General 2

Encetem una nova pàgina per a fotos singulars. Animem a tot el veïnat a que col·labore aportant fotografies interessants del nostre poble.
Esta imatge, escanejada d’una fotocòpia en color, és un bon document de la Creu del Racó, una creu de formigó que es va instal·lar per fer misses als soldats de l’exèrcit franquista durant el llarg front de nou mesos entre 1938 i 1939. La creu està desapareguda, possiblement pel sentit polític que comportava. La base continua al lloc, amb inscripcions i simbologia millitar.
La foto es va fer a finals de la dècada de 1980, els xiquets són, d’esquerra a dreta, Josep Herrero Pons, el seu germà Joan i la cosina Lourdes Pla Herrero. Possiblement la instantània pertanya a Josep Herrero.
**********
Una foto dels anys 20 ó 30 amb tres joves molt mudats i ben pareguts. Les xiques són germanes: la que està dreta és Dolores Sanchordi Vicent (Doloretes de Perrera) i l’asseguda Francisca (coneguda pels nets com l’agüela Paca). El xic és Miguel de Caset, dit també Miquelet de l’Estanc, marit de la primera amb qui tindria tres fills: Miguel, Pepe i Lola. El tio Miquelet va ser director de la banda de música i mestre d’educants durant molts anys, pràcticament fins a l’any 80. Amb ell van aprendre solfa i l’instrument moltes desenes de joves del poble. Estan davant d’un teló un tant arrotllat d’algun fotògraf de l’època, pel sòl suposem que dins d’alguna casa enrajolada. Les xiques porten palmito, però d’altra banda es veuen molt abrigats. És una aportació de Lola Perrera.
**********
Vicente Pallarés Martínez i Mariana Llidó Serra, avis paterns de Vicente, Paco i Pepe Pallarés. Per la forma de vestir la foto podria ser de la dècada de 1920, en tot cas és posterior a la reforma que va fer Mn. Moliner el 1915, tal com vam contar en El Calvari i la seua evolució. Les millors pistes són el xiprer de la dreta, que es segaria poc després, i la creueta del Viacrucis, que és del model que es va fer en eixa reforma i que només duraria un pocs anys, perquè s’assolaria en la Guerra. És de vesprada, ens preguntem què feien al calvari i per què hi havia un fotògraf. Per l’ombra de baix a l’esquerra sabem que no estaven sols. Agraïm la imatge a Maruja Martina.
**********
Una foto del sarier Vicent Igualada Herrero, feta en estudi en les primeres dècades del segle XX. Com era habitual, als estudis hi havia telons pintats amb exòtics paisatges i interiors plens de plantes. El mobiliari era a la moda. Els models anaven ben mudats, perquè fotografiar-se era un esdeveniment poc habitual, i els solien donar alguna cosa per ocupar-los les mans, en este cas un puret. Vicent se’n va anar a viure a Ribesalbes i després de la Guerra es va establir a Onda. Esta foto i la següent són aportacions del seu fill, ja octogenari, Rafael Igualada Segarra.
Vicent Igualada Herrero, el de més a la dreta, i una colla d’homes fent cabassos, possiblement ja en Onda. Este tipus de grups serien molt habituals a Artana, on l’espart va ser una de les primeres indústries durant uns quants segles: primer per les sàries i després pels espartins.
**********
Segons ells la foto la van fer des d’una avioneta (nosaltres ho dubtem molt: perquè l’angle de la foto és el visual, i la profunditat de camp no correspon a un teleobjectiu de llarga distància), el cas és que ningú no pareix adonar-se’n que estaven fotografiant-los (només José María Macareno). Era un dia núvol, segurament estan dinant, perquè pareix que estan torrant i hi ha taronges collides. Aquestes pareixen clementines. Feia fred perquè estaven bastant abrigats. Es pot observar que els caixons eren de fusta però el cabassos ja de plàstic.
D’esquerra a dreta eren: Miquelet de Menuda, Carmen Gallart Lara (Carmen del Forn), José Panader, José Silvestre Caraquitena (Tata), José Maria Macareno, Pasqualet de Coloma i Carmen de Gorra. Dret: José Tadea; acatxat davant del foc i amb gorra blanca Pasqualet de Marieta. D’esquena, Juanito Tomasot. Com es pot apreciar, collien per a la Cooperativa del 2.

Una foto convertida en postal: “Vista de Artana (Castellón)”. És una imatge del Pla. Les postals, més o menys casolanes, d’aquells temps (anys 50/60) no buscaven els racons pintorescs sinó els signes de progrés: els carrers amples i els edificis nous, encara que foren d’una estètica qüestionable (redactant estes línies recordem que esta lògica és la mateixa que es veu a les fotos de la pàgina Web de l’Ajuntament d’Artana, consulta en agost de 2013).

La imatge no és molt bona (una foto d’una foto -pareix que es veja el marc), però és un bon document. Es tracta d’un xicotet autobús d’una nissaga d’ordenaris del poble (potser un Ford de principi dels anys 30). El vehicle va ser requisat a principi de la guerra i mai no es va tornar. La foto ens l’ha facilitat Ricardo Pla (‘Ricardo l’Ordenari’).

Esta foto d’una plaça de bous portàtil ha circulat per Internet amb una altra del torero Efraín Girón (1940-2011) que reproduïm a la segona galeria de José Rico “Seba”, per la qual cosa deduïm que és de la mateixa correguda, l’estiu de 1963 –els “burladeros” també són els mateixos de l’altra foto. Pareix estar feta des de dalt de les “Escoles velles”, però agrairem qualsevol informació sobre ella. Aportació de Ricardo Pla.

El company Jordi López Vilar ens envia esta foto en molt bona qualitat d’un grup d’escolars (només xiquets). Un d’ells és el seu avi, pel que dedueix que la instantània és del voltant de 1910. Ahí estaran també alguns dels nostres pares i avis (possiblement els dos iaios de qui redacta estes línies), però són mals d’identificar.
Tampoc no hem sabut trobar on es va fer la foto, amb eixes grasades altes; potser ha canviat al llarg del segle que ens separa de la imatge. És curiós veure les llargues bates blanques que portaven els xiquets com a uniforme, herència de les antigues escoles religioses. Alguns dels alumnes no portaven la bata, de vegades per desídia dels pares (perquè la formació no estava ben valorada) o perquè no podien pagar-se-la. De qualsevol manera, els que no portaven uniforme anaven igualment “uniformats” amb brusa negra. A més a més, els xiquets van quasi tots pelats, que era la forma més senzilla d’evitar paràsits.
El mestre va a la moda del temps: llargs bigotis i llacet al coll, amb una jaqueta molt formal. Aleshores els mestres estaven particularment mal pagats (es parlava de “passar més fam que un mestre d’escola”), i no era estrany que a l’ensenyament es dedicara gent que no podia treballar en altres oficis més corrents. És a dir, que qui no servia per a treballar se n’anava a l’estudi, de vegades amb els frares, que resultava més barat.
El company Juan C. Almazán, a qui estarem eternament agraïts, ens envia esta fotografia històrica de la Guerra Civil, de la seua col·lecció particular: Es tracta d’una imatge de les poques que hi ha de la Legión Condor, en concret de l’artilleria del general alemany Wilhelm Josef Ritter von Thoma. Els soldats estan en terme d’Alcúdia de Veo, darrere es veu el Pic Espadà. Roser Herrero Pons ens ha traduït el que diu a la foto: “Artaña” no espot traduir, pot ser un error de lloc i toponímia si és que es referia a Artana. Baix posa “Valencia any 1938, posició fixa (estable o permanent) a Castelló” (gràcies, Roser!).

Esta imatge i la següent mostren el cabal del Pou de l’Horta, un pou que té 180 m de fondària. Les fotos són de 1985, i són una aportació de José Silvestre Villalba (‘José Filiberto’). D’esquerra a dreta són Vicente Pla, l’electricista Vicente Vilar Bort, José Sales Montoliu, José Silvestre Villalba i Ricardo Villalba.

Una imatge de sis acòlits o escolanets a l’Ermita el dia de Santa Cristina cap a l’any 1948 ó 49. Darrere es poden veure les parades de la Fira. Els xiquets són, d’esquerra a dreta, Vicente Herrero (‘Vicente Peneque’), un desconegut, Bernardo, Miguel de Panxut, Juanito Calo (a qui debem, indirectament, esta imatge) i José Serreta. Tots els xiquets porten sotana, i damunt, els cinc de la dreta porten el roquet o sobrepellís, un ornament litúrgic que solia ser de lli blanc i estar vorejat d’una àmplia punta brodada (com la del segon i tercer per l’esquerra). El primer va revestit a la manera dels sagristans, és a dir, amb una tela ampla sense mànegues, amb un únic forat per al cap. Si sabem que el major (Vicente) tenia onze o dotze anys, els més xicotets no en tindran molt més de huit o nou.

Foto en tartaneta a l’Ermita. Els retratats són Calo i Paco Cañada, probablement estan en fira, pels gorrets que porten; seria a finals dels anys 50. Al poble deiem “tartana” a este tipus de carret, però en realitat la tartana és el carruatge lleuger de dos rodes, amb coberta redonenca i amb seients laterals. Les tartanes també anaven a l’ermita, ho veiem en algunes fotos que tenim penjades. Tècnicament podria tractar-se d’una calessa.
En la foto 2 del pou d’aigua que nomeneu a Juan Palanques, es Vicente “povilo”. Fa 2 anys ja ho vaig dir. Gracies.
Vicent, mil gràcies de nou per la teua aportació i per la teua paciència. Disculpa el despiste, ja saps que fem açò desinteressadament, a ratos, i pot passar que se’ns passe alguna cosa. Una abraçada agraïda,