Una foto convertida en postal: “Vista de Artana (Castellón)”. És una imatge del Pla. Les postals, més o menys casolanes, d’aquells temps (anys 50/60) no buscaven els racons pintorescs sinó els signes de progrés: els carrers amples i els edificis nous, encara que foren d’una estètica qüestionable (redactant estes línies recordem que esta lògica és la mateixa que es veu a les fotos de la pàgina Web de l’Ajuntament d’Artana, consulta en agost de 2013).

La imatge no és molt bona (una foto d’una foto -pareix que es veja el marc), però és un bon document. Es tracta d’un xicotet autobús d’una nissaga d’ordenaris del poble (potser un Ford de principi dels anys 30). El vehicle va ser requisat a principi de la guerra i mai no es va tornar. La foto ens l’ha facilitat Ricardo Pla (‘Ricardo l’Ordenari’).

Esta foto d’una plaça de bous portàtil ha circulat per Internet amb una altra del torero Efraín Girón (1940-2011) que reproduïm a la segona galeria de José Rico “Seba”, per la qual cosa deduïm que és de la mateixa correguda, l’estiu de 1963 –els “burladeros” també són els mateixos de l’altra foto. Pareix estar feta des de dalt de les “Escoles velles”, però agrairem qualsevol informació sobre ella. Aportació de Ricardo Pla.

El company Jordi López Vilar ens envia esta foto en molt bona qualitat d’un grup d’escolars (només xiquets). Un d’ells és el seu avi, pel que dedueix que la instantània és del voltant de 1910. Ahí estaran també alguns dels nostres pares i avis (possiblement els dos iaios de qui redacta estes línies), però són mals d’identificar.
Tampoc no hem sabut trobar on es va fer la foto, amb eixes grasades altes; potser ha canviat al llarg del segle que ens separa de la imatge. És curiós veure les llargues bates blanques que portaven els xiquets com a uniforme, herència de les antigues escoles religioses. Alguns dels alumnes no portaven la bata, de vegades per desídia dels pares (perquè la formació no estava ben valorada) o perquè no podien pagar-se-la. De qualsevol manera, els que no portaven uniforme anaven igualment “uniformats” amb brusa negra. A més a més, els xiquets van quasi tots pelats, que era la forma més senzilla d’evitar paràsits.
El mestre va a la moda del temps: llargs bigotis i llacet al coll, amb una jaqueta molt formal. Aleshores els mestres estaven particularment mal pagats (es parlava de “passar més fam que un mestre d’escola”), i no era estrany que a l’ensenyament es dedicara gent que no podia treballar en altres oficis més corrents. És a dir, que qui no servia per a treballar se n’anava a l’estudi, de vegades amb els frares, que resultava més barat.

Esta imatge i la següent mostren el cabal del Pou de l’Horta, un pou que té 180 m de fondària. Les fotos són de 1985, i són una aportació de José Silvestre Villalba (‘José Filiberto’). D’esquerra a dreta són Vicente Pla, l’electricista Vicente Vilar Bort, José Sales Montoliu, José Silvestre Villalba i Ricardo Villalba.

José Mª Ibáñez Cabañes, Vicente “Povilo” i José Silvestre Villaba.

Una imatge de sis acòlits o escolanets a l’Ermita el dia de Santa Cristina cap a l’any 1948 ó 49. Darrere es poden veure les parades de la Fira. Els xiquets són, d’esquerra a dreta, Vicente Herrero (‘Vicente Peneque’), un desconegut, Bernardo, Miguel de Panxut, Juanito Calo (a qui debem, indirectament, esta imatge) i José Serreta. Tots els xiquets porten sotana, i damunt, els cinc de la dreta porten el roquet o sobrepellís, un ornament litúrgic que solia ser de lli blanc i estar vorejat d’una àmplia punta brodada (com la del segon i tercer per l’esquerra). El primer va revestit a la manera dels sagristans, és a dir, amb una tela ampla sense mànegues, amb un únic forat per al cap. Si sabem que el major (Vicente) tenia onze o dotze anys, els més xicotets no en tindran molt més de huit o nou.

Foto en tartaneta a l’Ermita. Els retratats són Calo i Paco Cañada, probablement estan en fira, pels gorrets que porten; seria a finals dels anys 50. Al poble deiem “tartana” a este tipus de carret, però en realitat la tartana és el carruatge lleuger de dos rodes, amb coberta redonenca i amb seients laterals. Les tartanes també anaven a l’ermita, ho veiem en algunes fotos que tenim penjades. Tècnicament podria tractar-se d’una calessa.