Proposta per fer navegable l’embassament de Santa Cristina

Josep Herrero Cabanyes

La Font de Santa Cristina, la més cabalosa del poble, ha estat des de temps geològics molt llunyans una zona d’especial interès per a la flora i fauna, per servir-se de l’aigua que d’allí rajava i alimentar la Rambla d’Artana, engrossint el seu cabdal que venia de les fonts de cotes més altes.

Ja en la prehistòria quan apareixen els primers humans en el paleolític, s’aprofiten principalment de l’aigua d’aquesta font per beure, pescar, cuinar, caçar i beneficiant-se de la Rambla també per ser abeurador de les peces a abatre.

Pareix que fou en època romana quan es fa l’assut de dalt per aprofitar millor l’aigua per al reg de l’horta, posteriorment en època morisca es fa el de baix per canalitzar les pèrdues del primer. Precisament d’aquesta època morisca és un interessantíssim informe militar sobre la Serra Espadà de 1561, publicat a l’epígraf d’Història de l’Artanapèdia, que fa referència a la Font de Santa Cristina anomenada per l’autor com la “Fuente de los Nugares”

Aquests dos assuts són de molt bona fàbrica i mereixen tenir molta cura conservant-los i restaurant-los en alguna part malmesa.

A partir de 1611, temps dels repobladors cristians, la Font esdevé un lloc de culte en honor de Santa Cristina, edificant-se a principi del segle XVIII una ermita baix l’advocació de la Santa. A partir d’aquest temps hi ha un altre motiu important per prestar atenció al lloc fent visites pietoses, romeries i pelegrinatges, sobre tot la vespra i el dia de la festa.

Els ermitans també tenien una taverna i hostatgeria convertides actualment en un bar restaurant, aquest establiment ha motivat moltes estades, resultant un lloc d’esbarjo i entreteniment.

La nostra proposta

Reconeixent els valors geològics, paisatgístics, culturals, religiosos, arquitectònics, històrics i econòmics, nosaltres proposem donar-li un valor més a la zona completament compatible amb els ja existents.

Es tracta d’aprofitar l’envasament natural que hi ha entre els dos assuts per fer-lo navegable, resultant un lloc d’entreteniment que reforçaria més si cap les bones condicions del paratge. Les mesures són 80 de llarg per 14 d’ample en un polígon quasi rectangular, resultant una mesura de 1,120 m2 aproximadament.

L’Ermita i l’embassament entre els dos assuts en color verd

L’Ermita i l’embassament entre els dos assuts en color verd

Per a condicionar-lo caldria mantenir com a mínim uns 50 cm d’aigua en tota la zona inundada, procurant respectar els últims metres de la part de baix perquè hi ha unes lloses que són d’aquesta construcció, destinant la grava extreta a reparar la xopera que hi ha al marge dret de la rambla entre els dos assuts, erosionada en l’ultima ramblada. També caldria posar pedres pesades baix de cada assut per evitar l’erosió en els dos salts d’aigua.

Una vegada condicionat el paratge, seria el moment d’habilitar unes barques per al passeig en aquest embassament, ací hi ha una mostra de les que estimem més convenients, es tracta d’una barca de rems i dos caiacs (però se’n podrien utilitzar altres com les boles inflables per caminar sobre l’aigua, etc.).

barquetakayak

El que caldria també, és prohibir terminantment la introducció d’altres barques foranes pel perill que suposa la introducció involuntària d’alguna espècie vegetal o animal exòtica. Precisament en referència a espècies exòtiques, cal fer menció d’una vegetal al·lòctona com és l’acàcia borda, acàcia blanca o robínia (robínia pseudoacàcia), de la qual hi ha una invasió notable en la zona. Considerem prioritària, prèvia a qualsevol actuació, l’eliminació d’aquesta espècie, cas contrari podria infestar tota la rambla fins la mar.

acàcia2

A l'altra banda de la baraneta es pot apreciar la proliferació descontrolada de l'acàcia borda

A l’altra banda de la baraneta es pot apreciar la proliferació descontrolada de l’acàcia borda

Cal recordar un axioma inqüestionable, on hi ha aigua hi ha turisme, perquè als humans ens atrau aquest element totalment necessari per a la vida -i no cal parlar dels xiquests.

En altres actuacions posteriors, a part de respectar la flora i fauna autòctona, com es suposa es faria des del primer moment, caldria posar més espècies de la nostra terra, com lledoners, baladres, xops, salzes de varietats locals com el Salix Alba, etc.

Pensem que aquesta actuació no seria costosa per al municipi i comportaria un atractiu més per a gaudir els nostres conciutadans i visitants.

1caiac-xiquet 2caiac-xiquet 3caiac-xiquet 4caiac-xiquet 5caiac-xiquet 6assut-de-baix 7embassament 8assut-baix-detall 9tollada

Pressupost

-1 Bot:                                                                                                       700 euros.

-2 Caiacs a 350 euros                                                                              700 euros.

-Tractor per al drenatge i reomplir la zona dreta de la Rambla, a estudiar pels tècnics municipals.

-Restauració dels assuts, a estudiar pels tècnics municipals.

-Repoblació d’espècies autòctones, ho podem estudiar si l’Ajuntament ho creu convenient.


Per a fer aquesta proposta hem contat amb l’assessorament de:

Ramon Saborit Arnau, Llicenciat en Biologia per la Universitat de València, professor de l’Institut de Nules.

Aleixandre Martí Roca (Tàfol), Mestre d’Especialitat Infantil i Primària, Tècnic Instructor de nivell I i II de Piragua. Instructor de les Escoles de la Mar de la Generalitat.

%d bloggers like this: