El Calvari i la seua evolució

Com que tenim algunes imatges del Calvari disperses per l’Artanapèdia, les reunim ací per a que ens fem una idea de la seua evolució. El Calvari d’Artana es va construir a finals del segle XVIII a iniciativa de Felipe Pla (l’abuelo Felip), segons conta Mn. Lluís Vilar en la Història d’Artana i tal com precisa en Artanenses notables.

En la primera dècada del segle XX el Calvari es mantenia pràcticament tal com es va fer. En 1913 es publica Geografía General del Reino de Valencia: Provincia de Castellón; el seu autor, Carles Sarthou Carreres, excel·lent fotògraf, publica una sèrie d’instantànies de gran qualitat on es veu el calvari en la seua forma original (Fig. 1 i Fig. 2). Anys després, en 1927, escriu “Calvarios levantinos“, un text breu per a la revista Blanco y negro on rescata una imatge d’aquella sessió (Fig. 3).

Fig. 1. Foto Sarthou Carreres “Aspecto de la población desde el Castillo”, cap a 1910.

Fig. 2. Foto Sarthou Carreres “El Calvario”, cap a 1910.

Fig. 3. Foto Sarthou Carreres “El Calvario de Artana”, cap a 1910.

Cap al 1912 Mn. Clemente Moliner s’entossudeix a reformar el Calvari. Mn. Lluís és testimoni i ho conta fent-se ressò del mal moment i del malestar que provoca la seua decissió:

“El Cura Moliner, ese hombre de tantas y grandes iniciativas que se ha hecho el hombre del día, no para, ya tiene otro proyecto concebido: la reforma del Calvario, que aún está igual, menos la pequeña sacristía, que lo dejó, al edificarlo, mi bisabuelo, el “abuelo Felip”. Aquí tropezó con algunos inconvenientes, fundados en que no querían que se destruyera el Calvario, ni que se arrancaran los cipreses, que tanto habían costado de criar; y otros en la pobreza ocasionada por la terrible sequía y por la guerra mundial, no veían bien esos nuevos gastos que tal reforma debía ocasionar al pueblo; pero el Cura, movido por un impulso superior, hizo caso omiso de todos esos comentarios y con una decisión admirable y sin más proyecto que el de su concepción, empezó las obras, a barrenar la montaña, bajo la dirección del práctico labrador y semialbañil (Joan de Malincho), natural de Artana. El Rdo. Moliner, con esa sagacidad evangélica que le caracteriza y todo lo vence, supo dominar todas esas dificultades y el pueblo le respondió también, aunque no estaba bien económicamente. El trabajo que se invirtió es enorme, muchos quintales de pólvora e incalculables miles de barrenos para transformar ese centro de montaña. El Calvario ha resultado nuevo, y no se parece, en su configuración general, al viejo: es más regular y simétrico.

“Su inauguración fue, hecho exprofeso, en las fiestas del Barrio del Cristo, las más solemnes del año, en 11 de abril de 1915.”

Del nou Calvari i les noves capelletes hi ha un parell de fotos que es van publicar en una notícia sobre “Los calvarios románticos” a la revista La Esfera de 1925 (Fig. 4, 5 i  6). Estèticament va perdre part del seu encant, però no hi ha dubte que el resultat és més funcional.

Fig. 4. Foto Reyna “El viejo calvario de Artana, en Castellón”, 1925.

Fig. 5. Foto Reyna “El Calvario de Artana y su Capilla”, 1925.

Fig. 6. Foto Reyna “Desde la Capilla del Calvario de Artana”, 1925.

 

Fig. 7. Les xiquetes del catecisme a la capella del Calvari. Les acompanya Doña Amparo, una mestra de la Vilavella.

Altres imatges interessants del nostre Calvari es poden veure a la col·lecció General de la Galeria de fotos; un parell d’imatges panoràmiques del poble i una des del Castell -totes fetes sobre l’any 20-  ens mostren la seua estructura simètrica i elegant, amb la Capella amb una única sagristia, amb molts xiprers joves perquè s’havien plantat pocs anys abans.

A principi dels anys 30 la façana del Calvari estava com es pot veure a la Figura 7: una gran escaló per entrar i una porta llisa amb un finestronet per aguaitar dins -es pot veure en altres col·leccions d’Artanapèdia, per exemple a la de Sergio Vilar Herrero.

El que tenim en l’actualitat també és un Calvari distint al de les imatges, perquè en els primers mesos de la Guerra es va assolar la decoració i les capelletes amb el Viacrucis i els Dolors. Els anys 60 es va afegir encara la sagristia de l’esquerra, va canviar la porta i la decoració.

Confiem que en els propers anys vagen apareixent més imatges del Calvari i d’altres espais desapareguts.

Artanapèdia, dissabte 29 de juliol de 2017

%d bloggers like this: