NOTA SOBRE “L’OBRADOR DE NAVALLES”

Després de la publicació del magnífic article del nostre bon amic Norbert Mesado, des d’Amics d’Artana ens vam interessar en la recerca d’aquestes navalles que pugueren ser conservades al poble. Gràcies a la col·laboració de molts amics d’Artanapèdia n’hem descobert, de moment, 4 noves, que hem fotografiat i que publiquem a continuació. Tot això ha sigut possible gràcies als propietaris: Ricardo Peris, Lola Montoliu i Vicent Roda.

El mateix Ricardo també ens va informar de qui era fins aleshores el “desconegut obrador” d’Artana. Eren una nissaga de manyans que va acabar en els anys 60 amb el darrer d’ells, Pasqual Agramunt Martí (anomenat popularment Pasqual de Pallasso, que a més va ser qui va fer el revestiment de la porta de l’església -sobre un disseny de Teresa ‘Blasco’). La ferreria la tenien al carrer Baix, precisament on estava abans el molí de la vila.

Sens dubte, una navalla de mig metre de llarg resultava una “arma blanca” temible, de manera que a la Guerra Civil molta gent d’un i altre bàndol les van amagar, juntament amb pistoles i altres armes per no veure’s acusats de res. Hem sabut de navalles i pistoles, escopetes i trabucs amagats en soques d’olivera o obrades en murs o rencs de teulada.

La nostra recerca continua amb la voluntat de fer una importat col·lecció fotográfica de navalles artanenques, per això fem una crida als nostres lectors i col·laboradors per a que busquen i pregunten a les persones del poble que en puguen tenir alguna.

Estes són les peces que hem trobat. Podreu apreciar que de vegades hem forçat un poc el contrast de les fotos per destacar els materials o la decoració. Recordeu que podeu ampliar les imatges fent “clic” sobre elles.

La primera pertany a Ricardo Peris. És una navalla amb empunyadura de fusta que oberta medix 47 centímetres. Habitualment els mànecs eren de banya. Una ferramenta con esta no es feia per a tallar cones de pernil: era un arma ofensiva.

01a

02a03a04a05a06a07a08a09a

La següent també forma part de la col·lecció de Ricardo. La factura i la decoració és molt semblant a una de les navalles del text de Norbert Mesado, i ben bé podrien estar fetes per la mateixa mà. El mànec de banya estava en molt males condicions per la corca i el seu propietari va substituir la banya per fusta. Medix 45 centímetres, però Ricardo ens diu que li falten uns deu centímetres de punta estreta, que es va trencar. Una decoració tan profusa es feia perquè l’arma fóra encara més ostentosa, que parlant d’armes vol dir més agressiva.

15b

10b 11b 12b 13b 14b 16b 17b 18b 19b

Les següents navalles pertanyen a la col·lecció de Lola Montoliu i Vicent Roda, i medix 49 centímetres. Conserva el mànec de banya original, que està bastant deteriorat. S’aprecia que la decoració de la fulla i la de l’empunyadura coincideixen molt amb l’anterior i amb la primera de les que mostra Norbert al seu text.

20c

21c 22c 23c 27c 26c 25c 24c

Per acabar (esperem que de moment), mostrem breument dos navalles més de la col·lecció de Lola i Vicent. La primera medix 64 cm de llarga i 4,3 cm d’amplària a la fulla en el punt més ample. Té el mànec de fusta sense cap tipus de decoració, i pareix molt més recent que les anteriors. No coneixem el seu origen però és evident que no pertany als manyans d’Artana.

28d

I dos imatges d’una navalla de finals del XIX o principis del XX, amb mànec de banya però d’una fàbrica distinta a l’artanenca. Oberta medix 25 cm. Porta un segell il·legible (per efecte de les contínues esmolades) i, esta sí, pareix feta per a l’ús quotidià. Pertanyia a l’avi de Lola Montoliu.

29e 30e

  1. Jordi Bertran i Serra

    Perdoneu, però aquesta última navalla, la de l’avi de Lola Montoliu, és igual que una del meu avi, que s’ha perdut i que ell anomenava de ganya de bacallà perquè era feta de mandíbula de bacallà. Podeu assegurar-vos que sigui de banya i no d’os cartilaginós, és a dir, de mandibula de peix?. És que no puc trobar ningú que em sàpiga donar raó d’aquests ganivets i sé segur que estic en el cert ja que la forma un tant característica del mànec segons el meu avi era deguda a la forma de la mandíbula. Jo n’he comprar un de més petit però amb la mateixa forma i de mandíbula a Turquía en un mercat ambulant, però no en puc dir rès més. El meu correu és marrintxo@yahoo.es i el núm. del mòbil 626117989,. Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: