Mots “artanencs” al Diccionari Català-Valencià-Balear

DCVB)Divendres 8 de desembre de 2017

Fa uns mesos ens vam posar en contacte amb l’Institut d’Estudis Catalans per demanar que ens feren arribar les entrades del Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) amb informacions relacionades amb Artana. Estes paraules, algunes d’elles pràcticament desaparegudes, representen un patrimoni immaterial d’altíssim interès. Amb la digitalització del Diccionari resultava fàcil copiar i apegar d’una vegada totes aquelles paraules replegades al nostre poble.

Diccionari Català_Valencià_Balear. Foto Viquipèdia.

Els preguntàvem també si hi havia més informació sobre els col·laboradors en Artana d’en Josep Pascual i Tirado, escriptor castellonenc i informador del DCVB per a la nostra província.

Poc després, Joan Soler, Coordinador del Diccionari del Català Contemporani, a qui agraïm des d’ací la seua col·laboració, ens feia arribar la llista d’entrades del DCVB amb informacions relacionades amb Artana, i es lamentava de no poder donar-nos més informació sobre els possibles contactes de Josep Pascual Tirado, ja que els materials i els arxius relacionats amb la redacció del DCVB no estan dipositats a l’IEC.

Josep Pascual i Tirado (Castelló de la Plana 1884 – 1937) fou un dels principals escriptors castellonencs en llengua catalana del primer terç del segle XX, i l’autor de tota la mitologia fundadora de la seua ciutat: de Tombatossals (en un recull de narracions publicat el 1930), Arrancapins o Bufanúvols. Com diu al mapa que reproduïm, Artana apareix com a “Població no visitada, però que n’estudiàrem lo dialecte ab persones qui n’eren nadives”. Qui podrien ser estes persones?

Óscar Pérez Silvestre ens recorda que Vicent Tomàs i Martí va enviar una carta a Mn. Alcover oferint la seua col·laboració a canvi de poder traure alguna pesseta per al seu full mensual El Crit de la Muntanya, però no sabem quina resposta va tindre. La carta la va publicar Óscar a “Vicent Tomàs i Martí (1899-1924). Un valencianista polifacètic”, publicat al número 30 de la revista semestral de música i cultura popular Caramella.

A banda de Josep Pascual Tirado, que és el que apareix a la Introducció al DCVB com a informador a la província de Castelló, Óscar ens parla d’altres col·laboradors, com Mn. Joaquim Garcia Girona, benassalenc que coneixia la Serra Espadà i que va recollir algunes paraules d’Artana per al seu Vocabulari del Maestrat. No sabem, diu, si li va ajudar Mn. Facundo Manzana, fill d’Eslida, que fins al 1915 va ser rector de Benassal i després va passar a Artana.

Óscar va trobar relacions entre els sabuts d’Artana i Garcia Girona, que van deixar rastre en El Crit de la Muntanya. Ho conta a l’article “Mn. Manuel Betí Bonfill (1864-1926) i Mn. Joaquim Garcia Girona (1867-1928), dos maestratencs per la llengua”, publicat a Beceroles: lletres de llengua i literatura 6 (2016): el més important fou l’adhesió dels artanencs a l’homentage que l’estiu de 1922 van fer a Benassal a Garcia Girona, autor del gran poema Seidia. A l’homenatge van acudir Vicent Tomàs i Martí i Josep Maria Alba, company del primer en l’activitat nacionalista a Artana, i s’hi van adscriure El Crit de la Muntanya i el Grup Valencianista d’Artana, presidit pel segon, i en el que militaven també Joan Tomàs i Martí, germà de Vicent, i Felipe Sales, el Pintor.

L’altra opció és que l’aportació a la lexicografia artanenca es fera via Josep Pascual Tirado, sense la participació de Mn. Alcover. A falta de poder investigar la documentació que guarde la Institució Francesc de Borja Moll, de nou Óscar Pérez Silvestre ens conta que la Castellonenca de Cultura (i Pascual Tirado com a membre destacat) va ser el nexe principal, però a més la Lliga de Solitaris feu que entraren en contacte amb Carles Salvador (mestre a Benassal), Francesc Esteve, etc. La maçoneria, per altra banda, també havia creat relacions entre artanencs i gent de la Plana. Es tractava d’un nucli reduït que estava ben relacionat i tenien inquietuds culturals i nacionals similars.

Què és el DCVB.

Mapa dialectal que apareix al diccionari. Font, Viquipèdia.

El Diccionari català-valencià-balear (també dit Diccionari Alcover-Moll pels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll) és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català. El projecte va començar en 1900 i no va poder ser finalitzat fins a l’any 1962; en ell van col·laborar moltíssimes persones que aportaren fitxes lexicogràfiques de gran part del domini lingüístic català (veure mapa), mostrant la seua riquesa i diversitat.

Com es diu al subtítol del Diccionari, és un “inventari lexicològic i etimològic de la llengua catalana“, una obra comprensiva de la llengua que es parla, segons el mateix títol, “al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d’Andorra, al marge oriental d’Aragó i a la ciutat d’Alguer de Sardenya“.

El diccionari, que en l’actualitat està completament digitalitzat, estava format per deu volums, un total de 9.850 pàgines que inclouen més de 160.000 articles. Es pot consultar en línia en una versió amb 20.000 columnes de text, 70 megues d’informació textual i 1.500 il·lustracions en blanc i negre.

Entrades del DCVB amb informacions relacionades amb Artana

El total d’articles del DCVB que contenen la localització geogràfica Artana és de 18. La majoria de les paraules pertanyen a àmbits desapareguts i és difícil sentir-les dir si no és a gent major. Algunes es destaquen com a expressions dialectals del nostre poble, altres es comparteixen amb altres indrets del domini lingüístic. Segur que no eren ni són les úniques paraules limitades al nostre àmbit, i a més a més falten també les frases fetes o les locucions riquíssimes que eren fruit d’una llengua viva. En l’actualitat, la llengua evoluciona estandaritzant-se a partir dels mitjans de comunicació i de llengües dominants com l’anglés.

 

A continuació es llisten les entrades amb les accepcions corresponents al nostre poble.

anzinat -ada adj.  Enginyós i llest (Artana); cast. despejado. «Quina xica més anzinada!»: vol dir una xica enginyosa i neta en el vestir i treballar (Artana).

atabutxar v. tr.  Sufocar, aturar la respiració amb fum o males olors (Artana, Calasseit, Alcalà de X., Portell). V. entabutxar.
Fon.: ataβuʧá (localitats citades).
Etim.: V. atabuixar.

2. barjoles f. pl. Maçoles, instrument de fusta que substitueix les campanes per cridar la gent a les funcions del dijous sant (Castelló, Llucena, Catí, Artana, Tírig).
Fon.: baɾʤɔ́les (Castelló i sa comarca).
Var. form.: batzoles, maçoles, batjoles.

colme m.  Cim de muntanya (Artana).
Etim.: probablement del cast. colmo, si no és que vingui del llatí cŭlmen, mat. sign.

dau m.  —h) Posar com un dau: inflar a força de cops, de tupar fort (Alcalà de X., Vinaròs, Morella, Artana, Onda). Cunegildo… m’ha posat com un drap, m’ha dit les tressentes, y… demprés de posar-me com un dau, escomença a abraçar-me y besucar-me, Guinot Capolls 91.

droguero m.  Mentider, enganyador (Artana); cast. embustero.
Fon.: dɾoɣéɾo (Artana).
Etim.: derivat de droga.

1. enfermir v. tr. Enfortir (Artana).
Etim.: derivat de ferm.

escarritar v. tr.  Esquitxar (Cast., Artana).
Fon.: askaritáɾ (Cast.).
Var. form. i sinòn.: escarritxar, esquitar, esquitxar, escatxigar, escatxicar, esquitxegar.
Etim.: onomatopeia.

faedor -ora m. i f.  3. El qui dirigeix la mòlta de l’oliva (Artana).

fanzella f.  1. Motlle petit de formatge o brossat; recipient a manera de cistelleta molt menuda, de vímens o de llauna, dins el qual es posa una porció de formatge o de brossat que roman emmotllat dins aquella (Artana, Val.); cast. encella.

frauejar v. intr.  Escapar-se la peça de caça de l’acció del tret per algun clar que s’ha produït entre els perdigons (Artana).
Etim.: derivat de frau, art. 2, || 1.

gaiola f.  Rusc de suro (Artana); cast. colmena.
Etim.: del llatí caveola, ‘gabieta’.

3. garbellar v. tr. Reunir en garbes (Artana); cast. garbar.

raidora f.  1. Raora de la pastera (Vall d’Àneu, Alós, Les Paüls, Cast., Borriol, Betxí, Vila-real, Benicassi, Aín, Artana); cast. rasqueta.

redable m.  2. Tiràs d’era; instrument compost d’una peça plana de fusta amb un mànec perpendicular a aquella, que serveix per a empènyer i arreplegar el gra i la palla damunt l’era (Massalcoreig, Gandesa, Tortosa, Maestrat, Artana).

regalia f.  5. Arbitri, recurs, manera de guanyar-se la vida professionalment, en el comerç, etc. (Artana).

1. riscle m. Penya-segat; roca abrupta i poc accessible (Artana); cast. risco.

rullo, rulla adj.  Per rull (Val.). a) m. Rullos: encenalls (Artana).

Anuncis
%d bloggers like this: