Col·lecció Alonso Vilar Vilar

Col·lecció Alonso Vilar Vilar

Us presentem una col·lecció extensa de fotos d’Alonso Vilar Vilar (1938), que mostren diferents aspectes de la vida al nostre poble. Com solem dir, es tracta de fotografies amb valor estètic i documental, que donen informació més enllà de l’escena retratada i que ens permeten fer exercicis d’etnografia local.

Hem dividit la col·lecció en cinc blocs:

  • Biografia inclou imatges familiars, des d’algunes heretades amb un centenar d’anys i models desconeguts, a fotos de jovenet i de més major (15 fotos).
  • Treball mostra imatges d’activitats derivades del treball: les jugarotes en les colles de treballadors, els diferents treballs desenvolupats al llarg de la seua vida, i algunes competicions festives lligades al seu temps en la mina (6 fotos).
  • Colles presenta grups d’amics fotografiats en dies de festa: a l’Ermita, en zones de camp, o simplement en moments joiosos (19 fotos).
  • Pelegrins continua esta temàtica però en concret amb la penya els Pelegrins, una colla popular i acollidora (17 fotos).
  • Processons segueix amb els dies de festa, però ara de caire religiós. Processons existents i algunes desaparegudes (17 fotos).

**********

BIOGRAFIA

 

1. Una foto preciosa del temps del modernisme fotogràfic. Suposem que serà un pare amb dos filles en el primer quart del segle XX; no hem trobat ningú que els reconega, però donat que estaven a ca Alonso segurament seran avantpassats. Ell està assegut en un elegant sillonet de l’època, darrere tenen un teló que representa un paisatge o jardí. Les xiquetes van vestides de comunió, de blanc immaculat, amb la cintura molt baixa i un vel subjecte amb una corona de floretes. Els vestits són molt senzills, quasi diríem que austers, rectes, sense entallar. Porten calces i sabates negres. Tot i el luxe de la posada en escena, no deixa de parèixer un grup de gent modesta, segurament una família treballadora.

Rascat sobre la part baixa dreta de la foto, el que pareix ser una xifra al revés: “1922”. Darrere, el logotipo de l’autor en un bonic disseny modernista: PHOTO-RAPHAEL, Barcelona.

**********

2. Una fotografia d’estudi d’un soldat, feta en Madrid en el primer quart del segle XX. Recolza una mà sobre una cadira i en l’altra du el típic puro que s’utilitzava per a que les mans estigueren ocupades i la posa fóra més natural. Darrere, l’habitual teló pintat amb un interior luxós i un paisatge. Està impresa sobre paper rígid i té imprès darrere el format de targeta postal. Alonso suposa que es tracta de son pare en la mili.

**********

3. Una xiqueta posa amb una nina (Caputxeta Roja?) en una bonica foto d’estudi. Darrere porta una inscripció: “Carmencita Herrero Vilar”. Si més no, pels cognoms sabem que efectivament és d’Artana.

**********

4. Un xiquet (pareix el propi Alonso) posa sobre un cavallet davant d’un teló de fotògraf que representa un jardí exuberant.

**********

5. Dos xiquets davant d’un teló de fotògraf amb motius egipcis. Els fotògrafs venien a distintes festivitats i posaven els seus telons on venia bé: a l’Ermita, a la plaça de l’Ajuntament… Si havien de fer nit en Artana, els fotògrafs es quedaven a la “posà” de Marí Blanco, la mare de Solet, que estava on ara té la fusteria Joaquín d’Olegário. La posada era més modesta que la Fonda.

**********

6. Una guapíssima Doloretes de Bresquilla, la seua sogra Cristina Casanova i Teresa Marí Peregrina. El xiquet de l’esquerra és Alonso, a l’altre no el coneixem, suposem que serà fill de Teresa. Estarien en algun pati o corral amb poc de llustre.

**********

7. Vicent de Piterco i Alonso, de xiquets, davant d’una estesa d’espartins i d’una porta que no hem identificat. A la brancada de la dreta pareix que pose “ESLIDA”, escrit en vertical. Foto Estudio PARÍS, José Francisco Vicente, Castelló.

**********

8. Fira Santa Cristina, retratant-se tres amiguets davant d’un teló de fotògraf que representa un jardí florit, amb un cavallet dels que posaven per retratar xiquetes i xiquets. Són Juanito Nela, Alonso i Juanito Valero. Fixeu-vos les espardenyetes que porten.

**********

9. Una foto bellíssima que inclou una panoràmica del poble a principis dels anys 50 que hui ens resulta absolutament exòtica. Com sempre, Alfonso adolescent molt elegant, pensa que en unes festes del Cristo.

**********

10. Un altre retrat molt elegant d’Alfonso, no hem pogut identificar on podria estar, potser en algun acte fora del poble.

**********

11. Alonso fent la mili a l’Al-Aaiun, al Sahara espanyol, cap a 1960, abans de la “Marcha verde” (1975) en què es va abandonar el territori al regne de Marroc. Com es veurà pròximament, era una vida en el desert durant 17 mesos sense vindre gens a casa.

**********

12. Alonso molt mudat, majoral a les festes del Cristo. Durant un temps es va posar de moda donar trama a les fotos, la qual cosa empijora la seua qualitat al digitalitzar-les.

**********

13. Alonso, padrí d’un nebot, fill del seu germà Juan, en el bateig a València. D’esquerra a dreta el capellà, la germana de la cunyada, la cunyada, ell, Juan amb un fill al braç i el seu sogre. Foto Calpena, València. Dilluns 29 de juny de 1970.

**********

14. Alonso i un xiquet amb una fona (potser el seu fillol), posen en un lloc elevat, pareix algun tipus de construcció de morter, podria ser el Castell. Van mudats, amb bones sabates.

**********

15. El carrer Peral des de ca Alonso. Possiblement és una fotografia de Juan, que disposava de càmera i tenia afició a retratar-ho tot. El canvi en el poble és espectacular: algunes cases es veuen amb les portes molt precàries, els carrers són de terra i l’horta es veu completament en producció. Pareix que ja estan instal·lades les clavegueres, seria a finals dels anys 60 o principi dels 70.

**********

TREBALL

16. Una foto molt bonica de treballadors a la Muntanyeta Sant Antoni, pareix que fent una finca. Són uns joveníssims Alonso, Carlitos amb bona pitera, Antonio Juana i davant Miguel de Panchut, assegut sobre el muntó de grava amb la pala. El carro encara du les rodes de ferro. Aquella era una època de transformació accelerada del secà en regadiu, amb unes plantacions de tarongers de preu en augment.

**********

17. Durant uns mesos Alonso va treballar a la mina. Conta que cavant hort guanyaven 60 pessetes i que a la mina ja eren més de vint duros. Primer va treballar fora però a la llarga es va fer l’ànim i va entrar a picar dins. Conta tot el frau que es feia, posant terra als camions en compte de material de ferro (ho conta Josep Herrero Cabanyes en el text sobre La mina de la Font del Ferro). Sobre esta imatge, diu que a la mina van organitzar dos equips de futbol entre els treballadors; este és un d’ells. D’Artana reconeixem a Vicente Donísia, el primer de darrere per l’esquerra; a Enrique Baül, el que fa quatre; i a Alonso al seu costat. Ajupits veiem, al mig, a Tarsán; els dos xics de la dreta van viure a Artana durant algun temps, el de la punta era gallec i pareix que va arribar a festejar ací. La resta viurien a la Vall d’Uixó.

L’home elegant de la dreta és el facultatiu de la mina, Don Antonio, que va vindre des de Mazarrón quan es va reobrir la de la Font del Ferro en 1953. Don Antonio va ser el que va fer vindre al seu amic Mariano Soriano Martínez, ‘el Pedrisser’, amb la seua familia.

La foto està signada darrere per “Martín Pérez Pérez – Acordeonista – Mascarell – Nules”, sense data.

**********

18. Per Santa Bàrbara, patrona dels miners (4 de desembre), des de la mina van organitzar un dia de jocs a l’Ermita: van plantar, per exemple, un cabiró ben ensabonat i havien d’aconseguir algun premi. Diu que estava tan ben ensabonat que no va aconseguir baixar-lo ningú. Esta és la imatge d’una carrera de sacs, hi ha set contendents amb els peus lligats dins de sacs fins a la cintura. Foto de “Martín Pérez Pérez – Acordeonista – Mascarell – Nules”.

**********

19. Dos xiquetes, la major amb mala cara i una piloteta penjant. Darrere porta un nom escrit: “Juan Serrano Izquierdo”, i dos segells: en un, mig esborrat, només veiem el lloc (Pedro Bernardo, un poble de la província d’Àvila), el cognom de l’autor (“González”, podria ser Severiano González, un gran fotògraf) i una inscripció: “…banquetes-fiestas”. L’altre és la data, també difícil de llegir: pareix que pose 29 d’agost de 1956 [dimecres].

Alonso pensa que eren les filles d’una família que va vindre a treballar a la mina i que es van instal·lar en una caseta a prop de sa casa. Al principi els seus pares els van ajudar, perquè venien en condicions de molta misèria.

**********

20. Un jove Alonso, templat i amb careta de “Paul Newman”, a la verema francesa.

**********

21. Una segona imatge de grup de la verema a França, amb persones de diferents edats, de majors a xiquetes i xiquets. El primer xic per l’esquerra és Juanito Nela, a la vora Carmen del Forn i darrere potser siga José el Tanque, que també anava amb ells. La xica jove del mig anava amb la seua família de Granada, i van fer molta amistat.

A la verema anaven les famílies completes i tots ajudaven com podien. Els sous francesos i les poques despeses (hi havia qui s’emportava el menjar per algunes setmanes) eren una gran ajuda en les economies anuals.

**********

COLLES

22. Un parell d’homes, un d’ells amb un acordió, l’altre amb una vareta, entre nou xiques joves, tots ells vestits i pentinats a la manera dels anys 30. Estan en una zona aterrassada, d’alts tarussos; al secanet de dalt pareix haver-hi una garrofera. Al darrere de la foto veiem un encuny on es llig amb dificultat el nom de l’autor: “Casa MANERO. B7582. VALENCIA”, un fotògraf que va estar molt actiu en els anys 20 i 30 del segle passat.

**********

23. Alonso, assegut davant a l’esquerra, amb set amics, entre els que reconeixem, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, a Juanito Càrpio, José Catur, un xic d’Eslida i Pasqual de Mançana, i baix, Alonso, Vicente Bolla, José Manyano (o Cagarnera) i Pasqualet de la Font. Estan vora un tarús, potser en el pati d’algú, contra la muntanya. Alonso pensa que estaven en la boda de Sunción amb Floreta en Eslida; òbviament van mudats, però Pasqualet de la Font porta espardenyes de careta.

Al revers de la foto podem veure dos segells amb l’autor i la data respectivament: “Martín Pérez Pérez. Acordeonista. (…) Mascarell-Nules”, datada el diumenge 25 d’agost de 1957.

**********

24. Tres joves menjant i bevent vora un camp (d’alfals?). El que beu del barral és Juan, germà menut d’Alonso, que va estudiar i ja treballava a València. El de l’esquerra era un amic seu que no coneixem, i el de la dreta pareix José Luis de Donísia. Com es veu, és Foto Ventura, Bechí, i la data és de setembre de 1958.

**********

25. Els tres de darrere pareixen Ramón de Tata, Juanito Gorra i José les Piterques; els de davant podrien ser Juanito Nela, José Robín i el propi Alonso. Van en la caixa d’un camió amb què potser van pujar fins a l’Ermita (darrere es veuen les potes d’una cadira). El segell de l’autor: FOTO PONS. Bodas, bautizos y comuniones. Reportages en general. Castellón”.

**********

26. Huit joves al voltant d’un “cochaço”, amb l’església com a fons. D’esquerra a dreta, Juanito Naves, Carlitos, un desconegut i Bagán. A l’altre costat, davant Fraïsco Veo, un altre desconegut, Juanito Floreta i Alonso. Foto Ventura, Betxí, dijous 30 de gener de 1958.

**********

27. Alonso i Bagán. Pareix que estiguen al cantó del llavador, darrere estaria la Creu dels Caiguts, rodada de cadena. Al fondo es veu la Costera i els xiprers de la punta de l’esquerra. Foto Ventura, diumenge 5 d’abril de 1959.

**********

28. Deu joves de festa per l’Ermita, amb paelles i melons d’Alger. En la direcció habitual, un desconegut, Juanito Floreta (bevent d’una garrafa), Juanito Nela, Carlitos, Enrique Càrpio i Alonso. Davant, un desconegut (Fraïsco Veo?), Ramon de Tata (l’home de Clàudia),Valera i José de les Pitarques. Alonso ho recorda com una festa molt bonica. Els melons estaven escrits, possiblement per a que no els canviara algú si estaven refrescant-se a la font. El cuiner, l’escurador de paelles i encarregat en general solia ser Alonso.

**********

29. Pepe Panera, Avelino, dos desconeguts i Alonso, en una nit de festa. El cigarret era majoritari, com es veu.

**********

30. Només reconeixem clarament a Pepe Cala (segon per l’esquerra), poc abans de convertir-se en el fotògraf del poble, i a Alonso, darrere de tots. No sabem on estan, amb totes les caixes i tonells. Ventura, divendres 29 d’agost de 1958, suposem que festes de Sant Joan.

**********

31. Boda de José Robín i Amparito Tata. A l’esquerra Paco Músic, darrere dels contraents Juanito Gorra, a l’esquerra Enrique Càrpio i Juanito Floreta. Davant tenen a Alonso, Juanito Naves i Juanito Nela. La xiqueta de la dreta és Maria Teresa l’Aguatzil. Pareixen estar a la vora de l’antiga Hermandad, actual carrer Santa Cristina vist des de la Carretera. Potser anaven des de l’església fins a l’Almàssera, on se solien fer els banquets.

**********

32. De nou la boda de José i Amparito al mateix lloc que abans. A l’esquerra reconeixem a Pilar Álvaro, i entre el grup a Trini Valera, Maria Teresa Menescal i Rosarito Valentina.

**********

33. Pareix Fira Santa Cristina. En el grup de joves només reconeixem a Lolita Perrera, segona per l’esquerra, i a Teresita Bastero, de negre; al seu costat a Alonso, i amb ullera de sol i camisa de quadres a José Nela, el Vocaliste.

**********

34. Eixe mateix dia, el mateix grup de joves. Al mig, dret amb ulleres de sol, Alonso.

**********

35. Eixe mateix dia, per l’Ermita: José Nela ‘el Vocaliste’, Juan (germà d’Alonso) i l’amic d’este que ja s’ha vist abans. Les fotos anterior potser les fera Juan, que tenia càmera pròpia.

**********

36. De nou a festes de Santa Cristina (més arrere s’endevinen les parades de la fira) d’un altre any; ací hi ha alguna gent de fora de qui no coneixem els noms. Molt bon ambient entre xiques i xics, darrere es veu a Trini, la dona d’Antonio Juana, a Alonso i, davant ajupits, Ramón de Tata, Juanito Floreta (al mig amb ullera de sol).

**********

37. Un grup d’amics de jugarota. Drets darrere, un desconegut, Pepe Cala i Alonso. Davant, Vicent l’Agutzil, Llonarda, un altre desconegut, Emilio Álvaro i un altre que no coneixem. No sabem on estan.

**********

38. Com a màxima expressió de la part profana de les festes tenim una foto del bou del Cristo (ens ho imaginem per la situació de la barrera), no sabem de quin any. El carrer major està desconegut, amb les cases d’estil tradicional i encara amb pedres roderes a les brancades. El fotògraf es va arriscar per fer esta foto.

**********

39. Una colla de desconeguts davant d’un teló que mostra un poble típic i florit. És curiós el sistema senzill d’aguantar el teló. També es veu la bicicleta a la dreta, ferramenta de treball per a la majoria, també per als fotògrafs.

**********

40. Vicente el Pelat i Alonso en un ball de disfresses d’alguna festa d’estiu. Ens conta Alonso que pot ser a l’espai que hi havia darrere del Bar Herrero, on es feien alguns balls. Al darrere, una tira de xifres acabades en 1987 (201121987).

**********

PELEGRINS

41. Vicente Pallarés Gilet i Alonso, disfressats respectivament de gitano i de gitana, de jugarota amb un pobre burret. Com ja es va veure en la col·lecció de fotos de José Silvestre Villalba, ‘el Maño’, es tracta de la Penya els Pelegrins en una “cabalgata” en les festes d’agost (Sant Joan) de 1959, disfressats de gitanos, amb burros, un carret, etc. Van tindre la idea eixe mateix dia, a l’eixir de missa major li van demanar permís a l’alcalde, Joaquín Caranyo, li ho van explicar i li van dir que traurien un carret que Alonso tenia retirat. Van tindre molt d’èxit però només van guanyar el segon premi: el primer va ser per a les Regines, que van eixir fent espartí sobre un camió molt ornamentat. Ventura, diumenge 30 d’agost de 1959.

Alonso va coincidir amb els Pelegrins a les festes del Cristo de l’any anterior, i es van fer molt amics.

42. La mateixa festa, amb Alonso vestit de dona i amb un pal amb volaorets, dos xiques de Massanassa que venien molt per Artana, José Ramoneta i José Chacola vestits de gitana i Vicente Gilet amb barret i falsos bigotis. Pareix que estiguen a la plaça Major.

Com es veu, d’esta festa hi ha fotos de dos fonts distintes: les de Ventura, que van signades, i les d’un desconegut, que estan molt més fosques i que ham hagut de millorar digitalment.

**********

43. La cavalcada anant cap al desaparegut Llavador. El llavador es va fer durant el mandat de Joaquín Caranyo i va alleujar molt a les dones que anaven a llavar a les sèquies.

**********

44. Veiem el braç d’Alonso amb el pal de volaorets, José el Maño, Vicente Gilet, i algunes de les dones són Doloretes de Flora, Marí Bessona al costat amb brusa blanca, la ti Doloretes de Perales i Teresa Bolla.

**********

45. José Garrofa porta al matxo del ramal; dins del carret va la filla de Ventura el fotògraf i Ximet. Darrere del carret Alonso, propietari del carro, amb uns “volaorets” que els havia fet el llanterner, i al seu costat Chacola. Amb els burrets, Gilet i el Maño. Ventura, diumenge 30 d’agost de 1959.

**********

46. El mateix moment d’abans. Esta foto ja es va veure en la col·lecció de José el Maño. Ventura, diumenge 30 d’agost de 1959.

**********

47. Passant per la carretera, en una imatge insòlita per la vegetació i que la majoria no hem conegut o no recordava. Ventura, diumenge 30 d’agost de 1959.

**********

48. La comitiva, pels carrers del poble.

**********

49. Esta foto es va fer el mateix anys que Alonso va vindre de la mili: 17 mesos sense eixir del desert, en Al-Aaiun, el Sàhara espanyol. La gorreta li la va canviar per la seua a un militar francès. Era la festa de Sant Roc, el dijous 16 d’agost de 1962, i va quedar amb els Pelegrins, que diu que el van acollir molt bé i amb qui seguiria ajuntant-se en avant. Estan a l’Ermita, i són Alonso, Miguel Sancho, José Chacola, José Casanova, Palanques, Ramoneta, Juanito Choto, baix José Saca, Caña, l’Ordenari i el Maño. Alonso conta que els Pelegrins eren un grup molt obert que acollia a tothom i amb qui anava molt a gust.

**********

50. Eixe mateix dia menjant-se la paella: Alonso, un xic foraster, José Casanova, Palanques, Ramoneta, Saca, l’Ordenari i, de cul, José el Maño. Els molts paraigües de darrere remeten a la foto següent…

**********

51. Amb esta traça van pujar fins a Eslida, ja ben contents, carregats de paraigües a manera de xirigota.

**********

52. Eixe mateix dia, en un altre moment d’eufòria pujant a Eslida.

**********

53. Més imatges, de poca qualitat, d’aquella festa.

**********

54. José Baleso, que aleshores era regador, amb Juanito Choto, Alonso i Juanito Ramoneta amb banyador de xica.

**********

55. José Chacola, la seua cosina Pilarín, que vivia a Castelló i les dos amigues de Massanassa que hem vist abans, al voltant d’un jove alcornoc.

**********

56. Alonso ens parla d’una celebrada partida de caça a Daimiel (Ciudad Real) amb els Pelegrins, a parar visquet. Potser açò siga part del grup, esmorzant mentre els altres “pegaven mirà”: pareixen ser Juanito Ramoneta, Vicente Caña, Juanito l’Ordenari i Juanito Choto. Fixeu-vos quina abundància de “Juans”, el nom més clamorosament abundant en aquell moment.

**********

57. José Nela (Chacola), Vicente Gilet, Caña, José Saca, un desconegut i Juanito Ramoneta. Està escrita darrere: “Cuando llegue esta en tus manos, encontraras a 6 tios borrachos y no es de agua de la Fuente sinó de ese tinto que tu tan conoces, de Roya, pero con Roya y sin Roya te la dedicamos como Buenos amigos, y si tienes un buen tinto puedes agregarte con ella, y haces un numero mas. Un grande beso dels pelegrins que no te olbidan nunca. [signatura il·legible]”. Foto Ventura (Betxí), 6 de març de 1959.

**********

PROCESSONS

58. Comencem una secció de fotografies de processons, algunes d’elles ja desaparegudes. Esta primera ja s’havia vist, els joves majorals són els de la penya els Pelegrins, davant Blai de Benarda, Juanjosé Tata, el tio Granello i José Maria Barros. Baixada del Cristo del Calvari. Foto Ventura, diumenge 13 d’abril de 1958

**********

59. Una altra instantània de la mateixa Baixada; el capellà és mossèn Joan, els majorals Alonso i Vicente Cabrero. Amb ciris, Joaquín de Blai, Vicentico Mañá, Pasqualet de la Font i, potser, José Germán. Foto Ventura, 13 d’abril de 1958

**********

60. Pasacalle del Cristo, eixe mateix dia. Bastero i Casanova a l’esquerra, José Garrofa i Alonso a la dreta. Podria ser el carrer Mestre Dares, encara empedrat, abans de la instal·lació de les clavegueres. Foto Ventura, diumenge 13 d’abril de 1958.

**********

61. Alonso i Vicente Cabrero, davant en la peanya. Els xiquets molt elegants també, el del mig amb un llarg abric i la garreta crua.

Però el propietari de les fotos ens conta una història que desconeixíem: aquell any va ploure molt, el dia del Cristo va parar i van baixar la peanya, però eixa vesprada hi havia tants tolls i tant de fang al carrer Baix (que, com tots, era de terra) que no el van traure. El diumenge següent van fer la volta de la processó i, sense entrar en l’església, van pujar al Cristo al Calvari, tot d’una tirada. Una de les festes del Cristo més accidentada de la seua història, i més pesada per als seus majorals.

Foto Ventura, diumenge 13 d’abril de 1958.

**********

62. Eixint de l’església pel carrer Major, es tracta de la desapareguda processó de Sant Vicent, que es feia el seu dia després de missa. El dilluns de Sant Vicent era un dia molt ple d’actes religiosos: processó dels Combregars, missa solemne amb predicador, processó de Sant Vicent, i de vesprada processó de Pujada al Calvari. Els majorals, els mateixos que a la peanya del Cristo; el retor és mossèn José Tomeu. A l’esquerra el rètol de Teléfonos que estava a casa José Maria Cabañes Ibáñez, el Pesaor, hui molt modificada. Amb data errada del 13 d’abril de 1958, perquè el dia de Sant Vicent va ser el dia 14.

**********

63. La mateixa processó, pel carrer Baix. El retor de l’esquerra és mossèn José Panchut. Darrere el sargent de la Guàrdia Civil, l’alcalde Joaquín Caranyo. A la fila de l’esquerra, de davant a darrere, un desconegut, Joaquín de Blai, Blai de Benarda i Juan José Tata.

**********

64. La mateixa comitiva, passant per la placeta del Pla (darrere veiem la casa modernista i preciosa de Maria Teresa Menescal). Veiem a part dels majorals que porten la peanya: Alonso, Vicente Cabrero, José Garrofa, un desconegut i José Nela-Chacola.

**********

65. El mateix lloc, a la placeta del Pla. Des de l’esquerra, José Casanova, Juanito Ramoneta, un desconegut i els que ja coneixem. Darrere, la banda de música, de blanc immaculat. L’empedradet del paviment, molt suau i bonic.

**********

66. Quatre anys després, després de tornar de la mili, el trobem en la Pujada del Cristo al Calvari. Coneixem a Alonso, a l’esquerra, hi ha dos desconeguts i el següent és Juanito Naves. El que porta la peanya és un dels germans Solo. Foto Ventura, amb la data, possiblement errada, del dimarts 1 de maig de 1962. És més provable que es celebrara el 30 d’abril, dilluns.

**********

67. Una segona imatge de la mateixa Pujada del Crist al Calvari, amb la mateixa data que l’anterior.

**********

68. Preparant-se per a la Baixada del Cristo, amb la peanya amanida, un any després de les processons anteriors. Ací veiem a alguns majorals: Alonso, Juanito Naves i Juanito Floreta; el primer repetia com a majoral cinc anys després, en tornar de la mili.

Comença ací un grupet de quatre precioses fotografies de José Catalán, “Pepe Cala”: “Estudio Fotográfico J. Catalán. Artana”. Estan segellades i datades al darrere el diumenge 21 d’abril de 1963.

Lamentablement, en les “galeries fotogràfiques” d’Artanapèdida ha aparegut poc el treball de Pepe Cala, el fotògraf del poble des d’este any. J. Catalán va acabar amb la presència habitual dels fotògrafs de la Plana al nostre poble. Ventura, pare i fill, es despedeixen d’Artana, pràcticament, en 1962, i també Foto París, Foto Pons i tants altres que ens resulten familiar dels anys anteriors. Sabem pel propi Pepe que en la seua col·lecció hi ha meravelles, i confiem que algun dia les deixe al poble com a part del seu patrimoni gràfic.

Quant al paisatge que es pot veure, el Calvari està sense formigonar i les muntanyes de darrere sense pins, aleshores encara es treballava tot el terme, bàsicament per fer olivars i garroferals.

**********

69. S’acaben de carregar la peanya del Cristo per iniciar la seua Baixada al poble.

**********

70. El Cristo, en la volta de la processó, per la plaça de l’Ajuntament. Bonics cobertors i llargues senyeres per honrar al Crist. Entre els majorals coneixem a Alonso, davant una vegada més, Antonio Juana i Juanito Naves. Darrere, Solo, Satorlina i un desconegut. El capellà més a la dreta és Mn. José Panchut, i al costat possiblement estiga Mn. Serafín. D’espectadora, Pepita Pesquera -les dones no anaven a les processons.

Foto: Estudio Fotográfico J. Catalán. Artana. Diumenge 21 d’abril de 1963.

**********

71. Són imatges de la desapareguda processó del Cor de Jesús, a qui hi havia molta devoció en Artana des del 1700 (quan s’edifica la Capella). No hi ha dades d’autor i data, però esta processó està fotografiada per J. Catalán, per la qual cosa potser que esta siga una còpia per algun dels retratats. Estan quasi al mateix punt de la plaça de l’Ajuntament que en la foto anterior. Les places donaven als fotògrafs opcions per a maniobrar.

**********

72. La peanya del Cor de Jesús passant pel carrer Baix creuant al carrer Colom. Estudio Fotográfico J. Catalán. Artana. Diumenge 26 de juny de 1963.

**********

73. Una altra instantània de la processó del Cor de Jesús, en este cas passant per davant de la Casa Abadia, abans de tornar a entrar a l’església. Estudio Fotográfico J. Catalán. Artana. Diumenge 26 de juny de 1963.

**********

74. Per acabar, una fotografia, possiblement del dia del Cristo, feta als Quatre Cantons (carrer Sant Vicent i Fra Domingo Pitarch). Es veuen dos closses de la peanya i xiques amb catret, podria ser abans o després de la missa al Calvari que es diu habitualment per les ànimes dels difuntets del barri. En esta foto populosa coneixem a quasi tots: darrere, una xica d’Onda desconeguda, Rosarito Tomasot, Vicente Baül, Vicente l’Agutzil, Pasqual de Rosa, José Garrofa sobre un desconegut, un altre desconegut amb ullera de sol, Joaquín de Germán, Juano, Fina Persiva, Rosarito Bastero, un xiquet desconegut i Joan de Nela pare. Davant, Maruja Valera, Rosarito Valentina, Vicente Peneque, Alonso, Pepe Panera, Miguel de Panchut, Paco Pallarés, Teresa Mañano, un desconegut i Juanito Pina.

**********

Anuncis
%d bloggers like this: