Josep Herrero Cabañes, 2015
Actualitzat 28-3-2024

Contingut

Introducció
“Els ganaos churros”. Un text de Vicent Tomàs i Martí
Organització
a) Les cabres
-Ramaderia destructiva
b) Les ovelles
-La subhasta de les herbes
1. El quart d’Aigües Vives
1.1. Corral de Vicent Sorribes
1.2. Corral de Filiberto en Aigües Vives
1.3. Cova del Tinent
1.4. Cova del Tronc
1.5. Corralissa de la Penya Migdia
1.6. Corralissa dels Castellets de la Serra Bandera
1.7. Corrals de Paioni
1.8. Corral de Bous modern a les sendes
1.9. Avencs de Cabedo
1.10. Corral de Cabedo
1.11. Avenc-cova del Llom de les Palmeretes
1.12. Corral de Cortes
1.13. Caseta de Llom de Gat (al sud del Llomet de les Palmeretes)
2. El quart de la Masaeta o de les Mallaes
2.1. Corralissa al nord de les Penyes Altes
2.2. Abric-corralissa a les Penyes Altes
2.3. Corral vora rambla on estan els bous de Zorrilla
2.4. Corral de la Roja i de Marí Barros
2.5. Corral de Clavello
2.6. Corral de Roc
2.7. Corral dels Menudes
2.8. Corralissa de dalt de les Mallaes
2.9. Cova de les Mallaes
2.10. Cova de Margalida
2.11. Corral de Margalida
3. El quart de Xautena
3.1. Corral dels Menudes en el Tancat de Molés
3.2. Corral del Xato, Solana Panolla
3.3. Corral cova de Xautena
3.4. Cova de la Ferreria
3.5. Corral de Federico
3.6. Corral de Catret
4. El quart de Davant
4.1. Corral de la Villara
4.2. Corrals de la Sanca
4.3. Corral de la Solana
4.4. El corralot de la Costera
4.5. Corral del carrer Dalt i corrals del poble
-Prear
-Les corralisses
c) Ramat Boví
–Les vaques lleteres
–Bous de Federico i Zorrila
d) Cavalls, muls i ases
e) Ramaderia intensiva
L’últim pastor
Informants i bibliografia

 

  Introducció

Des del neolític ha existit la ramaderia a totes parts on entrava aquesta innovadora cultura, evidentment al nostre territori no podia ser d’altra manera, allà on s’han estudiat els assentaments humans es pot comprovar com l’alimentació canvia paulatinament deixant els hàbits de caçadors recol·lectors per a ser principalment agricultors i ramaders.

Evidentment en la cultura ibèrica aquesta economia estava plenament consolidada, la toponímia del nostre terme pareix que ho indique. En els anys 70, en data no determinada, vam tenir el privilegi d’acompanyar al professor de la Universitat d’Alacant Juan Luís Roman del Cerro, en un viatge d’estudi pel nostre terme previ a la publicació del seu llibre El origen ibérico de la lengua vasca[1]. Entre altres qüestions ens va indicar, i després ho va plasmar en el citat llibre, que el nom Artana venia d’egiartune que segons la seva traducció era la vessant de les ovelles. Un altre nom que li va cridar especialment l’atenció fou Xautena, corral-cova que vam visitar, traduint-lo com el corral o lloc de bous i porcs; en aquest cas va especificar que es llegia el text de dreta a esquerra de la següent manera: “xa (bous) ut (porcs) en (locatiu, corral o lloc) a (article el).

Per citar alguna altra data històrica, cal dir que en les cartes pobles que atorga Jaume I als nostres pobles, podem veure la que concedeix en Artana en 1242 als moros d’Eslida, Aín, Alcúdia, Suera, Tales, Pelmes i Sengueir; es fa referència al dret de pastura pels seus termes prohibint l’entrada de ramats de cristians.

Durant l’època medieval, passada la conquesta, va ser també un temps on es posa molta atenció a la ramaderia, promulgant lleis per afavorir-la; és de summa importància el comerç de la llana i es creen o conserven molts assegadors. En tots aquests afers la Serra Espadà, en la zona més costanera, té una doble vesant, ja que hi ha els ramats locals i altres transhumants que venen a hivernar procedents de les terres més altes de l’Alt Palància i de l’Aragó.

Recordem també que tenim una partida anomenada Bovalar, situada al voltant de l’actual camp de futbol, lloc de pastura en una terra segurament poc valorada per als cultius pels aiguamolls que hi havia però molt apropiada pel creixement de les herbes en altres temps més plujosos.

“Els ganaos churros”. Un text de Vicent Tomàs i Martí

Òscar Pérez Silvestre va recollir en “Vicent Tomàs i Martí (1898-1924): Un valencianista polifacètic” (Revista Caramella 30, pp. 96-99) un text inèdit del nostre paisà en què es conta el pas transhumants dels ramats xurros i la seua estada als pobles de l’Espadà. Pensem que és una bona introducció al tema, narrada amb molt bona prosa. En el mateix article, Óscar Pérez recuperava també uns dibuixos inèdits del mateix autor que també adjuntem en este capítol.

“Els ganaos churros”

A mitjans d’ octubre, quan començaven a esdevindre gèlids els oratges de tramuntana i es tornaven sanguinosos els pàmpols dels ceps després de veremades les vinyes, assagadors avall, venien els ganaos churros que fugint de la inclemència de la hivernada a l’Aragó, cercaven pasturatge, amagat per la neu a les terres d’origen.

Era bonic veure devallar els ramats, seguint a les manses que brandaven l’esquelleta, balant humils sota l’esguard dels pastors, i vailets que llançaven cops de roca en desmandar-se alguna ovella. Tot l’hivern. se’l passaven a d’aquestes terres, fins que amb la rialla de la primavera es desensopegaven les terres de Terol sortint tots el dia de Santa Creu, veredes amunt, cap al Mas Quemao i el Puerto MingaIbo.

Ací tancaven el ramat en quansevol d’aqueixos corrals de ganao que voreu casi enderrocats vora la rambla dels assagadors. En aquells cercats coberts de teula en una mitat sostingudes per rústegues arcades, feien nit ovelles i pastors. Aquests últims tenien en un recó del corral una estança petiteta de sostre en volta, com un aljup, amb un banc i una llar de parets tosques i ennegrides, amb uns carcaus que feien d’armaris. Damunt del banc jeien els pastors amb sacs plens de palla, i a la llar s’escalfaven i coïen la vianda: arròs i queredilles fadrines (1), o les tortes cuites en el pedrís i els caps de les ovelles qu’els se morien, cuits sota la cendra.

Després que post el sol tancaven el ramat, feien una estona de vetllada, allumenats amb teies o un llumet, fins que la son els aclucava les parpelles i ensonyats es deixaven caure damunt les saques de palla.

Per dematí, amb el sol, es llevaven marxant amb el ramat cap a les muntanyes a passar un altre jorn de solitud pels cingles i barrancs deturant son esguard en un tallant de penyes o espandint la mirada per un ampli horitzó amatents a les ovelles que anaven pasturant.

Els diumenges matinet anaven al poble a missa primera i després a casa del corraler (2), que els donava la tradicional lliura d’oli que ells guardaven en banyes de bou.

Només cumplir amb Déu i fer el seu comiat, retornaven al corral a treure les ovelles que esperaven balant que obriren la porta del cercat per sortir a pasturar altre jorn.

Ah, els dies de pluja al corral! Els pastors fent corda davant d’un foc minso i fumós, escoltant com balaven les ovelles a prop seu.

Així tota la invernada i els primers jorns de primavera, fins al dia de Santa Creu, que llevaven podria dir-se la tenda retornant a l’Aragó on ja s’amostraven les humils matetes de brossa.

(1) Diuen fadrines a Ies llegums cuites sense cap mescla de carn ni bacallat.
(2) Amo de la tanca.

Organització

L’activitat tradicional tal com la vam conèixer des de la postguerra a fa uns pocs anys, estava perfectament regulada. A Artana el terme estava dividit en quatre parts o quarts: el de Davant, el d’Aigües Vives, el de la Masaeta i el de Xautena. Cada un d’ells tenia els abeuradors i els corrals adequats per a mantenir-se en condicions òptimes.

a) Les cabres

El bestiar tal com l’hem conegut era principalment d’ovelles, però també hi havia les cabres dels veïns del poble que cada matí les portaven a la dula. En la postguerra hi havia dues raberes portades per Clemente i el tio Josep el Roig; cada matí al voltant de les nou traïen de casa el seu modestíssim ramat passant per diferents carrers on cada propietari soltava el seu animal que s’incorporava a la dula. Pasturaven pels assegadors, vora de camins i llocs on no hi havia cultius sense limitar-se a cap part concreta del terme. Per la vesprada feia el pastor el camí de tornada pels carrers on cada cabra es dirigia sola a casa seva.

El propietari obtenia el benefici de la llet i algun “Xotet” quant la cabra criava, el cabrer les pasturava i mantenia el mascle, anomenat localment xoto, a canvi d’una modesta remuneració mensual.

Ramaderia destructiva.

Un altre tipus de ramaderia va ser la introduïda per un empresari del suro en els anys 90 del segle passat, posant més de mil cabres sense cap tipus de control en la nostra Serra, pasturant impunement pels termes de Fondeguilla, Xova, La Vall d’Uixó, Aín, Almedíjar, Eslida i Artana, arrasant zones forestals i terres de cultiu; també causaven gran erosió en les pendents tan pronunciades de les nostres muntanyes. En realitat aquesta pràctica era portada a cap sense atendre les lleis i costums de la ramaderia tradicional a la nostra zona ni pagar les herbes com feien els altres pastors. Clarament resultava una destrucció de la Serra incomprensiblement subvencionada per la Unió Europea. Finalment després de moltes denúncies i accions reivindicatives a favor de la integritat de la Serra, els van obligar a retirar-les.

 b) Les ovelles

Tal com hem apuntat, la divisió del terme dedicat a la pastura de les ovelles com a bestiar més nombrós, era el següent:

El Quart d’Aigües Vives té com a límits: a l’est el terme de Nules, al sud els termes de La Vall d’Uixó i Fondeguilla, a l’oest el barranc de Castro i al nord la carretera Artana-Nules.

El Quart de la Masaeta limita a l’est i nord el terme Betxí, a l’oest la Rambla d’Artana i al sud la carretera Nules-Artana.

El Quart de Xautena ratlla, a l’est amb la Rambla; al nord amb el terme Onda; a l’oest amb els termes de Tales, Alcúdia de Veo i Eslida; i al sud amb la divisòria de les aigües o llom de la Serra Creu.

El Quart de Davant era el destinat a les raberes del poble, que solien ser dels carnissers. Els límits són: al sud terme Fondeguilla, a l’oest terme Eslida, al nord la divisòria de les aigües al llom de la Serra Creu, a l’est el Barranc de Castro i uns 200 metres de Rambla des de la desembocadura del citat barranc en direcció nord.

Ací baix es pot veure el llistat complet de corrals distribuïts en els respectius quarts. Anirem afegint fotografies de tots els corrals tal com anem visitant-los.

En el següent mapa es pot veure la ubicació exacta dels corrals, que hem senyalat en diferents colors, segons el quart a què pertanyen: blau per al Quart de Davant, morat per al d’Aigües Vives, groc per a la Masaeta/Mallaes, i verd per al de Xautena.

A Artana, aquesta activitat ramadera, ara en declivi, l’hem coneguda en plena activitat fins els anys 90, quedant fins l’any 2013 un pastor de Mosqueruela anomenat Domingo Julián Benages Benages.

La subhasta de les herbes.

A l’estiu es subhastaven les herbes de cada quart començant pel millor que era el d’Aigües Vives, seguint pel de la Masaeta i finalitzant pel de Xautena, que era el menys valorat. Recordem que el de Davant no es subhastava per ser per al bestiar del poble.

L’1 de novembre, festa de Tots Sants, era quan baixaven les raberes d’ovelles, que es quedaven fins el dia 3 de maig, festa de la Santa Creu: 7 mesos i 3 dies en total. Els pastors vivien al poble en alguna casa arrendada, sense massa vida social degut principalment a que la seva tasca ocupava tota la jornada durant les set dies de la setmana. Els propietaris dels corrals on tancaven els cedien gratuïtament a canvi del fem que generaven els animals, tenint encara que donar-los un litre d’oli (no solia ser el de major qualitat) a la setmana per cada una de les raberes.

Era tan apreciat el fem que en certa ocasió el propietari d’un corral va arribar a dir-li al ramader: “Pastor, no se barre hacia fuera sino hacia dentro”. Protestava perquè per netejar el sol de la porta per a poder-la tancar agranava cap a fora del corral.

1. El quart d’Aigües Vives

S’hi assentaven tres ramats, dos pasturaven a la partida d’Aigües Vives, Raconet, Racó, la Torreta i vessant est de la Serra Bandera i un altre al Pont, pasturant en Fontanelles, Marjaleta, Barranc de Castro, Puntal i vessant oest de la Serra Bandera.

Els llocs per a beure estan a la Font d’Aigües Vives, Fontanelles, la Font de la Sebastiana, Barranc de Castro i Fonteta del Plano.

1.1. Corral de Vicent Sorribes

Planta: Rectangular

Mesures: 23’68 X 11’90 m.

Coordenades: 39.886998, -0.222405.

Situació: Polígon 10, parcel·la 274:3

Conservació: En molt mal estat. No hem pogut entrar per inspeccionar-lo per dins per causa de la densa vegetació.

Altres detalls: Està amb paret mitgera del colmenar situat al nord, suposem del mateix propietari. Al principi tal com passa al colmenar i corral de Catret eren dos construccions juntes amb una porta que les comunicava, ara aquesta porta està tapiada amb rajola moderna. Potser habilitaren en la postguerra el colmenar passant-lo a corral per la situació d’impossibilitat de guarir els ramats en l’antic corral d’ovelles.

1.2. Corral de Filiberto en Aigües Vives

Planta: Rectangular

Mesures: 15’56 X 11 m.

Coordenades: 39.886052, -0.223043.

Situació: Polígon 10, Parcel·la 288:1.

Conservació: Molt deficient. Dins quan estava ben conservat no tenia arcades. No li queda coberta, queden uns pilars on es suposa hi ha via unes bigues de fusta que aguantaven la teulada, aquesta en la postguerra la van posar d’uralita.

Altres detalls: Encara conserva en el racó sud un petit llar, no sabem si estava al corral o hi havia una caseta de pastor ara desapareguda. Té entrada de camió, per tant seria útil cas de canviar les condicions d’utilitat d’aquesta activitat.

1.3. Cova del Tinent

Planta: Irregular per ser una cavitat natural.

Mesures:

Coordenades: 39.887639, -0.229295.

Situació: polígon 10, parcel·la 191:1

Conservació: No hi ha problemes en aquest sentit.

Altres detalls: Gràcies al sender recuperat per l’admirable Santi Moros, és un lloc molt visitat i gaudit pels senderistes enllaçant aquesta cavitat amb la Cova el Tronc, la Penya de Mig Dia poden admirar els paisatges de la Serra Espadà, La Plana i la Vall d’Artana.

1.4. Cova del Tronc

Planta: Allargada i espaiosa.

Mesures:

Coordenades: 39.886789, -0.232748.

Situació: Polígon 10, parcel·la 399:5.

Conservació: No hi ha problemes en aquest sentit.

Altres detalls: És un lloc tradicionalment molt visitat i gaudit pels senderistes, potser perquè la finca on està va estar exemplarment treballada fins a fa uns anys. En l’actualitat forma part de la ruta circular que passa també per la Cova el Tinent, recuperada per Santi Moros i altres companys.

 

1.5. Corralissa de la Penya de Mig Dia

Planta: rectangular amb alguna imprecisió per ser la part oest una paret rocosa amb un considerable desnivell.

Mesures: Nord 9’68, sud 8’74, est 20’75 m., en l’oest el desnivell amb altura fa innecessària una tanca, la mesura de llarg són aproximadament 20 m.

Coordenades: 39.88606, -0.23159

Situació: Polígon 10, parcel·la 399.

Conservació: Amb el temps ha patit un procés de destrucció, ara està estable. A l’estar damunt mateix de la Penya de Migdia és un lloc d’interès tant per la modesta edificació com pel paisatge circumdant.

Recomanacions: Seria convenient una neteja de la vegetació i reparar mínimament la paret.

Altres detalls: A Artana anomenem corralissa a unes tanques fetes amb pedra seca i sense sostre per guarir el ramat provisionalment. Segurament les podien fer servir les raberes que anaven de pas per passar la nit, també els pastors assentats en el quart corresponent quan decidien aprofitar la pastura fins a tard i els era impossible tornar les ovelles al corral.

Últimament el nostre admirat Santi Moros ha recuperat el camí fins a dalt mateix de la Penya.

Ús recomanem una visita en la que es pot també visitar la Cova del Tinent, la del Tronc i l’Avenc del Llom de les Palmeretes.

1.6. Corralissa dels Castellets de la Serra Bandera

Planta: Dues parets rectes en les parts est i oest quasi paral·leles, amb més amplària del recinte en la zona nord; la part sud presenta una semi-circumferència i una altra semi-circumferència en la part nord. Totes les parets tenen aproximadament 1 m. d’altura.

Mesures: Nord semi-circumferència de 9’12 m. de diàmetre; sud altra semi-circumferència de 9 m. de diàmetre. Est paret recta de 14 m. En l’oest part recta de 15 m., a continuació presenta un colze de 2’27 m. d’on comença la semi-circumferència del nord. En la part sud està l’entrada d’1’2 m. on est pot veure una pedra foradada artificialment que podria sustentar la porta ara desapareguda.

Coordenades: 39.874577, -0.237178.

Situació: Polígon 10, parcel·la 399.

Conservació: Amb el temps s’han caigut algunes pedres dels ribassos, però malgrat el temps passat està estable. A l’estar dalt de les roques dels Castellets és un lloc d’interès tant per la modesta edificació com pel paisatge circumdant.

Recomanacions: Seria convenient una neteja de la vegetació i reparar mínimament la paret.

Altres detalls: Com hem manifestat en altres recintes, a Artana anomenem corralissa a unes tanques fetes amb pedra seca i sense sostre per guarir el ramat provisionalment. Segurament les podien fer servir les raberes que anaven de pas per passar la nit, també els pastors assentats en el quart corresponent quan decidien aprofitar la pastura fins a tard i els era impossible tornar les ovelles al corral.

Ús recomanem una visita en la que es pot també visitar l’Avenc del Llom de les Palmeretes, la Cova la del Tronc i l’aljub de Pau o el de Xurra.

Agraïm la imprescindible ajuda i col·laboració que ens han prestat Elisa Moratalla Nebot i Alfons Moros Planelles.

1.7. Corrals de Paioni

Planta: Difícil de calcular en vista aèria.

Mesures:

Coordenades: 39.87803, -0.2169.

Situació: Nules Polígon 1, parcel·la 402:1,3, 4, 5, 6.

Conservació: Molt destrossat, difícil de calcular les línies de les parets.

Altres detalls: Encara que està al terme Nules, a la ralla mateix del terme d’Artana, el posem perquè els propietaris són del nostre poble i per la vinculació que tenen els nostres conciutadans amb la zona. Hi ha també una era molt antiga.

1.8. Corral de bous modern a les sendes

Planta: rectangular amb bastants corbes.

Mesures: Nord 136’33, sud 137’43, est 30’26, oest 43’18 m.

Coordenades: 39.892162, -0.227024.

Situació: polígon 10, parcel·les 179:1, 4.

Conservació: Bastant bé però és una obra molt defectuosa i antiestètica per estar feta amb blocs de pòrtland i construïda a corre cuita sense gust.

Altres detalls: Actualment el corral i llocs circumdants de l’explotació estan abandonats però mantenint un tanca metàl·lica inútil que pot perjudicar als excursionistes i la fauna.

L’hem assenyalada pel greu impacte visual que ocasiona, hi ha altres granges fetes els anys 70 i 80 del segle passat; no les incloem perquè considerem que per al present treball no mereixen el nostre interès.

1.9. Avencs de Cabedo

Planta: Són dos crebasses allargades i estretes en direcció nord a sud, el situat a l’est és el més gran i per tant serà del que ens ocupem.

Mesures: Aquesta esquerda, mesurada amb el mapa del Visor de la GV de 1956, té 130 de metres de llarg per uns 3 d’ample en la part actualment visible, i una altura variable que pot arribar als 6 m. actualment tan sols es pot veure una petita part que probablement és la més fonda i estreta, al haver moltes pedres i absència de terra no hi ha vegetació per la qual cosa és pot entrar.

Coordenades: 39.87416, -0.23996.

Situació: Al sud-oest de la parcel·la 399 del polígon 10, a llevant de l’assegador.

Conservació: Està en bon estat aquesta part a la que ens hem referit, però les altres estan molt cobertes de vegetació el que les fa impracticables.

Altres detalls: Està tocant l’assegador principal, prop d’allí aquest conflueix amb l’assegador secundari  de la Cova la Rata. En l’extrem sud de la fractura visible hi ha un ribàs de pedra seca que ens fa pensar  amb un ús ramader, probablement molt antic. Falta explorar gran part del conjunt per esbrinar aquest suposat ús ramader.

Recomanacions: Netejar la vegetació per poder entrar a inspeccionar-lo i fer-lo accessible als visitants.

Agraïm a l’Espeleo-Club de Castelló les indicacions i fotografies.

1.10. Corral de Cabedo

Planta: Quadrada.

Mesures: 17’60 X 17’63 m.

Coordenades: 39.873218, -0.240890.

Situació: Polígon 13, parcel·la 448, tocant el camí assagador.

Conservació: Encara no hem pogut accedir però pareix bastant desfet i sense teulada; s’aprecien els arcs.

Altres detalls: El bosc tapa la visió aèria i els arbres poden afectar a les parets.

1.11. Avenc-cova del Llom de les Palmeretes

Planta: Semblant a triangular amb la base arrodonida.

Mesures: 21’18 x 8’23 m. en la base.

Coordenades: 39.885435, -0.238963.

Situació: polígon 13, parcel·la 243

Conservació: No hi ha problemes per ser un enfonsament en un rocam calcari. Caldria tenir cura de la zona de paret de pedra seca situada al nord on està la base del triangle.

Altres detalls: Està al costat de l’assagador. Caldria desbrossar el recinte i ideixar-lo a la vista.

1.12. Corral de Cortes

Planta: Quadrada,

Mesures: 14 X 13’50 m.

Coordenades: 39.891374, -0.249007.

Situació: Polígon13, Parcel·la 1. i polígon 13, parcel·la 9001 que és l’assagador.

Conservació: Molt bona.

Recomanacions: De les dues portes que té la del nord està destrossada,.caldria canviar-la. També cal una mínima però urgent reparació a la teulada.

Altres detalls: És ideal per ser visitat per la seva bellesa arquitectònica, la bona conservació i per la proximitat al nucli urbà.

Al costat estava el corral de Blai, ara desaparegut.

1.13. Caseta de Llom de Gat (Al sud del Llomet de les Palmeretes) 

Planta: Rectangular.

Mesures: Altura 2’80, llargària 3’10, ample 2’35, porta 1’96 d’ampla per 2’50 d’altura.

Coordenades: 39.884526, -0.238770.

Situació: Polígon13, Parcel·la 243.

Conservació: Molt bona, tan sols hi ha un forat entrant a ma dreta fàcilment reparable.

Recomanacions Reparar el forat al que hem fet referència i millorar el camí d’accés.

Altres detalls: És ideal per ser visitat per la seva bellesa arquitectònica, la bona conservació i per la relativa proximitat al nucli urbà. Algunes persones, entre elles José Rico Blasco, fan referència a que en alguns temps podria haver sigut un corral de ramat, amb la part tancada que es conserva i la part descoberta dissimulada per la transformació agrícola.

També té interès unes escales que hi ha pujant a mà esquerra que faciliten l’accés.

Un metge que va estar a Artana als anys 70 del segle XX, va difondre la teoria que la casa seria un refugi per als leprosos del poble. No hi ha cap evidència ni per tradició oral ni per documents que ho avali.

2. El quart de la Masaeta o de les Mallaes

Hi havia dues raberes pasturant pel Barranc de Nules, Masaeta, les Mallaes, Gorreta, Pla de l’Olla, camí Betxí, Ràpita, Vinyes de Piquer, Penyes Altes, etc.

Els punts per a beure estan a Fonteta del Plano, la Rambla i horta del Pinar.

2.1. Corralissa al nord de les Penyes Altes

Planta: Semblant a rectangular però un poc més ampla al nord est on els cantons estan rodons.

Mesures: 19’24 nord oest,19’12 sud est. En les zones estretes, 8’22 nord est i 6’35 m. sud oest. Aquest ribassos de pedra seca estan fets a dues cares amb un grossor d’uns 50 cm. i 1’15 d’altura,

Coordenades: 39.925654 / -0.244830.

Situació: Polígon 2, parcel·la 6.

Conservació: Està en prou bon estat.

Recomanacions: es digne de ser visitat tan per la construcció com pel lloc, on es veu una bona vista del paratge incloses les Penyes Altes.

Altres detalls: Està estratègicament ben situat vora l’assagador que divideix els termes d’Artana i Onda. S’aprecia una divisió del recinte en dues parts, segurament seria de dos propietaris. La part nord est es més gran. Allí mateix junt a les parets, hi ha el molló que divideix els dos municipis, amb una fornícula que indica que hi podria haver hagut un taulellet amb la imatge d’un santet, segurament Sant Antoni.

2.2. Abric-corralissa a les Penyes Altes

Planta: Forma semblant a una mitja lluna.

Mesures: 10 m. de llarg per 5’5 m. en la part més ampla. La paret que l’envolta te 1 metre d’altura per un gruix de 0’60 metres aproximadament.

Hi ha un altre abric dalt d’aquest, amb unes dimensions un poquet menors i sense senyals d’un ús ramader. A la zona més interior hi ha un xicotet ribàs que delimita un espai en què cap una persona.

Coordenades: 39.923286, -0.244370.

Situació: Polígon 2, parcel·la 25.

Conservació: Pareix ben conservat, potser per ser un indret poc visitat.

Recomanacions: Caldria restaurar la paret, sempre amb la autorització i supervisió dels arqueòlegs.

Altres detalls: Norbert Mesado, director del Museu Arqueològic de Borriana, va trobar peces de sílex, el que vindria a indicar que aquest abric era ja habitat en el neolític i per tant cal presumir el seu ús també ramader. Era un lloc ideal per a ser ocupat. La ubicació al costat de la rambla permetia l’accés a l’aigua, l’abric facilita la protecció contra la pluja i per la situació estratègica podia ser defensat amb certa seguretat.

Fotografies de Joaquim Arenós, de l’Espeleo-club de Castelló.

2.3. Corral vora rambla on estan els bous de Zorrilla

Planta: Rectangular

Mesures: 17’93 X 19’92

Coordenades: 39.908655, -0.244449.

Situació: polígon 2, parcel·la 195:1.

Conservació: Hem pogut accedir al corral gràcies a la amabilitat del ramader propietari dels bous Jaime Zorrilla Cabrera i a José Alberto Játiva Rodríguez. Està en bones condicions tan la coberta, que és en una petita part metàl·lica, com els arcs de mig punt, en algun lloc del recinte està dividit per uns barandats de lloses de pedra calcària molt abundant a la zona.

Altres detalls: Està en activitat per la ramaderia de bous allí situada. Les portes, com es pot veure, estan canviades per unes metàl·liques.

2.4. Corral de la Roja i de Marí Barros

Planta: Rectangular

Mesures: 16’93 X 15’85

Coordenades: 39.900096, -0.239804.

Situació: Polígon 3, parcel·la 102:1 / 103:2.

Conservació: Excel·lent, però la teulada és en gran part d’uralita. La porta no està modificada, té un arc escarser de molt bona fàbrica. També a la part de baix hi ha uns desaigües d’aspillera molt estètics i útils.

Altres detalls: Al costat hi ha un abeurador fet en el passat segle. Pel seu estat i per estar vora camí te unes condicions òptimes per a ser usat i naturalment visitat.

Agraïm la col·laboració de Juan Sales Silvestre, que ens va acompanyar per fer les fotos d’interiors.

2.5. Corral de Clavello

Planta: Rectangular.

Mesures: 12’74 X 21’61.

Coordenades: 39.900181,-0.238950.

Situació: Polígon 3, parcel·les 104 i 105.

Conservació: Les parets estan ben conservades; porta modificada per fer la més gran i també dins ha sofert modificacions. La coberta a perdut la teula original, ara és metàl·lica i d’uralita.  A l’esquerra tocant amb paret mitgera està el colmenar dels Taleros.

Altres detalls: Ús lúdic i d’entreteniment. Dins té unes arcades encara amb bon estat. Fora a la paret est té una portalada de mig punt tapiada, es nota que és molt antiga.

2.6. Corral de Roc

Planta: Quadrada.

Mesures: 15 X 15 m.

Coordenades: 39.902885, -0.237830.

Situació: Polígon 2, parcel·la 359:1 i 410:1

Conservació: Pateix un procés de destrucció que requereix una actuació urgent. De les 3 arcades una està desfeta, les altres es conserven bé. Una part de la paret exterior ha caigut i l’han reparada amb planxes metàl·liques. Part de la teulada està reparada amb uralita.

Recomanacions: Requereix una neteja urgent tan per dins com per fora del recinte per estar ple de plàstics i altres deixalles inservibles.

Altres detalls: Està vora camí i ben situat. S’aprecia com partit en dues parts iguals, té una caseta fora del recinte quadrat situada a la part nord-est.

2.7. Corral dels Menudes

Planta: Rectangular amb caseta fora d’aquest rectangle situada al nord-oest amb volta de canó però desfeta en la coberta.

Mesures: 18’01 X 7’55 m. Però es veu que tal sols es conserva la part que antigament estava coberta; l’altra era un colmenar.

Coordenades: 39.900371, -0.236649.

Situació: Polígon 4, Parcel·la 26.

Estat: Està bastant desfet però té una estètica de molt d’interès.  

Altres detalls: Al nord està l’assagador. Es veu partit en dos tal com es pot veure amb les fotos aèries.

Propostes de millora: Conservar les restes evitant que es destrueixi més, netejar la part de dins i fer un camí per la part de baix per poder ser visitat amb comoditat.

2.8. Corralissa de dalt de les Mallaes

Planta: Aproximadament quadrada cada una de les parts, la de l’oest més gran.

Mesures: La de l’est 17’27 X 18’02, la de l’oest 19’50 X 19’84 m.

Coordenades: 39.901986 / -0.229992 .

Situació: Polígon 3, Parcel·la 128.

Estat: Bastant desfet però encara s’aprecien clarament les parets i les casetes.

Altres detalls: Al sud està l’assagador. És l’únic amb eixes dimensions construït amb pedra seca. S’aprecia que era de dos propietaris per que està partit i hi ha dues casetes, una en cada part però juntes, a les dues els falta la teulada de pedra de falsa volta; probablement van patir les explosions controlades dels buscadors de metralla de la postguerra.

Propostes de millora: Protegir-lo com tots els altres, procurar que es conserven les restes com ara i reparar les casetes. Té un interès especial per ser únic en aquestes dimensions tan grans com qualsevol altre fet amb maçoneria ordinària. El paisatge tan pintoresc és un valor que cal tenir amb compte.

2.9. Cova de les Mallaes

Planta: Molt irregular per ser una cavitat natural.

Mesures: És una cova on la boca mesura 2’2 metres d’amplada per 1’2 m. d’altura màxima que dona pas a una sala de 4 x 3’3 i 1 metres d’altura; hi ha un pas d’1 x 0’8 que comunica a una altra sala de 11’5 x 8 m., tenint una altura mitja d’1’4 m.

Coordenades: 39.900442 / -0.233653.

Situació: Polígon 3, parcel·la 115.

Conservació: Al ser d’origen natural no hi ha problemes en aquest sentit, cal conservar la paret de pedra seca que l’envolta.

Altres detalls: És una cavitat de xicotetes dimensions que servia per a resguardar el ramat en ocasions puntuals, la prova són els ribassets construïts per contenir el bestiar. Està situada al costat de l’assagador.

En la informació sobre esta cova i de la següent hem comptat amb la col·laboració de Joaquim Arenós, de l’Espeleo Club de Castelló.

2.10. Cova de Margalida

Planta:  Allargada, és una visera tipus abric d’uns 2 metres d’amplada aprofitada com a corral. Actualment el despreniment d’unes roques han dividit en dos la cavitat.

Mesures: La visera de l’abric són uns 2 metres d’amplada per 21’45 de llarg que mesura el mur de pedra seca fet per guarir el ramat.

Coordenades: 39.901506 / -0.219164.

Situació: Polígon 4, parcel·la 44.

Conservació: No hi ha problemes, cal preservar el mur de pedra seca que és la part més fàcil de derruir.

Altres detalls: Està situada a la part de llevant de Penya Leixos.

Per localitzar esta cova i l’anterior hem comptat amb la col·laboració de Joaquim Arenós, de l’Espeleo Club de Castelló, que, com es veurà a la bibliografia s’han encarregat de visitar i documentar les nombroses coves del nostre terme.

2.11. Corral de Margalida

Planta: Rectangular.

Mesures: 16’82 X 8’25 m.

Coordenades: 39.898574, -0.218679.

Situació: Polígon 4, Parcel·la 197:2

Conservació: Les parets estan en bon estat amb una altura mesurant a nivell de la porta 1’80 m., el llindar de la porta està derruït, mesurant 1’14 m. d’amplària. Com podem veure per les mesures i la imatge té una figura allargada, la porta mira a l’est, a continuació hi ha un terç de corral amb una part descoberta, seguidament hi ha dos terços amb una paret al mig, la de l’esquerra continua descoberta mentre que la de la dreta estava coberta per cabirons i teules que tapaven de la mitgera al mur de dalt, ara totalment assolat. Al final d’aquesta part podem veure la caseta del pastor encara amb coberta, separada del ramat per un barandat de lloses aquestes molt abundants en la zona. Ens ha sorprès no veure llar ni restes de foc.

Recomanacions: Netejar-lo per dins, millorar l’accés i conservar-lo tal com està ara.

Altres detalls:  Pareix que en la postguerra van reparar la teulada posant uralita i ceràmica plana, la inscripció d’aquesta és: “Cerámica La Artelina, D. Orero, Segorbe”. Aquesta fàbrica estava en plena activitat els anys 60 i 70 del segle passat. És un edifici amb interès arquitectònic sobre tot per ser d’estil singular, prou diferent a la resta de corrals del terme.

3. El quart de Xautena

Per ser el més pobre, hi cabia una rabera, pasturant per Xautena, els Collaos, Carrascal, Penya Parda, Racó Catret, Xanquet, etc.

Els abeuradors estan al Pouet de Xautena i Rambla d’Artana.

3.1. Corral dels Menudes en el Tancat de Molés

Planta: Rectangular però amb dues parts desiguals, la del nord és més ampla, aquesta estava coberta amb cabirons de fusta, canyes i teules. La part descoberta està a un nivell més baix.

Mesures: 17 m. en les parts est i oest, al nord 6’17 i al sud 4 m. A la mitat nord és més ampla, estretint-se al costat sud.

Coordenades: 39.905822, -0.269634.

Situació: polígon 6, parcel·la 250.

Conservació: No hem pogut entrar degut a la vegetació alta i punxosa així com als pins tombats, tot això per causa de l’incendi de l’estiu de 2016.

Altres detalls: L’existència d’aquest corral, la localització i informació ens l’ha proporcionada José Juan Vilar Gallart. Li agraïm la seva ajuda i amabilitat.

Posteriorment hem consultat amb l’actual propietari, José Silvestre Villalba, al que també li agraïm la seva valuosa informació. Segons ell es tracta d’un corral, no corralissa com havíem pensat en un primer moment, amb una part coberta i l’altra exempta de teulada, no té arcades, era de bigues i pilars, les parets són de pedra seca, segurament ho construirien així per ser més costós portar la calç, l’arena i l’aigua. També ens indica que abans de la guerra ja no s’usava però encara conservava la coberta, ell creu que probablement va desaparèixer en la guerra.

Per a més informació cal dir que el Tancat de Molés està dalt de la Serra Creu, ja en la part de l’ombria molt prop del Pouet de Naps.

En breu inclourem fotografies d’este corral.

3.2. Corral del Xato, Solana Panolla

Planta: Rectangular.

Coordenades: 39.91669, -0.27909

Mesures: Llarg 14’27, ample 10’77 m.

Situació: polígon 1. Parcel·la 91.

Recomanacions: Seria interessant recuperar el sender per accedir còmodament al corral per comprovar el seu estat.

Estat: Al principi, en companyia de José Rico, no vam poder passar degut a que l’antic sender està impracticable i la vegetació es molt densa i punxosa; posteriorment va entrar Pasqual Vilar Garcia, acció que agraïm i valorem moltíssim pel gran sacrifici que li va suposar. La seva opinió es que tant una construcció com l’altra —ens referim també a la del terme Veo— són corrals d’ovelles. En canvi José Pitarch Royo i Adrian Pallarés Pitarch diuen que ho han conegut colmenar. Nosaltres una vegada observat amb un dron ens decantem a pensar que sense lloc a dubtes és un corral d’ovelles, segurament el que en el Sigpac indica com el del Xato.

 Altres detalls: S’intueixen uns arcs tapats a les parets interiors que caldria observar-los més a prop perquè no pareixen els usuals de mig punt.

Propostes de millora: Vigilar els pins pròxims per evitar que tomben les parets. Conservar-lo tal com està evitant qualsevol desfeta. Habilitar un accés.

3.3. Corral cova de Xautena

Planta: Irregular per ser part d’una cova.

Mesures: 15’38 de nord a sud / 15’30 de est a oest.

Coordenades: 39.914875, -0.267370.

Situació: Polígon 6, parcel·la 26:1, però la punta nord està al polígon 6, parcel·la 575:1.

Conservació: Les arcades de mig punt estan bastant bé però no té la teulada.

Altres detalls: El conjunt entre cova i construcció forma un recinte harmoniós que paga la pena visitar.

Recomanacions: Conservar-lo tal com està tenint cura que no es degradi.

3.4. Cova de la Ferreria

Planta: Irregular per ser part d’una cova.

Mesures: 

Coordenades: 39.922363, -0.260137.

Situació: Polígon 1, nord de la parcel·la 26.

Conservació: No hem pogut accedir. El que podem veure clarament és la paret de pedra seca que feia de tanca per al ramat mantenint una part a l’exterior de la cova per tenir més lloc el tancat i poder accedir els animals a l’aire lliure quan l’oratge ho permetria.

Altres detalls: Està a la partida els Collaos dins d’aquest quart. Caldria trobar i netejar un accés a ella.

Les fotografies són de Nelo Vilar, Joaquim Arenós i Pascual Vilar García (“el Rúbio”).

3.5. Corral de Federico

Planta: Rectangular.

Coordenades: 39.908957, -0.256685.

Situació: polígon 6, parcel·la 57:1.

Mesures: 15 X 8’50 m.

Conservació: Fet amb rajola en la postguerra; molt deteriorat.

Recomanacions: Protegir-lo com tots els altres procurant que no es destrueixi més.

Altres detalls: Ben situat vora camí.

3.6. Corral de Catret

Planta: Rectangular amb caseta fora del recinte orientada al nord.

Mesures: Nord 13’88 / est 14’25.

Coordenades: 39.912219, -0.250937.

Situació: Polígon 1, Parcel·la 201:2.

Conservació: La teulada molt deteriorada, les parets es conserven bé.

Altres detalls: Toca amb el colmenar del mateix propietari.

4. El quart de Davant del poble

No tenia un nombre de raberes assignades, en hi havia una per cada carnisser del poble, podien pasturar per l’Ombria, Font del Ferro, Fonteta de Jorba, Brucaret, Mesquita, la Granja, la Solana, la Costera, etc.

Els punts com a abeuradors eren Fonteta de Jorba, Barranc de Castro, la Rambla, Font de Santa Cristina, Font de la Figuera, La Granja, Font de la Solana, Font del Ferro i diferents sèquies i basses de l’Horta de Davant i de Rebó.

4.1. Corral de la Villara

Planta: Quadrada.

Mesures: 16’63 X 16 m.

Coordenades: 39.883266, -0.252715.

Situació: polígon 13, parcel·la 269.

Recomanacions: A l’estar ocupat guardant els gossos de la família, es cuida i es fa el manteniment adequat. S’ha reparat la teulada posant coberta metàl·lica sobre les teules tradicionals.

Altres detalls: Ben situat al costat del camí i el barranc on hi ha aigua permanent. A la paret de davant hi ha un una curiosa inscripció (Veda, veneno) de quan els animals depredador eren considerats perniciosos i es posava verí descontrolat per tot el terme.

4.2. Corrals de la Sanca

El de baix

El de baix

Planta: Quadrada

Coordenades: 39.896171, -0.261907.

Situació: Polígon 7, parcel·les 368 i 369.

Mesures: 14’25 X 14’25 m.

Conservació: El seu estat pareix òptim per com es conserva de bé la teulada però desafortunadament, probablement en els anys 70 del segle passat, les teules de fang de tota la vida, segurament pel mal estat de la coberta de cabirons de fusta i canyes, van ser substituïdes per una coberta d’uralita.

Altres detalls: a l’estar al costat del camí seria molt fàcil el treball dins de la instal·lació. Conserva molt bé els arcs de mig punt. És difícil fotografiar-lo per la densa vegetació que hi ha al voltant, la qual cosa és un perill per a les parets.

Agraïm l’atenció i amabilitat dels germans Teresa, Lluís i Miquel Vilar Vilar.

El del Mig

Planta: Quadrada.

Mesures: 14’59 X 13’46 m.

Coordenades: 39.896206, -0.262188.

Situació: Polígon 7, parcel·la 25.

Conservació: Està utilitzat com vivenda particular incloent hi la caseta del pastor. Està emblanquinat i igual que el de baix té la coberta d’uralita. Les arcades de mig punt estan en un estat òptim.

Altres detalls: La  part oest entra en el rectangle del corral del dalt. En aquest hi ha un pati gran a la part est.

Agraïm l’atenció i amabilitat dels propietaris del corral: Vicent Ramon Herrero Pitarch i Clàudia Santos Alarcón.

Corral de Dalt

Planta: Rectangular.

Mesures: 21’70 en l’oest X 10’36 en el nord però estretint-se en el sud a 8’46 m. per que el corral del Mig ocupa part del rectangle al sud del corral al que ens referim.

Coordenades: 39.896205 / -0.262213.

Situació: Polígon 7, parcel·la 25.

Conservació: Les parets estan en bon estat, la portalada ha perdut el llindar, falten les arcades i la coberta ha desaparegut.

Altres detalls: Procurar es conserven els actuals elements. Al voltant d’aquest conjunt de corrals hi ha molta vegetació, això impedeix la visió i la possibilitat de fotografiar el conjunt, també pot afectar a la conservació.

4.3. Corral de la Solana

Planta: Quadrada.

Mesures: 13’22 X 13’43 m.

Coordenades: 39.893260, -0.265305.

Situació: polígon 7, parcel·les 103 i 9005 que és l’assagador.

Conservació: Molt desfet, caldria conservar-lo tal com està sense que es destrueixi més. Tan sols es conserva la zona de dalt on estan les arcades que en altre temps era la part coberta, en la part de baix on probablement era descobert no es conserven les parets però pels ciments que queden poden veure on arribaven. Caldria netejar la vegetació de dins i procurar que es conserven les runes com fins ara.

Altres detalls: Situat dins d’un antic poblat morisc, probablement és contemporani a aquest.

4.4. El corralot de la Costera

Planta: Rectangular.

Coordenades: 39.892119, -0.251933.

Situació: polígon 9, parcel·la 476.

Mesures: 17’13 X 15’06 m.

Conservació: Les parets estan bé però li falta les arcades i la teulada. També han sigut modificades les dues portes i per dins per a altres usos.

Altres detalls: A l’estar al costat del poble i tenir un bon camí és molt visitat. Com és sabut el nom de “corralot” vol dir corral gran.

4.5. Corral del carrer Dalt i corrals del poble

Planta: Rectangular.

Mesures: 13’57 X 11 m.

Coordenades: 39.892405, -0.254959.

Situació: Està dins el casc urbà al Carrer Dalt nº 67.

Conservació: Les parets i les arcades estan en bon estat, la teulada està desfent-se. Per tant necessita una reparació urgent.

Altres detalls: És un corral que hauria de protegir-se per la seva qualitat que no desmereix als altres del terme però té l’avantatge de ser urbà. Els altres llocs on tancaven els carnissers eren cases adaptades a eixa finalitat però no eren autèntic corrals com aquest.

 

Els carnissers, exceptuant al tio Nano que anava pel seu compte, tenien organitzada la pastura conjuntament. Cada matí el pastor anava al carrer Cervantes a replegar les ovelles de José Garrofa, passava per la plaça Nova a recollir les d’Enrique Cabedo i es dirigia al Carrer Dalt on ajuntava al seu ramat les de Benjamín de Cabedo i les de Pere Gallart. A la vesprada feia el camí a l’invers, acabant en el corral del carrer Cervantes.

Cada matí els carnissers senyalaven les que havien de deixar en el corral per sacrificar-les, les lligaven i conduïen amb el carro a l’escorxador.

Per a distingir els animals, els propietaris feien una marca de calç a la part superior de cada ovella. Les que la portaven al cap eren de José Garrofa, les que la duien al coll eren de Benjamín de Cabedo, les que la portaven a mitat llom eren d’Enrique Cabedo i les que la duien a la part més distant del llom o maluc eren de Pere Gallart.

 

 

 

Observacions: Dins d’aquest quart de Davant del Poble destinat als carnissers locals, en el que cada un tenia els seu propi ramat, n’hi havia dos més, ara desapareguts: el de l’Ermita i un altre corral cova dalt de la Mina del Cavall, aquest últim és va perdre per causa dels treballs d’extracció del mineral. També va desaparèixer, com hem dit abans, el corral de Blai situat als Corralets al costat del corral de Cortes que pertanyia al Quart d’aigües Vives.

Prear

Era el que es feia en els últims dies de campanya o una vegada acabada aquesta. Es tractava d’avaluar el mal fet a les finques, prèviament denunciat pels llauradors. Normalment era la desfeta d’algun tros de ribàs, la menjada de brots dels arbres, el trencament d’algun empelt o la destrossa d’algun altre cultiu.

Es reunien el pastor, el llaurador afectat, els guàrdies i un home bo, en aquesta època el tio Pasqualet de Carreró; entre tots acordaven la indemnització que havia de pagar el pastor al llaurador.

Les corralisses

Com és conegut, els corrals són quadrats, d’obra i tenen una part coberta generalment amb arcades de mig punt, cabirons, encanyissat i teules; tenim també, com ens hem referit abans, les coves o corrals-cova i les corralisses, tancats aquests amb ribassos de pedra seca i sense coberta que servien per guarir el ramat ocasionalment que per alguna circumstància puntual necessitaren controlar.

A part d’aquesta ramaderia més comercial i professionalitzada, en cada casa hi havia un corral on es criava un porc, gallines i conills. A principi d’hivern es matava el porc, sempre es feia al carrer, en altre temps era per manifestar que eren una família de cristians vells. A Nadal es matava el pollastre de més qualitat, de les gallines ponedores recollien els ous diàriament i també es sacrificaven, igual que els conills, quan la família ho necessitava.

 c) Ramat Boví

Les vaques lleteres

Eren ramats estabulats de entre cinc i deu exemplars, el vaquer els portava tots els dies amb el seu carro l’herba a casa. En ocasions les conduïen a beure cada nit a l’abeurador, i altres voltes ni això, eren els vaquers i la família qui feien molts viatges a la font per abeurar els animals.

La llet, amb la lletera clàssica de llautó de tota la vida, es repartia a domicili o anava cada família a comprar-la. Malgrat els pocs controls sanitaris que hi havia, es recomanava bullir-la abans de consumir-la pel perill a contraure alguna malaltia com la tuberculosi.

Hem conegut 9 vaquers al poble. Ramon de Vilara al carrer Sant Vicent, la tia Baula al Pardinal, Andreu a l’Assegador, Benjamín de Vilara, Pasqualet de Vilara, Vicent de Massiana i Joan de Vilara al carrer Constitució, Joan de Meto al carrer Sant Salvador i Benjamín de Meto al carrer Balmes.

Bous de Federico i Zorrila

A principi dels anys 80 del segle passat es va crear la ramaderia d’aquests dos socis, el primer d’Artana i el segon d’Eslida. La finalitat era llogar-los per als nombrosos actes de bous de carrer a què tanta afició hi ha en la zona.

Al principi pasturaven pel terme d’Eslida i zones sense cultius d’Artana, principalment la Rambla. Els van tancar en diferents punts, com la granja de Ximo Músic, el Racó, la Fonteta el Rei d’Eslida i la Masaeta, al costat de la Rambla, que és on estan ara.

Van començar amb uns 30 exemplars però ara en tenen uns 100 entre bous, vaques i cabestres. Actualment no solen pasturar-los pel terme, l’alimentació és als corrals.

Al llarg d’aquests anys han tingut alguns bous famosos com el Caviloso, el Soberano i el Baratero.

El 2006, a conseqüència d’un greu accident del que afortunadament va eixir ben lliurat, Federico va decidir no continuar en l’activitat.

 d) Cavalls, muls i ases

No era pròpiament una rabera, a cada casa hi havia un animal o dos per al treball, era molt important pel que suposava la feina del camp i el transport de les eines i productes agrícoles, l’ajuda en el desplaçament de les persones i altres usos com el transport de mercaderies de tot tipus, moure les sènies de reg, fer funcionar els molins d’oli, etc.

La vida econòmica tal com la vam conèixer haguera sigut inconcebible sense la força inestimable d’aquests nobles, dòcils, soferts i intel·ligents sers que ens han acompanyat durant milers d’anys.

 e) Ramaderia intensiva

En els anys 70 del segle passat, a mesura que anava en declivi la ramaderia extensiva i en les cases disminuïen els animals de corral, va aparèixer una ramaderia intensiva de porcs, ovelles, conills i pollastres. Es van construir moltes granges amb materials nous de blocs de formigó, teulades d’uralita i distribució rectangular amb suficient espai per albergar centenars de porcs, ovelles o molts milers de pollastres i conills. L’alimentació es feia exclusivament amb pinso. En la majoria, era una gran empresa la que subministrava els animals, el menjar i l’atenció veterinària, dedicant-se els grangers a preparar les naus, netejar l’estança i els animals, escalfar o refrigerar les dependències, airejar-les, i finalment carregar els animals i llevar el fem. Totes aquestes feines els ocupaven el dia i moltes nits. En acabar el cicle de cria rebien una assignació que resultava més quantiosa si aconseguien una bona supervivència dels animals al seu càrrec.

Moltes d’aquestes granges es van abandonar per ser problemàtica la rendibilitat d’aquest negoci, restant-ne actualment tan sols unes poques.

Les granges construïdes foren la de Salvador Herrero al Pinar, la d’Antonio Juana al costat del cementeri, la de Vicent Cafundo al costat del corral de la Villara, la de Vicent Silvestre Alzina a la sènia Fernando, la de Ximo Músic i Bonet a la Mesquita, la de Paco Pallarés a la Masaeta, la de Enrique Cabedo a l’Horteta del Vicari, les de José Capella i Enrique Àgueda al Pont, la de Pasqual el Rubio a la Sebastiana, etc..

Quan es van construir les primeres granges prop del poble, hi va haver una minoria que va advertir del problema de les olors, no es va fer cas i aquest inconvenient es va patir desenes d’anys al nucli urbà i a l’urbanització Zorear, dificultant el desenvolupament residencial del municipi.

L’últim pastor

Domingo Julián Benages Benages és l’última persona que ha exercit la noble i sacrificada professió de pastor a Artana.

Va nàixer en 1948 a Mosqueruela (Terol), als 14 anys va començar a treballar de pastor, ofici que ha exercit fins la seva jubilació en el 2013. Tal vegada per ser tan sacrificada la seva dedicació, va restar solter durant tota la seva vida activa, canviant quant es va jubilar, temps aquest en què va vendre el ramat i va trobar núvia. Ara viu feliçment, alternant estança a Borriana i Mosqueruela.

Allà als voltants de 1985 va guanyar el Quart d’Aigües Vives per 300.000 pessetes en la subhasta de les herbes que es feia cada any. Ja no es va moure del poble: va continuar guanyant aquesta subhasta durant 5 anys, passats els quals no es presentaven pastors i es decidia el preu de mutu acord. En altres períodes va ocupar el quart de Xautena i el de la Masaeta. Al dècim any va començar a pasturar per tot el terme, pagant 3000 euros. L’ocupació de tots els quarts era deguda a la poca capacitat de pastures per causa de l’abandonament dels secans de garroferes i oliveres; el creixement del bosc en aquests antics secans els feia poc aptes per a les ovelles; l’ús de l’herbicida en els camps cultivats tampoc era una alternativa. Però afortunadament, amb el naixement i progrés de les cooperatives tarongeres del poble, va encontrar una nova font d’alimentació per al seu bestiar: les taronges inservibles per a la comercialització; tan sols calia dipositar-les a un lloc del terme on el pastor portava els seus animals.

A l’estiu tenia els animals en Valdelinares, des d’allí a Artana feia el camí a peu en 6 jornades, també el camí de tornada. En la ruta de retorn, la primera nit la feien a Fanzara, passant entre altres llocs per les Penyes Altes i el Carme d’Onda, on el policies municipals d’aquesta ciutat li paraven el trànsit de la carretera que anava a Artesa. En la segon arribaven al Cabeço Roig en terme de Llucena. En la tercera paraven al Mas Cremat en Castillo de Villamalefa.

En la quarta etapa arribaven a Sant Joan de Penyagolosa, restant solament una jornada (la Quinta) per arribar a Mosqueruela i des d’allí encara quedava una etapa (la sexta) per arribar a Valdelinares, lloc de pastura a l’estiu. En aquest viatge s’havia de quedar una o dues nits al camp per manca de corrals adequats per guarir els animals.

Legalment el nombre màxim de caps per rabera era d’uns 150, però posteriorment no es tenia en compte aquesta limitació, arribant a portar-ne 600.

Respecte a les inclemències atmosfèriques, tan sols restaven al corral els dies que plovia molt. Tampoc no hi havia impediment els pocs dies de nevada: les conduïa a la cara est de la Serra Bandera, al Racó o al Raconet i a les Mallaes, que eren punts on no quallava la neu.

Entre moltes gestions i feines que calia fer, una de les més importants era el control dels embarassos, s’havia d’impedir el contacte del mascle amb les ovelles fins el mes de febrer. A partir d’aquest mes estava permès amb la finalitat que els naixements, passats els 5 mesos de gestació, foren en juny, quan pasturaven en la zona d’estiu. El control més efectiu era apartar els mascles, però si per alguna raó, segurament per manca de lloc o dificultat en l’alimentació, no ho podien fer, li aplicaven el “esterol”, “sarión” o “esterote”; d’aquestes tres maneres anomena Domingo a una espècie de faldeta de cuir que impedeix el contacte íntim entre mascle i femella. La veritat es que en alguna ocasió fallava l’artefacte.

Era necessari el coneixement del seu propi ramat a través de les marques fetes a cada animal, en el cas de Domingo consistia en la marca del seu nom i cognom (D B) amb quitrà calent sobre la llana, procediment que no suposava cap mal a l’animal; a part d’aquest senyal que es podia esborrar quan s’esquilaven, ell i altres pastors feien uns petits talls sobre les orelles, anomenats “cubrepán”, que reforçaven la marca pròpia.

Actualment, a la duresa i plena dedicació els 365 dies a l’any a aquest ofici, es suma la manca de rendibilitat, el que fa molt problemàtica la continuïtat de la professió tal com l’hem coneguda fins a fa pocs anys; també el fem i la llana, en altre temps tan valorats, resulten actualment productes sense valor. A més a més, l’augment del bosc en terres anteriorment cultivades les fa poc productives per a la pastura.

 

 

&&&&&&&&&&

Tornant a la ramaderia més tradicional, podem afirmar que els pastors amb les seves raberes eren una part important de la vida rural dels nostres pobles; les esquelles, campanetes i el belar dels animals, eren la melodia que sentíem a hortes i muntanyes; la vinguda i tornada a les seves terres marcava el cicle anual, com la imminent vinguda del fred o la tornada de la calor; la seva presència al poble, malgrat ser molt discreta, era a la vegada notòria per la seva forma de parlar, per vestir amb roba de panna i per la gran bossa de cuiro que portaven. El tracte amb els propietaris dels corrals solia ser molt cordial, i ha quedat molta relació d’amistat entre ells.

Informants i bibliografia

Aquest relat a sigut possible gràcies la informació de José Silvestre Villalba, Benjamín Villalba Caraquitena, Federico Vilar Pla, Domingo Julián Benages Benages, Alicia Cervantes Iglesias, Marina Bou Castañar, Antonio Vilar Pitarch, , José Alberto Játiva Rodríguez, Jaime Zorrilla Cabrera, Pilar Cabanyes Vilar, Joaquim Arenòs Dominguez, Adrian Pallarès Pitarch, Vicent Serra Herrero i Juan Sales Silvestre.

Amb la col·laboració de Nelo Vilar.

http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=362
http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=373
http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=374
http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=415
http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=417
http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=4751
Google earth (Artana)
Visor sigpac (Artana)

Nota
[1] Juan Luis Román del Cerro (1993): El origen ibérico de la lengua vasca (según los primeros testimonios escritos en lengua ibérica de Andalucía, Aragón, Cataluña, Valencia y Portugal). Ed. Aguaclara, Alacant.