís Vilar (1869-1936) que no coneixíem, publicat el 1928, similar a aquell altre que ja està publicat a Artanapèdia intitulat Síntesis de la historia de Artana (1926), editat fins i tot per la mateixa impremta (Viuda de F. Menosi, València). En este cas, es tracta d’un llistat de persones amb “carrera”; Mn. Lluís censa 17 “Sacerdotes Seculares” (el clergat “normal”), 9 “Sacerdotes y clérigos regulares” (ordres religioses), 14 “Monjas y Religiosas”, 12 “Maestros”, 6 “Médicos y practicantes”, 3 “Abogados” i 7 “Otras carreras”. En total 68, un nombre molt elevat que podríem comparar amb l’estat actual de l’estudi al nostre poble.

Els textos de Mn. Lluís, poc equànimes i sense matisos, aporten sempre una gran quantitat d’informació etnològica de gran valor per entendre el nostre passat. Són textos que demanen una lectura atenta i activa, que forcen una recepció crítica.

**********

dalt penyesl

Precisament el mateix dia i quasi a la mateixa hora en què es declara una crema virulenta a les Penyes Altes  (la vesprada del 25 de juliol de 2016) trobem una imatge singular del paratge. Una foto feta des de dalt de les Penyes signada per José Aguilella Maneu l’any 1965, que pertany a la col·lecció de la Caixa Rural d’Onda i que hem trobat al Repositori de la Universitat Jaume I.

Observeu el terme treballat i el bon olivar que hi havia als peus de les Penyes. Les muntanyes estaven despullades, possiblement per efecte de la faena dels gavellers, que repelaven tots els matolls del terme per proveir de biomassa els forns de ceràmica. El camí d’Onda, que ací es veu tan bé, era particularment dur per als  carreters que feien a diari el recorregut als forns, i no era estrany que algú bolcara de tant en tant.

Tampoc no s’havia instal·lat encara la canonada de reg que travessa el paratge.

Si algun lector té una foto similar de l’actualitat, agrairem que ens la faça arribar per fer una animació del canvi patit per l’entorn. I recordeu que podeu ampliar considerablement el tamany de la imatge fent clic sobre ella.

penyes altes 1965

**********

proposta ombra

Reproduïm la petició signada per Josep Herrero en nom d’Artanapèdia i adreçada a l’Alcalde d’Artana en juliol de 2016, per demanar la plantada d’arbres en el passeig que va d’Artana a la piscina. Cal recordar que durant molt anys ja hi hagué un passeig flanquejat per eucaliptus a l’eixida del poble, on anaven a passejar els joves d’Artana.

Una foto preciosa dels típics passejos festius carretera amunt i carretera avall, flanquejades per tires d'eucaliptus.

Una foto preciosa dels típics passejos festius carretera amunt i carretera avall, flanquejades per tires d’eucaliptus.

Els passejos coberts per l’ombra dels arbres no són un invent modern, de fet quan es pensa pareix bastant lògic. En molts pobles era habitual veure files de plàtans d’ombra, lledoners, xops, moreres, tots ells de fulla caduca per no perdre el sol a l’hivern, o arbres menys recomanables com pins, eucaliptus o salzes ploraners. En general aquells més antics, ja criats, es van segar per ampliar carreteres o per reduir el seu “perill” per al conductor. Ara hi ha mitjans per a que eixe perill es reduïsca, de manera que pensem que ha arribat el moment de tornar a demanar-ho. Comencem per la pujada del poble a la piscina, però es pot imaginar alguna cosa similar en el carril peatonal fins al cementeri, per on circula molta gent major, de vegades baix d’un sol de justícia.

**********

“Barack Obama podría verse con Bruno Soriano”

És estrany que hi haja alguna notícia o alguna menció sobre Artana a la premsa de l’Estat, i quan això passa rarament es tracta d’una bona notícia. Els últims anys és més fàcil que açò passe perquè tenim una figura popular: Bruno Soriano, futbolista del Vila-real, en Primera divisió, i internacional en la Selecció espanyola. Pensem que és interessant conèixer la broma que es va fer sobre la “Cadena Ser Artana”en la secció “Todo por la radio”, del programa conduït per Carles Francino La Ventana, de la Cadena Ser. Va ser el dimecres 8 de juny de 2016; la “notícia” es troba entre el minut 16 i el 20.

http://play.cadenaser.com/widget/audio/001RD010000004163336/

**********

Un dia històricPareix que aquest titular siga una exageració, però no, el dilluns dia 16 de maig de 2016, reunits per separat els socis de les dos cooperatives, s’ha decidit per fi la unió d’Artancoop i Artanfrut. En la primera (“la de baix”) han sigut 120 vots, entre els quals només un no; a “la de dalt”, 214 sí, 70 no, 4 en blanc. S’han superat sobradament els dos terços necessaris per guanyar.

La foto és de 1981, revista CONOCER ESPAÑA, GEOGRAFIA Y GUIA SALVAT. 4 DE MARÇ DE 1981, Nº 42. Segons ells la foto la van fer des d'una avioneta, el cas és que ningú va reparar en que estaven fotografiant-los. Era un dia nuvol i segurament seria el dinar perquè hi havien taronges collides, aquestes supose eren clementines, feia fret perquè estaven bastant abrigats. Es pot observar que els caixons eren de fusta però el cabassos ja de plàstic. D'esquerra a dreta eren: Micalet de Menuda, la dona del Tanque, José Panader, Tata (el sord), José Maria Macareno, Pasqualet de Coloma i Carmen de Gorra. Dret: José Tadea, acaxat i amb gorra blanca Pasqualet de Marieta. D'esquena, Juanito Tomasot.

La foto és de 1981, revista CONOCER ESPAÑA, GEOGRAFIA Y GUIA SALVAT, 4 de març de 1981, nº 42.
Segons ells la foto la van fer des d’una avioneta, el cas és que ningú va reparar en que estaven fotografiant-los. Era un dia nuvol i segurament seria el dinar perquè hi havien taronges collides, aquestes supose eren clementines, feia fret perquè estaven bastant abrigats. Es pot observar que els caixons eren de fusta però el cabassos ja de plàstic.
D’esquerra a dreta eren: Micalet de Menuda, la dona del Tanque, José Panader, Tata (el sord), José Maria Macareno, Pasqualet de Coloma i Carmen de Gorra. Dret: José Tadea, acaxat i amb gorra blanca Pasqualet de Marieta. D’esquena, Juanito Tomasot.

Els avantatges d’esta unió són molt clars:

– Una cooperativa més gran.

– Eliminar la competència que es feien entre elles.

– Avantatges en la comercialització.

– Reducció de despeses de gestió i comercialització.

– Representar a tot el poble amb uns 500 socis.

– Avantatges en les compres de material.

– Major accessibilitat a subvencions i crèdits.

– Simplificació en l’administració.

– Increment del patrimoni de l’entitat resultant.

– Concentració de l’oferta en vendes.

– Possibilitat de comprar més taronges si es creu convenient.

– Organització dels espais de treball, que ara eren molt justos en Artanfrut.

Tots sabem que les cooperatives tarongeres són les entitats econòmiques més potents i representatives del poble, l’enfortiment per mig de la unió és la millor manera de protegir i fer prosperar ARTANA.

Amics d’Artana / Artanapèdia

**********

El metge Juan José Esteve Pla

roieta 6El Dr. Juan José Esteve Pla (1951-2002), artanenc, metge i gestor de la Sanitat pública a les províncies de València i Castelló, mereix un reconeixement, com a ciutadà il·lustre i autor d’una de les majors aportacions que mai no s’hagen fet al benestar del nostre poble: l’ambulatori o Centre de salut. Per això Artanapèdia participa en la campanya per a la replega de signatures adreçades a posar el seu nom a este Centre. Entra en el formulari, posa les teues dades i suma’t al reconeixement a Juan José Esteve Pla.

http://peticionpublica.es/pview.aspx?pi=ES80788

Juan José Esteve va estar sempre molt preocupat per temes socials i polítics; dedicat a la Gestió i Administració del Serveisroieta 1 Sanitaris, però també director de seminaris, jornades, congressos, conferències i taules rodones sobre sanitat. Treballà sempre perquè la sanitat fóra universal gratuïta i de qualitat, orientada més a la promoció de la salut que a la simple cura de malalties.

En política fou un referent dins del PSPV, tant a nivell local (el seu germà Víctor hi va ser alcalde durant dos legislatures) com provincial, tot i que les seves responsabilitats en sanitat el tenien ocupat a temps total.

En el camp de les infraestructures podem citar l’ampliació de l’Hospital General de Castelló, la planificació dels hospitals de Vinaròs i d’Alzira, els Centres de Salut d’Almassora, Onda, Sogorb, Borriana i molts altres entre els que estava el d’Artana.

El Centre de Salut d’Artana es va inaugurar el dia 2 d’abril de 1991, amb la presència de les autoritats dels tres pobles que integren la Zona Bàsica de Salut, les autoritats sanitàries de Castelló amb Juan José Esteve al cap, el Conseller de Sanitat Sr. Joaquim Colomer i el president de la Generalitat Sr. Joan Lerma, acompanyats per nombrós públic.

Entra al formulari, posa les teues dades i suma’t al reconeixement a Juan José Esteve Pla.

http://peticionpublica.es/pview.aspx?pi=ES80788

**********

Foto de la Plaça de l

Una foto en format postal de la plaça de l’Ajuntament aportada per la Família Cabanyes Vilar, amb l’antiga font, inaugurada en desembre de 2012 (que va tombar un bou uns seixanta anys després), i les cases en el seu estil rural, tan bonic i tan maltractat. Ha guanyat eixa plaça urbanísticament? S’ha fet suficient per protegir els ambients urbans tan característics dels nostres pobles? Tenim un patrimoni que vivim de forma acomplexada i al que encara no som gens sensibles. La imatge és una gran aportació documental.

plaça-major

**********

El somatén d

grupo-del-somaténHem aconseguit un exemplar original del Boletín oficial de los somatenes armados de la 5ª Región (núm. 26, Año III, Zaragoza, julio 1926), que dedica un reportatge a l’acte de la benedicció del banderí del nostre poble en el diumenge 11 d’abril d’aquell any, en plena dictadura del General Miguel Primo de Rivera. Com era habitual en este tipus d’acte, hi era present el General Governador militar i altres autoritats militars, civils, clero i somatén local armat.

Es tracta d’un document que il·lustra episodis oblidats de la nostra història més convulsa.

**********

La nostra cançó popular en una gravació inèdita de Josep Palomero

En esta ocasió presentem una joia inèdita del nostre patrimoni immaterial, un document sonor que representa una aportació monumental a la cançó popular artanenca i a la memòria oral de la primera meitat del segle XX. Es tracta d’una gravació de més de tres hores que Josep Palomero Almela (Borriana 1953), actual vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, lingüista, etnòleg i literat de reconeguda solvència, va fer a tres dones del poble la vesprada del dissabte 25 d’agost de 1979, i que estava inèdita fins ara. Palomero estava recopilant aleshores la cançó popular de les nostres comarques.

La principal informant en Artana va ser Teresa Bainat Caraquitena (1893-1990), la ti Teresa Mateua, de 86 anys. A més de la ti Teresa, hi van participar Carmen Pla Llidó (1917-2004), Carmen d’Àgueda, que aleshores tenia 62 anys, i sobretot Dolores Pitarch Muchola (1912), la ti Dolores de Pitarca, que en tenia 67 (poc després d’acabar la redacció d’este text, el 27 de febrer de 2016, ha faltat la ti Dolores, als 104 anys, lúcida i després d’una vida sense posar-me mala. Que en Glòria estiga).

En total hi ha prop de cinquanta cançons, cobletes i recitats, bona part dels quals estaven pràcticament desapareguts. Abunden les composicions del primer terç del segle XX, i altres segurament més antigues, que es comenten i es situen en el seu  context. Una finestra sonora a un món ja desaparegut. Una joia.

**********

PROPOSTA DE CALEFACCIÓ COMUNITÀRIA

cicle-biomassaDes de sempre, els responsables de l’Artanapèdia ens hem interessat tant per la cultura pròpia com per la qualitat de vida i el respecte al medi ambient. Ací aportem una iniciativa per dur la calefacció i l’aigua calenta a totes les cases del poble amb un gran estalvi econòmic, amb avantatges pràctics i sense impacte mediambiental, tal com s’està fent en molts altres pobles. Esperem que des de l’Ajuntament estudien amb atenció els beneficis evidents. Es pot llegir més sobre la proposta en esta pàgina.

**********

ARA FA 100 ANYS

S’acaba 2015 però no volem deixar passar una efemèride que ens pareix d’extraordinària importància: la constitució, ara fa cent anys, de la Junta de Defensa de les espartineres i la posterior Societat Obrera Espartinera, organització legal de la qual es conserva memòria, és a dir, l’organització d’una mútua i sindicat de treballadores que duria a un dels fets més sorprenents de la nostra història moderna: la vaga de les espartineres de 1916, que mereix una celebració en aquest any que entra.

D’aquell fet conservem una cançó preciosa que es pot escoltar ací mateix. Es tracta d’un fragment de la gravació que Josep Palomero, etnòleg i escriptor, va realitzar el 1979 amb tres dones majors del poble, i que es pot escoltar íntegrament a l’Artanapèdia. Les dos veus femenines són les de Dolores de Pitarch, que aleshores tenia 68 anys, i Teresa Mateua, que en tenia 86.

Reproduïm també un fragment del llibre inèdit de Josep Herrero La indústria de l’espart. El cas d’Artana:

L’any 1915 les espartineres que es veuen forçades a viure del seu trebalI havien de fer una jornada de 15 ó 16 hores. Algunes col·locaven el pa sobre els genolls per a no deixar la feina mentre menjaven. En canvi, a ulls de les obreres pareixia que els espartiners creixien econòmicament.

Després de moltes protestes infructuoses i considerant que la situació desesperada persistia, en el mateix any 15 es crea entre les espartineres una Junta de defensa. Molt prompte agruparia a 725 sòcies. La fundadora i secretària fou Cristina Sales Vilar [de qui es parlava en la cançó anterior] i la presidenta Concepció Agramunt Selvi.

(…) La Societat Obrera Espartinera aconseguí l’aprovació oficial, comprometent-se les afiliades a complir les condicions acordades. La principal era disposar de diners en caixa com a únic recurs de resistència i subsistència en cas de malaltia d’alguna afiliada o vaga justa i forçosa. Aquesta condició era fonamental perquè les treballadores no eren beneficiàries de la Seguretat social. La quota era de 15 cèntims setmanals, sent el depositari mossèn Clemente Moliner, que aleshores era el rector de la parròquia. La societat funcionà des de principi amb eficàcia.

Els comerciants, tement la unió, intentaren desfer-la per diferents mitjans, però no ho aconseguiren.

**********

LA (FALSA) MONEDA REPUBLICANA D’ARTANA

La (falsa) moneda republicana d’Artana” és una historia sorprenent de falsificació de moneda històrica desvelada pel nostre col·laborador Jordi López Vilar, doctor en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, i membre de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

falsa-moneda-complet

**********

SOBRE L’EDUCACIÓ BÀSICA EN LA POSTGUERRA

En esta pàgina incloem dos textos: una “Nota sobre l’educació bàsica en la postguerra“, ben il·lustrada amb nombroses imatges de l’època, i una “Memòria escolar d’un xiquet de la postguerra”, el testimoni d’un veí sobre la seua experiència a l’escola dels anys 40 i primers 50. Aquella època  fosca es conta modestament, a partir de la memòria viva dels supervivents. Entre els documents que s’hi aporten figura la localització de les distintes seus escolars actives els anys 40 i 50.

mapa-complet 2

**********

PER DAMUNT DE LES 50.000 VISITES!

50.000 visites en tres anys de vida no està gens malament. Artanapèdia fa poble, estimula aquells vincles més nobles: els de la cultura pròpia, els de la identitat. És, com deia Gabriel Celaya a propòsit de la poesia, un arma carregada de futur.

En tres anys de vida, Artanapèdia s’ha convertit en un referent en l’àmbit de la recerca i la divulgació de la història i el patrimoni. Però no es tracta només d’una iniciativa acadèmica o identitària: és un diàleg amb la nostra cultura popular, entesa com una cosa viva i fèrtil, no limitada a les tradicions més o menys inventades i que sovint ens situen en una via morta.

Les xifres, a meitat d’agost de 2015, són les següents: 173 “pàgines”, algunes d’elles amb nombrosos documents; més de 400 fotos històriques, prop d’un centenar de comentaris, uns quants milers de fulls escrits, molts articles d’investigació que obren portes a la comprensió del passat i del present del nostre poble (sobre navalles, eres, mines, emblanquinadors, ramaderia, “memòria històrica”, etc., etc.). El material produït o compilat a Artanapèdia augmentarà el seu valor conforme vagen passant els temps, com un patrimoni col·lectiu.

Tot això desinteressadament, des de la independència i sense cap recolzament institucional, només fent ús de molta creativitat. Som especialistes en produir cultura sense mitjans costosos. Això no vol dir que eixe recolzament no siga necessari, de fet ens hem de doldre de no tindre institucions (locals, comarcals, nacionals) que estiguen a l’altura de les necessitats de la producció cultural a la nostra terra.

Per al futur estem carregats de projectes il·lusionants, lamentablement no sempre podem mantindre el ritme de treball que voldríem. Així i tot, esperem que ben aviat pugam parlar de centenars de milers de visites.

Gràcies, veïnes i veïns, gràcies per la vostra atenció i per les vostres col·laboracions, que continuarem sol·licitant. Artanapèdia sou tots vosaltres, la vostra confiança ens farà créixer en nombre i qualitat, en definitiva ser valuosos i importants.

Artana, 15 d’agost de 2015

Amics d’Artana – Redacció d’Artanapèdia

**********

IMPORTANT ACTUALITZACIÓ SOBRE EL SIGNE O MARCA DE FEDERO

A mitjan del segle XIX, un tal Federo, pastor i comediant de Pina de Montalgrao, va deixar uns quants cents de marques en diverses comarques de Terol i Castelló. Ací oferim noves informacions sobre un dels xicotets misteris presents al nostre i a altres termes: la ‘marca de Federo‘:

La marca de Federo sobre roca en la muntanya de la mina de la Font del Ferro, possiblement la versió de més qualitat

**********

RECONEIXEMENT I PROTECCIÓ DEL PATRIMONI: LES ERES

L’interessantíssim text “Les eres d’Artana, un patrimoni a conservar“, inclou una explicació sobre el treball amb el blat al nostre poble i una ruta per les vint-i-cinc eres que hi havien pròximes a la població -que es pot veure a la imatge següent. La reflexió sobre les eres ha valgut també per fer a l’Ajuntament una “Proposta de protecció de les eres” com a patrimoni rellevant que mereix deixar memòria.

ruta-eres

**********

SOBRE LA MINA DE LA FONT DEL FERRO

Amb ocasió del destacat treball de recerca sobre la Mina de la Font del Ferro, i amb l’ajuda inestimable de l’antic treballador Blai Andrés Bagant, se’ns ha ocorregut situar totes les boques de mina conegudes sobre una foto aèria. Ací en teniu el resultat:

Croquis de Blai Andrés Bagant sobre la situació de les boques de mina

Croquis de Blai Andrés Bagant sobre la situació de les boques de mina

Ubicació de les boques de mina conegudes. Es pot apreciar la direcció de la veta de ferro, que fa que les boques estiguen pràcticament en línia recta

Ubicació de les boques de mina conegudes. Es pot apreciar la direcció provable de la veta de ferro, que fa que les boques estiguen pràcticament en línia recta

 **********

PER LA DECLARACIÓ DE MONUMENT NATURAL A LES PENYES ALTES

Una bona notícia: El passat 11 de juny l’Ajuntament en Junta de Govern decideix reiniciar les gestions per a que les Penyes Altes siguen declarades Monument Natural del País Valencià. La Declaració es va aprovar per unanimitat fa cinc anys, a les Corts, al Consell Valencià de Cultura i al propi Ajuntament. Esperem que aquesta Declaració siga una realitat ben prompte.

Penyes_Panorama

Tots els assajos per reproduir la majestuositat de les Penyes Altes resulten un fracàs. Esta imatge és una reducció per a Internet d’una composició panoràmica feta amb 22 fotografies

Panoràmica reduïda de Penyes Altes composta per 24 fotos

Panoràmica reduïda de Penyes Altes composta per 24 fotos

**********

Benvolgudes lectores i lectors,
ARTANAPÈDIA VOS FA UNA CRIDA PER A QUE ENS FACILITEU IMATGES I INFORMACIÓ (nom, localització GPS o aproximada, detalls…) SOBRE EL NOSTRE PATRIMONI HISTORICARTÍSTIC, ETNOLÒGIC, GEOLÒGIC, BOTÀNIC, ETC., és a dir:  corrals, colmenars, aljubs, casetes, fonts, formacions geològiques, arbres monumentals, etc., etc. Volem catalogar i situar tot el patrimoni del nostre terme. Una empresa tan ambiciosa només es pot fer amb la participació de tots. Els col·laboradors apareixeran com a autors del seu treball i participants en el projecte. Podeu enviar la informació a la nostra adreça de correu-e: artanapedia@gmail.com

GRÀCIES!!

**********

EVOLUCIÓ DE LA PARTIDA DEL PINAR

(recordeu que podeu veure-ho tot en gran fent clic sobre les imatges)
Pinar

El que ens interessa en esta ocasió és veure l’evolució del terme, en concret a la partida del Pinar. Hem enllaçat la imatge del bombardeig de la Legió Còndor sobre l’Horta del Pinar, vora Rambla, feta des dels propis avions, el 4 de juliol de 1938 (Arxiu fotogràfic del Centre d’Història Contemporània de Catalunya), amb una imatge actual treta de Google Earth. En la primera s’aprecien els bancalets nets, preparats per a sembrar o poblats de fruitals, i les muntanyes “cernudes”, completament treballades, amb els secans apegats a les corbes de nivell per un sistema riquíssim (i costosíssim) de ribassos i ribassets. El que es veu a la imatge actual és una partida arruïnada, amb bancals perduts i muntanyes completament invadides per pins. Per cert, també es pot veure el moviment del llit de la rambla, que resulta força curiós. Ací baix teniu les imatges inicial i final, per si voleu veure-les amb més calma (ja sabeu que es poden ampliar).

Artana bombardeig pinar 04.07.1938  Pinar

EVOLUCIÓ DEL TERME D’ARTANA

foto-aèria

El mateix comparant una foto aèria feta cap a 1960, aportada per José Juan Ibáñez Gallart, a la imatge actual de Google Earth. A la imatge antiga es veuen les hortes del poble impecablement treballades i delimitades: l’horta rodant el poble, la de Rebó, la del Pinar i fins i tot l’horteta del Vicari. Les muntanyes estan treballades i arribassades fins al cim.

Si més no, cal doldre’s de la pèrdua dels terrenys de cultiu. L’absurd econòmic actual fa que siga més barat dur, per exemple, creïlles de mala qualitat de Xile o Israel (i tot tipus de fruita i verdura) que fer-les bones a cent metres de casa, tenint aigua i fem de sobra i amb alts nivells de desocupació. Ací baix teniu les imatges originals.

foto-aeria  foto aèria

**********

NOTA

A l’epígraf d’ENLLAÇOS va deixar de funcionar el link que ens adreçava al programa El poble del costat, que Canal 9 va dedicar a la relació entre Artana i Eslida, i l’hem substituït per un altre. Si no hi havia més enllaços a programes de la Televisió Valenciana en què apareguera Artana era per la seua malaptesa a l’hora de proveir informació. Aquell enllaç no funciona perquè, a més dels serveis de la televisió autonòmica, la Generalitat va tancar també la pàgina Web. Ha desaparegut tant la televisió com la memòria del treball fet durant les darreres dècades. Una pèrdua patrimonial irresponsable que no ens podem permetre.

Amics d’Artana, 2 de desembre de 2013

**********

calvari capella-1925

La primera foto és de Carles Sarthou Carreres, feta cap a 1910. La segona és de 1925, després de les obres d’ampliació que va fer Mn. Clemente Moliner el 1915. No pareix el mateix calvari. La qualitat de les imatges és fluixeta perquè estan tretes de revistes de l’època (podeu veure-les en el seu context a l’apartat de DOCUMENTS), però si feu “clic” sobre elles les veureu amb un poquet més de detall.)

**********

Amics d’ArtanaAmics d’Artana és una associació cultural que defuig la banalitat, la superficialitat i el populisme en la cultura rural. Treballa de forma desinteressada en la investigació i la difusió de la cultura pròpia, el patrimoni material i immaterial: historicoartístic, arquitectònic, etnològic, oral, etc., però també ecològic, geològic… Entenem que la reivindicació del patrimoni és una reivindicació sobre aquells elements que són importants per a la nostra comunitat, i així, per a la nostra qualitat de vida i la nostra dignitat com a Poble.

Artanapèdia es un espai obert a la investigació (històrica, sociològica, etnològica…) sobre Artana i el seu entorn. S’hi publicaran tots els documents (textos, fotos, catàlegs, etc.) que ens feu arribar atenent a criteris de rigor i qualitat. Volem que siga una contribució a la cultura i la identitat del Poble.

Licencia Creative Commons

Artanapèdia recolza la cultura lliure. Llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-SenseDerivades 3.0 Unported.

  1. Amics de l’Artanapèdia: diumenge 27 van presentar a Vila-real el disc doble ‘Al voltant de l’Espadà’, que inclou 42 peces musicals de diversos pobles de la serra d’Espadà. D’Artana han gravat “La jota de quintos”, “Les fonts d’Artana” i “La xúmbala”. A més, vos diré que un dels artífexs (Joanvi Sempere) té casa a Artana. O siga, que el teniu ben prop!

    Besos!

  2. Quan es pega una ullada per Artanapedia per vore què hi ha de nou, sempre hi trobem alguna cosa interessant, com ara els articles de Oscar Pérez Silvestre sobre el teatre valencià. Gràcies a l’autor i a Artanapedia, per compatir-ho.

    • Gràcies, Pili, per les teues floretes. Per a este eslider és un plaer contribuir a l’Artanapèdia, un bon exemple de les coses que es poden fer pels nostres pobles.

  3. Òscar Pérez Silvestre

    Moltes gràcies per compartir els meus treballs sobre Pepe Alba Moreno, l’actor còmic més ben pagat en la seua època. Jo mateix em vaig sorprendre quan en el certificat de naixement que vaig demanar en el Jutjat de Sagunt vaig llegir que son pare era natural d’Artana i sarier. Una grata sorpresa!

  4. Sebastian gonzalez gomez

    ELS MEUS PARES APAREIXEN EN LA FOTO DE LA FONDA,SON ESTEBAN Y EMILIA, ESTIC MOL ORGULLOS QUE FORMEN PART DE LA HISTORIA DE ARTANA..ESTEU FEN UN GRAN TREBALL..ENHORABONA….

    • Sebastián benvolgut, gràcies per les teues paraules, el vostre recolzament ens anima moltíssim a seguir endavant tot i les “faenates” que fem. Una abraçada,

  5. Una vegada més, l’enhorabona més sincera als esforçats faeners que porteu l’Artanapèdia. Els nous continguts són ben interessants!

    Una abraçada
    Òscar

  6. carmen Ribes

    Gran defensor sistema sanitario publico y siempre lucho x las condiciones d su pueblo Artana.Gran persona

  7. Per cert,hi ha un comentari que fa referencia a una intoxicacio per monoxid de carbo.Puix be.La formula no es CO2.Es tracta de CO.No passa res.

  8. Ramón saborit

    Enhorabona a totes i tots per l’Artanapèdia. Estic impressionat i vos anime a no defallir.

  9. Francesc Vicent Nicolau (Caranyo)

    Felicitats per l’article de ” Les eres d’Artana un patrimoni a conservar” es clarificador i molt ben documentat. Personalment m’ha recordat vells temps a on anàvem a jugar. Recolzar-vos en la iniciativa de protecció a les eres que eu fet a l’ajuntament, i també si puguessim anar una mica mes llun, i arribar a rehabilitar-ne alguna.

  10. UNA VILAVELLERA

    ENHORABONA PER EL VOSTRE TREBALL I FELIÇ ANY 2015!!!

  11. Feliz 2014 a todos.
    Recobremos ilusiones y esperanzas necesarias para vivir.
    Como dijo una persona que , durante su gobierno , tanto daño hizo a todos :

    Buenas noches y buena suerte . Le falto añadir : a quién se la merezca .
    Ánimo a todos!!!!

  12. Podeu trobar el programa “El poble del costat: Artana-Eslida” també en Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=OiRyKJ6IPN4
    Òscar

  13. Gràcies de tot cor al equip de Artanapedia, que ens estan regalant el seu temps, la seva energia, per a que tots puguem gaudir de una web de qualitat.
    Gràcies també al veïns i altres amics d’Artana que la enriqueixen amb les seves interesantíssimes aportacions i la fan possible.
    Bon any a tots! Molts d’anys a Artanapedia!

    Pili Blasco

  14. Júlia Navarro

    La web esta excel·lentment organitzada plena de xicotets detalls, és preciosa, bo com vostre poble, i plena de bons valencians. He de visita Artana!!!!

  15. Joanvi Sempere

    Enhorabona! M’ha agradat molt. Tot i que només passe a Artana alguna temporadeta curta a l’estiu i escassos caps de setmana, m’interessa molt el poble.

  16. Òscar Pérez Silvestre (Eslida)

    Enhorabona pel primer aniversari! Buscaré unes fotos de l’ermita de Santa Cristina dels anys 1910. Com sempre, a la vostra disposició.

  17. la pagina me parece estupenda PERO, ha quien va dirigida?, solo a los valenciano-lectores (todos los valenciano parlantes no saben leerlo), pienso que deberia de estar enfocada para todo el mundo y por lo minimo estar en los dos idiomas oficiales del estado español pues de lo contrario estais limitando la difusión de un trabajo bien hecho

    • Francisco, gràcies per la valoració positiva que ens fa. Artanapèdia admet textos en valencià i castellà normatiu, com bé pot comprovar.La pàgina té un caràcter local, està adreçada bàsicament als artanencs. Creiem que tothom pot llegir en valencià, i de fet l’idioma no és un problema ni per franja d’edat, ni per opció política. Prop de deu mil visites en cinc mesos ho demostren. Si vosté té problemes per llegir-lo li podem aconsellar una multitud de traductors en línia o de programes gratuïts per a la correcció i la traducció del valencià normatiu (el Salt 3.0 i 4.0, per exemple, que proporciona gratuïtament la Generalitat Valenciana). Cordialment, Amics d’Artana

  18. Magnífica idea!!!!,…. i molt instructiva. Moltes gràcies!!!!!!

  19. Fátima Peris

    enhorabona, he estat en la presentació i m’agradat molt, a vore si vos envie alguna foto…adeu,

  20. Moltes felicitats quantes idees han quedat al tinter pero en esforç surtiran una abraçada.

  21. J. Joan Llidó

    em sembla una iniciativa molt interessant, encomiable i que pot servir per recuperar la historia i les costums del poble. Endavant i si puc col.laborar en alguna cosa, no ho dubteu.
    J. Joan Llidó

  22. Tinc una narració sobre les bruixes de la Vall d’Artana que no sé si, per la seua extensió, és possible publicar-la ací… Està inspirada en algunes anècdotes que em va contar el tio Juanito Coloma, Joan Tomàs i Martí. Ja direu.

  23. Interessantisima la pagina, Per fi algu dona un pas en davant per a la cultura Artanenca.
    A seguir aixi.

  24. jose rico (seba)

    Lo de Les Garroferes de Josep Herrero ;es un treball molt ven lograt; el que entre en Artanapedia no el te que pasar per alt ,pues la seua lectura li ayudara a coneixser; lo que son les Garroferes, i el seu frut.

  25. enora bona per aquesta pagina anim per a millorarla

  26. Pilareta Tasca

    ¡¡¡Expectacular¡¡¡ no es podia esperar menys de vosaltres. si voleu colaboració ja sabeu on estic
    ¡¡¡ENDAVANT¡¡¡

  27. Com anem en contra de tot centralisme. Des de la Ciutat de València us recolzem pel vostre treball de difussió de la nostra arrelada cultura, tant de temps amagada i desvirtuada, a canvi d´una altra, amb els nostre respecte, la qual no tenim que envejar no gens ni mica… Seguirem en contacte. Cal difondre la vostra “Enciclopedia de la Plana”
    Rafel Sena (Russafa)

  28. jose rico (seba)

    Esta página si que fa poble de veritad i lo demes son romansos . animo i que no decaiga .

  29. Josep Antoni Casañ

    Enhorabona,de forma i fons es una web i amb un contingut extraordinari.Quin positiu esforç de bona gent- i amb sabiduria- que transmet els seus coneiximents.Gràcies i tots els ànims.El relat dels presoners de Ceuta emotiu i emocionant!

    • Moltes gràcies Josep Antoni pel teu comentari. Felicitacions com aquesta ens anima a continuar amb la nostra modesta labor amb més entussiasme si cap.
      Josep Herrero

  30. Jordi López Vilar

    Moltes felicitats als creadors d’aquesta pàgina. L’aniré seguint amb molt d’nterès i si m’ho permeteu aportaré també algun treball.

  31. Josep, em sembla una molt bona idea. Ens mantindrem en contacte.

  32. Molt interessant açò de l’Artanapèdia. Em mantindré en contacte amb vosaltres. Trove a faltar, de tota manera, alguna fotografia, dibuix, etc. en relació amb el temes tractats així com també alguna del poble d’Artana. En tot cas, Enhorabona!

  33. luis enrique

    ¿Sería posible leer está página en Castellano, como se puede en otras escritas en o hechas en catalán? Gracias.

  34. Felicitats, intentarem participar. Tinc un poema sobre el oli DÀrtana si volen vos ho envie.
    Pilar

  35. Òscar Pérez Silvestre

    Josep Herrero, per favor, quan pugueu publiqueu també el teu magnífic treball sobre la indústria de l’espart de la revista ‘Caramella’. En poder, vos enviaré cosetes meues publicades i algun regalet.

  36. Òscar Pérez Silvestre

    Molt bona idea! Els d’Artana, sempre per davant. Salutacions des d’Eslida.
    Òscar

  37. Pilar Cabañes

    Amics d’Artana, fer una pàgina com aquesta ja és una tasca fonamental, per la difusió del nostre poble i la nostra cultura. Felicitats!

    Imma i Pili

  38. Ja estarem ‘al loro’ i veurem com va a veure si podem col.laborar-hi… La idea em sembla molt bona.

    Joan Pla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s