Una foto realment preciosa. Les germanes Maria, Teresa i Trinidad Vilar Herrero (‘Racó’) en un verger. Final dels anys 20. Estan dins de l’hort de Marí les Menudes, tenien un gran jardí d’on traïen flors per a la parròquia. Aleshores les flors no es compraven: es cultivaven o bé es buscaven pel camp.

Xiquetes a la porta de l’església, les de davant assegudes en catrets. Moltes porten el cap tapat, com corresponia a les dones de l’època. Pels cabellsi els vestits, pot ser de principi dels anys 30. Ens preguntem com aconseguirien eixe efecte escalonat, damunt de què se’n pujarien.

Xiquetes disfressades. Havien participat en una obra de teatre. Estaven Mn. Enrique i Mn. Joaquín, l’obra era “el general Bumbum”.

Una colla d’amigues a la rambla, prop de l’Ermita (que era on s’acudia en festes com Santa Cristina, Sant Roc i altres, i per tant on s’arrimaven també els fotògrafs a fer el seu treball), acompanyades de dos galans de l’època. El xic de l’esquerra pareix Vicent o Juanito Paleta. A la seua vora, a la fila de dalt, Marí Racó, Marí l’Hort, una desconeguda, Cristina Racó, Teresa Ramonet i una altra desconeguda. Les tres xiques del mig són Doloretes de Chesa, Carmen del Corro i Marí el Rico. A la dreta un dels bessons (Vicent o José, que eren extremadament pareguts). Les tres de baix, María Dolores de Ramonet, Marí Seba i Pepita Peixquera.

Una colla d’amigues i amics de jugarota a la Font del Ferro, on solia anar gent a berenar. Els tres xics aseguts dalt de la caseta pareixen el Royo, Ricardo Manyà i el Rico. Entre les xiques només hem reconegut Marí Racó, davant d’ella Doloretes de Chesa i a la dreta Marí Roquet. Cristina Racó és la quarta per la dreta. La muntanya es veu pelada, on es podria hi hauria horts treballats, i on no estaria igualment pelat pel treball dels gavellers.

La imatge mostra un grup de soldats i de xiquetes del poble poc després de l’entrada de l’exèrcit nacional en Artana. Com es sap, la 4ª Divisió de Navarra va entrar a Artana pel Castell el 4 de juliol de 1938, i va causar un gran entusiasme en part de la població. Fruit d’aquest entusiasme fou l’amistat entre alguns soldats i famílies del poble, que es van prolongar durant anys després de la guerra.
En la fotografia s’hi reconeixen les xiques del poble: d’esquerra a dreta i de dalt avall, Felicidad de Coloma, Doloretes de Clàudia, Genoveva, Lolita el Rosso, Marí Roqueta, Doloretes de Roqueta i Marí Racó (la primera i la penúltima vestides de falangistes). Quant als soldats, algunes de les xiques presents n’identifiquen a dos: el primer per l’esquerra era intendent i l’anomenaven “el Carnisser”. I el de més a la dreta es deia Jaime, era un xic de Barcelona que, una vegada acabada la guerra, va tornar a Artana en nombroses ocasions, de vegades acompanyat per sa mare.

Un grup d’amigues. Darrere es pot apreciar una pintada: “FRANCO. NI UN HOGAR SIN [PAN?]”. L’artista tenia problemes amb l’ortografia. Les jovenetes són, d’esquerra a dreta, Carmen del Corro, Cristina Racó i Marí Racó; al mig Conchita del Corro. Baix Doloretes de Roquet, Marí el Rico i María Dolores de Ramonet.

La Junta de la festa de la Puríssima, que a més organitzaven la de Santa Teresa. Generalment hi havia una Presidenta (que segurament seria una de les dones del mig), una Secretària i una Tresorera, i a banda quatre capelleres, que repetien dos anys seguits i que s’encarregaven de  canviar els tapets dels distints altars: un tapet de dia de faena i un altre per a diumenges i fetius. D’esquerra a dreta són Matilde, Marí Seba, baix Conxita el Corro, “la  Tadea”, una tia de Lolita Cantos, Concepción de Catret, Marí Racó, Rosario Bollo i dalt Sunción de Roquet.

Joves d’Acció catòlica, cap a l’any 50. Les xiques que estan al mig, de cara a nosaltres, són, d’esquerra a dreta, Felicidad de Coloma, Cristina Racó i darrere Sunción de Roquet, Isabeleta Primitiva, Marí Racó, Consuelo, Genoveva, Carmen del Corro, Teresa Blasco  (darrere) i Teresa Colomet.

Una singular foto de dones i xiquetes llavant a la sèquia. Es respira bon humor. Es tracta de la sèquia que passava per on ara està l’Ambulatori, i darrere tenen el Llavador construït en temps de la dictadura de Primo de Rivera, que després seria substituït per un de nou.

Com s’ha pogut veure en altres col·leccions, eren molt habituals les bodes de negre. Ella és Marí Racó, protagonista d’esta col·lecció, i el padrí, José Maniuela.

Pujada al Calvari

Xiquetes al Calvari. D’esta imatge es farien postals i banderins l’any 1973. Tal com ens diu ella al comentari de baix d’esta pàgina, la primera per la dreta, vestida de groc, és Immaculada Llidó. I la cuarta, de blanc, Imma Cabanyes.

Processó pel carrer Baix. José María Cabañes, clavari, porta el guió de Santa Cristina, flanquejat pels seus fills Joan (esquerra) i Josep Maria.

Xiquets de parvulet posant amb la mestra Doña Delfina a la carretera, 1959. José María Cabañes Vilar és el segon per l’esquerra de la segona fila.

Festa dels quintos del 75. Amb gorra de plat blanca, Joan Cabanyes.